Viquipèdia

Plantes: diferència entre les revisions

Exploració interactiva de l'historial
← Edició anteriorEdició següent →
Contingut suprimit Contingut afegit
VisualWikitext
Etiquetes: Substitució editor visual
Línia 1:
{{polisèmia|Planta (desambiguació)}}
{{Infotaula ésser viu
| periode = [[Cambrià]] – recent
| imatge = Thanh Long ở Ninh Thuận.jpg
| peu = Thanh Long
| autoritat = [[Ernst Haeckel|Haeckel]], 1866<ref>{{ref-llibre|autor= Haeckel, E.|any= 1866|títol= Generale Morphologie der Organismen |editorial= Verlag von Georg Reimer|lloc= Berlin|pàgines= vol.1: i–xxxii, 1–574, pls I–II; vol. 2: i–clx, 1–462, pls I–VIII}}</ref>
| categoria_subdivisio = [[Divisió (biologia)|Divisions]]
| subdivisio = '''[[Alga verda|Algues verdes]]'''
* ''[[Chlorophyta]]''
* ''[[Charophyta]]''
'''''[[Embryophyta]]''
* '''''[[Bryophyta]]'''''
** ''[[Marchantiophyta]]''
** ''[[Anthocerotophyta]]''
** ''[[Bryophyta]]''
** ''[[Horneophytopsida]]'' †
* '''[[Traqueobiont|Plantes vasculars]]'''
** ''[[Rhyniophyta]]'' †
** ''[[Zosterophyllophyta]]'' †
** ''[[Lycopodiophyta]]''
** ''[[Trimerophytophyta]]'' †
** ''[[Pteridophyta]]''
** ''[[Progymnospermophyta]]'' †
** '''''[[Spermatophyta]]'''''
*** ''[[Pteridospermatophyta]]'' †
*** ''[[Pinophyta]]''
*** ''[[Cycadophyta]]''
*** ''[[Ginkgophyta]]''
*** ''[[Gnetophyta]]''
*** ''[[Magnoliophyta]]''
'''''[[Nematophyta]]''''' †
}}
Les '''plantes''' (''Plantae'') són [[organismes]] [[multicel·lulars]] [[autotròfia|autòtrofs]] ([[productor primari|productors primaris]]). Les plantes obtenen l'[[energia]] que necessiten per [[vida|viure]] mitjançant el procés [[bioquímic]] de la [[fotosíntesi oxigènica]]. Inclouen organismes familiars com ara [[arbres]], [[Herba|herbes]], [[matolls]], [[liana|lianes]], [[falgueres]], [[molses]] i les [[alga verda|algues verdes]]. S'estima que actualment existeixen unes 350.000 [[espècies]] de plantes, i es defineixen com a [[espermatòfits]], [[briòfits]], [[falgueres]] i [[falguera afí|falgueres afins]]. El 2004 se n'havien identificat unes 287.655 espècies, de les quals 258.650 fan [[flor]] i 18.000 són briòfits.
 
Fora dels contextos de formació científica, el terme «plantes» implica una associació d'organismes amb certs trets comuns: són multicel·lulars, contenen [[cel·lulosa]], i realitzen la [[fotosíntesi]].<ref name="urlplant">{{ref-web|url=http://www.merriam-webster.com/dictionary/plant%5B2%5D |títol=plant[2] - Definition from the Merriam-Webster Online Dictionary |format= |obra= |consulta=25-03-2009}}</ref><ref name="urlplant (life form)">{{ref-web|url=http://www.britannica.com/EBchecked/topic/463192/plant |títol=plant (life form) -- Britannica Online Encyclopedia |format= |obra= |consulta=25-03-2009}}</ref>
 
== Concepte de planta ==
Actualment s'anomenen ''plantes'' aquells organismes, individus o [[espècies]], que formen part del regne ''Plantae''. La circumscripció actual del regne ''Plantae'', la definició del que ara abasta, és diferent de la seva circumscripció en el passat, i molt diferent de la de l'antic i abandonat regne vegetal, que incloïa les algues i alguns [[cianobacteri]]s (inclosos en el domini ''[[Eubacteria]]'').
 
=== Concepció tradicional del regne ''Plantae'' ===
Inicialment, la diversitat dels [[éssers vius]] va ser categoritzada de manera que tots els organismes formaven part exclusivament de dos regnes: el dels animals (''[[Animalia]]'') i el de les plantes (''Plantae''). Fins a finals del [[segle XIX]], eren els dos únics regnes en els quals s'agrupaven els éssers vius, i cada grup nou era catalogat bé com un animal, bé com una planta. És per això que van ser classificats com a plantes una diversitat de grups, actualment ubicats en altres regnes, perquè conjuntament tenien l'única característica comuna de no ingerir aliments. Quan es trobava un organisme dubtós, si fagocitava o ingeria aliments l'anomenaven "animal", i si era un organisme autotròfic o sapròfit era una planta. Així van ser considerats com a plantes els [[cianobacteris]], els [[fongs]], tots els tàxons agrupats sota el nom d'[[algues]],<ref name="Margulis">{{ref-publicació | cognom=Margulis|nom=L.|any=1974|article=Five-kingdom classification and the origin and evolution of cells|publicació=Evolutionary Biology|volum=7|pàgines=45–78 }}</ref><ref name="Raven 2005">Raven, Peter H.; Ray F. Evert; Susan E. Eichhorn (2005). ''Biology of Plants'', 7ª edició. Nova York: W. H. Freeman and Company. {{ISBN|0-7167-1007-2}}</ref> i les plantes terrestres.
 
