|
== Formes o gèneres musicals barrocs ==
* Formes instrumentals.
** [[Preludi]], [[Tocata]] i [[Fuga]]: formes breus, generalment, per a instruments de tecla.
** [[Sonata a trio]]: generalment per a dos violins que porten la part melòdica i un baix de clau).
** [[Suite]]: per a instrument [[solista]] o agrupació musical de cambra. Estava composta d'un conjunt de danses alternant les danses lentes i les ràpides. Interpretada per un instrument solista o per un grup instrumental.
** [[Concerto grosso]]: per a [[orquestra]] i un petit grup de solistes.
** [[Concert (forma musical)|Concert solista]]: per a orquestra amb un instrument [[solista]]. A poc a poc anirà prenent un caràcter virtuosístic.
* XULIETA PUÑETA BY BIEL
* Formes vocals
** [[Cantata]]: evolució del [[madrigal]]. Tot i que inicialment té un origen profà, va acabar adquirint importància com a música religiosa. Composta a partir d'un text religiós de caràcter líric, amb acompanyament instrumental per a un o més solistes (amb cor o sense) o fins i tot només per a [[cor (música)|cor]]. Els compositors més importants van ser [[Giacomo Carissimi|Carissimi]] (creador de l'oratori), [[Alessandro Scarlatti]], [[Heinrich Schütz]], [[Telemann]], [[Buxtehude]], i el més important de tots [[Johann Sebastian Bach]].
** [[Oratori (música)|Oratori]]: evolució del [[motet]]. Forma vocal religiosa no litúrgica, de caràcter narratiu sobre un tema de l'[[Antic Testament|Antic]] o del [[Nou Testament]] sense representació escènica. Té una estructura similar a l'[[òpera]]. Tot hi què diferència de l'òpera, quasi sempre en italià, els oratoris solen escriure's en llengua vernacla. Els compositors més destacats van ser [[Giacomo Carissimi|Carissimi]] i [[Händel]]
** [[Òpera]]: evolució de l'''[[opera in música]]'' dels inicis del barroc. És una forma vocal profana amb acompanyament instrumental (orquestra) i destinada a la representació escènica.
Els corrents humanistes, en particular la Camerata Florentina, buscaven ja a la fi del XVI una posada al dia de l'antic teatre grec, basant-se no obstant això en formes musicals recents, com el drama litúrgic, el drama pastoral, les comèdies madrigalesques amb figures de la commedia de l'art i els intermezzi teatrals. Els successius experiments en els quals la música vocal es combinava amb danses i escenes teatrals parlades van forjar finalment un espectacle musicalment continuat, en què aquestes escenes parlades eren substituïdes per recitatius: havia nascut l'òpera. Entre les primeres conservades s'expliquen la Dafne de Jacopo Peri, el tema de la qual va ser significativament pres de les metamorfosis d'Ovidio, i Eurídice, també de Jacopo Peri; però va ser Monteverdi amb el seu Orfeu (1607) qui va consolidar la forma.
Té diverses parts:
* '''Obertura''': primer fragment que interpreta l'orquestra abans que s'aixequi el teló.
* '''Recitatiu''': fragment cantat de caràcter narratiu a través del qual es desenvolupa la trama argumental.
* '''Ària''': fragment musical de caràcter líric en el que els cantants lluïen les seves facultats i servia per expressar el sentiments dels personatges.
* '''Duet, trio, quartet, ...''' : fragment de música vocal cantat per dues, tres o quatre persones amb acompanyament instrumental.
* '''Passatges instrumentals''': realitzats per l'orquestra, serveixen d'enllaç entre les diferents parts de l'òpera.
* '''Cor''': fragment de l'òpera cantat per un cor, generalment a quatre veus.
* '''Ballet''': intervenen en algunes òperes com a complement.
== Músics barrocs<ref>{{Ref-llibre|cognom = Mata|nom = Francesc Xavier|títol = La mejor música barroca|url = http://aladi.diba.cat/search~S162*cat?/dmusica+barroca/dmusica+barroca/1%2C8%2C27%2CB/frameset&FF=dmusica+barroca&13%2C%2C20/indexsort=-|edició = Madrid|llengua = castellà|data = 1986|editorial = Daimon|lloc = Madrid|pàgines = 232|isbn = 8423126668}}</ref> ==
| 