Escola de Chicago: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
Etiqueta: editor de codi 2017 |
→Característiques generals: retocs Etiqueta: editor de codi 2017 |
||
Línia 36:
* Respecte a l'exterior, se suprimeixen els elements decoratius (tan habituals a l'arquitectura artística de finals del [[segle XIX]]). S'opta per superfícies llises i envidrades. Predominen les línies horitzontals i verticals.
* L'estructura interior és la que estableix la forma exterior de l'edifici.<ref name=":1" />
*Façana generalment dividida en tres cossos: sòcol, els diferents pisos d'oficines o habitatge i, per últim, l'àtic. Aquesta innovació es deu a l'arquitecte [[Henry Hobson Richardson]] i a un dels seus edificis més importants: el ''Marshall Field Wholesale Market'' (1865), que esdevindrà un referent per a molts arquitectes posteriors.
===Autors de l'Escola de Chicago===
[[Fitxer:Monadnock.jpg|miniatura|''Monadnock Building,'' Burnham & Root, 1891.]]
Tot això succeeix als [[EUA]] i no a [[Europa]] perquè és al nou continent on la referència històrica té menys pes i importància.<ref>{{Ref-llibre|cognom=Hitchcock|nom=Henry Russell|títol=Arquitectura: siglos XIX y XX|url=|edició=|llengua=|data=1981|editorial=Cátedra|lloc=Madrid|pàgines=359-360|isbn=9788437624464}}</ref> Europa sempre tendeix a tenir en compte el passat i això es reflecteix en els corrents artístics del vell continent. A l'Escola de Chicago podem destacar diversos autors
* '''Henry Hobson Richardson''' (1838-1886): autor del ''Marshall Field Wholesale Market'', no és un edifici que compti amb massa pisos però ja comença a despuntar entre els altres. L'exterior de l'edifici és molt senzill (es realitza una lliure interpretació del romànic europeu). Els murs són consistents, de pedra no polida (tradició constructiva de [[Massachusetts]]), però els
* '''William Le Baron Jenney''' (1832-1907): Es considera el fundador de l'Escola de Chicago. Va projectar l'edifici ''Home Insurance Company Building'' el 1884, sent considerat el primer edifici construït amb esquelet de ferro, malgrat que algunes de les seves parets tenien funció sustentadora.
▲* '''William Le Baron Jenney''' (1832-1907): Es considera el fundador de l'Escola de Chicago. Va projectar l'edifici ''Home Insurance Company Building'' el 1884, sent considerat el primer edifici construït amb esquelet de ferro, malgrat que algunes de les seves parets tenien funció sustentadora. L'''Home Insurance Company Building'' inaugura els dubtes estètics per acomodar les plantes d'oficines en una tipologia com a aquesta, que no tenia precedents. Hi havia la necessitat de concentrar a més gent en menys espai i així va sorgir aquest edifici, que es va convertir en el primer amb deu plantes.
*'''[[Louis Henri Sullivan]]''' (1856-1924): va treballar al taller de Le Baron Jenney, on va descobrir la nova arquitectura. Més tard viatja per Europa i coneix l'academicisme francès, que rebutja totalment. Va col·laborar amb Dankmar Adler en la construcció de diversos edificis a Chicago, com l'''Auditorium Building'' (1889).<ref>{{Ref-llibre|cognom=Freixa|nom=Mireia|títol=Fuentes y documentos para la Historia del Arte. Las Vanguardias del siglo XIX.|url=|edició=|llengua=|data=1982|editorial=Gustavo Gili|lloc=Barcelona|pàgines=120-121|isbn=842521114X}}</ref> La seva teoria de l'arquitectura és molt complexa i personal, de tal manera que uneix idees molt diverses com el [[transcendentalisme]] americà, [[Idealisme alemany|l'idealisme alemany]] i el [[Racionalisme arquitectònic|racionalisme]]. Tanmateix, va desenvolupar les idees naturalistes d'Horatio Greenough, basades en l'aplicació de l'estructura corporal dels animals en l'àmbit de l'arquitectura; és a dir, establir un esquelet adequat per als edificis (d'acer o de ferro).<ref>{{Ref-llibre|cognom=Kruft|nom=Hanno-Walter|títol=Historia de la teoría de la arquitectura|url=|edició=|llengua=|data=1990|editorial=Alianza|lloc=Madrid|pàgines=602|isbn=8420679968}}</ref> Per a Sullivan, la funció de l'edifici ha de determinar la seva estructura (és a dir, la seva forma i organització), i la funció ve determinada per diversos factors naturals, socials, intel·lectuals i de la necessitat humana.<ref name=":2">{{Ref-llibre|cognom=Kruft|nom=Hanno-Walter|títol=Historia de la teoría de la arquitectura|url=|edició=|llengua=|data=1991|editorial=Alianza|lloc=Madrid|pàgines=619|isbn=8420679968}}</ref> Sullivan veu l'ornamentació arquitectònica com un luxe, no com una necessitat, i com un element que depèn directament de la funció de l'edifici.<ref name=":2" />
*[[Fitxer:Reliance Building, 32 North State Street, Chicago, Cook County, IL HABS ILL,16-CHIG,30-2.jpg|miniatura|''Reliance Building'', Burnham & Root, 1894.]]'''Burnham & Root''' (Daniel Burnham i John Wellborn Root): van ser els principals competidors de l'empresa Sullivan & Adler, però també hi havia certa rivalitat entre ells dos per l'autoria de les seves construccions.<ref name=":2" /> Com Sullivan, Root defensa la subordinació de l'ornament a l'arquitectura, i arriba a plantejar l'arquitectura sense decoració i amb el major estalvi possible. Alguns edificis del grup on es veu aquest plantejament són el Montauk i el Monadnock.
=== Edificis més destacats ===
* Leiter Building (1879), W. Le Baron Jenney.
* Home Insurance Building (1885), W. Le Baron Jenney.
* Reliance Building (1894), Burnham & Root.
* [[Carson, Pirie, Scott and Company Building]] (1899-1906), L. Sullivan.
* Monadnock Building (1889-1891), Burnham & Root.
* Montauk Building (1882), Burnham & Root.
* Auditorium (1887-1889), Sullivan & Adler.
* Marshall Field Wholesare Store (1885-1887), H. H. Richardson.
* Rothschild Store (1880-1881), L. Sullivan.
* Wainwright Building (1890-1891), Sullivan & Adler.
* Guaranty Building (1894-95), Sullivan & Adler.
== Referències ==
| |||