Encara poden observar-se aquests grups ubicats dins del regne ''Plantae'' en els antics sistemes de classificació, com el d'[[Adolf Engler]] (1892). Si bé avui la classificació de ''Plantae'' és més acotada, encara s'estudien tots aquests grups dins el camp de la [[botànica]]. Es pot dir que la botànica estudia tot el que tradicionalment ha estat considerat un vegetal. Encara avui és freqüent en la literatura de divulgació, i fins i tot en llibres de text, l'ús de ''planta'' com a sinònim de [[vegetal]], la qual cosa dificulta al lector la comprensió de la diversitat tal com actualment la [[ciència]] la concep.
 
=== Concepció actual ===
Al [[segle XX]], havent recopilat noves dades, es començà a postular que ni tots els organismes autotròfics, ni tots els heterotròfics que [[fagocitosi|fagociten]] o ingereixen aliment tenien un respectiu antecessor comú, perquè aquestes formes de vida s'havien generat moltes vegades entre els éssers vius. L'ús de tècniques més avançades, com el perfeccionament del [[microscopi òptic]], el sorgiment de la [[microscòpia electrònica]] i l'ús de tècniques bioquímiques per a la identificació d'organismes van generar la necessitat de modificar el nombre de [[regne (biologia)|regnes]], per agrupar organismes que ja no eren tan semblants segons el coneixement del moment. D'aquesta manera va ser acceptada ràpidament l'existència de cinc regnes.<ref name="Margulis" />
 
Dels tradicionals regnes ''Animalia'' i ''Plantae'' es van anar escindint tres grups més, tres nous regnes:
* ''[[Monera]],'' que agrupa tots els [[procariotes]] incloent els cianobacteris;
* ''[[Fungi]]'', que agrupa tots els comunament coneguts com a [[fongs]] i [[oomicet]]s;
* ''[[Protista]],'' que agrupa tots els eucariotes unicel·lulars.
També molts autors coincidien que calia agrupar tots els regnes excepte el ''[[Monera]]'', dins el supraregne ''Eukarya'', ja que les diferències entre els procariotes i els eucariotes són molt més grans que entre els diferents regnes d'eucariotes.
 
Per tant, els primers grups a ser desterrats del regne ''Plantae'' van ser els [[cianobacteris]] i els [[fongs]], que van ser derivats a altres regnes, i també alguns organismes que eren fotosintètics però unicel·lulars van ser ubicats en el regne ''Protista''. A causa de les dificultats per estudiar els protistes, i la manca d'anàlisis genètiques que donessin idea dels seus possibles parentius, ''Protista'' va ser creat principalment com a calaix de sastre, per ubicar en algun lloc els organismes que no se sabia quin parentiu tenien amb la resta, i no tant perquè es cregués que tinguessin un antecessor comú.
 
=== Plantes terrestres hola soy el cejas y quiero que me abtuzcan ===
 
Llavors, va quedar com a part del regne ''Plantae'' el que comunament coneixem com a plantes terrestres i algues. Definir al regne ''Plantae'' per les seves característiques es va tornar més fàcil: pertanyen al regne ''Plantae'' tots els organismes eucariotes multicel·lulars que obtenen l'[[energia]] per créixer i realitzar les seves activitats de la llum del [[Sol]], energia que prenen pel procés de [[fotosíntesi]], procés que passa en els seus [[cloroplast]]s amb ajuda d'algun tipus de [[clorofil·la]]. Això no és obstacle perquè algunes d'elles, secundàriament, hagin evolucionat cap a una adaptació al [[saprofitisme]], a l'hemiparasitisme o al [[parasitisme]] (normalment mancades de clorofil·la i fulles).
 
