Escola de Chicago: diferència entre les revisions

El [[1871]] la ciutat de [[Chicago]] va sofrir un [[Gran incendi de Chicago|incendi]] gravíssim que la va destruir gairebé per complet, la qual cosa suposà haver de tornar a aixecar-la de nou. Aquesta necessitat de crear nous edificis, va donar peu a l'aparició de la denominada '''Escola de Chicago'''. Després d'aquest incendi, els arquitectes i enginiersenginyers van començar a substituir les cases individuals de fusta per edificis de diverses plantes d'alçada, amb els quals podien proporcionar habitatge a més gent en menys espai construït;<ref>{{Ref-llibre|cognom=Giedion|nom=Sigfried|títol=Espacio, tiempo y arquitectura: el futuro de una nueva tradición|url=|edició=6ª ed.|llengua=|data=1982|editorial=Dossat|lloc=Madrid|pàgines=392|isbn=8423703754}}</ref> en aquest sentit, sorgeix un nou concepte arquitectònic; el [[gratacel]]. Chicago és una ciutat emergent, per això es produeix una gran especulació sobre el terreny i una gran demanda de construcció. La solució que s'adopta és la construcció en vertical: molts pisos elevats sobre una planta reduïda. Es van començar a construir edificis amb un nombre de pisos que mai s'havia arribat a aconseguir; estem parlant d'edificacions que podia oscil·lar entre els 10 i els 16 pisos d'altura. Paral·lelament a l'aparició dels [[gratacel]]s, apareixeran els primers [[Ascensor|ascensors elèctrics.]]

L''''Escola de Chicago''' està integrada per un conjunt d'arquitectes, principalment procedents d'Europa, que vàrenvaren arribar a la ciutat per donar resposta al greu incendi que va arrasar amb la majoria de les cases; en aquest context es deixen de banda els edificis de pedra i fusta, que teníentenien murs molt grossos, i l'arquitectura es veu dominada per les estructures de ferro recobertes. Una altra innovació seran les finestres corregudes que ocuparan la major part de les façanes dels edificis, que prefigura el que més endavant es denominarà ''[[mur cortina]]'' i que trobem, per exemple, en l'[[edifici de la Bauhaus]] a Dessau.

* Ús del [[pilar (arquitectura)|pilar]] de [[formigó]] com a suport o fonament. Serà la solució al desafiament de construir sobre un terra sorrenc i fangós. Respecte als fonaments, també vàrenvaren desenvolupar el anomenat «''Chicago caisson''».<ref name=":0" />

*Façana generalment dividida en tres cososcossos: sòcol, els diferents pisos d'oficines o habitatge i, per últim, l'àtic. Aquesta innovació es deu a l'arquitecte Henry Hobson Richardson i a un dels seus edificis més importants: el ''Marshall Field Wholesale Market'' (1865), que esdeveniràesdevindrà un referent per a molts arquitectes posteriors.

* '''Henry Hobson Richardson''' (1838-1886): autor del ''Marshall Field Wholesale Market'', no és un edifici que compti amb massa pisos però ja comença a despuntar entre els altres. L'exterior de l'edifici és molt senzill (es realitza una lliure interpretació del romànic europeu). Els murs són consistents, de pedra no polida (tradició constructiva de Massachusetts), però els ''vans'' (finestrals) estan complint la funció de captar la llum. Podem destacar la utilització de diferents formes i mides. L'estructura rotunda, en el seu caràcter sòlid i unitari, el fa sobresortir i afirmar la seva individualitat en el caos urbà que l'acull. Aquest edifici, influència de la simplicitat del [[Pla hipodàmic|plà hipodàmic ortogonal]], permitiapermetia afegir tots els nivells de pisos que l'estructura suportés.

*'''[[Louis Henri Sullivan]]''' (1856-1924): va treballar al taller de Le Baron Jenney, on va descobrir la nova arquitectura. Mes tard viatja per Europa i coneix l'academicisme francès, que rebutja totalment. Va col·laborar amb Dankmar Adler en la construcció de diversos edificis a Chicago, com l'''Auditorium Building'' (1889).<ref>{{Ref-llibre|cognom=Freixa|nom=Mireia|títol=Fuentes y documentos para la Historia del Arte. Las Vanguardias del siglo XIX.|url=|edició=|llengua=|data=1982|editorial=Gustavo Gili|lloc=Barcelona|pàgines=120-121|isbn=842521114X}}</ref> La seva teoria de l'arquitectura és molt complexa i personal, de tal manera que uneix idees molt diverses com el [[Transcendentalisme|trascendentalisme]] americà, [[Idealisme alemany|l'idealisme alemany]] i el [[Racionalisme arquitectònic|racionalisme]]. Tanmateix, va desenvolupar les idees naturalistes d'Horatio Greenough, basades en l'aplicació de l'estructura corporal dels animals en l'àmbit de l'arquitectura; és a dir, establir un esquelet adequat per als edificis (d'acer o de ferro).<ref>{{Ref-llibre|cognom=Kruft|nom=Hanno-Walter|títol=Historia de la teoría de la arquitectura|url=|edició=|llengua=|data=1990|editorial=Alianza|lloc=Madrid|pàgines=602|isbn=8420679968}}</ref> Per a Sullivan, la funció de l'edifici ha de determinar la seva estructura (és a dir, la seva forma i organització), i la funció vé determinada per diversos factors naturals, socials, intelectualsintel·lectuals i de la necessitat humana.<ref name=":2">{{Ref-llibre|cognom=Kruft|nom=Hanno-Walter|títol=Historia de la teoría de la arquitectura|url=|edició=|llengua=|data=1991|editorial=Alianza|lloc=Madrid|pàgines=619|isbn=8420679968}}</ref> Sullivan veu l'ornamentació arquitectònica com un luxe, no com una necessitat, i com un element que depèn directament de la funció de l'edifici.<ref name=":2" />