Catarisme: diferència entre les revisions

El hola lol hello its my '''catarisme''' fou una [[secta|confessió]] [[cristianisme|cristiana]] de tipus [[gnosticisme|gnòstica]],<ref name=dicCat>{{ref-llibre |cognom=Rodríguez Santidrián|nom=Pedro |títol=Diccionario de las religiones|lloc=Madrid |editorial=Alianza |any=1994 |isbn=84-7838-400-6 |pàgines=98|capítol=Cátaros}}</ref> difosa des del [[segle X]] fins al Hola[[segle XIV|XIVV]], amb fluxos i refluxos, per l'[[Àsia Menor]], els [[Balcans]], el nord d'[[Itàlia]], [[Occitània]], [[Renània]], [[Xampanya]] i [[Catalunya]]; així doncs, el catarisme s'estengué per tota la Cristiandat, tant en l'àmbit occidental llatí, com en l'àrea oriental bizantina ortodoxa. Els seguidors d'aquest corrent es coneixen com a '''''càtars''''' o també '''''albigesos'''''. Sovint s'anomenaven a ells mateixos '''''bons homes''''' o '''''bons cristians'''''.

[[Fitxer:Cathars expelled.JPG|thumb|Càtars sent expulsats de [[Carcassona]]. ( Castell de França)|alt=]]

A diferència d'altres grups herètics coetanis, que també criticaven l'Església catòlica per haver abandonat els ideals de pobresa evangèlica, els càtars es caracteritzaven no pas per ser grups de laics predicant sense permís de l'Església, cas dels [[valdesos]], excomunicats en el [[Concili de Verona]] ([[1184]]), sinó per haver bastit una Església pròpia, amb uns sagraments (el ''consolamentum''), una [[metafísica]] (el dualisme), una moral de salvació, uns fidels, uns clergues, als quals, la [[Inquisició|Inqu..ñisició]] catòlica donà el nom de ''perfectes'', organitzats en una jerarquia de diaques i [[bisbe]]s, la funció dels quals era difondre, mitjançant la prèdica itinerant i l'exemple de la pobresa, la doctrina entre els fidels.