La casa de Bernarda Alba: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
m Afegida la plantilla {{Autoritat}} a l'article |
revisar traducció, puntuació, treure alguna cosa no neutral |
||
Línia 1:
{{Infotaula arts escèniques}}
'''''La casa de Bernarda Alba''''' és una obra de teatre en tres actes de
L'obra és considerada per alguns crítics com una [[tragèdia]], i per uns altres com un [[drama]], seguint l'opinió del mateix autor. Molts han opinat que és la culminació d'un llarg procés evolutiu del dramaturg, des del modernisme
Possiblement, les frases que millor aclareixen la seva idea sobre el teatre són aquestes, formulades el [[1936]] quan llegia als seus coneguts ''La Casa de Bernarda Alba'': '
Aquestes paraules mostren la dimensió humana del teatre en la qual el lector ha de sentir com els personatges, la qual cosa ajuda considerablement els aires de
A mesura que Lorca madura va acompanyant les seves obres teatrals amb un enfocament social i popular (tot això es veu en aquesta peça) i concebent una funció didàctica del teatre, desmarcant-se de l'elitisme [[generació del 27|del 27]]. El teatre havia de servir per criticar la moral antiga i desfasada.
== Plantejament ==
Després de la mort del seu segon marit, '''Bernarda Alba''' imposa un dol rigorós a les seves cinc filles, que en la seva vida quasi no han mantingut cap contacte amb el sexe oposat, sinó
== Personatges ==
Cal recalcar la barreja característica de Lorca dels personatges. D'una banda són estereotips, ja que representen una figura. Però també tenen darrere la seva història, els seus sentiments. Cal ressaltar que tan sols apareixen dones, ja que és un drama sobre elles.
* '''Bernarda:''' Tot el negatiu se centra en ella. És tirana, despòtica i és blanc de gairebé totes les crítiques de l'obra. El seu llenguatge ja adverteix sobre el seu caràcter: l'ús reiterat de paraules prescriptives, el seu suport sobre el bastó (símbol del poder)
* ''' Angustias:''' Gràcies als seus diners,
* ''' Magdalena i Amelia:''' Són les dues més submises. Han acceptat el poder de la seva mare amb resignació.
* ''' Martirio:''' És el personatge més complex de tots. La seva mare va frustrar les seves noces i sent un ressentiment i una gelosia molt grans de la seva germana petita, ja que veu impotent com aquesta atreu
* ''' Adela:''' La més jove de totes. No està disposada a sotmetre's a la tirania materna i tot en ella és vitalisme. Desafia la moral establerta, encara que és impossible vèncer-la i això la duu a la destinació tràgica.
Línia 31:
Apareixen una enorme quantitat de temes que Lorca critica durament:
* Destinació tràgica: Adela ha volgut rebel·lar-se contra l'ordre establert i ho ha pagat amb la seva vida.
* Opressió sobre la dona: Igual que els [[gitano]]s del ''Romancero'', Lorca sent compassió amb els éssers desvalguts, oprimits per la societat i s'identifica amb ells.
* Moral conservadora: Obsessió per la virginitat de la dona, la religió, el "què diran"...
* Classisme: La societat està clarament jerarquitzada, es mostra sobretot en la relació que mantenen la Poncia i
* Les aparences: Com tota la resta, Bernarda és el màxim exponent d'aquest afany negatiu per aparentar. A més a més, els freqüents comentaris sobre les vides dels personatges externs a la casa i les referències a la biografia de la Poncia, el delaten com un altre dels temes principals. Aquest tema va combinat amb l'honor aparent.
* Autoritarisme: Cruel i irracional despotisme de Bernarda. De fet, el paper de Bernarda ha estat interpretat de vegades per homes per a donar major duresa a aquest aspecte. La ''inmasculació'' de Bernarda es vincula al seu símbol de poder: el seu bastó.
