Andorra: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
Eliminat tot el contingut de la pàgina Etiquetes: Buidament categories suprimides editor visual |
Desfaig les edicions de 113.249.63.135 (Discussió). Si penseu que és un error, deixeu un missatge a la meva discussió. |
||
Línia 1:
{{vegeu (des)|el Principat d'Andorra}}
{{infotaula geografia política
| etiqueta_lider1 = [[Copríncep d'Andorra|Copríncep episcopal]]
| etiqueta_lider2 = [[Copríncep d'Andorra|Copríncep francès]]
| etiqueta_lider3 = [[Cap de Govern del Principat d'Andorra|Cap de Govern]]
| nom_lider1 = [[Joan Enric Vives i Sicília]]
| nom_lider2 = [[Emmanuel Macron]]
}}
'''Andorra''', oficialment '''Principat d'Andorra''',<ref name="britannica_and" /> és un [[microestat]] independent de l'[[Europa]] sud-occidental situat als [[Pirineus]] entre [[Catalunya]],i els departaments francesos dels [[Pirineus Orientals]] i l'[[Arieja]] . Limita amb [[Catalunya]] al sud (amb els municipis d'[[Alins]], [[Les Valls de Valira]] i [[Lles de Cerdanya]]) i amb els departaments francesos dels [[Pirineus Orientals]] i de l'[[Arieja]] al nord. Andorra és un dels estats més petits del món amb només 468 km²,<ref>{{ref-web |url= http://www.fundacioclaverol.com/cat/premsa/retall_016.html |títol=Retall de premsa: Andorran memories |obra=Fundació Valentí Claverol | editor=The Dallas Morning News |data=17 de desembre de 2000 | consulta=30 de novembre de 2010 |llengua= }}</ref> i és un dels cinc [[microestat]]s del continent, dels quals és el segon més gran<ref>{{ref-web |url= https://www.cia.gov/library/publications/the-world-factbook/rankorder/2147rank.html |títol=Area |obra= [[The World Factbook]] | editor=Central Intelligence Agency (CIA) |data= | consulta=30 de novembre de 2010 |llengua=anglès }}</ref> i el més populós<ref>{{ref-web |url= https://www.cia.gov/library/publications/the-world-factbook/fields/2119.html |títol=Population |obra=The World Factbook | editor= [[Central Intelligence Agency]] (CIA) |data= | consulta=30 de novembre de 2010 |llengua=anglès }}</ref> amb una població de 78.264 habitants, dels quals 36.138 són de nacionalitat andorrana.<ref name="pobxnacio">{{ref-web|url= http://www.estadistica.ad/serveiestudis/web/banc_dades4.asp?lang=1&codi_tema=2&codi_divisio=28&codi_subtemes=8|títol=Població per nacionalitat| consulta=26 de febrer de 2017|llengua=Català|obra=| editor=Departament d'Estadística d'Andorra|data=26 de febrer de 2017}}</ref>
Fins al [[1993]] –durant 715 anys– Andorra estigué governada per dos [[senyor feudal|senyors feudals]], el bisbe del [[bisbat d'Urgell]] i els hereus del títol del [[comtat de Foix]], comtat que amb el temps va acabar en mans de la [[Corona de França]] i després de la [[Revolució Francesa|revolució]] a la [[República Francesa]].<ref name="cia_intro">{{ref-web |url= https://www.cia.gov/library/publications/the-world-factbook/geos/an.html |títol=Andorra. Introduction |obra=The World Factbook | editor=Central Intelligence Agency (CIA) |data= | consulta=30 de novembre de 2010 |llengua=anglès }}</ref> Actualment està constituït com un [[Estat del benestar|estat social]] i [[Democràcia parlamentària|democràtic]] de [[Estat de Dret|Dret]], el règim polític del qual és el [[coprincipat parlamentari]], i té com [[cap d'Estat|partits d'estat]] el [[bisbe d'Urgell]] (actualment [[Joan Enric Vives i Sicília]]) i el [[president de la República Francesa]] (actualment [[Emmanuel Macron]]). [[Antoni Martí Petit]] és l'actual [[Cap de govern (Andorra)|cap]] del [[Govern d'Andorra]], i el [[català]] n'és l'únic [[idioma oficial]],<ref name="cg_constitució">{{ref-web |url= http://www.consellgeneral.ad/micg/webconsell.nsf/0/172D2F36A117355EC1256BD60048B6D1 |títol=La Constitució del Principat d'Andorra |obra= | editor= [[Consell General d'Andorra]] |data= | consulta=30 de novembre de 2010 |llengua= }}</ref> si bé els usos lingüístics habituals de la població s'estenen també a altres llengües.<ref name="usoslleng_iea">{{ref-web |url= http://www.iea.ad/cres/observatori/temes/llengua3trimestre2005.htm |títol= Llengua catalana: Tercer quadrimestre del 2005 |obra= | editor= [[Institut d'Estudis Andorrans]] |data=2005 | consulta=30 de novembre de 2010 |llengua= }}</ref>
