Viquipèdia

Amanda Lear: diferència entre les revisions

Exploració interactiva de l'historial
← Edició anteriorEdició següent →
Contingut suprimit Contingut afegit
VisualWikitext
m Robot substitueix 'Estafi' per 'Time'
m Robot treu caràcters de control Unicode
Línia 1:
{{infotaula de persona}}
'''Amanda Lear''' (Alain &nbsp;Tapp, nascut el 18 de novembre de 1939 a [[Ciutat Ho Chi Minh|Saigon]],)<ref name="naissance">Sa carte d'identité montrée au journal [[Libération]], [http://www.liberation.fr/culture/0101652145-drole-de-dame Drôle de dame - Libération]</ref><ref>Aquesta informació mai ha estat confirmada oficialment i hi ha diferents versions circulant.</ref> és una cantant lletrista, pintora, presentadora de televisió, actriu i ex model francesa.
 
Lear &nbsp;va créixer en el sud de França i a Suïssa, i va estudiar art a París i en la &nbsp;Saint &nbsp;Martin's &nbsp;School &nbsp;of &nbsp;Art &nbsp;de Londres. Va començar la seva carrera professional com a model de moda a mitjans dels anys seixanta i va passar a fer de model per a [[Paco &nbsp;Rabanne]] &nbsp;i &nbsp;Ossie &nbsp;Clark, entre altres. Va conèixer al pintor surrealista [[Salvador Dalí i Domènech|Salvador Dalí]] i durant els propers 15 anys serà la seva millor amiga i musa. &nbsp;Lear &nbsp;es va presentar per primera vegada davant el públic com a model de portada de l'àlbum &nbsp;''For &nbsp;Your &nbsp;Pleasure'' &nbsp;de &nbsp;[[Roxy &nbsp;Music]] &nbsp;en el 1973. Des de mitjans dels anys setanta fins a principis dels vuitanta, va ser una reina discogràfica que va vendre un milió d'àlbums, principalment a [[Europa continental|Europa Continental]] i [[Escandinàvia]], sota el segell d'Ariola &nbsp;Records. Els primers quatre àlbums de &nbsp;Lear &nbsp;van guanyar molta popularitat, dominant el &nbsp;Top10 de les llistes europees, inclòs l'èxit de vendes &nbsp;''Sweet &nbsp;Revenge'' &nbsp;(1978). Els seus majors èxits van incloure ''Blood &nbsp;and Honey, Tomorrow, Queen &nbsp;of Chinatown, Follow &nbsp;Em, Enigma (Give &nbsp;a Bit &nbsp;ofMmh &nbsp;to &nbsp;Em)'' i ''Fashion &nbsp;Pack''.
 
A mitjans dels anys 80, &nbsp;Lear &nbsp;es va posicionar com una de les principals personalitats dels mitjans de comunicació a Europa continental, especialment a Itàlia i França, on sortia a molts programes de televisió populars. També havia desenvolupat una reeixida carrera pictòrica, exposant regularment les seves obres en galeries de tota Europa durant tres dècades.<ref>{{Ref-web|url=http://www.eventiesagre.it/Eventi_Mostre/18010_Sogni+Miti+Colori.html|títol="Eventi Mostre. Sogni Miti Colori 07/06/2008-30/06/2008 Pietrasanta (LU), Toscana|consulta=|llengua=italià|editor=|data=}}</ref> També va continuar fent música, obtenint èxits menors com ''Incrediblimente donna'' &nbsp;i ''Love &nbsp;Your &nbsp;Body''. La producció musical d'Amanda en els anys vuitanta la va fer experimentar amb diferents gèneres, tot intentant reviure la seva carrera gravant èxits anteriors. En els anys vuitanta, també va publicar dos llibres: una autobiografia ''La meva vida amb Dalí'' i una novel·la ''L' &nbsp;Immortelle''.
 
Des dels anys 90 el seu temps s'ha dividit entre música, televisió, cinema i pintura. Malgrat els freqüents llançaments d'àlbums, no va aconseguir entrar en les llistes d'èxits amb la seva música. No obstant això, la seva carrera en la televisió va seguir sent reeixida, presentant nombrosos programes de televisió en horari estel·lar, i fent aparicions ocasionals en sèries de televisió francesa i italiana. També ha actuat en papers d'actuació i doblatge tant en produccions independents com en grans produccions cinematogràfiques. A la fi dels anys 2000, &nbsp;Lear &nbsp;es reinventa com a actriu teatral, actuant en obres de teatre de llarga durada a França. Fins avui, ha venut més de 25 milions de &nbsp;singles &nbsp;i 15 milions d'àlbums a tot el món. &nbsp;Lear &nbsp;és també una &nbsp;icona &nbsp;gai àmpliament reconeguda.[[Fitxer:Amanda-Lear.jpg|dreta|miniatura|391x391px|Amanda Lear, en la cerimònia dels ''25° Premis del teatre Molières'', Creteil (França), abril 2011.]]
 
== Biografia ==
Amanda Lear va néixer amb el nom d'Alain Tapp, sent el pare un oficial de la marina britànica d'orígens noruecs i la seva mare una dama d'origen asiàtic, xinesa-mongol.
 
Els orígens de &nbsp;Lear &nbsp;no estan clars, i la mateixa cantant proporciona informació diferent sobre els seus antecedents i manté el seu any de naixement en secret, fins i tot per al seu marit.<ref>{{Ref-publicació|cognom=D'Souza|nom=Christa|article='Why would I want to kill my husband?'|publicació=Telegraph.co.uk|llengua=en|url=http://www.telegraph.co.uk/culture/4721185/Why-would-I-want-to-kill-my-husband.html}}</ref> Entre els fets impugnats s'inclouen la data i el lloc de naixement, el sexe, els noms i les nacionalitats dels seus pares i la ubicació de la seva criança. La majoria de les fonts afirmen que el 18 de novembre de 1939 va ser la seva data de naixement, però &nbsp;Lear &nbsp;ha donat diverses dates de naixement: 1946,1948 i 1950. En una entrevista concedida en 2010 a un diari francès, &nbsp;[[Libération]], &nbsp;Lear &nbsp;va presentar el seu carnet d'identitat a una periodista on posava ''"nascuda el 18 de novembre de 1950 a Saigon"''.<ref>{{Ref-publicació|article=Drôle de dame|publicació=Libération.fr|llengua=fr|url=http://next.liberation.fr/culture/2010/08/16/drole-de-dame_672204}}</ref> Aquesta data sembla ser la fabricació de l'edat, ja que els registres públics mostren que ella va començar la universitat el setembre de 1964, i que es va casar el desembre de 1965.
 
