Mar Càspia: diferència entre les revisions

Hi ha tres assumptes d'importància que ha de regular l'estatus de la mar Caspi: l'accés a recursos minerals ([[petroli]] i [[gas natural]]), accés a la [[Pesca comercial|pesca]] i l'accés a [[aigües internacionals]] (a través del riu [[Volga]] i els canals que connecten amb el [[mar Negre]] i el [[mar Bàltic]]). L'accés al Volga és especialment important per als estats interiors de l'[[Azerbaidjan]], el [[Kazakhstan]] i el [[Turkmenistan]]. Per descomptat, tot això afecta directament a [[Rússia]], ja que els seus futurs oleoductes passaran per aquest territori, tot i que aniran cap a les aigües interiors. Si una extensió d'aigua es considera [[mar]], llavors es crearien precedents i els tractats internacionals obligarien a què es garantís l'accés als vaixells estrangers. En canvi, si una extensió d'aigua es considera merament un [[llac]], no hi ha aquestes obligacions. Les problemàtiques [[Medi ambient|mediambientals]] també tenen a veure en gran mesura amb l'estatus i amb les [[Frontera|fronteres]]. Així mateix, caldria destacar que [[Rússia]] es va quedar amb el gruix de l'antiga ''Flota Militar Soviètica del Caspi'', i actualment hi té la presència militar més forta. Altres països com l'[[Azerbaidjan]], el [[Kazakhstan]] i sobretot el [[Turkmenistan]] van rebre una petita part de les restes de la flota, ja que no disposen de ciutats portuàries de gran magnitud.

D'acord amb el [[Tractat internacional|tractat]] signat entre l'[[Imperi Persa]] (predecessor de l'Iran actual) i l'[[Imperi Rus]], el mar Caspi és tècnicament un llac i estaria dividit en dos sectors (persa i rus), però els recursos (en aquell moment principalment [[peix]]) es compartirien. La línia entre els dos sectors havia de ser considerat com una frontera internacional en un llac comú (com el [[llac Albert]]. El sector rus també va ser subdividit en sectors administratius de les quatre repúbliques litorals. Després de la dissolució de la [[Unió Soviètica]] no totes les noves repúbliques independents van assumir la continuïtat de l'antic tractat. Al principi, [[Rússia]] i l'[[Iran]] van anunciar que continuarien amb la seva adhesió a l'antic tractat (però, ja no tenen una frontera comuna, pel que això és parcialment impossible). El [[Kazakhstan]], l'[[Azerbaidjan]] i el [[Turkmenistan]] van anunciar que no es consideren com a part d'aquest tractat; però més tard van sorgir diverses propostes perquè tots els estats litorals arribessin a un acord comú sobre la situació del mar.

* L'[[Azerbaidjan]], el [[Kazakhstan]] i el [[Turkmenistan]] han insistit que el sector ha de basar-se en la [[línia de mitjana]], donant a cada Estat una quota proporcional a la longitud de la seva costa a la mar Càspia. A la vegada, els sectors haurien de formar part del territori sobirà de l'Estat en particular (per tant, fent que esdevinguessin fronteres internacionals i permetent que cada Estat gestiones tots els recursos dins del seu sector de la manera com volgués, de forma unilateral).

* L'[[Iran]] va insistir que els sectors han de ser tals que cada estat rebi una cinquena part del total de la mar Càspia. Això suposaria un tracte més avantatjós per a l'Iran, ja té una costa proporcionalment menor.

* [[Rússia]] va proposar una solució una mica de compromiscompromís: el fons del mar (i per tant els recursos minerals) que es divideix en línies sectorials (al llarg de les dues variants descrites abans), la superfície (i per tant els drets de pesca) per a ser compartida entre tots els estats (amb les següents variacions: tota la superfície seria compartida, cada estat rebria una zona exclusiva i una zona comuna única al centre per compartir). La segona variant no es considera pràctica, a causa de la petita mida del mar.