Descobriment d'Amèrica: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
m Revertides les edicions de 85.192.82.125. Si penseu que és un error, deixeu un missatge a la meva discussió.
Etiqueta: Reversió
mCap resum de modificació
Línia 1:
{{Caixa Cristòfor Colom}}
[[Fitxer:Viajes de colon en.svg|thumb|Els 4 viatges de [[Cristòfor Colom]]]]
El terme '''descobriment d'Amèrica''' s'utilitza per a referir-se a la primera arribada documentada d'europeus a [[Amèrica]] amb grans conseqüències històriques. No fou la primera arribada d'europeus, perquè hi ha indicis que al final del [[{{segle |X]]|s}}, els [[víking]]s arribaren a l'actual [[Canadà]] i probablement als actuals [[Estats Units]]. De fet, s'atribueix a [[Erik el Roig]] el descobriment de [[Vinland]], un [[9 d'octubre]] de l'any [[1000]]. Fou el primer europeu que trepitjà Amèrica. No obstant això, la seua visita no tingué efectes importants en la història posterior del continent. Al {{segle |XV}}, el terme descobriment era sinònim de ''cristianització''.<ref name=descobriment>[http://www.pensamientonacional.com.ar/docs.php?idpg=azpiri/0023_dia_del_descubrimiento.html Article] on es dóna a conèixer el significat de ''descobriment'' al {{segle |XV}} {{es}}</ref> Per les raons anteriors, s'anomena descobriment d'Amèrica a l'arribada d'[[Espanya|espanyols]] comandats per [[Cristòfor Colom]] a una illa del [[mar Carib]].
 
Colom inicià un viatge cap a les [[Índies]] amb una nova ruta per l'oest del continent, un itinerari equivocat que el dugué fins a [[Amèrica]] el [[12 d'octubre]] de [[1492]]. Des d'un començament, Colom cregué haver arribat a un arxipèlag de l'Índia, de manera que no s'havia adonat que les terres on acabava de posar els peus eren un nou continent. El [[1504]], [[Amerigo Vespucci]], en una publicació anomenada ''Novus Mundus'', fou el primer a explicar obertament que es tractava d'un nou món: aquest nou descobriment tingué una gran repercussió i èxit arreu d'Europa. El cartògraf Waldseemueller es va precipitar acreditant Vespucci com el descobridor d'un continent i va proposar el nom d'Amèrica a partir d'''Amerigo''. En edicions posteriors de la seva Cosmografia, Waldseemueller va canviar d'opinió, però el nom ja havia fet fortuna.
Línia 45:
Poc després de partir Torres, els problemes que Colom preveia començaren a apuntar, i Bernal de Pisa amb una colla de gent van intentar prendre una nau per tornar a la península. Boyl i Margarit abandonaren Colom, i els 400 soldats es dedicaren a robar béns i dones als indígenes.
 
AAl finalsfinal dde l'any, va arribar una flota de reforç comandada per [[Antonio de Torres]]. Aquesta flota va tornar a la península el 24 de febrer de 1495 amb un carregament de 400 esclaus i una altra carta on Torres es queixava amargament de les ambicions tant de religiosos com seglars. Torres els considerava ''"gent perduda"'' que havien anat a les índies només per enriquir-se ''"sense cap treball ni pena"''<ref>. Cristobal Colon, Textos y documentos completos, Juan Gil y Consuelo Varela,p 314</ref><ref>{{Ref-llibre |cognom=Cespedes |nom=Guillermo |url=http://www.rah.es/pdf/2textoscolon.pdf |títol=Dos textos manuscritos de Colón en la Academia de la História |data=2006 |llengua=castellà}}</ref>
 