Quant al seu lloc de naixement, [[Ciutat Ho Chi Minh|Saigon]] i el [[Hong Kong]] britànic semblen ser les versions més creïbles, però llocs com [[Singapur]], [[Suïssa]] o fins i tot &nbsp;[[Transsilvània]] &nbsp;també han estat &nbsp;rumorejats &nbsp;com el lloc de naixement de la cantant per diferents fonts. Era filla única dels seus pares, que més tard es van divorciar. La majoria de les fonts, inclòs el certificat de matrimoni de &nbsp;Lear &nbsp;de 1965, confirmen que el seu pare era un oficial de l'exèrcit francès, possiblement d'origen britànic. La seva mare sembla haver tingut un origen rus-asiàtic.<ref>{{Ref-web|url=https://web.archive.org/web/20130710035035/http://www.music-story.com/amanda-lear/biographie|títol=Biographie Amanda Lear, bio Amanda Lear|consulta=2017-09-10|data=2013-07-10}}</ref> En una entrevista amb Carmen Thomas en 1976 per a un programa de televisió alemany, &nbsp;Lear va confirmar que el seu pare era britànic i la seva mare russa, i que tots dos ja havien mort. No obstant això, més tard, ella reclamaria que la seva mare tenia antecedents francesos.
 
La suposada &nbsp;transgressió &nbsp;de &nbsp;Lear &nbsp;ha estat comentada en els mitjans de comunicació i en les biografies d'aquells que van conèixer a &nbsp;Lear anteriorment en la seva vida, incloent-hi a Salvador Dalí,<ref>{{Ref-llibre|cognom=Lozano|nom=Carlos|títol=Sex, Surrealism, Dalí and Me.|url=|edició=|llengua=|data=2000|editorial=Razor Books|lloc=|pàgines=|isbn=0-9538205-0-5}}</ref><ref>{{Ref-llibre|cognom=Etherington-Smith|nom=Meredith|títol=The Persistence of Memory: A Biography of Dalí.|url=|edició=|llengua=|data=1995|editorial=Da Capo Press|lloc=|pàgines=|isbn=0-306-80662-2}}</ref> i amb el biògraf de Dalí Ian Gibson fins i tot dedicant-li un capítol sencer.<ref>{{Ref-llibre|cognom=Gibson|nom=Ian|títol=14: Amanda Lear and Other Extravagances. The Shameful Life of Salvador Dalí.|url=|edició=|llengua=|data=1998|editorial=W. W. Norton & Company|lloc=|pàgines=|isbn=0-393-04624-9}}</ref> &nbsp;April &nbsp;Ashley, una famosa artista &nbsp;transsexual, ha afirmat durant molt temps que en la dècada de 1950 i principis de 1960, ella i &nbsp;Lear, el nom dels quals de naixement afirmava que era Alain &nbsp;Tapp, treballaven junts en les revistes de &nbsp;travestis &nbsp;a París a ''Madame Arthur'' i ''Li &nbsp;Carrousel''. En el seu llibre, &nbsp;''April Ashley's &nbsp;Odyssey'', recorda a &nbsp;Lear &nbsp;interpretant actes de &nbsp;[[drag queen]] &nbsp;sota el nom artístic &nbsp;''Peki &nbsp;d'Oslo''.<ref>{{Ref-llibre|cognom=Ashley|nom=April|títol=April Ashley's Odyssey.|url=|edició=|llengua=|data=1982|editorial=Jonathan Cape|lloc=|pàgines=|isbn=0-224-01849-3}}</ref><ref>{{Ref-web|url=http://www.dianeetlesexedesanges.ch/3colset008/_page-peki-d-oslo.htm|títol=Diane et le sexe des anges Peki d' Oslo|consulta=2017-09-10|nom=peggy|cognom=guex}}</ref> Fets similars han estat relatats per &nbsp;Romy Haag, artista &nbsp;transsexual &nbsp;resident a Alemanya, que dirigia un popular club nocturn &nbsp;''Chez &nbsp;Romy'' a Berlín i coneixia de prop a Amanda,<ref>{{Ref-llibre|cognom=Haag|nom=Romy|títol=Eine Frau und mehr|url=|edició=|llengua=alemany|data=1999|editorial=Quadriga|lloc=|pàgines=|isbn=3-88679-328-1}}</ref> i a Bibiana Fernández, una actriu i cantant &nbsp;transsexual &nbsp;espanyola. Algunes fonts fins i tot insinuen que va ser el mateix Dalí qui va patrocinar l'operació de canvi de sexe de &nbsp;Lear &nbsp;a [[Casablanca]] en el 1963, realitzada pel doctor Georges &nbsp;Burou, i també que va ser ell qui va inventar el seu nom artístic basat en el joc de paraules de la llengua catalana ''"L' &nbsp;Amant &nbsp;de Dalí"''. Els rumors que deien que &nbsp;Lear &nbsp;era una &nbsp;transsexual &nbsp;preoperatòria &nbsp;o &nbsp;intersexual circulaven al principi de la seva carrera com a cantant, que es va detenir després de posar nua per a [[Playboy]] a la fi de la dècada de 1970.
 
Malgrat que &nbsp;la mateixa Lear &nbsp;contradeia rumors &nbsp;transsexuals &nbsp;ja en la dècada de 1970 i explicava que formaven part d'una estratègia per atreure l'atenció del públic,<ref>{{Ref-web|url=http://www.allmusic.com/artist/amanda-lear-mn0000746385|títol=Amanda Lear {{!}} Biography, Albums, Streaming Links {{!}} AllMusic|consulta=2017-09-10}}</ref> han persistit fins avui. Quan Carmen Thomas li va preguntar en una entrevista de 1976 si era veritat que havia nascut home, &nbsp;Lear &nbsp;va contestar que era ''"una idea boja d'un periodista"''. Més tard, en la revista &nbsp;Interview &nbsp;va afirmar que va ser [[David &nbsp;Bowie]] &nbsp;qui va iniciar el rumor. Ella també es dirigia a aquests rumors en les seves cançons ''Fabulós (Amor, &nbsp;Love &nbsp;Em)'' i ''Jo sóc un Misteri'' (deliberadament mal escrit com per referir-se a la paraula "senyor"). A pesar que algunes fonts afirmen que el seu passat &nbsp;transsexual &nbsp;és un secret a veus, sempre ho negaria rotundament, fins i tot quan s'enfrontava al biògraf de Dalí, [[Ian Gibson]] durant un programa de televisió.<ref>{{Ref-publicació|article=Amanda Lear: Hot Tranny Mess|publicació=DangerousMinds|url=http://varnish.dangerousminds.net/comments/amanda_lear_hot_tranny_mess|data=2009-11-04}}</ref> No obstant això, un extracte d'un article d'un diari italià va aparèixer en línia el novembre de 2011, incloent-hi una reproducció d'una còpia del certificat de naixement de &nbsp;Lear, que diu que ella va néixer Alain Maurice Louis &nbsp;René &nbsp;Tap &nbsp;el 18 de juny de 1939 a Saigon, i una foto de &nbsp;Lear com un home jove.<ref>{{Ref-web|url=https://web.archive.org/web/20120702215515/http://www.armonics2zero.it/index.php/gossip/essere-o-non-essere|títol=Essere o non essere? {{!}} Astrologia, marketing|consulta=2017-09-10|data=2012-07-02}}</ref>
 
