Bodleian Library: diferència entre les revisions

La &nbsp;'''Bodleian Library''' &nbsp;(en &nbsp;llatí, &nbsp;'''Bibliotheca Bodleiana''''')'' &nbsp;és la principal &nbsp;biblioteca &nbsp;de recerca de la &nbsp;[[Universitat d'Oxford]], &nbsp;[[Anglaterra]]. &nbsp;És una de les biblioteques més antigues d'[[Europa]], i al &nbsp;[[Regne Unit]] només la supera en grandària la &nbsp;[[Biblioteca Britànica]].<ref name="autogenerated14">{{ref-llibre|cognom1=Clapinson|nom1=Mary|títol=A Brief History of the Bodleian Library.|data=2015|editorial=University of Oxford|lloc=Oxford, London|isbn=9781851242733|pàgina=14|capítol=The Early Years}}</ref> &nbsp;És una de les cinc &nbsp;biblioteques britàniques de dipòsit de drets d'autor.<ref>S198(5) Copyright and Related Rights Act 2000</ref><ref>Legal Deposit Libraries Act 2003</ref><ref>{{ref-web|url=http://www.llgc.org.uk/aldl/|títol=Agency for the Legal Deposit Libraries|obra=llgc.org.uk}}</ref>

La Bodleian Library (oficialment Bodley's Library) d'Oxford &nbsp;-coneguda de manera informal durant segles per als erudits oxonians com «The Bod» - es va inaugurar el 1602 amb una col·lecció de dos mil llibres reunits per &nbsp;Thomas Bodley &nbsp;(del &nbsp;Merton College &nbsp;d'Oxford) per substituir la &nbsp;biblioteca &nbsp;donada a la &nbsp;Divinity School &nbsp;per &nbsp;[[Humfred de Gloucester]] &nbsp;(germà d'[[Enric V d'Anglaterra]] &nbsp;), però que havia estat dispersada durant el segle XVI.<ref name="Jarrold 1976">''The Bodleian Library'' 1976. See also Bodleian history page at https://www.bodleian.ox.ac.uk/bodley/about-us/history</ref>

El 1610, Bodley va arribar a un acord amb la &nbsp;''Worshipful Company of Stationers and Newspaper Makers'' &nbsp;de Londres per dipositar a la biblioteca una còpia de cada llibre que registressin. &nbsp;La col·lecció Bodleian va créixer tan ràpid que es va necessitar una primera ampliació de l'edifici el 1610-1612, i una altra el 1634-1637. &nbsp;Quan [[John Selden]] va morir el 1654, va llegar a la Bodleian la seva gran col·lecció de llibres i [[Manuscrit|manuscrits]].<ref name="autogenerated5">{{ref-llibre|cognom1=Clapinson|nom1=Mary|títol=A Brief History of the Bodleian Library.|data=2015|editorial=University of Oxford|lloc=Oxford, London|isbn=9781851242733|pàgines=5-7|capítol=The Early Years}}</ref>

El 1911, la «Copyright Act» va mantenir l'acord amb els &nbsp;''Stationers'' &nbsp;fent que la Bodleian fos (en aquell temps) una de les sis biblioteques del [[Regne Unit]] dipositàries d'una còpia de cada llibre amb drets d'autor.

El 1913 es van obrir dues plantes per a emmagatzematge sota la Cambra Radcliffe i la plaça Radcliffe. &nbsp;En els anys &nbsp;trenta &nbsp;del &nbsp;segle XX &nbsp;es va construir l'edifici New Bodleian (Nova Bodleian), amb un ampli magatzem i una nova sala de lectura. Un túnel sota el carrer Broad connecta ambdues Bodleian (la Vella i la Nova).

[[File:Bodleian_264_f1r.jpg|miniatura|Miniatura del &nbsp;''Roman d'Alexandre'' en un manuscrit il·luminat per &nbsp;Jehan de Grise, 1338-1344. &nbsp;Oxford, Bodleian Library, ms. &nbsp;264, F1R.]]

Una part de la Bodleian Library està continguda en l'anomenada Torre dels Cinc Ordres &nbsp;''(Tower of the Five Orders).'' &nbsp;La torre rep aquest nom perquè està ornamentada, en sentit ascendent, amb columnes de cada un dels cinc ordres de la &nbsp;arquitectura &nbsp;clàssica: &nbsp;dòric, &nbsp;toscà, &nbsp;jònic, &nbsp;corinti &nbsp;i &nbsp;compost.

L'astrònom &nbsp;Thomas Hornsby &nbsp;va observar el &nbsp;trànsit de Venus &nbsp;des d'aquesta torre el &nbsp;1769.