L'11 de març de 1496, Colom tornà a la península amb dues naus, la ''Ninya'' i la ''Yndia'' (la primera caravel·la construïda al Nou Món). L'11 de juny va arribar a Cadis.
Línia 112:
* El 18 de maig 1499, [[Alonso de Ojeda]], [[Amerigo Vespucci]] i [[Juan de la Cosa]] salparen en una expedició. Vespuci se separà i anà a parar a Brasil. Ojeda anà a parar a la desembocadura de l'[[Orinoco]], i explorà les costes fins a [[Veneçuela]], recollint notícies sobre riqueses. Aquestes notícies van ser investigades per altres mariners que al final van trobar dipòsits de perles. En arribar a la [[Hispaniola]] el 5 de setembre de 1499, els partidaris de Colom els tiraren en cara el fet que l'expedició es dugué a terme sense que Colom en sabés res. Així doncs, van haver de salpar cap a la península i el juny de 1500 arribaren a Cadis.
 
* El mateix any, el 1499, [[Vicente Yáñez Pinzón]], mitjançant unes capitulacions signades amb el bisbe [[Juan Rodríguez de Fonseca]], organitzà una expedició amb quatre caravel·les, sent el primer europeu a arribar al [[riu Amazones]].<ref> MANZANO Y MANZANO, Juan; MANZANO FERNÁNDEZ-HEREDIA, Ana María: ''Los Pinzones y el Descubrimiento de América''. 3 vols. Madrid: Ediciones de Cultura Hispánica, 1988.</ref> i al Brasil el 26 de gener de 1500.<ref>Pere Màrtir d'Angleria, Décadas del Nuevo Mundo, 1501</ref><ref> Gonzalo Fernández de Oviedo, Historia General y Natural de las Índias</ref> Tornà a la península el 30 de setembre de 1500 amb un carregament de fusta de brasil. En una nova capitulació, signada amb Ferran el catòlic el 5 de setembre de 1501,<ref>[http://web.archive.org/20091027022556/es.geocities.com/julioil/vypcap.html Capitulació atorgada a Vicente Yáñez Pinzón] {{es}} (reproducció del text original, amb el llenguatge de l'època)</ref> on el nomenen capità i governador de Santa Maria de la Consolación fins a la desembocadura del [[riu Amazones]], però no va tornar a la zona. L'any 1505, tornà al Carib amb la missió de cercar un pas a l'oceà pacífic, i explorar tota la costa d'Amèrica Central, i de la península de [[Yucatan]], fou allí on establí el primer contacte amb la [[civilització asteca]]. Després, tornà a la península i s'establí a Triana (Sevilla). Va morir a finalsla darreria de setembre de 1514.
 
* Ojeda partí novament el gener de 1502 amb una nova capitulació signada amb Ferran el Catòlic el 8 de juny de 1501. Fou nomenat governador de Coquibacoa, juntament amb Juan de Vergara i Garcia de Campos. Amb quatre caravel·les, van repetir el recorregut de la primera vegada que van anar a la recerca de perles i or. Els seus socis se li revoltaren i l'empresonaren a la Hispaniola, un període que va començar el 1502 i va acabar el 1504 quan Ojeda va ser alliberat per ordre del bisbe Fonseca. Restà a la Hispaniola fins al 1508, quan Juan de la Cosa aconseguí una capitulació de Ferran que data el 6 de juny de 1508, per a la colonització i governació de la costa dels actuals Hondures, Nicaragua i Veneçuela. El 10 de novembre de 1509 va partir de Santo Domingo i arribà a l'actual Cartagena d'Índies (Colombia), on llegí als indígenes la proclamació de l'annexió a la Corona Hispànica. La festa va acabar en una batalla: van perseguir els indis terra endins i Juan de la Cosa va morir. Ojeda tornà a la Hispaniola i es va instal·lar novament a la zona com a governador de Nueva Andalucía, fundant San Sebastián de Uraba el 20 de gener de 1510. Finalment, Ojeda morí a [[Santo Domingo]] el 1515.<ref>[http://www.americas-fr.com/es/historia/ojeda.html Biografía d'Alonso de Ojeda]</ref>