Es creu que va passar la seva infància primerenca a Suïssa. Criada parlant francès i anglès, va aprendre alemany, espanyol i italià en la seva adolescència, idiomes que més tard va poder utilitzar en la seva vida professional. Es va traslladar a París al final de l'escola primària per estudiar en l'Académie &nbsp;des &nbsp;Beaux-Arts, i després va ser a la &nbsp;Saint &nbsp;Martin's &nbsp;School &nbsp;of &nbsp;Art &nbsp;de Londres en 1964. L'11 de desembre de 1965 es va casar amb Paul Morgan &nbsp;Lear, un estudiant escocès d'arquitectura, i va prendre el seu nom.<ref>{{Ref-llibre|cognom=Antonelli|nom=Carla|títol="Pierrot-Memorias Trans Capitulo 2º"|url=|edició=203|llengua=|data=25 Gener 2013|editorial=|lloc=|pàgines=|isbn=}}</ref> El nom de la núvia va ser inscrita en el registre civil de Chelsea com "Amanda &nbsp;Tapp &nbsp;filla d'André &nbsp;Tapp, capità retirat de l'exèrcit francès".<ref>{{Ref-llibre|cognom=Gibson|nom=Ian|títol="14: Amanda Lear and Other Extravagances". The Shameful Life of Salvador Dalí.|url=|edició=|llengua=|data=1998|editorial=W. W. Norton & Company.|lloc=|pàgines=|isbn=0-393-04624-9}}</ref>
 
==Carrera==
Línia 34:
En el 1974, desil·lusionada per una indústria de la moda superficial i conservadora i encoratjada pel seu nuvi Bowie,<ref>{{Ref-web|url=http://www.zingmagazine.com/zing16/projects/sico.html|títol="zingmagazine 16 winter2002". Zingmagazine.|consulta=|llengua=|editor=|data=9 Abril 2009}}</ref> que pagava les classes de cant i ball, Lear va decidir iniciar una carrera en la música. Bowie va recomanar a una entrenadora de veus hongaresa, Florence Wiese-Norberg, amb la qual també va treballar,<ref>{{Ref-llibre|cognom=Cann|nom=Kevin|títol=David Bowie – Any Day Now – The London Years: 1947–1974|url=|edició=|llengua=|data=2010|editorial=Adelita|lloc=|pàgines=p. 126|isbn=978-0-9552017-8-3}}</ref> i la parella va gravar posteriorment un tema de demostració anomenat ''"Stars"'', que fins avui no ha estat publicat.<ref>{{Ref-llibre|cognom=Cann|nom=Kevin|títol=David Bowie – Any Day Now – The London Years: 1947–1974.|url=|edició=|llengua=|data=2010|editorial=Adelita|lloc=|pàgines=p. 318.|isbn=978-0-9552017-8-3}}</ref>
 
El primer &nbsp;single &nbsp;de &nbsp;Lear, ''"Trouble"'', una portada pop-rock del clàssic d'[[Elvis Presley]] de 1958, va ser llançat sense èxit pel segell &nbsp;Creole &nbsp;Records &nbsp;en el [[Regne Unit]]. Una versió en francès de la cançó,''"La &nbsp;Bagarre"'', es va estrenar amb &nbsp;[[Polydor Records|Polydor]] &nbsp;a França i, encara que tampoc va tenir èxit, a principis de 1976 es va convertir en un petit èxit discogràfic a Alemanya Occidental. El tema va cridar l'atenció de la cantant, compositora i productora Anthony &nbsp;Monn &nbsp;i la discogràfica &nbsp;Ariola, que li va oferir un contracte d'enregistrament de set anys i sis àlbums per &nbsp;una suma de diners que &nbsp;Lear &nbsp;des de llavors ha descrit com a ''"astronòmica"''. El seu àlbum debut, ''I &nbsp;Am &nbsp;a &nbsp;Photograph'', publicat en el 1977, va ser gravat a &nbsp;[[Munic|Munich]] &nbsp;amb la majoria de les cançons compostes per &nbsp;Monn. &nbsp;Lear, juntament amb els arranjadors &nbsp;Rainer &nbsp;Pietsch &nbsp;i &nbsp;CharlyRicanek, van escriure totes les lletres en anglès. L'àlbum incloïa el primer èxit europeu de &nbsp;Lear, ''"Blood &nbsp;and &nbsp;Honey"'' (al·lusió a un quadre de Dalí), així com el següent senzill ''"Tomorrow"'' &nbsp;i les portades de ''"These Boots &nbsp;Are &nbsp;Made &nbsp;for &nbsp;Walkin"'' &nbsp;de Nancy &nbsp;Sinatra i ''"Blue &nbsp;Tango"'' de &nbsp;[[Leroy &nbsp;Anderson]]. &nbsp;La mescla exuberant de [[música disco]], &nbsp;schlager, &nbsp;[[kitsch]] &nbsp;i &nbsp;camp, encapçalada amb la veu profunda de &nbsp;Lear, mitja veu, mitja cançó i el seu característic accent &nbsp;va ser una combinació reeixida. La segona edició d'''I &nbsp;Am &nbsp;a &nbsp;Photograph'', que també contenia l'èxit ''"Queen &nbsp;of &nbsp;Chinatown"'',<ref>{{Ref-web|url=http://www.musicline.de/de/chartverfolgung_summary/artist/LEAR,AMANDA/single|títol=Die ganze Musik im Internet: Charts, Neuerscheinungen, Tickets, Genres, Genresuche, Genrelexikon, Künstler-Suche, Musik-Suche, Track-Suche, Ticket-Suche - musicline.de|consulta=2017-09-10|nom=musicline.de / PhonoNet|cognom=GmbH|llengua=de}}</ref> va incloure un pòster de &nbsp;[[Noia de calendari|pin-up]] &nbsp;gratis amb &nbsp;Lear &nbsp;posant &nbsp;en [[topless]], una foto originalment presentada en una extensió de [[Playboy]].
 
En 1978, &nbsp;Lear &nbsp;va continuar la seva línia d'èxits discogràfics amb &nbsp;''Sweet &nbsp;Revenge'', un àlbum que s'obre amb una mescla de conceptes sobre un conte de fades &nbsp;d'una noia que ven la seva ànima al diable per fama i fortuna i en la seva eventual venjança sobre l'oferta del diable troba l'amor veritable. El primer senzill de &nbsp;''Sweet &nbsp;Revenge, "Follow &nbsp;Em"'', impulsat per la veu profunda i &nbsp;recitativa &nbsp;de &nbsp;Lear &nbsp;i el tema del diable, va ser un èxit instantani. Va aconseguir el &nbsp;Top &nbsp;10 en molts països europeus,<ref>{{Ref-web|url=http://hitparade.ch/song/Amanda-Lear/Follow-Me-505|títol=Amanda Lear - Follow Me - hitparade.ch|consulta=2017-09-10|nom=Steffen|cognom=Hung}}</ref> i des de llavors ha estat la cançó &nbsp;característica de &nbsp;Lear. L'àlbum &nbsp;''Sweet &nbsp;Revenge'' va ser certificat com a disc d'or a Alemanya Occidental,<ref>{{Ref-web|url=https://web.archive.org/web/20131102095101/http://www.musikindustrie.de:80/no_cache/gold_platin_datenbank/|títol=Bundesverband Musikindustrie: Gold-/Platin-Datenbank|consulta=2017-09-10|data=2013-11-02}}</ref> França,<ref>{{Ref-web|url=https://web.archive.org/web/20100621054859/http://www.infodisc.fr/Certif_Album.php|títol="Les Certifications (Albums) du SNEP (Bilan par Artiste)"|consulta=|llengua=francès|editor=|data=21 juny 2010}}</ref> Itàlia i Bèlgica i després va vendre més de quatre milions de còpies, generant més èxits europeus com ''"Gold"'' i ''"Run &nbsp;Baby &nbsp;Run"'', així com ''"Enigma (Give &nbsp;a Bit &nbsp;of &nbsp;Mmh &nbsp;to &nbsp;Em)"''. &nbsp;
 