A més com a tema principal:
* El desig de llibertat. Adela serà el màxim exponent d'aquesta manera de pensar. La primera que, mitjançant petites "gestes" (com ara mostrar peces d'un color diferent al negre, rebel·lar-se de paraula i acte contra la seva mare...), es rebal·la i això la
* El compliment amb el designi imperiós de les lleis naturals i intuïtives. Les referències a la naturalesa de caràcter simbòlic estan buscades i mesurades: la masculinitat, la passió, el desig sexual primitiu, representat en els dos cavalls de l'obra: el de Pepe el Romano i el Garañón que renilla i piafa dins de la casa; el desig, present en tot moment amb l'esment reiterat de la calor que fa bullir la sang de les germanes; etc.
Línia 45:
* La sensualitat
* L'odi
* L'enveja: es pot observar, sobretot, en la relació entre les germanes. Angustias, per ser filla d'un home amb diners, és l'hereva de la fortuna familiar i, per això, la requerida per Pepe el
* La injustícia amb les dones en un món d'homes. Les freqüents al·lusions per part de totes les habitants de la casa a la "forma de fer de les dones" posen en rellevància no només la moral de l'època, sinó també l'opinió de l'autor sobre el tema. Adela posarà sempre el tint de la crítica, al·ludint a la repressió i a la necessitat de trencar el jou social.
* La hipocresia social també es veu bastant clara a l'obra.
Línia 53:
Ressaltar la progressió dramàtica del conflicte. A mesura que progressa la narració ens endinsem més a la casa i, simbòlicament, a les ànimes de les persones.
Cada incident està perfectament travat amb l'anterior i amb el següent assolint així un magnífic encadenament de l'acció, reforçat sens dubte pel fet que no hagi escenes. El mestratge de Lorca a l'hora d'estructurar el drama és notori quant a la fluïdesa, la naturalitat dels personatges a l'hora d'entrar i sortir en el vers únicament per les escenes de màxim dramatisme
* La riquesa costumista, ens posem en contacte amb el poble i som testimonis de tot el que succeeix aquí.
* Documental fotogràfic: s'apreciarà constantment el joc entre el blanc i el negre.
Línia 61:
Lorca estava fortament influït pel simbolisme, comú en la Generació del 27. Heus aquí uns quants símbols:
* L'aigua: set com referència al desig sexual (vegeu la sufocació: per això Bernarda vol tancar finestres i Adela/Martirio tenen set. El cavall quan dóna coces té set). El poble no té rius (igual a vida) però si pous (foscs símbols de mort). Es contrasten les referències a l'aigua estancada/enverinada dels pous amb l'aigua neta i infinita de mar (
* Blanc-negre (ve reforçant la idea del documental fotogràfic: blanc per al positiu en general (la vida, la llibertat, la sexualitat) mentre que el negre es refereix a la mort (Adela mor de nit) i al fanatisme religiós (dol).
* El color verd: significa la rebel·lia.
* La calor regnant contribuïx a intensificar la tensió dramàtica i a modelar el caràcter trist dels habitants de les terres seques enfront de la dels habitants de les terres humides. A més, s'associa també amb el fat i la fatalitat dels personatges.
* El guarà representa altre paper simbòlic clar. És la correlació de Pepe el
* El bastó com símbol del poder tirànic Bernarda. Quan Adela el trenca, acaba la tirania
* Els noms dels personatges. Bernarda (força d'ós), Martiro (martiri) i Angustias (angoixes) són evidents, Adela (noblesa), Amelia (sense mel) i María Josefa (Maria mare de Jesús, Josep pare de Jesús; simbolitza l'edat del personatge).
* El lleó representa, igual que el guarà,
* Les perles com a símbol, representen a les llàgrimes. És per això que Angustias té un anell de compromís fet de perles, per les quals plorarà, ja que Pepe no l'estima.
Línia 81:
== Diàleg i llenguatge ==
El mestratge del diàleg és indubtable. Cadascú parla segons el seu caràcter i les rèpliques són curtes i vivaces, amb
== Els noms ==
* Bernarda ALBA: nom d'origen
* Angustias: etimològicament, del llatí "angostura", "dificultat". Significa opressió, aflicció, angúnia; estretor de lloc o del temps. A això, afegir-li el significat directe: és un personatge contristat pel pas del temps. Es fa vella i no ha trobat marit i, per tant, busca una manera de sortir de la casa.
|