K2: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
m #QQ16: Estandaritzant sintaxi de fitxer obsoleta
mCap resum de modificació
Línia 11:
| ruta_normal = Aresta sud-est: [[Esperó dels Abruzzos]] ([[Pakistan]])
}}
El '''K2''', amb 8.611 metres, és la segona muntanya més alta del món després de l'[[Everest]]. És al [[Karakoram]], una secció de la serralada de l'[[Himàlaia]], a la frontera entre la [[Xina]] i el [[Pakistan]], dins la disputada regió del [[Caixmir]], pretesa per l'[[Índia]] com a part integral del seu estat. Les autoritats xineses es refereixen al K2 com a '''Qogir'''. Aquest nom es deriva del terme '''Chogori''', un nom sintètic de dues paraules [[balti]]s, ''chhogo'' ('gran') i ''ri'' ('muntanya'), construït al [[segle XX]] pels exploradors occidentals. El terme ''Chogori'' no s'usa localment, ja que la muntanya no és visible des dels llocs en els quals s'aventuraven els habitants de la zona i per tant no té nom local. Els baltis no utilitzen cap altre nom que no sigui K2, que pronuncien 'Ketu'. Altres noms que s'han donat, sense èxit, a la muntanya han estat '''Mount Godwin-Austen''', '''K13''', '''Mount Akbar''' o '''Lamba Pahar'''.<ref>SALE,{{ref-llibre|cognom=Sale|nom=E. R. i CLEARE,|cognom2=Cleare|nom2= J. ''|títol=Los techos del mundo. Historia de las ascensiones a las 14 cumbres más altas de la Tierra''.|lloc= Madrid:|editorial= Ed.Desnivel,|data= 2001,|pàgines p.=84-85|llengua = castellà}}</ref>
 
El K2 fa de frontera entre el Pakistan i la Xina. La part sud del K2 es troba als "[[Territoris del Nord (Pakistan)|Territoris del Nord]]" o Gilgit-Baltistan, al nord de la [[Glacera de Baltoro]], a la zona del [[Caixmir]] administrat pel Pakistan. La part nord es troba a la Xina.
Línia 20:
La muntanya fou registrada el [[1856]] per un equip topogràfic europeu dirigit pel [[Regne Unit|britànic]] [[Henry Haversham Godwin-Austen]]. [[Thomas George Montgomerie|Thomas G. Montgomery]], membre de l'equip l'anomenà "K2" per ser el segon pic del [[Karakoram]]. Les altres muntanyes importants foren anomenades, originàriament, K1, K3, K4 i K5, però posteriorment foren rebatejades, respectivament, com a [[Masherbrum]], [[Broad Peak]], [[Gasherbrum II]] i [[Gasherbrum I]].
 
El primer intent seriós d'ascensió fou organitzat el [[1902]] per [[Oscar Eckstein]] i [[Aleister Crowley]] però, després de diversos intents, cap membre de l'expedició aconseguí fer cim. Dels 68 dies passats al K2 (en aquell moment un rècord de permanència en alçada) sols 8 foren de bon temps. El [[1909]], una expedició dirigida per [[Lluís Amadeu de Savoia-Aosta]], Duc dels Abruzzos, aconseguí pujar fins als 6.666 metres, pel que avui coneixem com a [[esperó dels Abruzzos]], part de la via normal d'ascensió. Altres intents van acabar sense èxit el [[1934]], [[1938]], [[1939]] i [[1953]].
 
El [[1909]], una expedició dirigida per [[Lluís Amadeu de Savoia-Aosta]], Duc dels Abruzzos, aconseguí pujar fins als 6.666 metres, pel que avui coneixem com a [[esperó dels Abruzzos]], part de la via normal d'ascensió.
 
Altres intents van acabar sense èxit el [[1934]], [[1938]], [[1939]] i [[1953]].
 
===Primera ascensió ===
Una expedició italiana, dirigida per [[Ardito Desio]] i finançada pel ''Consell Nacional Italià per a la Investigació'' i el ''Club Alpí Italià'' aconseguíreeixí portar dos expedicionaris al cim. Una aproximació massa lenta i el mal temps els va impedir muntar el camp VIII, a 7.820m, fins a finalsla fi de juliol. El [[31 de juliol]] de [[1954]] [[Lino Lacedelli]] i [[Achille Compagnoni]] aconseguiren fer el segon cim més al de la Terra a les sis de la tarda. En aquesta expedició hi anava el famós, i aleshores joveníssim, escalador italià [[Walter Bonatti]], el qual va ser acusat de fer perillar el cim dels seus dos companys. Posteriorment s'ha demostrat tot el contrari: que va arriscar la pròpia vida per fer arribar unes bombones d'oxigen que necessitaven els seus companys per poder arribar al cim i retornar al darrer camp amb seguretat. El dramàtic bivac a 8.000m que van haver de fer Bonatti i [[Amir Mehdi|Amir Mahdi]], el [[hunza]] que el va ajudar a pujar les bombones, en un graó, d'1m d'amplada per 60cm de profunditat, tallat al pendent de gel a cops de piolet, va marcar una fita en la història de l'escalada a l'Himàlaia.<ref>BONATTI, W. ''Muntanyes d'una vida''. Barcelona: Ed. Proa, 2000, p.65-97</ref>
 
===Altres ascensions ===