Lear &nbsp;va participar en tres produccions italianes en el 1978: una paròdia de guerra, &nbsp;''Zio &nbsp;Adolfo en art &nbsp;Führer'', un documental de &nbsp;porno suau &nbsp;''Follievaig donar &nbsp;notte'', dirigit per [[Joe D'Amato|Joe D' &nbsp;Amato]], i un controvertit programa de televisió de sis episodis, &nbsp;''Stryx''. Més tard en el 1978 &nbsp;Lear &nbsp;i &nbsp;Monnvan formen equip per &nbsp;''Never &nbsp;Trust a &nbsp;Pretty &nbsp;Face''. L'àlbum incloïa una varietat d'exercicis de gènere com la versió &nbsp;ballable &nbsp;d'un clàssic bèl·lic ''"Lili &nbsp;Marleen"'', la balada interpersonal ''"The Sphinx"'', el cabaret &nbsp;''"Miroir"'', i temes futuristes com ''"Black &nbsp;Holes"'' &nbsp;i ''"Intellectually"'', així &nbsp;com el reeixit disc senzill ''"Fashion &nbsp;Pack &nbsp;(Studio54)"'' que ironitzava sobre [[Liza Minnelli|Lliça Minelli]], [[John Travolta]] i altres famosos que la freqüentaven.
 
A la fi de 1979, &nbsp;Lear &nbsp;va gravar &nbsp;''Diamonds for &nbsp;Breakfast'', que va ser èxit comercial al mercat escandinau (Nº. 4 a Suècia<ref>{{Ref-web|url=http://www.swedishcharts.com/showitem.asp?interpret=Amanda+Lear&titel=Diamonds+For+Breakfast&cat=a|títol=swedishcharts.com - Amanda Lear - Diamonds For Breakfast|consulta=2017-09-10|nom=Steffen|cognom=Hung}}</ref> i No. 10 a Noruega),<ref>{{Ref-web|url=http://norwegiancharts.com/showitem.asp?interpret=Amanda+Lear&titel=Diamonds+For+Breakfast&cat=a|títol=norwegiancharts.com - Amanda Lear - Diamonds For Breakfast|consulta=2017-09-10|nom=Steffen|cognom=Hung}}</ref> produint èxits com ''"Fabulous &nbsp;(Lover, &nbsp;Love &nbsp;Em)"'' i ''"Diamonds"'', a més dels llançaments regionals ''"When"'', ''"Japan"'' &nbsp;i l'autoeròtic &nbsp;''"Ho &nbsp;fatto &nbsp;l'amore &nbsp;con me"''. L'àlbum va abandonar el so discogràfic anterior &nbsp;amb els seus exuberants entenimentades i arranjaments de llautó a &nbsp;favor d'un nou estil de rock electrònic d'ona. &nbsp;Lear &nbsp;va passar la major part de 1980 en gires promocionals europees per a l'àlbum i els molts llançaments individuals, des de Grècia fins a Finlàndia. També va fer la seva primera visita al Japó, on tant el &nbsp;single ''"Queen &nbsp;of &nbsp;Chinatown"'' &nbsp;com l'àlbum &nbsp;''Sweet Revenge'' &nbsp;havien encapçalat les llistes d'èxits i van ser premiats amb certificacions d'or. &nbsp;
 
A la fi de 1980, dos &nbsp;singles &nbsp;sense àlbum van seguir a l'àlbum &nbsp;''Diamonds &nbsp;for &nbsp;Breakfast'': una portada pop de l'èxit d'Eric "Monty" &nbsp;Morris &nbsp;en la &nbsp;ska primerenca ''"Solomon &nbsp;Gundie"'' &nbsp;i la &nbsp;cançó ''"Li Xat de &nbsp;gouttière"'', aquesta última amb música i lletres escrites per &nbsp;Lear &nbsp;i gravada per als mercats francòfons.
 
La saga d'èxit de l'àlbum &nbsp;Lear/Monn s'acostava a la seva fi en el 1981, quan &nbsp;Lear s'havia tornat cada vegada més incòmoda amb les expectatives i pressions del negoci de la música en general i de la seva pròpia companyia discogràfica en particular. Al moment de major auge artístic i comercial de la seva carrera internacional, però amb l'anomenada "reacció &nbsp;antidisc" &nbsp;començant a passar factura, havia començat a gravar &nbsp;temes per a un proper àlbum amb el productor &nbsp;Trevor &nbsp;Horn &nbsp;a Londres (qui llançaria posteriorment a [[Frankie Goes To Hollywood|Frankie Goes to Hollywood]], Seal i altres). &nbsp;
 
No obstant això, &nbsp;Ariola &nbsp;no va aprovar el material<ref>{{Ref-web|url=http://www.trevor-horn.de/revealed.html|títol=Trevor Horn Worship Hall|consulta=2017-09-10}}</ref> i va informar Lear &nbsp;que tornaria a Múnic i proporcionaria a l'empresa i al mercat altre producte &nbsp;Monn. El resultat d'aquestes sessions va ser ''Incògnit'', només parcialment &nbsp;co-escrit &nbsp;per &nbsp;Lear, amb material &nbsp;[[New wave|New &nbsp;Wave]] alimentat amb elements de rock i electrònics. ''Incògnit'' &nbsp;va generar èxits europeus menors: ''"Ninfomanía", "Cinta Vermella"'' i la balada de llengua francesa ''"Égal"'', i encara va tenir un relatiu èxit a Escandinàvia. També va ser disc de gran èxit a [[Amèrica del Sud]], amb tres temes gravats en espanyol: ''Igual, Dama de &nbsp;Berlin'' &nbsp;i &nbsp;''Ninfomanía''. Un altre senzill sense àlbum el va seguir a principis de 1982, un &nbsp;sintetipop &nbsp;per al clàssic pop ''"Fever"''. Aquesta seria l'última col·laboració de &nbsp;Lear &nbsp;amb el productor Anthony &nbsp;Monn. Poc després va emprendre accions legals contra el segell &nbsp;Ariola per diferències artístiques que es van desprendre del seu contracte discogràfic. La demanda no va tenir èxit i va romandre amb &nbsp;Ariola &nbsp;fins a finals de 1983, segons l'estipulat en el contracte original. En el 1982, un altre &nbsp;single &nbsp;en llengua italiana, la balada "Incredibilmente donna", va ser estrenat en la compilació de grans èxits &nbsp;com ''Ieri, &nbsp;oggi''.
 
