Les Màximes de Ptahhotep: diferència entre les revisions

'''''Les Màximes de Ptahhotep''', Preceptes o Instruccions'' és una [[Literatura de l'Antic Egipte|composició literària egípcia antiga]] basada en els coneixements i saviesa del [[Djati|Visir]] Ptahhotep. Aquests [[Precepte moral|preceptes]] els va formular el visir Ptahhotep durant el regnat del faraó [[Djedkare|Izezi]], de la Cinquena Dinastia.<ref>Fontaine, Carole R. "A Modern Look at Ancient Wisdom: The Instruction of Ptahhotep Revisited." The Biblical Archaeologist 44 (Universitat de Chicago, EUA), nonúm. 3 (1981): 155-60. doi:10.2307/3209606.</ref> El text va ser descobert a [[Tebes (Egipte)|Tebes]] l'any 1847 per egiptòleg M. Prisse d'Avennes.<ref name="Simpson1986">Simpson, W. K., ed. The Maxims of Ptahhotep. Las Vegas, Nevada (EUA): Evan Blythin, 1986.</ref> Les [[Adagi|Màximes]] de Ptahhotep es coneixen com a [[Llibres sapiencials|literatura de saviesa]], concretament sota el gènere de preceptes que ensenyen alguna cosa.<ref>Lichtheim, Miriam 1996. Didactic literature. In Loprieno, Antonio (ed.), Ancient Egyptian Literature, 243-262. Leiden; New York; Köln: E. J. Brill</ref><ref>{{Ref-llibre|cognom=Godron|nom=Gerard|títol=Egipte i Grècia. Fonaments de la cultura occidental, secció La literatura de l'antic Egipte|url=|edició=1a|llengua=català|data=1989|editorial=Fundació Caixa de Pensions|lloc=Barcelona|pàgines=35|isbn=8476642059}}</ref> Hi ha quatre còpies dels Preceptes, i la versió completa i única, Papyrus Prisse, és a la [[Biblioteca Nacional de França|Bibliothèque Nationale]] de París.<ref name="Simpson">Simpson, William Kelly. The Literature of Ancient Egypt: An Anthology of Stories, Instructions, Stelae, Autobiographies, and Poetry. New Haven, US: Yale University Press, 2003. AccessedConsultat Januaryel 28, de gener de 2017. ProQuest ebrary.</ref> Segons William Kelly Simpson, alguns becaris debaten que les Màximes de Ptahhotep van ser escrites a l'època de la dotzena dinastia, a l'[[Regne Mitjà d'Egipte|Imperi mitjà.]] Les còpies més primerenques del text van ser alterades per fer-les comprensibles pels egipcis del Nou [[Imperi Nou d'Egipte|Regne]].<ref name="Simpson" /> No únicament versa sobre el pensament i la moralitat del [[Regne Antic d'Egipte|Regne]] Antic, sinó que és beneficiós per qualsevol que el llegeixi. El text mostra un molt bon panorama de les actituds generals en aquell període.<ref name="Simpson" /> Les Màximes de Ptahhotep assenyaln diverses virtuts necessàries per viure una vida bona<ref>{{Ref-llibre|cognom=Piedrafita|nom=Concepció|títol=Egipte i Grècia. Fonaments de la cultura occidental. Secció Les simulituds entre les literatures egípcia i grega|url=|edició=1a|llengua=català|data=1989|editorial=Fundació Caixa de Pensions|lloc=Barcelona|pàgines=45|isbn=8476642059}}</ref> i en sintonia amb [[Maat]], part important de la cultura egípcia.

Segons Simpson, el visir Ptahhotep era un ancià de 110 anys, a punt per retirar-se i estava a prop d'abandonar la seva posició.<ref name="Simpson1986" /> El faraó havia aprovat que el fill de Ptahhotep succeís al visir, però va adonar-se de que el jove no havia nascut amb saviesa i que era necessària l'experiència que dona l'edat avançada.<ref name="Quirke2004">Quirke, Stephen 2004. Egyptian literature 1800 BC: questions and readings. Egyptology 2. LondonLondres: Golden House.</ref> Habitualment els visirs eren reemplaçats per algú amb suficient edat i amb experiència, així doncs, el Visir Ptahhotep va escriure els preceptes al seu fill per donar-li saviesa i consell que només poden ser assolits a través d'experiència.

Els que hi ha seguidament són els seleccionats per Christian Jacq, a ''The Living Wisdom of Ancient Egypt''.<ref>[[Christian Jacq]], The Living Wisdom of Ancient Egypt, Simon & Schuster (EUA), 1999, ISBN 0-671-02219-9</ref>