D'ençà de la [[Segona Guerra Mundial]], Andorra ha passat de ser un país pobre i aïllat a tenir una puixant [[economia]] que atrau immigració gràcies al turisme per l'absència d'[[impost sobre la renda]],<ref name="cia_intro" /> i ser o haver estat considerat un [[paradís fiscal]];<ref name="meh_medfisc">{{ref-web |url= http://www.meh.es/Documentacion/Publico/NormativaDoctrina/Tributaria/Impuesto%20sobre%20la%20Renta%20de%20no%20Residentes/RD%201080.91.pdf |títol=Real Decreto 1080/1991, de 5 de julio, por el que se determinan los paises a que se refieren los articulos 2n. de la Ley 17/1991 de medidas fiscales urgentes |obra= | editor=Ministeri d'Economia i Hisenda d'Espanya |data=13 de juliol de 1991 | consulta=30 de novembre de 2010 |llengua=castellà }}</ref><ref name="ee_OCDE">{{ref-web |url= http://www.eleconomista.es/mercados-cotizaciones/noticias/816218/10/08/La-OCDE-revisara-la-lista-de-paraisos-fiscales-para-2009.html |títol=La OCDE revisará la lista de paraísos fiscales para 2009 |obra= | editor=El Economista |data=21 d'octubre de 2008 | consulta=30 de novembre de 2010 |llengua=castellà }}</ref> actualment, però, no apareix a la llista grisa de països no cooperants de l'[[Organització per a la Cooperació i el Desenvolupament Econòmic|OCDE]].<ref name="da_conveni">{{ref-web |url= http://www.diariandorra.ad/index.php?option=com_k2&view=item&id=2463 |títol=L'OCDE anuncia que examinarà l'aplicació pràctica dels convenis |obra= | editor= [[Diari d'Andorra]] |data=24 de febrer de 2010 | consulta=30 de novembre de 2010 |llengua= }}</ref>
El Principat d'Andorra té una afinitat molt forta amb [[Catalunya]]: la [[llengua oficial]] és el [[català]], les seves institucions es basen en el [[dret català]], un gran nombre dels habitants són [[catalans]] i, finalment, el principat sencer forma part de la [[Bisbat d'Urgell|diòcesi d'Urgell]], divisió eclesiàstica catalana.<ref name="britannica_and">{{ref-web |url= http://www.britannica.com/EBchecked/topic/23810/Andorra |títol=Andorra |obra= | editor=Encyclopedia Britannica |data= | consulta=30 de novembre de 2010 |llengua= anglès}}</ref>
Tant a Andorra com a Catalunya s'utilitza sovint el nom històric de ''les Valls d'Andorra''. Aquest nom prové del relleu andorrà, format per diverses valls que pertanyen principalment a la conca de la [[Valira]] (afluent del [[Segre]]), exceptuant la capçalera de l'[[riu Arieja|Arieja]], que desemboca a la [[Garona]].<ref name="GEC_and">{{GEC|0003858|Andorra}}</ref>
No té [[forces armades]] pròpies (tot i que històricament tenia sometent) i la seva defensa és responsabilitat d'Espanya i França.<ref name="BOE155">{{ref-publicació |autor= |article=Aplicación Provisional del Tratado de Buena Vecindad, Amistad y Cooperación entre el Reino de España, la República Francesa y el Principado de Andorra, hecho en Madrid y París l'1 de juny de 1993 y en Andorra la Vieja el 3 de juny de 1993 |url= http://www.boe.es/aeboe/consultas/bases_datos/doc.php?coleccion=iberlex&id=1993/16868 | consulta=30 de novembre de 2010 |publicació= [[Butlletí Oficial de l'Estat]] |exemplar=núm. 155 |data=30 de juny de 1993 |llengua=castellà }}</ref> En cas d'emergències i/o desastres naturals, com per exemple per les [[inundacions]] ocasionades pels [[aiguats del 1982]], es convoca el [[sometent]] format per homes majors de 18 anys i de nacionalitat andorrana;<ref name="DA151">{{ref-publicació |autor=Montserrat Luesma |article=Els cònsols revisaran la llei de protecció impugnada a Ordino |url= | consulta=30 de novembre de 2010 |publicació=Diari d'Andorra |exemplar=núm. 151 |data=10 de novembre de 1991 |llengua= }}</ref> la llei contempla que només han de ser convocats en cas que no hi hagi un nombre suficient de policies disponible.<ref name="policia">{{ref-web |url= http://www.policia.ad/cat/hist.html |títol=Resum històric |obra= | editor= [[Cos de Policia d'Andorra]] |data= | consulta=30 de novembre de 2010 |llengua= }}</ref>
== Etimologia ==
L'origen del mot ''andorra'' és desconegut, encara que s'han formulat diverses teories sobre això.