== Evolució dels sistemes de classificació i dels regnes ==
{| rules="all" style="border: 1px solid #999"cellspacing="0" cellpadding="5" align="center"
|-----
! [[Haeckel]] (1894)<br />Tres regnes
! [[Whittaker]] (1969)<br />Cinc regnes
! [[Woese]] (1977)<br />Sis regnes
! colspan="2"| [[Woese]] (1990)<br />Tres dominis
! colspan="2"| [[Cavalier-Smith]] (1998)<br />Dos imperis<br />i sis regnes
|-----
| bgcolor="pink"|'''[[Animal]]'''
| bgcolor="pink"|'''[[Animal]]'''
| bgcolor="pink"|'''[[Animal]]'''
| colspan="2" rowspan="5" bgcolor="e0d0b0"|'''[[Eucariota]]'''<!-- Eukarya -->
| rowspan="5" bgcolor="e0d0b0"|'''[[Eucariota]]'''
| bgcolor="pink"|'''[[Animal]]'''
|-----
| rowspan="3" bgcolor="lightgreen"|'''Planta'''<!-- Plantae -->
| bgcolor="lightblue"|'''[[Fong]]'''
| bgcolor="lightblue"|'''[[Fong]]'''
<!-- Eukarya -->
<!-- Eukarya -->
| bgcolor="lightblue"|'''[[Fong]]'''
|-----
| bgcolor="lightgreen"|'''Planta'''<!-- Plantae -->
| bgcolor="lightgreen"|'''Planta'''<!-- Plantae -->
<!-- Eukarya -->
<!-- Eukarya -->
| bgcolor="lightgreen"|'''Planta'''<!-- Plantae -->
|-----
| rowspan="2" bgcolor="khaki"|'''[[Protista]]'''<!-- Protista -->
| rowspan="2" bgcolor="khaki"|'''[[Protista]]'''<!-- Protista -->
<!-- Eukarya -->
<!-- Eukarya -->
| bgcolor="#FA7B62"|'''[[Cromista]]'''<!-- Chromista-->
|-----
| rowspan="3" bgcolor="khaki"|'''[[Protozou]]'''
<!-- Protista -->
<!-- Protista -->
<!-- Eukarya -->
<!-- Eukarya -->
<!-- Procaryotes --><nowiki/><br />
| bgcolor="khaki"|'''[[Protozou]]'''
|-----
| rowspan="2" bgcolor="lightgrey"|'''[[Monera]]'''
| bgcolor="darkgray"|'''[[Arqueobacteri]]'''
| rowspan="2" bgcolor="lightgrey"|'''[[Procariota]]'''
| bgcolor="darkgray"|'''[[Arqueobacteri]]'''
| rowspan="2" bgcolor="lightgrey"|'''[[Procariota]]'''
| rowspan="2" bgcolor="lightgrey"|'''[[Eubacteri]]'''
|-----
| bgcolor="lightgrey"|'''[[Eubacteri]]'''
<!-- Procaryotes -->
| bgcolor="lightgrey"|'''[[Eubacteri]]'''
<!-- Procaryotes -->
<!-- Bacteris -->.
|}
 
=== Filogènesi ===
Filogènesi proposada per a les plantes<ref>Kenrick, Paul i Peter R. Crane. 1997. ''The Origin and Early Diversification of Land Plants: A Cladistic Study.'' (Washington, D.C.: Smithsonian Institution Press). {{ISBN|1-56098-730-8}}</ref> que segueix l'esquema amb modificacions dels [[pteridòfit]]s de Smith ''et al''.<ref>Smith, Alan R., Kathleen M. Pryer, E. Schuettpelz, P. Korall, H. Schneider, i Paul G. Wolf. (2006). "[http://www.pryerlab.net/publication/fichier749.pdf A classification for extant ferns]". ''Taxon'' 55(3): 705-731.</ref> Les [[prasinofícia|prasinofícies]] podrien ser un grup basal parafilètic de totes les plantes verdes.
{{clade| style=font-size:75%;line-height:75%
|1={{clade
|1=''[[Prasinophyceae]]''
|2={{clade
|label1=''[[Streptobionta]]''
|1={{clade
|1={{clade
|label1=''[[Embryophyta]]''
|1={{clade
|1={{clade
|label1=''[[Stomatophyta]]''
|1={{clade
|1={{clade
|label1=''[[Polysporangiophyta]]''
|1={{clade
|1={{clade
|label1=''[[Tracheophyta]]''
|1={{clade
 
|label1=''[[Eutracheophytes]]''
|1={{clade
|label1=''[[Euphyllophytina]]''
|1={{clade
|label1=''[[Lignophytia]]''
|1={{clade
|1='''''[[Spermatophyta]]'''''
|2=''[[Progymnospermophyta]]''&nbsp;†
}}
|label2='''''[[Pteridophyta]]'''''
|2={{clade
|1={{clade
|1=''[[Pteridopsida]]''
|2=''[[Marattiopsida]]''
|3=''[[Equisetopsida]]''
|4=''[[Psilotopsida]]''
|5=''[[Cladoxylopsida]]''&nbsp;†
}}
}}
}}
|label2=''[[Lycophytina]]''
|2={{clade
|1='''''[[Lycopodiophyta]]'''''
|2=''[[Zosterophyllophyta]]''&nbsp;†
}}
}}
|2=''[[Rhyniophyta]]''&nbsp;†
<!-- END SECTION return to full indenting -->
}}
}}
|2=''[[Aglaophyton]]''''&nbsp;†
|3=''[[Horneophytopsida]]''&nbsp;†
}}
}}
|2='''''[[Bryophyta]]'''''
|3='''''[[Anthocerotophyta]]'''''
}}
}}
|2='''''[[Marchantiophyta]]'''''
}}
}}
|2='''''[[Charophyta]]'''''
}}
}}
|3={{clade
|label1='''''[[Chlorophyta]]'''''
|1={{clade
|1={{clade
|1=''[[Trebouxiophyceae]]''
|2=''[[Chlorophyceae]]''
}}
|2=''[[Ulvophyceae]]''
}}
}}
}}
}}
 
=== Història del tàxon ===
Des de temps de [[Carl von Linné]] fins ara que el terme ''Plantae'' s'ha aplicat a molts [[clades]] al llarg de la història, incloent-hi els [[embriofití|embriofitins]] (més restrictiu), els [[arqueplàstid]]s (més inclusiu) i altres sense valor filogenètic que incloïen tot tipus d'[[algues]] i fins i tot [[fongs]] i [[eubacteris]] [[fotosíntesi|fotosintètics]]. Per especificar aquest clade es va crear els noms de '''viridiplantes''' (''[[Viridiplantae]]'') i '''clorobionts''' (''[[Chlorobionta]]''), però no ha quallat i la tendència és d'anomenar ''plantes'' a aquest clade i posar altres noms als altres grups, o bé directament desestimar-los per [[parafilètic]]s.
 
