Diferència entre revisions de la pàgina «Miquel Costa i Llobera»

títol de paràgraf sobrer i fora de lloc
(Es desfà la revisió 20744912 de 212.106.226.194 (Discussió) refaig perquè s'ha esborrat més del que convenia)
Etiqueta: Desfés
(títol de paràgraf sobrer i fora de lloc)
Miquel Costa i Llobera va superar la Renaixença i els tòpics que envoltaven els Jocs Florals. Alguns estudiosos com Antoni Rubió i Lloch, en l'afany de catalogar-lo, van assegurar que era un romàntic del classicisme i un clàssic del romanticisme. El cert és que va conrear un tipus de romanticisme que mantenia una serenitat clàssica. Fos com fos, amb el temps va convertir-se en un referent per a les futures generacions d'escriptors de les Illes Balears. Amb un llenguatge molt acurat, sempre va tractar amb rigor les formes literàries clàssiques.<ref name=gencatmiquel/>
 
== Biografia ==
[[Fitxer:Escorca Lluc - Santuari - Miguel Costa 02 ies.jpg|thumb|Bust al [[santuari de Lluc]] (Mallorca)]]
Costa i Llobera era el fill d'una família de terratinents mallorquins. Va estudiar el batxillerat a l'Institut Balear de Palma des del 1866 fins al 1871 i, un any després, va començar els estudis de dret a Barcelona. No va desaprofitar el temps i va participar activament en els ambients del catalanisme cultural. En aquell moment triomfava la Renaixença, liderada per Jacint Verdaguer, Marià Aguiló o Antoni Rubió i Lluch. El 1875, el poeta es va traslladar a Madrid per continuar els estudis de dret. Va viatjar a París, on va descobrir els grans autors francesos i italians. El va fascinar ''Odi barbare'' de Carducci, tot i que el sentit pagà, allunyat del seu esperit cristià, va fer que el rebutgés com a font d'inspiració. Al poeta, se li va despertar la vocació sacerdotal a Pollença i, finalment, va fer el pas i el 1885 es va traslladar a Roma per començar els estudis de teologia. En aquell moment va publicar ''Poesies'', en què deixava entreveure un romanticisme contingut de to serè i dominat per un perfeccionisme formal. En aquests poemes, ja tocava dos temes que l'acompanyarien al llarg de tota la seva obra: el paisatge i el sentiment religiós. El paisatge mallorquí es podia palpar en "La vall" (1873) i en "[[El Pi de Formentor|El pi de Formentor]]" (1875). En els versos d'aquests poemes, el poeta descrivia les zones de Pollença i Formentor, que esdevenien un símbol del Mediterrani. Costa i Llobera anhelava apropar-se a Déu amb les descripcions precises d'aquests paisatges, que li suggerien un ideal de vida elevada.<ref name=gencatmiquel/>
55.585

modificacions