Viquipèdia

Mur de les Lamentacions: diferència entre les revisions

Exploració interactiva de l'historial
← Edició anteriorEdició següent →
Contingut suprimit Contingut afegit
VisualWikitext
Cap resum de modificació
Cap resum de modificació
Línia 2:
[[Categoria:Llocs sants del judaisme]]
[[Categoria:Edificis de Jerusalem]]
{| class="wikitable"
<br />El Mur de les Lamentacions o Mur dels Laments (en hebreu, הַכֹּתֶל הַמַעֲרָבִי [Hakótel Hama'araví] (abreujat Kotel), en àrab, حائط البراق [Ḥā'iṭ al-Buraq], lit. «Mur de Buraq ») és el lloc més sagrat del judaisme, vestigi del Temple de Jerusalem. El seu nom en hebreu significa simplement "mur occidental". Data de finals del període del Segon Temple i fins fa poc es creia que va ser construït prop del 19 a. C. per Herodes el Gran. Segons troballes en excavacions recents es creu que va ser construït dècades més tard pel seu besnét, Agripa II. És un dels quatre murs de contenció al voltant de la Muntanya Moriá, erigits per ampliar l'esplanada sobre la qual van ser edificats el Primer i el Segon Temple de Jerusalem, formant el que avui es coneix com l'Esplanada de les Mesquites per la tradició musulmana o Esplanada del Temple per la tradició judeocristiana. El nom Mur Occidental es refereix no només a la petita secció de 60 metres de longitud exposada al Barri Jueu, sinó a tota la paret de 488 metres, majoritàriament tapada pels edificis del Barri Musulmà.
Webcam! en directe delcolspan="2" |Mur de les Lamentacions.▼
|-
| colspan="2" |
|-
! colspan="2" |Dades
|-
!Tipus
|[[paret]], edifici desaparegut, [[jaciment arqueològic]] i Jewish holy places in Israel
|-
!Part de
|[[mont del Temple]]
|-
!Data de creació o fundació
|19 aC
|-
! colspan="2" |Característiques
|-
!Estil arquitectònic
|[[Arquitectura romana antiga]]
|-
!Mesura
|60 () m <br />
|-
| colspan="2" |
|-
! colspan="2" |Ubicació geogràfica
|-
| colspan="2" |
|-
| colspan="2" |
|-
|País
|[[Israel]]
|-
|Districte
|[[districte de Jerusalem]]
|-
|Ciutat
|[[Jerusalem]]
|-
| colspan="2" |
{| class="wikitable"
|[https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Mur_de_les_Lamentacions&oldid=19207024#/map/0]
Wikimedia | © OpenStreetMap
|-
| colspan="2" |<small>31° 46′ 36″ N, 35° 14′ 03″ ECoord.: 31° 46′ 36″ N, 35° 14′ 03″ E (mapa)</small>
|}
|-
| colspan="2" |
|-
| colspan="2" |
|-
!Lloc web oficial
|Lloc web oficial
|-
| colspan="2" |
|}
El '''Mur de les Lamentacions''' (en [[hebreu]], הַכֹּתֶל הַמַעֲרָבִי, ''Hakótel Hama'araví'') és un mur de contenció, l'últim vestigi del [[Temple de Jerusalem|Segon Temple de Jerusalem]], l'edifici més sagrat del [[judaisme]]. Les restes que encara queden daten de l'època d'[[Herodes el Gran]], qui ordenà construir grans murs al voltant del [[Mont del Temple|Mont del Temple o Esplanada de les Mesquites]], que foren acabades pel seu nét [[Herodes II Agripa]]. i destruïdes en gran part després del [[Setge de Jerusalem (70)|setge de Jerusalem]] de la [[Primera Guerra Judeoromana]].
 
Actualment és un lloc de devoció dels creients [[jueus]]. Els jueus van al mur de les lamentacions, escriuen un desig o un perdó i l'entaforen entre les seves escletxes perquè es faci realitat.
història
 
== Història ==
El [[Temple de Jerusalem|Primer Temple]], el [[Temple de Salomó]], va ser construït al segle Xx a. C.aC, i destruït pels [[Babilònia|babilonis]] alen el 587 a. CaC. El [[Temple de Jerusalem|Segon Temple]], en tant, va ser reconstruït pels líders [[Zorobabel]], [[Esdres]] i [[Nehemies a]] l'any 536 a. C.aC a la tornada de l'exili[[Exili ade Babilònia]], i tornat a destruir pels [[Antiga Roma|romans]] l'any 70 de la nostra eradC, durant la primera[[Primera Guerra Judeoromana|Gran guerraRevolta judeo-romanaJueva]]. De tal manera, cada temple es va mantenir en peu per uns 500400 anys.
 
