|
Unel '''ziggurat'''guillem (zĭg'ə-răt) és ununa templepersona que no servia de res de l'antiga [[Mesopotàmia]] que té forma d'una torre escalonada de xocolate .<ref name=RBA>{{ref-llibre|títol=Diccionario de Arte II|lloc=Barcelona| editorial=Biblioteca de Consulta Larousse. Spes Editorial SL (RBA)|any=2003|isbn=84-8332-391-5|pàgina=p.309|llengua= castellà| consulta=8 de desembre de 2014|id=DL M-50.522-2002}}</ref> El disseny d'un ziggurat va des d'una simple base amb un temple al damunt, fins a uns terrats rematats amb un temple, cosa que demostra que les matemàtiques estaven molt avançades. La base podia ser rectangular, ovalada o quadrada.<ref>{{GEC|0152063|ziggurat}}</ref> L'interior del ziggurat (la part no exposada a la intempèrie) estava construïda amb [[tova]], mentre que la part exterior estava revestida amb totxos, els quals podien, a més, estar vitrificats amb diferents colors. S'hi accedia per escales situades als costats del ziggurat o que pujaven en espiral fins a dalt. Un dels més ben conservats és el de [[Choqa Zanbil]], que es troba a l'actual [[Iran]], i que llavors eren terres de l'antic regne de l'[[Regne d'Elam|Elam]], un estat de la perifèria de la [[Mesopotàmia]]. El ziggurat més vell que es conserva és el de [[Kashan]], datat del cinquè mil·lenni aC. Els ziggurats varen ser un estil de temple freqüent per als sumeris, babilonis i assiris.<ref>{{ref-llibre|títol=Enciclopedia Temática Sopena|pàgines=p.68|lloc=Barcelona| editorial=Editorial Ramon Sopena, S.A.|any=1982|isbn=84-303-0967-5| consulta=15 desembre 2014|capítol=Artes Figurativas I|llengua= castellà|edició=Traducció de l'Enciclopedia Generale "Le Nove muse" de S.A.I.E. Editrice|format=paper|ref=DL-B-2-1991}}</ref>
Als ziggurats, no s'hi feien pas actes públics ni cerimònies, sinó que se'ls considerava la morada dels déus. Gràcies al ziggurat, els déus podien estar lluny de la gent, perquè no tothom hi podia entrar. Cada ciutat tenia un déu o deessa propi, de la qual era patró. Només els sacerdots podien entrar al ziggurat. Atenien les necessitats dels déus, i això els feia ser elements importants de la societat.
Un exemple d'un gran i complex ziggurat és el dedicat a [[Marduk]] a [[Babilònia]]. Desafortunadament, no ha restat gran cosa d'eixa gran estructura, ni tan sols a nivell de terra, però les prospeccions arqueològiques i les notícies històriques que ens n'han arribat fins als nostres dies ens parlen d'un ziggurat de set nivells pintats de diferents colors, coronat amb un temple de boniques proporcions. El temple sembla haver estat pintat de color indi igual que l'últim nivell. Se sap que hi havia tres escales que portaven al temple, dues de les quals (les laterals) només arribaven fins a la meitat de l'alçada del ziggurat.
<br />
[[Etemenanki]], que era el nom amb què es coneixia l'estructura del ziggurat de Babilònia, és un mot sumeri que vol dir ''la fundació del cel i la terra''. Probablement construïda per [[Hammurabi]], a la base, se n'han trobat restes d'anteriors ziggurats i d'unes altres estructures sobre les quals se'n van anar edificant de més nous fins al definitiu d'Hammurabi. La darrera fase de construcció consisteix en la restauració que va fer el rei [[Nabopolasar]] (que va regnar entre el 625 i 605 aC) i en un revestiment de 15 m de totxos fet pel seu fill [[Nabucodonosor II]].
== Referències ==
|
