Escola de Chicago: diferència entre les revisions

L''''Escola de Chicago''' va ser un estil [[arquitectura|arquitectònic]] sorgit a finals del [[segle XIX]] i principis del [[Segle XX|XX]] a la ciutat de [[Chicago]]. Va ser pioner en la introducció de nous materials i tècniques per a la construcció de grans edificis comercials y dels primers [[Gratacel|gratacels]].<ref name=RBA>{{ref-llibre|títol=Diccionario de Arte I|lloc=Barcelona|editorial=Spes Editorial SL (RBA)|any=2003|isbn=84-8332-390-7|pàgina=p.108|consulta=27 de novembre de 2014}}</ref> L'Escola de Chicago és fonamental per a l'història de la construcció a Amèrica i per a la teoria de l'arquitectura en l'últim terç del segle XIX.<ref>{{Ref-llibre|cognom=Kruft|nom=Hanno-Walter|títol=Historia de la teoría de la arquitectura|url=|edició=|llengua=|data=1990|editorial=Alianza|lloc=Madrid|pàgines=614|isbn=8420679968}}</ref>

 

 

== Història ==

 

Al sorgiment de la ciutat de Chicago, la major part dels edificis (tant públics com privats) es van construir en fusta, seguint la tècnica del ''balloon frame;'' aquest sistema està basat en una estructura feta de llistons de fusta d'una determinada mida (normalment de dos pisos d'alçada) i fixats simplement amb claus. Aquesta estructura permetia reduir el temps de construcció, així com l'especialització de la mà d'obra.<ref>{{Ref-llibre|cognom=Benevolo|nom=Leonardo|títol=Historia de la arquitectura moderna|url=|edició=6ª|llengua=|data=1987|editorial=Gustavo Gili|lloc=Barcelona|pàgines=243-244|isbn=8425207975}}</ref>

El [[1871]] la ciutat de [[Chicago]] sofrirà un [[Gran incendi de Chicago|incendi]] gravíssim que la destruirà gairebé per complet, la qual cosa suposarà haver de tornar a aixecar-la de nou. Aquesta necessitat de crear nous edificis, donarà peu a l'aparició de la denominada '''Escola de Chicago'''. Després d'aquest incendi, els arquitectes i enginiers van començar a substituir les cases individuals de fusta per alts edificis de diverses plantes d'alçada, amb els quals podien proporcionar habitatge a més gent en menys espai construït;<ref>{{Ref-llibre|cognom=Giedion|nom=Sigfried|títol=Espacio, tiempo y arquitectura: el futuro de una nueva tradición|url=|edició=6ª ed.|llengua=|data=1982|editorial=Dossat|lloc=Madrid|pàgines=392|isbn=8423703754}}</ref> en aquest sentit, sorgeix un nou concepte arquitectònic; el [[gratacel]]. Chicago és una ciutat emergent, per això es produeix una gran especulació sobre els terrenys i una gran demanda de construcció. La solució que s'adopta és la construcció en vertical: molts pisos elevats sobre una planta reduïda. Es van començar a construir edificis amb un nombre de pisos que mai s'havia arribat a aconseguir; estem parlant d'edificacions que podia oscil·lar entre els 10 i els 16 pisos d'altura. Paral·lelament a l'aparició dels [[gratacel]]s, apareixeran els primers [[Ascensor|ascensors elèctrics.]]

 

* Estructures metàl·liques (esquelets o carcassa de [[ferro]]) que permet augmentar l'alçada dels edificis sense tenir que fer grans murs o pilars.<ref name=":0">{{Ref-llibre|cognom=Benevolo|nom=Leonardo|títol=Historia de la arquitectura moderna|url=|edició=|llengua=|data=1987|editorial=Gustavo Gili|lloc=Barcelona|pàgines=245|isbn=8425207975}}</ref>

* Ús del [[pilar (arquitectura)|pilar]] de [[formigó]] com a suport o fonament. Serà la solució al desafiament de construir sobre un terra sorrenc i fangós. Respecte als fonaments, també vàren desenvolupar el anomenat «''Chicago caisson''».<ref name=":0" />

* Desapareix la diferenciació entre arquitectura i enginyeria.<ref name=":1" />

*Possible eliminació dels murs de càrrega (gràcies a aquesta estructura metàl·lica).

* L'estructura interior és la que estableix la forma exterior de l'edifici.<ref name=":1" />

 

Tot això succeeix als [[EUA]] i no a [[Europa]] perquè és al nou continent on la referència històrica té menys pes i importància. Europa sempre tendeix a mirar d'una manera al passat i això es reflecteix en els corrents artístics del vell continent. A l'Escola de Chicago podem destacar diversos autors;

 

* '''William Le Baron Jenney:''' Es considera el fundador de l'Escola de Chicago. Va projectar l'edifici ''Home Insurance Company Building'' el 1884, sent considerat el primer edifici construït amb esquelet de ferro, malgrat que algunes de les seves parets tenien funció sustentadora. L'''Home Insurance Company Building'' inaugura els dubtes estètics per acomodar les plantes d'oficines en una tipologia com a aquesta, que no tenia precedents. Hi havia la necessitat de concentrar a més gent en menys espai i així va sorgir aquest edifici, que es va convertir en el primer amb deu plantes.

*'''[[Louis Henri Sullivan]]''' (1856-1924): va treballar al taller de Le Baron Jenney, on va descobrir la nova arquitectura. Mes tard viatja per Europa i coneix l'academicisme francès, que rebutja totalment. Va col·laborar amb Dankmar Adler en la construcció de diversos edificis a Chicago, com l'''Auditorium Building'' (1889).<ref>{{Ref-llibre|cognom=Freixa|nom=Mireia|títol=Fuentes y documentos para la Historia del Arte. Las Vanguardias del siglo XIX.|url=|edició=|llengua=|data=1982|editorial=Gustavo Gili|lloc=Barcelona|pàgines=120-121|isbn=842521114X}}</ref> La seva teoria de l'arquitectura és molt complexa i personal, de tal manera que uneix idees molt diverses com el [[Transcendentalisme|trascendentalisme]] americà, [[Idealisme alemany|l'idealisme alemany]] i el [[Racionalisme arquitectònic|racionalisme]]. Tanmateix, va desenvolupar les idees naturalistes d'Horatio Greenough, basades en l'aplicació de l'estructura corporal dels animals en l'àmbit de l'arquitectura; és a dir, establir un esquelet adequat per als edificis (d'acer o de ferro).<ref>{{Ref-llibre|cognom=Kruft|nom=Hanno-Walter|títol=Historia de la teoría de la arquitectura|url=|edició=|llengua=|data=1990|editorial=Alianza|lloc=Madrid|pàgines=602|isbn=8420679968}}</ref> Per a Sullivan, la funció de l'edifici ha de determinar la seva estructura (és a dir, la seva forma i organització), i la funció vé determinada per diversos factors naturals, socials, intelectuals i de la necessitat humana.<ref name=":2">{{Ref-llibre|cognom=Kruft|nom=Hanno-Walter|títol=Historia de la teoría de la arquitectura|url=|edició=|llengua=|data=1991|editorial=Alianza|lloc=Madrid|pàgines=619|isbn=8420679968}}</ref> Sullivan veu l'ornamentació arquitectònica com un luxe, no com una necessitat, i com un element que depèn directament de la funció de l'edifici.<ref name=":2" />

 

=== Edificis més destacats ===