Marcelino Camacho Abad: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
m Suprimida Categoria:Burgo de Osma; Afegida Categoria:Burgo de Osma-Ciudad de Osma usant HotCat |
m desambiguo |
||
Línia 35:
El [[1957]], després de ser indultat, tornaria a [[Espanya]] per a ocupar la seva professió d'obrer metal·lúrgic a ''Perkins Hispania''. Va ser escollit representant dels treballadors de la seva empresa i va ser un dels impulsors de [[Comissions Obreres]], [[sindicat]] de [[classe treballadora|classe]] i d'inspiració comunista infiltrat en els ''Sindicats Verticals'' del règim franquista. Per les seves activitats sindicals i polítiques va ser empresonat el [[1967]], i passà nou anys a la presó de [[Carabanchel]]. Va sortir indultat després del famós ''Procés 1.001'', sent escollit en [[1976]] secretari general de Comissions Obreres, llavors constituïdes en confederació sindical. En aquest moment ja era membre del Comitè Central del [[PCE]] i fou elegit diputat per [[Madrid]] en les [[eleccions generals espanyoles de 1977]].
Va ser reelegit a les [[eleccions generals espanyoles de 1979]].<ref>[http://www.congreso.es/portal/page/portal/Congreso/Congreso/Diputados/BusqForm?_piref73_1333155_73_1333154_1333154.next_page=/wc/fichaDiputado?idDiputado=330&idLegislatura=1 Fitxa del Congrés dels Diputats]</ref> Va dirigir Comissions Obreres fins a [[1987]], període en el qual es va convertir en la primera central sindical espanyola i li va convocar la primera vaga general al govern de [[Felipe González]] el [[1985]]. En 1987 va passar a ocupar el càrrec honorífic de President, en ser substituït en el càrrec de secretari general per [[Antonio Gutiérrez Vegara|Antonio Gutiérrez]]. Va dimitir com a President en [[1995]] en estar en desacord per l'allunyament de la direcció del sindicat del PCE i el seu continu ''gir a la dreta''.
Va seguir militant en el PCE com a membre del seu Comitè Federal i va rebre la Medalla al Mèrit Constitucional de mans de [[Joan Carles I]]. Era pare de 2 fills, Yenia i Marcel.
| |||