== Plantes verdes o ''Viridiplantae'' ==
[[Fitxer:Almendro.jpg|thumb|dreta|[[Ametller]]]]{{Principal|Viridiplantae}}
 
Per la seva similar morfologia, molt aviat els botànics agruparen les "plantes terrestres" en el [[clade]] dels [[embriofitins]] (el nom significa 'plantes amb [[embrió]]<nowiki/>').
 
=== Algues ===
Entre les algues, només es podien establir grups per característiques distintives més o menys evidents, entre les quals el color va prendre importància: les algues de color verd eren les [[algues verdes]], les de color vermell eren les [[algues vermelles]], les de color bru eren les [[algues brunes]]. Agrupar les algues pel color no és tan arbitrari com sembla, ja que el color d'una planta és el resultat de la presència o absència de diferents compostos químics en ella, que molt probablement van ser heretats d'un avantpassat comú. Altres grups anomenats "algues" amb característiques més o menys evidents eren les [[diatomees]] i els [[dinoflagelats]]. Però les "algues" tenen una quantitat de formes de vida d'allò més diverses, com també adaptacions i característiques fisiològiques molt diferents, per la qual cosa les seves relacions de parentiu amb els [[embriofitins]] (plantes terrestres) i entre si encara es mantenen en la foscor.
 
Amb les millores en el [[microscopi òptic]], i més tard l'adveniment del [[microscopi electrònic de rastreig]], es va obrir un món nou davant els ulls dels botànics, que mai havia estat vist abans. Quan aquestes eines van ser utilitzades per a conèixer les característiques de les cèl·lules de les plantes, se'n van descobrir noves relacions de parentiu. A les característiques cel·lulars se les anomena "ultraestructura", i en general involucren les característiques del [[cloroplast]], de la divisió cel·lular, i dels gàmetes mòbils o [[espermatozous]].
 
Una anàlisi detallada de la ultraestructura de les cèl·lules durant la divisió cel·lular i dels espermatozous de les plantes va revelar, ja al llarg de la [[dècada del 1960]], que el grup d'algues conegut com a "algues verdes" estava més emparentat amb les "plantes terrestres" que amb la resta de les "algues". Llavors va anar naixent la idea entre els botànics que les "algues verdes" i les "plantes terrestres" compartien un antecessor comú. A aquest grup avui se l'anomena ''[[Viridiplantae]]'', o grup de les "plantes verdes". Els dos grups d'algues verdes són els parents més propers de les plantes terrestres ([[embriofitins]]). El primer d'aquests grups són els [[caròfit]]s, a partir dels quals es van desenvolupar els embriofitins.<ref name="Bremer 1985">{{ref-publicació | cognom=Bremer|nom=K.|any=1985|article=Summary of green plant phylogeny and classification|publicació=Cladistics|volum=1|pàgines=369–385|doi=10.1111/j.1096-0031.1985.tb00434.x }}</ref><ref name="Mishler and Churchill 1985">{{ref-publicació | cognom=Mishler|nom=Brent D.|coautors = S. P. Churchill|any=1985|article=Transition to a land flora: phylogenetic relationships of the green algae and bryophytes|publicació=Cladistics|volum=1|pàgines=305–328|doi=10.1111/j.1096-0031.1985.tb00431.x }}</ref><ref name="Mishler 1994">{{ref-publicació | cognom=Mishler|nom=Brent D.|coautors=Louise A. Lewis; Mark A. Buchheim; Karen S. Renzaglia; D. J. Garbary; Carl F. Delwiche; F. W. Zechman; T. S. Kantz; i Ron L. Chapman|any=1994|article=Phylogenetic relationships of the "green algae" and "bryophytes"|publicació=[[Annals of the Missouri Botanical Garden]]|volum=81|pàgines=451–483|doi=10.2307/2399900 }}</ref>
 
== Origen i evolució ==
{{Principal|Història evolutiva de les plantes}}
=== Aparició ===
 
Les plantes varen ser dels primers éssers vius que aparegueren a la Terra. Descendeixen dels eucariotes autotròfics apareguts en el període [[proterozoic]]. Els seus primers representants no van ser vasculars. Per contra, tenien estructures poc diferenciades i depenien de l'aigua completament per a la seva vida. L'evolució de les algues les porta a desenvolupar les primeres fulles. Immediatament, en el període [[silurià]] començaren a desenvolupar-se les primeres plantes terrestres independents de les ja evolucionades algues dels nostres dies.
 