El senzill doble ''"Love &nbsp;Your &nbsp;Bodi"/"Darkness &nbsp;and Light"'', publicat en la primavera de 1983, va ser produït per l'enginyer de so de &nbsp;Monn &nbsp;Peter &nbsp;Lüdermann &nbsp;en lloc del mateix &nbsp;Monn. Aquests van ser els últims enregistraments de &nbsp;Lear &nbsp;a Munic per &nbsp;Ariola &nbsp;i la seva presentació promocional final al programa de televisió musical més important d'Alemanya Occidental en aquest moment, &nbsp;''Musikladen'', el juny de 1983. L'impuls internacional de &nbsp;Lear &nbsp;en la seva carrera professional és ralentí i va arribar a la seva fi el desembre de 1983, amb el seu sisè i últim àlbum &nbsp;sota obligació contractual amb Ariola: &nbsp;''Tam-Tam'', una col·laboració amb compositors i productors italians, va ser un àlbum de sintetitzadors modern i minimalista de principis dels anys 80, amb un paisatge sonor dominat per les caixes de ritmes Roland &nbsp;TR-808 &nbsp;i sintetitzadors programats per seqüenciadors. &nbsp;Lear &nbsp;va escriure de nou totes les lletres en anglès per a l'àlbum. Encara que va interpretar algunes de les cançons de l'àlbum al programa de televisió italià &nbsp;''Premiatissima'', no va promocionar &nbsp;''Tam-Tam'' &nbsp;a Alemanya Occidental ni en cap altra part d'Europa, ni tampoc la companyia discogràfica. Com a conseqüència, &nbsp;''Tam-Tam'' &nbsp;va passar desapercebut per al públic internacional que comprava rècords.
 
==== Distanciament amb Salvador Dalí ====
En 1979, Amanda va tenir la seva primera exposició d'art a París<ref name="amandalear_jukebox"/> i el 13 de març es va casar a [[Las Vegas]] amb l'aristòcrata francès &nbsp;bisexual &nbsp;Alain-Philippe &nbsp;Malagnac &nbsp;d'Argens &nbsp;de &nbsp;Villèle, antic amant i després fill adoptiu d'un diplomàtic i polèmic novel·lista gai [[Roger &nbsp;Peyrefitte]].<ref>{{Ref-web|url=https://web.archive.org/web/20070926215942/http://www.glbtq.com/literature/peyrefitte_r.html|títol="Peyrefitte, Roger"|consulta=|llengua=|editor=Michael D. Sibalis|data=26 Setembre 2007}}</ref> La parella s'havia trobat per primera vegada a finals de 1978 en una moderna discoteca parisenca, ''Li &nbsp;Palace'', un equivalent francès de &nbsp;''Studio &nbsp;54''. Dalí i la seva esposa [[Gala Dalí|Gala]] &nbsp;van desaprovar enèrgicament aquesta relació i fins i tot van intentar persuadir a &nbsp;Lear &nbsp;que s'anul·lés el matrimoni. Com a conseqüència d'això, i també pel temps que va ocupar la reeixida carrera de &nbsp;Lear &nbsp;en la música i la televisió, ella i el seu mentor van començar a distanciar-se. Encara es van mantenir en contacte esporàdicament per cartes i telèfon a principis i mitjans dels anys vuitanta, especialment després de la mort de Gala en el 1982. &nbsp;Lear &nbsp;va visitar Dalí per última vegada a &nbsp;[[Púbol]], uns anys abans que el pintor morís.
 
[[Fitxer:Amanda_Lear.jpg|dreta|miniatura|300x300px|<center><small>[[Festival Internacional de Cinema de Canes|Cannes.]] [[1990]].</small></center>]]
 
=== 1983-1999: Carrera televisiva i intents de tornada ===
Encara que ''Tam-Tam'' (1983) va ser un fracàs, Lear &nbsp;va continuar la seva reeixida i lucrativa carrera com a presentadora de televisió amb el futur primer ministre [[Silvio Berlusconi]], que aviat es va convertir en un nom conegut a Itàlia. Va ser l'amfitriona de molts programes de televisió reeixits, inclòs &nbsp;''Premiatissima'' &nbsp;i ''W li &nbsp;donne'' &nbsp;(adaptada a França a principis dels anys 90 com &nbsp;''Cherchez &nbsp;la &nbsp;femme''). La cantant també va gravar una sèrie de &nbsp;singles &nbsp;de ball per a diversos segells europeus: ''"Assassino"'' &nbsp;i ''"Ritme Salsa"'' en 1984, seguit per ''"No &nbsp;Credit &nbsp;Card"'' &nbsp;i ''"Women"'' &nbsp;en el 1985. Un &nbsp;mini àlbum &nbsp;titulat ''A L'', amb quatre portades de cançons clàssiques, entre elles ''"Bye &nbsp;Bye &nbsp;Baby"'' &nbsp;de [[Marilyn &nbsp;Monroe]] &nbsp;i ''"As Time &nbsp;Goes &nbsp;By"'' &nbsp;de la pel·lícula [[Casablanca (pel·lícula)|Casablanca]], va ser gravat per &nbsp;Five &nbsp;Records &nbsp;i llançat en el 1985. A la fi de 1985, &nbsp;Lear &nbsp;va aparèixer en una sèrie d'anuncis televisius per &nbsp;[[FIAT|Fiat]], anunciant la seva promoció nadalenca.
 
Després de quatre anys com a animadora televisiva a Itàlia al &nbsp;[[Canale &nbsp;5]] i a França a La &nbsp;Cinq, &nbsp;Lear &nbsp;va reaparèixer al mercat musical en 1987 amb un altre disc, ''Secret Passion.'' Produït per Christian de &nbsp;Walden, va ser gravat a Los Angeles i Roma per a un important segell francès, &nbsp;Carrere &nbsp;Records. L'àlbum anava a ser el seu retorn a l'Europa Continental, Escandinàvia, el bloc de l'Est, Amèrica del Sud i Japó, així com un intent d'irrupció en països &nbsp;angloparlants &nbsp;com el Regne Unit, Irlanda, Estats Units, Canadà i &nbsp;Austràlia que eren els únics grans mercats que &nbsp;Lear &nbsp;no havia conquistat durant els anys d'Ariola. El llançament estava previst per a gener de 1987, però, just abans que comencés la promoció, &nbsp;Lear &nbsp;va resultar greument ferida en un accident automobilístic gairebé mortal i va trigar mesos a recuperar-se. L'èxit comercial de &nbsp;''Secret &nbsp;Passion'' &nbsp;va ser menor de l'esperat, i el &nbsp;single &nbsp;''"Wild &nbsp;Thing"'' &nbsp;va ser llançat en última instància només en uns pocs països com França, Itàlia i Grècia.
 
