Serafí: diferència entre les revisions

'''Serafí''', segons la teologia catòlica, és un tipus de "esperit benaventurat" o [[àngel]], el primer dels nou [[cor (música)|cors]]. Es caracteritzen per l'ardor amb què amen les coses divines i per elevar a Déu els esperits de menor jerarquia. Són la vibració primordial de l'amor. Pertanyen a l'orde més alt de la jerarquia més elevada. Són els que canten sense parar la música de les esferes i regulen el moviment dels cels. La captació d'energia que posseeixen és molt elevada. Se'ls coneix com “Les flamejants serps voladores del raig”,"Serp de foc de l'amor" o simplement "Serp ardent". Segons algunes versions, el nom deriva de les paraula "ser" que significa "jo sóc" i l'hebreu "rapha" que significa "sanador". Són els àngels de l'amor, de la llum i del foc, que rodegen el tron de [[Déu]] i estan en constant alabança. Segons la bíblia, el profeta [[Isaïes (profeta)|Isaïes]] va veure serafins durant una visió. Se'ls associa amb l'ardor i la puresa i dins de la jeraquia celestial ocupen la suprema posició, ja que ells no estan fets a imatge i semblança de Déu, sinó que són part o essència d'ell, com a fills o germans menors de Déu ("Jo Sóc, el que Sóc"). Poden prendre la figura humana però, així i tot, se'ls identifica amb la serp o el drac daurat que és un ser fill de la llum. Els gnòstics refereixen que van ser els serafins en la seua forma de dracs daurats els que van destruir [[Sodoma]] i [[Gomorra]], bombardejant la ciutat amb boles de foc, i són mencionats per primera vegada en ''Hebreus'', un dels llibres més antics.