Jurtxets: diferència entre les revisions

Els '''jurchensjurtxets''' ([[xinès tradicional]]: 女眞, transcrit ''jou-tchen''; [[xinès simplificat]]: 女真; [[pinyin]]: ''nǚzhēn''; transcripció arabopersa ''jurtxe'') fou un poble [[tungús]] de [[Manxúria]] que va habitar la regió al voltant del riu [[Amur]], que actualment marca la frontera oriental entre [[Rússia]] i la [[Xina]]. Els jurchensjurtxets passarien a ser coneguts a partir del [[segle XVII]] amb el nom de manxús. La identitat nacional manxú va ser una creació de [[Hung Taiji]], governant jurchen que va heretar l'Estat unificat pel seu pare Nurhaci i que va establir la darrera dinastia imperial xinesa, la [[dinastia Qing]]. A causa de la seva condició de terra originària dels jurchen o manxú, l'extrem nord-est de la Xina passaria a ser coneguda amb posterioritat com a Manxúria.

Per liquidar als [[kitan]] l'emperador xinès Houei-tsong (1101-1125) va decidir cridar a bàrbars més llunyans. Els [[Liao]] (la dinastia dels kitan) estaven prou adaptats a la cultura xinesa per ser uns veïns acceptables però no era el cas del poble que vivia més enllà, als boscos de l'[[Ussuri]] i nord-est de [[Manxúria]], coneguts com els jurchenssjurtxets. L'ambaixador xinès que els va visitar el [[1124]]-[[1125]] els descriu com a verdaders bàrbars amb la residència del khan rodejada de bestiar i en mig de les pastures, sense cap edifici, ni carrer, ni parets; els khan seia en un tron cobert de dotze pells de tigre, i es feien festes bàrbares amb beguda, música, dansa, pantomimes de caceres i de combats i dones fent jocs de llums amb els miralls.<ref>Chavannes,'' Voyageurs chinois chez les Khitan et les Jou-tchen,'' J. A. 1897, I, 378; Wieger, ''Textes historiques'', II </ref> Just llavors els jurchenssjurtxets estaven sent organitzats per un cap enèrgic de nom A-kou-ta, del clan reial Wan-yen ([[1113]]-[[1123]]).<ref> Wan-yen podria ser la transcripció al tungús de la paraula xinesa "''wang''", equivalent a rei o príncep, segons la hipòtesi de Pelliot </ref>

Després de l'aliança amb els xinesos,<ref> es va establir que el regne Liao es repartiria entre xinesos i jurchenssjurtxets</ref> el [[1114]] es va revoltar contra el rei kitan i va llançar a la seva horda la conquesta del regne Liao, cosa que va fer en nou anys: [[Ning-kiang]] (al sud de la moderna [[Harbin]] a la riba d'un afluent del Sungari) el [[1114]], [[Leao-yang]] el [[1116]] (després d'aquesta ciutat tota Manxúria va passar als jurchenssjurtxets). [[Lin-huang]] (capital septentrional dels kitan, al nord del modern [[Jehol]]) el [[1120]]; [[Ta-ting]] (capital central) i [[Ta-t'ong]] (al nord del [[Shanxi]]) el [[1122]]. [[Pekín]] havia de passar a la Xina segons els termes del tractat entre l'Imperi i els jurchenssjurtxets, però els xinesos no van poder ocupar la ciutat i finalment foren els bàrbars els que ho van fer ([[1122]]) però la van entregar a la Xina el [[1123]]. El rei jurchensjurtxet, A-kou-ta va morir el [[1123]] i el va substituir el seu germà Wou-k'i-mai (1123-1135) que era molt ambiciós. El darrer rei kitan Ye-liu Yen hi es va refugiar a la zona de Kuku-khoto i va tractar de resistir a la comarca de Wou-tcheou ([[1124]]) però fou derrotat diverses vegades i finalment capturat el [[1125]].

El nou rei jurchensdels jurtxets va modificar el nom de la dinastia a ''Allchun'' (en tungús) que vol dir dinastia daurada ('''Kin''' en xinès, transcripció actual '''Jin''', nom amb què els xinesos anomenen el regne) i va intentar establir un estat regular organitzat a la manera xinesa.<ref> De Harlez, H''istoire de l'empire kin ou empire d'or, traduït de l'Aisin Gurun'', 1887</ref>

Aviat van esclatar disputes frontereres quan els xinesos van reclamar algunes viles al nord de Pekín i com que no els hi foren reconegudes, van donar suport a una revolta contra els jurchenssjurtxets. Això va provocar el conflicte obert i el general de la dinastia kin, Nien-mo-ho va entrar altre cop a [[Pekín]] i la plana de el [[Hebei]] ([[1125]]) i cap a [[Taiyuan]] al cor de [[Shanxi]] ([[1126]]). Un altre general kin, Wa-li-pou, va creuar el [[riu Groc]], i se li va unir Nien-mo-ho, i junts es van presentar davant la capital xinesa [[K'ai-fong]]; els defensors, encapçalats per l'emperador Houei-tsong i el seu fill Kin-tsong, es van rendir (finals de [[1126]]) i junt amb tota la cort foren deportats a la capital dels kin, la ciutat de [[Ning-kiang]] als sud de [[Harbin]] (començament del [[1127]]). Entre els presoners fets pels kin, alguns membres de la tribu turca dels [[ongut]], enviats a Manxúria, i que van resultar ser nestorians; un d'aquestos va explicar una visió del rei kin i aquest els va alliberar i els va permetre instal·lar-se al nord del riu Groc, a Tsing-tcheou.