No obstant això, l'accident va ser un punt de partida per a una altra fase de la seva carrera, aquesta vegada com a escriptora. Mentre estava a l'hospital, &nbsp;Lear &nbsp;va començar a escriure la seva primera novel·la, ''L' &nbsp;Immortelle'', un relat surrealista sobre els turments d'una dona condemnada a l'eterna joventut i bellesa, en veure a tots els altres envellir i eventualment perdre a tots els seus éssers estimats, la dona segueix sent tan bella com abans, però incapaç de detenir el despietat pas del temps.<ref>{{Ref-llibre|cognom=Lear|nom=Amanda|títol=L'Immortelle|url=|edició=|llengua=francès|data=1987|editorial=Carrere France.|lloc=|pàgines=367|isbn=0-393-04624-9}}</ref>
 
Una sèrie d'enregistraments dels seus vells èxits va aparèixer al mercat a la fi dels 80, començant amb una versió sintetitzada del major èxit, ''"Follow &nbsp;Em"'', en el 1987. A l'any següent, la banda italiana &nbsp;[[CCCP &nbsp;Fedeli &nbsp;alla &nbsp;linea]] va gravar una portada de la seva cançó ''"Tomorrow"'', anomenada ''"Tomorrow (Voulez-*vous &nbsp;un &nbsp;rendez-*vous)"'', a la qual &nbsp;Lear va contribuir amb veus convidades. El &nbsp;single &nbsp;va ser un èxit menor a Itàlia i el primer èxit d'Amanda en sis anys. En el 1989 el DJ Ian &nbsp;Levine remesclà &nbsp;''"Follow &nbsp;Em"'' i ''"Gold"'', mentre &nbsp;Lear &nbsp;va ser l'amfitriona d'''Ars Amanda'' &nbsp;a &nbsp;la Rai &nbsp;3, un programa de xat italià on va entrevistar a celebritats italianes i internacionals i polítics en un llit. Des de finals dels anys vuitanta, &nbsp;Lear &nbsp;ha participat regularment al popular programa de radi francès ''Els &nbsp;Grosses &nbsp;Têtes'' &nbsp;de &nbsp;l'[[RTL Television|RTL]], televisat en [[Paris &nbsp;Première]].
 
Per mantenir la seva popularitat a Itàlia, va gravar &nbsp;''Uomini &nbsp;più &nbsp;uomini'', un àlbum en italià que incloïa material pop de &nbsp;[[Toto Cutugno]] &nbsp;i [[Paolo &nbsp;Conte]].<ref>{{Ref-web|url=https://www.youtube.com/watch?v=HvEkciZA9uA|títol="Amanda Lear – Interview at "Tanzhouse""|consulta=|llengua=anglès i alemany|editor=|data=18 juny 2010}}</ref> No es va publicar ni un sol disc per promocionar l'àlbum i va resultar ser un fracàs comercial. Aquest mateix any Amanda va tornar a gravar algunes de les cançons en francès i va gravar un nou &nbsp;single &nbsp;de ball, ''"Métamorphose"'', per a una reedició franc-italiana de l'àlbum, anomenat &nbsp;''Tant &nbsp;qu' &nbsp;il &nbsp;i aura des &nbsp;hommes''. En 1990, va llançar un nou &nbsp;single &nbsp;promocional de només promoció &nbsp;''"Do &nbsp;You &nbsp;Remember &nbsp;Em?"'' i va participar en la desfilada de moda de Thierry &nbsp;Mugler.
 
Lear &nbsp;va continuar gravant un repertori més amigable a la pista de ball en els anys 90, amb la cançó de 1992 ''"Fantasy"'', que es va convertir en un èxit en els clubs de tota Europa, especialment gais. &nbsp;''Cadavrexquis'', el seu proper àlbum, llançat en el 1993, presentava un material molt orientat a clubs, inclòs ''"Fantasy"'' &nbsp;i &nbsp;regravacions &nbsp;de tres cançons de l'època discogràfica. Tant el &nbsp;single &nbsp;com l'àlbum no van aconseguir entrar en cap de les llistes d'èxits. Mentrestant, &nbsp;Lear &nbsp;va aparèixer en el drama televisiu d'Arnaud &nbsp;Sélignac &nbsp;''Une Femme &nbsp;pour moi'', i després va fer de model per a la casa Grès &nbsp;a París en el 1994 i de nou per a Thierry &nbsp;Mugler &nbsp;a Berlín en el 1995.
 
El maig de 1995 &nbsp;Lear &nbsp;va debutar amb el seu nou i eròtic programa de televisió ''Peep!'' &nbsp;a Alemanya, també conegut com a "Cura amb les Rosses", que acolliria durant un any, abans d'adaptar-la a França per &nbsp;[[TF1]] &nbsp;sota el títol &nbsp;''Méfiez-vous &nbsp;des &nbsp;blondes''. El xou, que va usar la seva nova cançó ''"Peep!"'' &nbsp;com a tema musical d'obertura, es va popularitzar notablement a Alemanya, aconseguint més del 50% de la quota de mercat,<ref>{{Ref-web|url=http://www.eurodancehits.com/learbio.html|títol=Amanda Lear Biography|consulta=2017-09-10}}</ref> però va ser ràpidament cancel·lat a França.
 
El juny de 1995, es va presentar en un concert homenatge a la música disc dels anys setanta. Al novembre, la cantant va llançar l'àlbum ''Alter ego'', una alegre oferta d'eurodance. L'àlbum de nou no va tenir èxit i no va produir cap èxit internacional evasiu, amb &nbsp;singles &nbsp;''Everytime &nbsp;You &nbsp;TouchEm, Peep!'' &nbsp;i ''Angel &nbsp;Love'' &nbsp;fallant en entrar en les llistes de música.
 
Com a activa defensora de les persones que sofreixen de [[Infecció pel VIH i sida|VIH/SIDA]], &nbsp;Lear va fer la seva aparició en el 1996 com a model per a [[Paco &nbsp;Rabanne]] &nbsp;durant un esdeveniment benèfic anual anomenat ''Life &nbsp;Ball''.<ref>{{Ref-web|url=http://www.eurodancehits.com/learphoto.html|títol=Amanda Lear - PHOTO HISTORY|consulta=2017-09-10}}</ref> Durant el seu concert en el Palais de París el novembre de 1996, la cantant va anunciar la seva sortida definitiva de la gira i de l'actuació en directe, i encara que esporàdicament seguia fent concerts en els anys següents, des de llavors les seves actuacions en directe s'han limitat sobretot a aparicions en televisió.<ref>{{Ref-web|url=http://www.eurodancehits.com/learnews.html|títol=Amanda Lear - NEWS|consulta=2017-09-10}}</ref>
 
Lear &nbsp;va llançar &nbsp;''Back &nbsp;in &nbsp;Your &nbsp;Arms'' &nbsp;en la primavera de 1998, un àlbum que consta d'èxits discogràfics gravats en els anys 70 i versions &nbsp;remesclades &nbsp;de temes de l'àlbum ''Alter ego'' de 1995. L'àlbum no va tenir un gran impacte al mercat, però els enregistraments han estat presentades en moltes recopilacions de preu mitjà a Europa. ''Back &nbsp;in &nbsp;Your &nbsp;Arms'' va ser ràpidament rellançat amb una llista de cançons i un títol lleugerament diferent i un nou &nbsp;remix &nbsp;de ''"Blood &nbsp;and &nbsp;Honey"'' va ser llançat en un &nbsp;single.
 
