Foiba de Basovizza: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
Línia 5:
== Les massacres de les 'foibes' ==
El maig de [[1945]], aquesta cavitat va ser utilitzada pels partisans iugoslaus per a l'ocultació d'un nombre desconegut de cadàvers d'italians i d'alemanys morts durant l'ocupació iugoslava de [[Trieste]]; varen ser llançats a l'interior del pou molts cadàvers de presoners, de militars i de civils assassinats per l'exèrcit i pels partisans de Tito. Hi ha historiadors, com Raoul Pupo, Roberto Spazzali o Guio Rumici, que afirmen que és impossible calcular el nombre exacte dels cossos 'enfoibats', mentre que d'altres afirmen que el càlcul pot fer-se sobre la base d'estimacions. Arran d'aquesta segona aproximació, el nombre de cossos derivaria de la constatació que el pou, abans de 1945 tenia 228 metres de fondària, mentre que després de 1945 tan sols n'eren 198, per la qual cosa hi hauria uns 250 metres cúbics emplenats amb materials que, segons aquesta estimació, serien cossos humans. L'11 setembre 1992 va ser declarada monument nacional.<ref name="GU">
L'any 1980, la 'foiba' va ser reconeguda monument d'interès nacional i el 1991 va ser visitat pel president [[Francesco Cossiga|Francesco Cossiga.]] El president [[Oscar Luigi Scalfaro]] va declarar el pou miner de Basovizza monument nacional amb decret d'11 setembre de 1992. El 10 febrer de 2007, després d'una sèrie de tasques de recuperació i de restauració de l'àrea monumental prop de la foiba de Basovizza, va serinaugurat oficialment el nou sagrari en honor dels màrtirs de les 'foibes'.
| |||