* [[Francisco Martínez Marina]] en un assaig del [[segle XIX]] sosté que Andorra (igual que andurrial) podria derivar de l'[[àrab]] ''al-Darra'', el significat del qual és "bosc".<ref>Francisco Martínez Marina. Ensayo histórico-crítico sobre el origen y progresos de las lenguas: señaladamente del romance castellano. Madrid, 1820. Página 32</ref> Quan els [[sarraí|sarraïns]] van envair la [[península Ibèrica]], les valls dels Pirineus estaven formades per grans extensions de [[bosc]]os, i altres pobles, de regions també dominades pels [[musulmans]], van rebre aquesta denominació.
* Altres teories suggereixen que deriva del suposat terme navarrès ''andurrial'', que significa "terra coberta d'arbusts".<ref>{{ref-llibre |cognom=Room |nom=Adrian |títol=Placenames of the World |pàgines=p. 29 | editorial=McFarland |lloc=Estats Units d'Amèrica |data=2003 |isbn=0786418141 }}</ref>
* Hi ha qui ho vincula amb el mot antic ''Anorra'', que contindria el mot [[basc]] ''ur'', 'aigua'.<ref>{{ref-llibre |cognom=Font Rius |nom=José María |títol=Estudis sobre els drets i institucions locals en la Catalunya medieval |url= http://books.google.cat/books?id=JQL6rtB8VtQC&pg=PA743&dq=Anorra+andorra&hl=ca&sa=X&ei=DcwZT6_ALYzs-gaKmt3OCg&ved=0CFAQ6AEwAw#v=onepage&q=Anorra%20andorra&f=false | editorial=Edicions Universitat Barcelona |data=1985 |pàgines=p.743 |isbn=8475281745 }}</ref>
* D'altra banda, l'[[etimologia popular]] –etimologia que per definició sol ser falsa– afirma que [[Carlemany]] havia anomenat la regió amb referència a la vall bíblica [[Canaan|cananea]] d'Endor<ref>{{ref-llibre |cognom=Freedman |nom=Paul |títol=Images of the Medieval Peasant |pàgines=p. 189 | editorial=Stanford University Press |lloc=Estats Units d'Amèrica |data=1999 |isbn=0804733732 }}</ref> o Andor,<ref>{{ref-llibre |cognom=Martí i Castell |nom=Joan |cognom2=Moran i Ocerinjauregui |nom2=Josep |títol=Estudis d'història de la llengua catalana |pàgines=p. 124 | editorial=Publicacions de l'Abadia de Montserrat |lloc=Catalunya |data=2004 |isbn=8484156729 }}</ref> on els madianites havien estat derrotats.
== Història ==
{{AP|Història d'Andorra}}
[[Fitxer:Charlemagne.jpg|thumb|Estàtua de Carlemany al Museu Històric de [[Frankfurt del Main|Frankfurt]].]]