=== 2000 - present: Carrera recent ===
Els seus següents projectes d'actuació i televisió van ser una pel·lícula francesa &nbsp;''Bimboland'', que va protagonitzar al costat de [[Gérard &nbsp;Depardieu]], i un programa de televisió italià &nbsp;''Il &nbsp;Brutto Anatroccolo''. En el plató d'''Il &nbsp;Brutto Anatroccolo'', &nbsp;Lear &nbsp;va conèixer al model i actor masculí Manuel &nbsp;Casella, uns trenta anys menor que ella. &nbsp;Lear &nbsp;i &nbsp;Casella, &nbsp;jove model i presentador de televisió molt conegut a [[Itàlia]] per la seva participació en la versió local de l'illa dels famosos i que en 2008 va participar amb un petit paper en una telesèrie sobre [[Coco Chanel]] protagonitzada per [[Shirley MacLaine]], van iniciar una relació en el 2002 i van protagonitzar la premsa sensacionalista tant a França com a Itàlia, abans de la seva separació en el 2008.<ref>{{Ref-web|url=https://web.archive.org/web/20150605101905/http://www.gay.it/channel/gossip/24204/Amanda-Lear-Manuel-adieu.html|títol=Gay.it - Amanda Lear: Manuel adieu|consulta=2017-09-10|data=2015-06-05}}</ref>
 
Lear &nbsp;va contribuir amb veu per a una portada de l'èxit de [[Giorgio &nbsp;Moroder]] &nbsp;dels anys 70 ''"From Here &nbsp;to &nbsp;Eternity"'', gravat l'any 2000 amb Eric D. &nbsp;Clark. La cançó va ser un èxit menor en els &nbsp;[[Estats Units d'Amèrica|Estats Units]].
 
El desembre de 2000, el marit de &nbsp;Lear, Alain-Philippe Malagnac, després de dues dècades de matrimoni, va morir en un incendi accidental a la seva casa del sud de França, que va quedar en ruïnes.<ref>{{Ref-web|url=https://web.archive.org/web/20080329010856/http://www.actustar.com/Actualites/7475/le-mari-d-amanda-lear-mort-dans-l-incendie-de-leur-maison|títol=Le mari d'Amanda Lear mort dans l'incendie de leur maison - Actustar.com|consulta=2017-09-10|data=2008-03-29}}</ref> &nbsp;Didier &nbsp;Dieufis, criador de gats de 20 anys d'edat, també va morir en l'incendi, i es van perdre diverses obres de Dalí.
 
En el 2001 &nbsp;Lear &nbsp;es va posar a treballar de nou i va organitzar una exposició d'art en 2001 titulada &nbsp;''Not &nbsp;a. &nbsp;Lear'',<ref>{{Ref-publicació|cognom=By|article=ART IN REVIEW; 'Not a. Lear'|publicació=The New York Times|llengua=en-US|url=http://www.nytimes.com/2001/10/12/arts/art-in-review-not-a-lear.html|data=2001-10-12|issn=0362-4331}}</ref> seguida d'un nou àlbum, &nbsp;''Heart'', dedicat al difunt marit. ''Heart'' incloïa versions de clàssics de [[Charles Aznavour]] i [[Burt Bacharach]], i una versió de "''[[Lili Marleen]]''" amb nova lletra. L'àlbum oferia temes com a ''"I Just &nbsp;Wanna &nbsp;Dansi &nbsp;Again"'' &nbsp;i una portada de ''"Love &nbsp;Boat"'', la cançó titular d'una sèrie de televisió de culte dels anys 70 del mateix nom, tots dos editats com &nbsp;singles i amb &nbsp;barreges &nbsp;d'alguns noms prominents al món de la música &nbsp;ballable &nbsp;francesa com Laurent &nbsp;Wolf &nbsp;i &nbsp;Junior &nbsp;Vasquez. Conté noves pistes de ball, balades i diverses versions de portada &nbsp;i ''Heart'' &nbsp;va ser rebut com un retorn a la forma esperada des de feia molt temps.
 
En el 2002 Lear va protagonitzar ''Le Défi (Dance Challenge),''<ref>{{Ref-web|url=http://www.parisvoice.com/voicearchives/02/june/html/dance.html|títol=Paris Voice Summer 2002 Dekeersmaeker|consulta=2017-09-10}}</ref> una pel·lícula musical escrita i dirigida per la coreògrafa [[Blanca Li]] sobre una jove de divuit anys que somia a convertir-se en una estrella del &nbsp;[[break dance]] &nbsp;i els consegüents conflictes amb la seva mare conservadora. &nbsp;Lear va jugar amb la comprensió de la mare i va animar a la seva millor amiga i a una víctima de la moda, la qual cosa li va donar l'oportunitat de demostrar el seu talent còmic.
 
També va crear una cançó de títol per a un programa de televisió italià &nbsp;''Cocktail &nbsp;d'amore'' &nbsp;i va llançar un senzill ''"Beats &nbsp;of &nbsp;Love"'' &nbsp;amb el grup belga &nbsp;''Get Ready!'' &nbsp;Tots dos temes van ser inclosos en una reedició de &nbsp;''Heart'', retitulat &nbsp;''Tendance'', en el 2003. L'any següent &nbsp;Lear &nbsp;va treballar en un doblatge per a les versions francesa i italiana d'un taquiller de [[Pixar|Disney/Pixar]], &nbsp;''The &nbsp;Incredibles'', mentre que la seva cançó de 1978 ''"Enigma"'' va tenir un èxit massiu a l'Europa Central i de l'Est després d'aparèixer en un anunci de &nbsp;Kinder &nbsp;Bé TV.
 
En el 2005 la cantant es va convertir en jutge de &nbsp;''Ballando &nbsp;amb li &nbsp;stelle'', la versió italiana de &nbsp;''Dancing &nbsp;with &nbsp;the &nbsp;Stars'', i va llançar dos nous &nbsp;singles &nbsp;de ball, ''"Paris &nbsp;by &nbsp;Night"'' i un &nbsp;remake &nbsp;de &nbsp;''Copacabana'' &nbsp;de &nbsp;Barry &nbsp;Manilow, així com dues compilacions, &nbsp;''Forever &nbsp;Glam!'' &nbsp;i ''Sings &nbsp;Evergreens''.
 
En el 2006 &nbsp;Lear &nbsp;va inaugurar una altra exposició d'art a Nova York,''"Never Mind &nbsp;the &nbsp;Bollocks, &nbsp;Here's &nbsp;Amanda &nbsp;Lear"'', i al juliol va ser condecorada amb l'Ordre de les Arts i les Lletres per la ministra francesa de Cultura, &nbsp;Renaud &nbsp;Donnedieu &nbsp;de &nbsp;Vabres, en reconeixement a les seves contribucions a les arts i les ciències franceses<ref>{{Ref-web|url=http://www.culture.gouv.fr/culture/artsetlettres/juillet2006.html|títol=Nominations dans l'Ordre des Arts et Lettres de juillet 2006|consulta=2017-09-10}}</ref> on consta en la llista de guardonats amb el nom ''«Mme. Amanda Tapp, anomenada &nbsp; Amanda Lear»''.
 
