{{Article principal|Organització Corporativa Nacional}}Segons l'historiador [[Eduardo González Calleja]], la Dictadura va intentar seguir un camí intermedi entre el sindicalisme de lliure associació i el sindicalisme únic i obligatori dels [[Totalitarisme|totalitarismes.]]<ref>{{Ref-llibre|autor=González Calleja}}</ref> En aquesta línia Primo de Rivera es va proposar acabar amb els [[Sindicat|sindicats de classe]] per tal de substituir-los per "sindicats" que tinguessin sols funcions assistencials, d'educació i de disciplina dels mateixos associats i que actuessin com a intermediaris per triar els representants dels treballadors en els comitès paritaris de les corporacions dels diferents oficis i professions que volia crear.<ref>{{Ref-llibre|autor=González Calleja}}</ref> Primo de Rivera ho va expressar clarament pocs dies després del cop d'estat: «Associacions obreres, sí, per a finalitats de cultura, de protecció i de [[Mutualisme (teoria econòmica)|mutualisme]] i, fins i tot, de sana política, però no de resistència i pugna amb la producció».<ref>{{Ref-publicació|autor=Tavera}}</ref>
La culminació d'aquest procés es va produir el novembre de 1926 amb la creació de l'Organització Corporativa Nacional, que tenia com a objectiu final, segons la historiadora Ángeles Barrio, garantir la pau social mitjançant una política d'intervenció al món del treball (ço que denomina com a "corporativisme social").<ref name="barrio92">{{Ref-llibre|autor=Barrio Alonso}}</ref>