Segons la llegenda, Andorra fou fundada per l'emperador [[Carlemany]] quan cinc mil andorrans, a les ordres de [[Marc Almugàver]], van ajudar els exèrcits de l'Emperador, situats al [[Pimorent]] i Campcardós, per lluitar contra els àrabs. En reconeixement a l'ajuda prestada pels seus habitants, Carlemany va atorgar la seva protecció a Andorra i la declarà poble sobirà l'any [[805]].<ref name="pta_bh">{{ref-web |url= http://www.andorra.ad/ca-ES/Andorra/Pagines/historia.aspx |títol=Breu història |obra=Portal Turístic d'Andorra | editor=Andorra Turisme |data= | consulta=10 de desembre de 2010 |llengua= }}</ref> A l'Arxiu del Principat es conserva una Carta de la fundació d'Andorra, atorgada per Carlemany, tot i que no és acceptada per tots els historiadors, ja que va ser redactada en època molt posterior.<ref name="pc_bha">{{ref-web |url= http://www.patrimonicultural.ad/index.php?option=com_content&task=view&id=35&Itemid=51 |títol=Breu història d'Andorra |obra= | editor=Patrimoni Cultural d'Andorra |data= | consulta=10 de desembre de 2010 |llengua= }}</ref>
=== Prehistòria i Edat Antiga ===
Durant el [[mesolític]], petits grups d'humans es van assentar en [[grutes]] pròximes a la [[Valira]], com ara la [[Balma de la Margineda]] (9000 aC - 8000 aC),<ref name="Diccionari">''Diccionari d'Història de Catalunya''; ed. 62; Barcelona; 1998; {{ISBN|84-297-3521-6}}; p. 42</ref> el jaciment més antic d'Andorra.<ref name="Vilawebhist" /> Del [[neolític]] mitjà s'han trobat els enterraments de la Feixa del Moro a [[Juberri]]. El [[5 de juny]] de [[2001]] es va trobar a [[Ordino]] un [[sarcòfag]] fabricat amb lloses de [[esquist|pissarra]] i que contenia les restes humanes més antigues de les valls, juntament amb braçalets i recipients de [[ceràmica]] amb aliments.<ref name="Vilawebhist">{{ref-web |url= http://www.vilaweb.cat/noticia/450785/20020109/noticia.html |títol=L’anàlisi confirma que les restes d'Ordino són de l'andorrà més antic conegut fins ara |obra= | editor= [[VilaWeb]] |data=9 de gener de 2001 | consulta=2 de desembre de 2010 |llengua= }}</ref><ref name="mania">[http://www.andorramania.com/histoire_fra.htm www.andorramania.com - Histoire de l'Andorre]</ref> I d'entre les edats del [[edat del bronze|Bronze]] i del [[Edat del Ferro|Ferro]] s'han trobat els del Cedre a [[Santa Coloma d'Andorra|Santa Coloma]] (2000 aC - 1000 aC).<ref name="Diccionari" />
Les restes arqueològiques també testimonien l'existència d'una civilització prellatina, de parla [[basc]]oide, la qual deixà traces evidents en la toponímia andorrana,<ref name="histo1">[http://www.enciclopedia.cat/fitxa_v2.jsp?NDCHEC=0003864 Andorra. Història. La formació d'Andorra]. L'Enciclopèdia Catalana. Data d'accés: 5 de setembre, 2008</ref> que podria ser el poble dels [[andosins]]. El que és indiscutible és que al jaciment de l'Oral, a la parròquia d'[[Encamp]], s'hi van trobar restes de la cultura [[ibèrica]].<ref name="Diccionari" /> La primera referència escrita que existeix sobre els andosins es troba en la descripció que va fer l'historiador [[Grècia clàssica|grec]] [[Polibi]] sobre el pas d'[[Anníbal Barca|Hanníbal]] pels Pirineus.<ref name="Diccionari" /> Les fonts descriuen els andosins com un grup organitzat al voltant d'una vila a les valls d'Andorra amb un espai rural i que probablement era un subgrup dels [[ceretans]] de la part alta de la vall del [[Segre]].<ref name="pc_bha" /> Es coneix que els andosins establien relacions comercials a través de la via romana ''Strata Ceretana'' de l'[[Alt Urgell]] i la [[Cerdanya]].<ref name="raco_re">{{ref-web |nom=Maria Àngels |cognom=Ruf |url= http://www.raco.cat/index.php/AnnalsGironins/article/view/54259/63750 |títol=El Roc d'Enclar (Andorra) |obra=raco.cat | editor= |data= | consulta=19 de desembre de 2010 |llengua= }}</ref> A [[Sant Vicenç d'Enclar]], tot i ser un jaciment medieval, també s'hi han trobat monedes i eines romanes.<ref name="Diccionari" />
Durant el [[segle V]] l'[[Imperi Romà]] sucumbeix als [[visigot]]s, que ocupen la part meridional de la Gàl·lia i part d'[[Hispània]].<ref name="histo1" /> Durant aquest confús període, Andorra sempre va restar al marge del [[regne de Toledo]] per la llunyania i aïllament, però a escala local ja formava part del [[bisbat d'Urgell]].<ref name="Diccionari" />
=== Edat mitjana ===
Tres segles després, els [[musulmans]] conqueriren la península Ibèrica, i traspassaren Pirineus enllà per atacar el [[Francs|Regne franc]]. Durant un temps les valls d'Andorra depengueren indirectament dels sarraïns fins a l'any [[785]].<ref name="Diccionari" /> L'any [[732]], [[Carles Martell]] els va derrotar en la [[batalla de Tours]], frenant la seva expansió cap al nord, encara que continuaren assentats als Pirineus. Posteriorment [[Carlemany]] crea la [[Marca Hispànica]] i integra Andorra a l'[[Imperi Carolingi]]<ref>{{Ref-llibre |cognom=de los Ríos |nom=Fernando |títol=Vida e instituciones de Andorra |url= http://books.google.cat/books?id=IjMUkQZCNgoC&pg=PA216&dq=Marca+Hisp%C3%A0nica+andorra&hl=ca&ei=0De8TZWgIpGr8AP08bTMBQ&sa=X&oi=book_result&ct=result&resnum=4&ved=0CHEQ6AEwAw#v=onepage&q&f=false |llengua=castellà | editorial=Anthropos Editorial |data=1997 |pàgines=p.216 |col·lecció=Obras Completas |isbn=847658511X}}</ref> l'any [[817]].