=== Plantes terrestres ===
 
Les plantes terrestres es van desenvolupar a l'aire lliure per primera vegada encara des del seu antic ordre. Cobrien roques properes a llacs i rius. A mesura que necessitaven menys aigua per a la seva subsistència van començar a créixer i a prendre forma. Per primera vegada van tenir espores diferenciades i arrels fixes que donaven nutrients a la planta.
 
Amb 5&nbsp;cm, segons s'estima, van començar a tenir la seva evolució i a tenir parts especialitzades en la fotosíntesi: les fulles. Mentre algunes van quedar sent algues de les roques, altres van viure a terra ferma en llocs humits. Per a la seva supervivència va ser necessari que reduïssin la mida, se les va anomenar briofitins o molses. Un altre grup es va desenvolupar, al contrari, amb gran mida i van definir una reproducció, hàbitat d'ombra i participació en l'ecosistema. El paper de les falgueres n'és potser el més important, són les desafiadores de les regles i adaptacions del món vegetal. Durant el carbonífer van aparèixer derivades d'un altre grup de grans plantes les gimnospermes. Des de llavors l'evolució de les plantes es veu marcada fonamentalment en la reproducció.
 
=== De l'espora a la flor ===
 
Les coníferes, per una reproducció més sofisticada i sense necessitat de gens d'humitat, es van convertir en el juràssic, al costat de les falgueres, en les plantes dominants. Encara que les angiospermes ja havien aparegut, el seu desenvolupament es trobava incomplet. Uns 70 milions d'anys després es van adaptar amb la reproducció sexual més sofisticada dins de les plantes: la flor. Atraient insectes, són pol·linitzades per on els gàmetes masculins caiguts dels peduncles de l'estam passen pel tub fins a l'ovari, on fecunda l'òvul. La flor es transforma i arriba a ser un fruit. Per la seva suculència és consumit per herbívors, i les llavors preparades per germinar cauen a terra. Després de l'eocè, les plantes amb flors van colonitzar el planeta.
 
== Caràcters diferencials ==
Se'n poden descriure aquestes característiques diferencials:
* Tenen [[cèl·lules eucariotes]].
* Tenen [[fotosíntesi]], [[respiració]] i [[transpiració vegetal|transpiració]].
* Necessiten el [[metabolisme]] de l'[[oxigen]]. S'hi formen compostos secundaris metabòlics: [[antocians]], [[flavones]].
* El tipus de [[reproducció]] i desenvolupament és asexual, sexual (amb gàmetes i zigot) i amb espores haploides (haplodiploides).
* Són multicel·lulars i poden tenir o no una organització en teixits.
* Són immòbils, és a dir, no tenen capacitat de desplaçament.
* Tenen una estructura i funcions amb plasmodesms, amb teixits cel·lulars variats. La [[paret cel·lular]] és de [[cel·lulosa]]. Presenten moviment intracel·lular.
 
Les plantes són eucariotes que es van desenvolupar a partir d'algues verdes del grup ''Chlorophyta'' durant el [[paleozoic]]; aquestes algues van colonitzar les zones emergides, gràcies a una sèrie d'adaptacions a la xerofíl·lia que va originar el grup dels [[embriofitins]]. Els embriofitins presenten alternança de generacions heterofàsica i heteromorfa, són plantes adaptades a la vida terrestre amb òrgans apendiculars, també anomenats ''cormobionts''.
 
;Protocormòfits o briofitins (divisió ''Bryophyta''), molses, licopodis i hepàtiques:Els [[briofitins]] són petites plantes confinades a ambients humits, a més necessiten aigua líquida per a la fecundació. En el període silur van aparèixer noves formes d'embriofitins, amb millors adaptacions a la xericitat, cosa que els va permetre la conquesta d'amplis espais; es considera que les primeres plantes que van abandonar l'ambient líquid i conquerir la superfície terrestre van ser molses semblants al ''Physcomitrella patens'' fa ''ca''. 450 milions d'anys. Aquesta millora va permetre una radiació massiva al devon, cosa que els va fer dominar el paisatge. Aquest grup presenta, típicament, cutícules resistents a la dessecació i teixits vasculars, que transporten l'aigua per l'organisme, la qual cosa dona origen al terme "plantes vasculars". L'esporòfit funciona com un individu separat.
 
;Cormòfits o plantes vasculars:
:* Pteridòfits (divisió ''Pteridophyta'').
 
Les plantes vasculars inclouen, com a subgrup, els espermatòfits o plantes amb llavors, que es va diversificar al final del [[paleozoic]]. En aquests organismes el [[gametòfit]] està completament reduït i l'[[esporòfit]] comença la seva vida confinat en una estructura especial: la [[llavor]].
 
* Plantes amb llavors.
* Espermatòfits (divisió ''Spermatophyta'').
 
:* Progimnospermes (subdivisió ''Progimnospermophytina'').
:* Cicadofitins (subdivisió ''Cycadicae'', ''Cycadophytina'' n'és un sinònim) o gimnospermes de fulles pinnades.
:* Coniferofitins (subdivisió ''Pinicae'', ''Coniferophytina'' n'és un sinònim) o gimnospermes de fulla dicotòmica.
:* Gnetofitins (subdivisió ''Gneticae'', ''Gnetophytina'' n'és un sinònim).
 