D'acord amb la història, quan les legions de l'emperador [[Vespasià]] van destruir el temple, només una part del mur exterior va quedar en peu. El llavors general Tito[[Tit Flavi Sabí Vespasià|Titus]] va deixar aquest mur perquè els jueus tinguessin l'amarg record que [[Roma]] havia vençut a [[Judea]] (d'aquí el nom de Mur de les Lamentacions). Els jueus, però, ho van atribuir a una promesa feta per [[Déu]], segons la qual sempre quedaria en peu almenys una part del sagrat temple com a símbol de la seva aliança perpètua amb el poble jueu. Els jueus han pregat davant d'aquest mur durant els últims dos mil anys, creient que aquest és el lloc accessible més sagrat de la Terra, ja que no poden accedir a l'interior de l'[[Mont del Temple|Esplanada de les Mesquites]], que seria el més sagrat de tots. En tot cas, les oracions hebraiques enfront del mur no es limiten alsa les lamentslamentacions. Es llegeix el llibre dels [[Salms]] i es realitzen cerimònies de [[Bar mitsvà|Bar MitzvaMitsvà]]. Lloances i peticions (orals i escrites) són comuns i contínues.
 
DavantComunament enfront d'ell es lamenta comunament la destrucció de la ciutat i la dispersió del poble hebreu, sent el divendres un dia d'especial intensitat. La tradició d'introduir un petit paper amb una pregària entre les escletxes del mur té diversos segles d'antiguitat. Entre els resos dels jueus s'inclouen les fervents súpliques a Déu perquè torni a la terra d'[[Israel]], el retorn de tots els exiliats jueus, la reconstrucció del temple (el tercer), i l'arribada de l'era messiànica amb la vinguda del messies jueu.▼
Celebració d'un Bar Mitzvà a l'esplanada davant del Mur de les Lamentacions / Mur dels Laments
 
El Mur delsde les LamentsLamentacions és sagrat per als [[jueus]] pela fetcausa que és una de les poques parts que van quedar en peu després que els romans destruïssin el Temple de [[Jerusalem]]. El Mur Oriental i el Mur Sud també van sobreviure parcialment l'embatenvestida romàromana, però el Mur Occidental està més proper al [[Sancta sanctorum|Sancto Sanctorum]] o Sant Santuari (1Reis 8: 6-8), el sector més sagrat del Temple al qual només podia accedir alel gran[[Summe Sacerdot d'Israel|Summe sacerdotSacerdot]] un cop l'any. A diferència del Mur Oriental i el Mur Sud, el Mur Occidental es va convertir enesdevenir el lloc tradicional d'oració.▼
Arxiu: Western Wall.ogv
 
== Articles relacionats ==
Un vídeo mostrant a la gent pregant al davant del mur.
 
* [[Dones del Murmur]]▼
▲Davant d'ell es lamenta comunament la destrucció de la ciutat i la dispersió del poble hebreu, sent el divendres un dia d'especial intensitat. La tradició d'introduir un petit paper amb una pregària entre les escletxes del mur té diversos segles d'antiguitat. Entre els resos dels jueus s'inclouen les fervents súpliques a Déu perquè torni a la terra d'Israel, el retorn de tots els exiliats jueus, la reconstrucció del temple (el tercer) i l'arribada de l'era messiànica amb la vinguda del messies jueu.
* [[Benedicció sacerdotal]]
 
== Referències ==
▲El Mur dels Laments és sagrat per als jueus pel fet que és una de les poques parts que van quedar en peu després que els romans destruïssin el Temple de Jerusalem. El Mur Oriental i el Mur Sud també van sobreviure parcialment l'embat romà, però el Mur Occidental està més proper al Sancto Sanctorum o Sant Santuari (1Reis 8: 6-8), el sector més sagrat del Temple al qual només podia accedir al gran sacerdot un cop l'any. A diferència del Mur Oriental i el Mur Sud, el Mur Occidental es va convertir en el lloc tradicional d'oració.
{| class="wikitable"
|
|A Wikimedia Commons albergahi unaha categoriacontingut multimèdia sobrerelatiu a: '''''Mur de les Lamentacions.''''' ▼
|}
 
# ↑ «2700 Year-Old Inscription Found in Archaeological Excavations in the City of David» (en anglès). Israel Antiquities Authority. [Consulta: 22 octubre 2013].
vegeu també
 
▲Dones del Mur
 
Enllaços externs
 
▲Wikimedia Commons alberga una categoria multimèdia sobre Mur de les Lamentacions.
 
L'Institut del Temple de Jerusalem.
 
El Mur dels Laments en temps real.
 
Fotografia panoràmica esfèrica del Mur dels Laments.
 
▲Webcam en directe del Mur de les Lamentacions.
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/wiki/Mur_de_les_Lamentacions»