Arpa: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
amplio el contingut |
amplio el contingut |
||
Línia 4:
L''''arpa''' és un [[instrument de corda]] pinçada compost per un marc ressonant i una sèrie variable de cordes tensades entre la secció inferior i la superior. Les cordes poden ser pinçades amb els dits, les ungles o amb un plectre.
== Mecanisme i funcionament ==
Les arpes són essencialment triangulars i estan fetes principalment de [[fusta]]. Les cordes estan fetes de [[tripa]] o filferro, sovint reemplaçades en el dia modern per [[niló]] o [[metall]]. L'extrem superior de cada corda està assegurada a la barra o al coll, on cadascun tindrà una clavilla d'ajust o un dispositiu similar per ajustar el to. Des del [[travesser]], la corda es desplaça cap a la taula de ressonància del cos de ressonància, on s'adquireix amb un nus; En les arpes modernes, el forat de la corda està protegit per limitar el desgast de la fusta. És la distància entre la clavilla d'ajust i la taula de ressonància, així com la tensió i el pes de la corda, que decideixen el tret de la corda. El cos és buit, i quan es talla una corda tensa, el cos ressona i projecta el so.
El costat més llarg de l'arpa s'anomena [[columna]] o pilar, encara que algunes arpes antigues, com una arpa d'arc, no tenen pilar. En la majoria de les arpes, l'únic propòsit del pilar és sostenir el coll contra la gran tensió de les cordes. En les arpes que tenen [[pedal]]s (en gran part, l'arpa de concert moderna), el pilar és una columna buida i tanca les barres que ajusten les notes, que es toquen prement els pedals a la base de l'instrument.
En les arpes de disseny anterior, cada corda només pot reproduir una sola nota sense retorçar. En molts casos això vol dir que tal arpa només es pot afinar en una clau alhora i s'ha de tornar a afinar manualment per tocar en una altra clau. Diversos remeis a aquesta limitació van evolucionar: l'addició de cordes addicionals per a cobrir notes cromàtiques (de vegades en fileres separades o inclinades diferents de la fila principal de cordes), a més de petites palanques a la barra transversal que, quan s'activa, eleven el talli d'una corda per un establir l'interval (normalment un semitó), o l'ús de [[pedal]]s a la base de l'instrument que canvien el to d'una cadena quan es pressiona amb el peu. Aquestes solucions augmenten la versatilitat d'un arpa a costa d'afegir complexitat, pes i preu.
== Història<ref>{{ref-llibre |cognom=Remnant |nom=Mary |títol=Historia de los instrumentos musicales |pàgines=17-26 |editorial=American Bar Association |isbn=8495601524 |url=https://books.google.es/books?id=7VSUT3_zJ58C&pg=PA25&dq=tocar+arpa+pedal&hl=ca&sa=X&ved=0ahUKEwjS_uiW2NjgAhWLTxUIHVXBDOkQ6AEIMjAB#v=onepage&q=tocar%20arpa%20pedal&f=false}}</ref> ==
[[Fitxer:Maler der Grabkammer des Nacht 001.jpg|right|thumb|230px|Arpa en un mural egipci]]
Les primeres arpes i [[lira|lires]] foren trobades a [[Sumer]] el 3500 aC,<ref>{{cite journal|title=The Sumerian Harp of Ur, c. 3500 B.C.E.|journal=Oxford Journal of Music and Letters|date=1929|volume=X (2):|pages=108–123|url=http://ml.oxfordjournals.org/content/X/2/108.extract}}</ref> i diverses arpes foren trobades en llocs d'enterrament i tombes reals a [[Ur]].<ref>{{cite web |title=Lyres: The Royal Tombs of Ur |url=http://sumerianshakespeare.com/509245/499545.htm l|publisher=SumerianShakespeare.com}}</ref>
Linha 32 ⟶ 39:
== Bibliografia recomanada ==
* DU CREST, Stéphanie-Felicité, Contesse de Genlis (1974): ''Nouvelle Méthode pour aprendre a jouer de la harpe.'' Reimpressió facsímil de l'edició de París de 1811. Minkoff Reprint, Ginebra.
* [[Diego Fernández de Huete]] (1702): ''Compendio Numeroso de cifras Armónicas para Harpa de una orden, de dos órdenes y de órgano. Primera parte,'' Madrid.
| |||