:* [[Angiospermes]] (subdivisió ''Magnoliophytina'').
 
Aquests grups també es denominen [[gimnospermes]], excepte les [[plantes amb flors]], que s'anomenen angiospermes. Aquest és el grup més nombrós de plantes, va aparèixer durant el [[juràssic]] i ha arribat a ser-ne el dominant.
 
=== Genètica vegetal ===
{{AP|Teoria endosimbiòtica}}
Les cèl·lules de les plantes tenen confinat el [[material genètic]] ([[ADN]]) en tres llocs diferents. La immensa majoria del [[genoma]] és als cromosomes, al [[nucli cel·lular]]. Tanmateix, les plantes tenen ADN en alguns [[orgànul]]s als [[mitocondri]]s i als [[cloroplast]]s.
 
Els mitocondris i els cloroplasts (orgànuls amb [[bicapa lipídica|membrana]] inclosos al [[citoplasma]]) es repliquen de forma independent del nucli cel·lular. Quan la cèl·lula es divideix, durant la [[cariocinesi]], alguns van a un dels descendents i els altres a l'altre, de manera que mai quedi una cèl·lula sense mitocondris o cloroplasts.
 
El nucli de les cèl·lules de les plantes conté genoma de tipus [[eucariota]]: igual que en els animals, l'ADN està ordenat en [[cromosomes]] i cada cromosoma és una sola molècula d'ADN lineal. En canvi, els mitocondris i els cloroplasts tenen genoma de tipus [[bacteri]]à: tenen una molècula d'ADN circular per [[plastidi]]s, igual que els seus ancestres, que eren bacteris. La mida de l'ADN és molt més gran en el nucli que en els [[orgànul]]s: en el nucli és tan gran que es mesura en megabases; en les mitocondris, en canvi, és d'unes 200 a 2.500 kilobases, en els cloroplasts és d'unes 130 a 160 kilobases.<ref>Una kilobase és igual a mil bases, o mil "esglaons de l'escala".</ref>
 
La forma d'heretar l'ADN també difereix entre el que succeeix al nucli i als orgànuls: mentre que l'ADN del nucli s'hereta de manera biparental (com l'ADN del nucli dels animals), l'ADN dels mitocondris i el dels cloroplasts s'hereta per part d'un sol dels pares, en general per part de la mare, igual que els mitocondris dels animals. Això és degut al fet que en general els orgànuls que seran transmesos a la generació següent són els que estan ubicats a l'òvul.
 
== Creixement ==
=== Mecanisme ===
El mecanisme del creixement de les plantes encara no es coneix completament. El grup de recerca científica de l'[[Institut de Biologia Molecular i Cel·lular de Plantes]] (IBMCP), centre mixt de la [[Universitat Politècnica de València]] i el Consell Superior d'Investigacions Científiques [[CSIC]], va esbrinar, l'any 2011, el mecanisme que regula el creixement de les plantes d'acord amb l'hora del dia.<ref>{{format ref}} http://www.agenciasinc.es/esl/Noticias/Descubren-el-mecanismo-de-control-temporal-del-crecimiento-de-las-plantas</ref><ref>María Verónica Arana, Nora Marín-de la Rosa, Julin N. Maloof, Miguel A. Blázquez, and David Alabadí. Circadian oscillation of gibberellin signaling in Arabidopsis. Institute of Molecular and Plant Cellular Biology, Consejo Superior de Investigaciones Científicas-Universidad Politécnica de Valencia, 46022 Valencia, Spain; and Department of Plant Biology, University of California, Davis, CA 95616. DOI: 10.1073/pnas. 1101050108</ref>
 
Les plantes no creixen de manera contínua al llarg de tot el dia, sinó que concentren el creixement preferentment al final de la nit i al principi del dia, i després dediquen la resta del temps a realitzar [[fotosíntesi]] i redistribuir els recursos energètics que generen.
 
El patró rítmic de creixement diari depèn del funcionament d'un rellotge intern del qual disposen totes les cèl·lules vegetals, i ja era conegut que unes hormones, les [[giberel·lines]], són indispensables perquè les cèl·lules vegetals s'expandeixin. Tanmateix, fins a la investigació de l'IBMCP no se sabia com s'acoblaven el rellotge i les [[giberel·lines]] per generar un fort patró de creixement.
 
Ocorre que el rellotge dins les cèl·lules determina que la presència dels receptors de giberel·lines intracel·lular oscil·li rítmicament, amb mínims durant el dia, i màxims de nit. D'aquesta manera les plantes són més sensibles a les giberel·lines al final de la nit, s'activa la ruta de senyalament just aleshores, i és en aquest moment quan creixen les plantes.
 
Si es treballa amb plantes mutants en les quals la ruta de senyalament de giberel·lines roman activa de manera permanent, aquests mutants creixen contínuament durant tot el dia, i la mida final de les plantes també és més gran. Això es podria aplicar en la pràctica per tenir un control sobre el creixement de les plantes sobretot en [[agricultura]] i [[jardineria]].
 
