Decret de col·lectivització de les empreses industrials i comercials: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
Enllaços amb altres pàgines Etiquetes: editor visual Edita des de mòbil Edició web per a mòbils |
Cap resum de modificació Etiquetes: Edita des de mòbil Edició web per a mòbils |
||
Línia 3:
[[Fitxer:Textil.jpg|thumb|Cartell de la col·lectivització en el sector textil.]]
[[Fitxer:36cine capitol.jpg|thumb|Tiquet d'entrada al cinema controlat per la CNT-FAI.]]
El protagonisme de les organitzacions obreres en la desfeta de les aspiracions militars, farà que a partir de llavors es dugui a terme una profunda transformació social i econòmica liderada per treballadors i camperols de les respectives fàbriques i camps de conreu. Aquestes organitzacions tindran el poder que òrgans institucionals van perdre amb l’aixecament de l’exèrcit, ja que controlaven armes i gestionaven, per mitjà de la col·lectivització, gran quantitat de centres de producció. És en aquest context quan la Generalitat constituirà el Comitè Central de Milícies Antifeixistes que coordinarà els diferents Comitès de Milícies Antifeixistes (un a cada poble de Catalunya) per tal de defensar la República. En aquests comitès hi formaven part la CNT-FAI ([[Confederació Nacional del Treball]] - [[Federació Anarquista Ibèrica]]), [[Unió de Rabassaires i Altres Cultivadors del Camp de Catalunya]], POUM ([[Partit Obrer d'Unificació Marxista]]), [[PSUC]], [[Acció Catalana]] i ERC ([[Esquerra Republicana de Catalunya]]).
Es duen a terme llavors les col·lectivitzacions d’empreses a tot Catalunya conjuntament amb les agràries a Aragó.
Línia 22:
Al camp català, els pagesos propietaris van formar part de forma obligatòria de la [[Federació de Sindicats Agrícoles de Catalunya]] (FSAC) a la qual havien de vendre les seves collites, al preu indicat per la conselleria d'Agricultura, i a canvi la FSAC els proveïa, a preus raonables, dels productes de primera necessitat que havien de menester. Tanmateix, els pagesos només venien una part de la seva collita i l'altra la reservaven o la venien al mercat negre, on es pagaven millors preus a causa de l'escassetat que hi havia.
El nombre de col·lectivitzacions efectuades al camp fou relativament petit i en cap moment no alteraren l'estructura de la propietat.
== Referències ==
| |||