== La Bodleian avui &nbsp;==

Avui, la Bodleian inclou diverses àrees d'emmagatzematge externes així com unes altres nou biblioteques situades a Oxford. &nbsp;Aquests llocs contenen nou milions d'articles en 176 quilòmetres de prestatges, i tenen seients per 2500 lectors:<ref name="Jackson1969">{{ref-publicació|cognom1=Jackson|nom1=Sidney L.|títol=Bodley and the Bodleian: Collections, Use and Administration|publicació=[[The Library Quarterly|The Library Quarterly: Information, Community, Policy]]|data= 1 gener 1969|volum=39|exemplar=3|pàgines=253–270|jstor=4305998}}</ref>

* la Radcliffe Science Library &nbsp;

* la Vere Harmsworth Library &nbsp;

Abans d'accedir al contingut de la biblioteca, els nous lectors han de fer la següent declaració, habitualment en &nbsp;anglès &nbsp;en comptes de fer-ho en el &nbsp;llatí &nbsp;com es feia originalment:{{cita|Juro no treure de la Biblioteca, ni marcar, modificar o danyar de cap manera, cap volum, document o cap altre objecte pertanyent a aquesta Biblioteca o sota la seva custòdia, o fer-lo malbé ja sigui pel foc o la flama prometo no fumar a la Biblioteca, i obeir totes les normes per ella dictades.|Leges Bibliothecae Bodleianae alta voce prae legendae custodis iussu.|col2=Do fidem me nullum librum vel instrumentum aliamve quam rem ad Bibliothecam pertinentem, vel ibi custodiae causa depositam, aut e bibliotheca sublaturum esse, aut foedaturum deformaturum aliove quo modo laesurum; item neque ignem nec flammam in Bibliothecam inlaturum vel in ea accensurum, neque fumo nicotiano aliove quovis ibi usurum; item promitto me omnes leges ad Bibliothecam Bodleianam attinentes semper observaturum esse.|}}

== Desenvolupament digital &nbsp;==

La biblioteca digital: "Oxford Digital Library" ([http://www.odl.ox.ac.uk/ ODL])<ref>[http://www.odl.ox.ac.uk ODL]</ref> &nbsp;és un component clau de l'estratègia digital dels Oxford University Library Services (OULS).<ref>Jonathan Jones, [https://www.theguardian.com/books/2015/aug/08/bodleian-library-oxford-archive-online-illumination-for-all-democratic Oxford’s online Bodleian archive: illumination for all], The Guardian, 8 August 2015.</ref> &nbsp;S'ha establert per a poder desenvolupar la infraestructura tècnica d'un servei avançat, proporcionant accés online a les col·leccions. &nbsp;La Bodleian Library ha ofert el seu suport<ref>[https://web.archive.org/web/20070212230511/http://www.ox.ac.uk/blueprint/2001-02/2102/13.shtml <nowiki>[1]</nowiki>]</ref> &nbsp;a l'establiment de la biblioteca digital de lliure accés: ''Journal Server'' com també ha allotjat recursos dels Oxford Digital Library Servers. &nbsp;La Biblioteca Digital "Oxford Digital Library" va començar a operar al juliol de 2001 i té una petita col·lecció d'arxius digitals.<ref>[http://www.odl.ox.ac.uk/collections/ colección de Files digitales]</ref>

La bella arquitectura de la Biblioteca ha fet que es roden diverses pel·lícules en aquesta localització. &nbsp;Es pot veure en &nbsp;''Another Country'' &nbsp;( &nbsp;1984 &nbsp;), &nbsp;''La bogeria del rei Jordi'' &nbsp;( &nbsp;1994 &nbsp;) i en els dos primers &nbsp;''Harry Potter'', en el qual la &nbsp;Divinity School, on es fa passar per ala de l'hospital &nbsp;Hogwarts &nbsp;i la Biblioteca Duke Humphrey és la biblioteca de Hogwarts. &nbsp;La Cambra Radcliffe apareix en la pel·lícula &nbsp;''El Sant'' &nbsp;( &nbsp;1997 &nbsp;). &nbsp;En &nbsp;''El nou món'' &nbsp;( &nbsp;2005 &nbsp;) l'edifici de la biblioteca és l'entrada a la cort anglesa.

Les primeres paraules de la versió en &nbsp;llatí &nbsp;de la promesa del lector &nbsp;''(Do fidem em nullum librum vel)'' &nbsp;es pot veure al barret del lingüista a la mini sèrie de &nbsp;1996 &nbsp;sobre &nbsp;''Els viatges de Gulliver''.

Atès que &nbsp;[[John R.R. Tolkien]] &nbsp;havia estudiat filologia a Oxford i amb el temps va arribar a ser-ne professor, estava molt familiaritzat amb el &nbsp;''"[[Red Book of Hergest]]"'' &nbsp; que es conserva a la Bodleian, i més tard va crear el seu propi &nbsp;"''Red Book of Westmarch"'' &nbsp;( « &nbsp;Llibre Vermell de la Frontera de l'Oest &nbsp;») de ficció, narrant la història d'''[[El Senyor dels Anells]]''. &nbsp;Molts dels manuscrits de Tolkien estan ara a la Bodleian Library.

== Referències &nbsp;==