L'acoblament entre el rellotge inatracel·lular i la sensibilitat a les giberel·lines no sols determina el creixement sinó també altres processos de resposta de la planta a estímuls ambientals, incloent l'estrès abiòtic.
 
=== Classificació del creixement ===
Una classificació relacionada n'és la de les [[Forma vital de Raunkjaer|formes vitals de Raunkjaer]], que classifica les plantes segons com se situen les [[gemmes]] persistents durant l'època de l'any més desfavorable i com es protegeixen.
 
També se sol classificar el creixement vegetal, segons la pervivència del peu, en:
* '''Anuals''': creixen i es reprodueixen en una temporada de creixement. Pertanyen a aquesta família els [[cereals]], les pastures com ara: [[blat]], [[mill]], [[sègol]], ''[[Diplotaxis erucoides]]'', [[fajol]]...
* '''Biennals''': necessiten dos anys per a completar el cicle vital; usualment es reprodueixen al segon any. Per exemple: [[Bledera|bleda]], [[rave]], [[pastanaga]]...
* '''Pluriannuals''': viuen més de dos anys, però es reprodueixen una sola vegada, al final de la seva vida. Per exemple, l'[[atzavara]].
* '''Perennes''': viuen diverses temporades, i una vegada han arribat a la maduresa, es reprodueixen periòdicament. És el cas dels [[arbres]], [[arbusts]], [[Canya (vegetal)|canyes]], [[Mata (botànica)|mates]], [[liana|lianes]] i moltes [[herba|herbes]]. Per exemple: [[alzina]], [[avet]], [[romaní]], [[melissa]], [[reboll d'olivera]]...
 
Les plantes més simples, com les [[algues]] unicel·lulars, tenen vides individuals curtes (dies o setmanes) i la mida de les seves poblacions varia estacionalment. Tanmateix les algues que creixen fixades al [[subsòl|substrat]] solen tenir una pervivència anual.
 
== Regles per anomenar les plantes ==
{{principal|Nomenclatura binomial}}
 
Davant la necessitat de donar un nom clar a cada espècie vegetal no és factible l'ús dels noms vulgars o vernaculars, la qual cosa no significa que aquests hagin de ser oblidats. Els noms vulgars tenen l'inconvenient de variar considerablement d'una regió a una altra o que espècies botàniques diferents tinguin la mateixa designació. D'altra banda, hi ha multitud d'espècies que no es coneixen per cap nom vulgar.
 
Per això, a l'hora d'anomenar les plantes s'han de seguir una sèrie de regles acordades per la comunitat científica en el [[Codi Internacional de Nomenclatura Botànica]], que regula també la nomenclatura d'altres éssers vius considerats anteriorment plantes, com algues i fongs. A continuació se n'indiquen les regles principals:
 
# No són vàlids els noms anteriors a 1753, any a partir del qual el botànic Carl Linné va començar la nomenclatura científica de les plantes. En alguns grups específics, aquesta data d'inici és diferent.
# Es consideren vàlids aquells noms donats per primera vegada després de ser correctament registrats i publicats. No seran vàlids els noms posteriors del mateix tàxon, ja que són considerats sinònims.
# Els noms han d'estar llatinitzats, ja que el llatí és l'idioma més habitual en la nomenclatura científica.
# El nom científic d'una planta és binominal, és a dir, conté dues paraules (noms) (ex. ''Cupressus sempervirens''):
 
:# El nom, en majúscula, del gènere al qual pertany la planta, va davant del nom específic i es pot abreujar quan es repeteix, si no hi ha ambigüitat, p. ex., ''C. sempervirens''.
:# El nom específic donat a l'espècie, en minúscula, serà generalment un [[epítet específic]] que caracteritzi l'espècie en qüestió (p. ex. ''Sibbaldia procumbens'', per ser una planta postrada). Pot també dedicar-se a una persona (p. ex. ''Rubus castroviejoi'', que està dedicat al botànic espanyol [[Santiago Castroviejo Bolíbar]]) o a un punt geogràfic (p. ex. ''Crataegus granatensis'', granadí, de [[Granada (Andalusia)|Granada]]), o traslladar un nom vernacle, com en el cas de ''[[Prunus mahaleb]]'' (de l'[[àrab]]). A continuació del nom científic s'ha d'escriure la inicial, inicials o cognom complet de l'autor o autors que per primera vegada van descriure la planta (ex. ''Thymus vulgaris'' L.). Aquesta llista és oficial i no es poden utilitzar altres abreviatures. S'hi poden afegir les dates en cas de considerar-ho oportú, si bé no hi ha tradició de fer-ho.
 
De vegades, després del nom científic, apareixen les partícules "ex" o "in" entre l'abreviatura de dos autors (ex. ''Rosa micrantha'' ex Sm.). En el primer cas, vol dir que el segon autor concedeix l'autoria del nom al primer, però que la veritable autoria botànica correspon al segon, és a dir, el primer va suggerir el nom i el segon el va publicar vàlidament. En el segon cas, el veritable autor és el primer, però ho fa en una obra o article de revista que correspon al segon, per la qual cosa és convenient que en quedi citat a tall de recordatori.
 