El mateix any la divisió alemanya de [[Sony BMG Music Entertainment|Sony B]] va llançar una nova compilació, el ''3 CD &nbsp;The &nbsp;Sphinx &nbsp;- Das &nbsp;Beste &nbsp;aus &nbsp;den &nbsp;Jahren &nbsp;1976-1983'', que cobreix completament la producció &nbsp;Ariola &nbsp;de la cantant. A l'octubre, l'àlbum &nbsp;''With &nbsp;Love'' &nbsp;va sortir a la venda a França. Consistia en clàssics i estàndards de jazz de les dives favorites d'Amanda, com &nbsp;[[Eartha &nbsp;Kitt]], &nbsp;[[Peggy &nbsp;Lee]], [[Sarah &nbsp;Vaughan]] &nbsp;i &nbsp;[[Nina &nbsp;Simone]]. Amb &nbsp;''With &nbsp;Love'' &nbsp;va ser aclamada per la crítica a França i es va estrenar en la resta d'Europa a principis de 2007. &nbsp;Lear va fer diverses aparicions en pel·lícules, incloent-hi actuació en &nbsp;''Oliviero &nbsp;Rising'' &nbsp;i el doblatge per a la versió francesa de &nbsp;''Dragon &nbsp;Hunters'', i va organitzar programes de televisió com ''La Cardi &nbsp;Histoire &nbsp;du &nbsp;Disc'' a França i &nbsp;''Battaglia &nbsp;fra &nbsp;Sexy Star'' &nbsp;a Itàlia.
 
En el 2009, Amanda es reinventa com a actriu de teatre, acceptant el paper de &nbsp;''Cécile'' &nbsp;en una comèdia &nbsp;''Panique &nbsp;au &nbsp;ministère'', que va debutar en el &nbsp;Théâtre &nbsp;de la Porti &nbsp;Saint-Martin &nbsp;de París. El programa va ser tan reeixit que es va fer una gira i va ser transmès en directe per la televisió francesa. El seu següent àlbum, &nbsp;''Brief &nbsp;Encounters'', va sortir a la venda a la tardor de 2009, precedit pel senzill ''"Someone &nbsp;Else's Eyes"'', un duo amb el cantant-productor italià &nbsp;Deadstar. L'àlbum constava de dos discos, amb cançons &nbsp;downtempo &nbsp;i balades en el primer, i un conjunt de pistes de ball i &nbsp;remixes &nbsp;en l'altre. El mes següent, &nbsp;Lear &nbsp;publicà una autobiografia &nbsp;''Je &nbsp;ne &nbsp;suis &nbsp;pas &nbsp;celle &nbsp;que &nbsp;vous &nbsp;croyez''... i un &nbsp;elepè ''Brand &nbsp;New &nbsp;Love &nbsp;Affair'', aquesta vegada amb material purament &nbsp;ballable. La cançó del títol va ser llançada com el &nbsp;single &nbsp;principal, amb un &nbsp;vídeo &nbsp;musical animat. L'àlbum de &nbsp;''Brief Encounters'' &nbsp;va ser parcialment re-gravat i &nbsp;remesclat, i posteriorment llançat en versions &nbsp;Acoustique &nbsp;i &nbsp;Reloaded. &nbsp;[[Boy &nbsp;George]] &nbsp;remesclà ''"Someone &nbsp;Else's Eyes"'' en el 2010, que va ser seguit per un senzill ''"I'm Coming Up"''.
 
L'abril de 2011 es va estrenar un nou &nbsp;single, ''"Chinese &nbsp;Walk"'', i la cantant es va unir al jurat del programa de televisió italià &nbsp;''Ciak... si canta!'' a &nbsp;[[Rai &nbsp;Uno]].
 
Al setembre &nbsp;Lear &nbsp;torna al teatre per al paper protagonista de &nbsp;''Lady &nbsp;Oscar'', una adaptació de l'obra de [[Claude &nbsp;Magnier]] &nbsp;de 1958 en el &nbsp;Théâtre &nbsp;de la &nbsp;Renaissance &nbsp;de París. L'obra va resultar ser un altre èxit i va durar més d'un any.
 
El següent àlbum d'estudi, ''I Don' t &nbsp;Like &nbsp;Disc'', va sortir a la venda el gener de 2012, acompanyat per un altre senzill, ''"La &nbsp;Bete &nbsp;et &nbsp;la &nbsp;Belle"'', i promogut per diverses aparicions en televisió a França. Una versió de luxe de l'àlbum va ser llançat el mateix any, amb temes extra i el nou &nbsp;single, ''"Love &nbsp;at &nbsp;First &nbsp;Sight"''. El setembre de 2012, &nbsp;Lear &nbsp;va aparèixer com a model de passarel·la en la desfilada de moda de [[Jean-Paul Gaultier|Jean Paul &nbsp;Gaultier]] &nbsp;a París<ref>{{Ref-publicació|article=Jean Paul Gaultier's homage to pop stars of the eighties|publicació=ELLE UK|llengua=en|url=http://www.elleuk.com/fashion/news/a5554/jean-paul-gaultier-s-homage-to-pop-stars-of-the-eighties/|data=2012-09-30}}</ref><ref>{{Ref-publicació|cognom=Lowthorpe|nom=Rebecca|article=Fashion Week : Jean-Paul Gaultier déshabille la très sexy Amanda Lear|publicació="Jean Paul Gaultier's homage to pop stars of the eighties for spring summer 2013"|llengua=fr|url=http://www.purepeople.com/article/fashion-week-jean-paul-gaultier-deshabille-la-tres-sexy-amanda-lear_a107793/1|data=30 setembre 2012|pàgines=}}</ref> i el 2013 la va veure protagonitzar una obra ''Divina'' a París.
 
El novembre de 2013, es va publicar una compilació dels seus enregistraments recents.<ref>{{Ref-web|url=https://www.facebook.com/photo.php?fbid=10151801890997058&set=a.162058752057.118457.18328337057&type=1|títol="Amanda Lear - Timeline Photos"|consulta=|llengua=|editor=|data=22 novembre 2013}}</ref> En el mateix any va ser triada pel documental &nbsp;''Jodorowsky's Dune''.
 
El seu 17è àlbum, &nbsp;''My &nbsp;Happiness'', va ser llançat en el 2014, un àlbum tribut a [[Elvis Presley]].<ref>{{Ref-web|url=https://www.youtube.com/watch?v=ftvR9bvON1o|títol="Suspicious Mind, New album 17 March 2014".|consulta=|llengua=|editor=|data=3 març 2014.}}</ref> Llança un nou àlbum, &nbsp;''Let &nbsp;Em &nbsp;Entertain &nbsp;You'' &nbsp;el 13 de maig de 2016.
 
El 16 d'octubre de 2016, entrevistada al programa italià ''"Domenica &nbsp;In"'', Amanda &nbsp;Lear &nbsp;anuncia la seva jubilació oficial de l'actuació dient ''"Arriba un moment en què dius: 40 anys són suficients, vull gaudir una mica de la meva vida. Els dic als meus fans que tal vegada és una de les últimes vegades que em veuen."''<ref>{{Ref-publicació|article=Il clamoroso annuncio di Amanda Lear|publicació=Novella 2000|llengua=it-IT|url=http://www.novella2000.it/news/clamoroso-annuncio-amanda-lear/|data=2016-10-17}}</ref>
 
== Treballs ==
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/wiki/Amanda_Lear»