Quan cal traslladar una espècie d'un gènere a un altre, se citarà el nom del primer autor entre parèntesis abans de l'autor que ha traslladat l'espècie. Així, per exemple, l'espècie ''Valeriana rubra'' descrita per [[Carl von Linné|Linneu]] (=L.) va ser traslladada al gènere ''[[Centranthus]]'' per [[Agustin Pyramus de Candolle]] (=DC.), per la qual cosa el seu nom va quedar com ''Centranthus ruber'' (L.) DC.
 
També és freqüent utilitzar en els noms una sèrie de signes i abreviatures, entre les quals cal destacar els següents:
* Sp. / Spp.: [[espècie]] / espècies.
* Subsp. / Subspp.: [[subespècie]] / subespècies.
* Var. / Varr: [[Varietat biològica|varietat]] / varietats.
* X: [[híbrid]].
* Fl.: Del [[llatí]] ''floruit'' ('florir'), es posa al costat de l'abreviatura d'autor, seguit d'un o diversos anys, i indica que només se li coneix aquesta època activa com a botànic (ex. Andrews fl. 1975).
* Aff.: Abreviatura d'''affinis'', 'semblant', i s'utilitza per a indicar en un treball que els exemplars estudiats tenen la majoria dels caràcters d'un [[tàxon]], però en difereixen en altres (ex. ''Sempervivum aff. Tectorum'').
 
Per als [[cultivar]]s s'utilitza l'abreviatura "cv." o les cometes simples (ex. ''Citrullus lanatus'' cv. Crimson Sweet o ''Citrullus lanatus''' Crimson Sweet ').
 
== Ús de les plantes ==
L'etnobotànica estudia l'aprofitament humà de les plantes. Constitueixen la base de l'alimentació directament per als [[vegetarià|vegetarians]] i indirectament per a la resta, ja que molts animals són [[herbívor]]s. Les verdures, fruites, [[llegums]] i hortalisses són [[aliment]]s d'origen vegetal. El [[sucre]] i l'[[oli]], elements bàsics de la cuina, són productes d'origen vegetal. La [[fusta]] d'arbres i arbusts s'usa per a construir cases, [[moble]]s i estris diversos. Les [[flors]] tenen una finalitat decorativa en la majoria de cultures. Les plantes remeieres, d'altra banda, són els medicaments més utilitzats arreu del món i gran part de la medicina i la farmàcia empren principis vegetals.
 
== Parts de les plantes==
* [[Arrel (botànica)|Arrels]]
* [[Bràctea]]
* Cap de la planta
* [[Capítol floral]]
* Conjunt de [[fulla|fulles]] i [[Arrel (botànica) |arrels]]
* [[Escorça (anatomia vegetal)|Escorça]]
* [[Fibra vegetal|Fibra]] de les [[llavor]]s
* Fil de la tavella
* [[Flor]]s
* [[Fruit]] (incloent-hi l'eix del fruit, cap del fruit, cabellera del fruit, filament del fruit)
* [[Infructescència]]
* [[Peduncle]] fructífer
* [[Pell]] del tubercle
* [[Polpa (fruit)|Polpa]] del fruit
* [[Branca]]
* [[Resina]]
* [[Secreció]] de la planta
* [[Soca (botànica)|Soca]]
* [[Bajoca|Tavella]]
* [[Tija]] de la flor
* [[Tubercle]]
 
== Referències ==
{{referències}}
 
== Vegeu també ==
* [[Llista de plantes de les Illes Balears]].
* [[Llista de plantes de Catalunya]].
* [[Llista de plantes del País Valencià]].
* [[Respiració vegetal]].
* [[Planta medicinal]].
* [[Fòsfor en les plantes]].
* [[Vegetals gegants]].
 
== Enllaços externs ==
{{Projectes germans |Commons= Plants|Commonscat= |Viccionari= |Viquidites= |Viquiespècies= Plantae|Viquillibres= |Viquinotícies= |Viquipèdia= |Viquitexts= |Viquiversitat= }}
* [http://www.botanical-online.com/botanical7.htm Botanical Online] {{Ca}} (en anglès) {{Es}}.
* [http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/ Noms de plantes] al [[TERMCAT]].
* [http://ispb.univ-lyon1.fr/cours/botanique/ Curs de botànica] amb fotografies complementàries (en francès).
* [http://www.todofauna.com TodoFauna.com]. Portal dedicat a la fauna i la flora terrestre (en castellà).
* {{ref-web |cognom= Greuter |nom= W.|enllaçautor= |coautors= et al.|títol = International Code of Botanical Nomenclature (St. Louis Code) |url= http://www.bgbm.fu-berlin.de/iapt/nomenclature/code/SaintLouis/0000St.Luistitle.htm |format= |llengua= |consulta= 5 juliol 2011|editorial= Gantner/Koeltz |lloc= |data= 2000|pàgines= |citació= |ref= }}
* [http://www.arboretum.ufm.edu/plantas/familias.asp Arboretum, Plantae] (en castellà).
 
{{plantes}}
{{eucariotes}}
{{Botànica}}
 
{{1000 Ciència}}
{{Bases de dades taxonòmiques}}
{{Autoritat}}
{{Viccionari-lateral|planta}}
 
[[Categoria:Plantes| ]]
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/wiki/Plantes»