Ja en plena [[edat mitjana]] les valls d'Andorra pertanyien al [[comtat d'Urgell]], en ser cedides per [[Carles II el Calb]] a [[Sunifred I]], l'any [[843]].<ref>{{Ref-llibre |cognom=Sánchez de la Campa |nom=Juan M. |títol=El valle de Andorra: examen crítico del origen, naturaleza y circunstancias de los privilegios que disfrutan los andorranos y de los perjuicios que irrogan al tesoro, a la agricultura, al comercio y a la industria nacional |url= http://books.google.cat/books?id=59oDAAAAYAAJ&pg=PA15&dq=843+andorra&hl=ca&ei=8ji8TdDDCImu8QPF2eDEBQ&sa=X&oi=book_result&ct=result&resnum=4&ved=0CFkQ6AEwAw#v=onepage&q=843%20andorra&f=false |llengua=castellà | editorial=J. Sol |data=1851 |pàgines=p.15 |isbn=}}</ref> Amb l'expansió d'aquest comtat cap al sud, on hi havia terrenys més [[fertilitat|fèrtils]], les zones muntanyoses van deixar de tenir interès per al comte i, l'any [[1133]], [[Ermengol VI]] cedeix tots els béns i drets adquirits sobre les valls d'Andorra al bisbe d'Urgell.<ref name="Diccionari" /> En el [[1095]], el [[Bisbat d'Urgell|bisbat]] a canvi de protecció militar, va cedir els seus drets polítics, militars i judicials a la família [[Caboet]], encara que va conservar la sobirania sobre Andorra, transformant el domini territorial en una [[senyoria episcopal]].<ref>{{ref-web |url= http://www.coprince-fr.ad/index.php?option=com_content&view=article&id=1&Itemid=2&lang=ca |títol=Elements de la història del principat d'Andorra | consulta=30 abril 2011 | editor=Representació de S.E. Copríncep Francès }}</ref> El [[1185]], Arnaua de Caboet va contreure matrimoni amb [[Arnau I de Castellbò|Arnau I]] de [[Vescomtat de Castellbò|Castellbò]]. Posteriorment el matrimoni d'[[Ermessenda de Castellbò]] amb [[Roger Bernat II de Foix]], el [[1208]], va suposar el domini d'Andorra per part del [[comtat de Foix]], que anirà augmentant el seu poder a [[Bearn]], [[Regne de Navarra]] i, segles més tard, el [[Regne de França]].<ref name="mania" /><ref name="histo1" /><ref name="elements">[http://www.coprince-fr.ad/catala/elements.htm Elements de la història del Principat d'Andorra]. Pàgina web de la Representació Oficial de Copríncep Francès a Andorra. Data d'accés: 5 de setembre, 2008</ref>
Com a conseqüència dels conflictes entre [[Roger Bernat III de Foix]] i [[Pere d'Urtx]], el 8 de setembre de [[1278]] es firma el primer [[pareatge]] a [[Lleida]], que fixa els límits del poder de cada senyor; aquest fet va representar la fundació del Principat d'Andorra i defineix les obligacions dels andorrans en matèria de [[delme]]s i assumptes militars. Deu anys després, com a conseqüència de la construcció d'una [[església (arquitectura)|església]] fortificada a [[Sant Vicenç d'Enclar]] per part del comte de Foix, des d'on podia vigilar les activitats del bisbe d'Urgell, es va firmar el segon pareatge el [[1288]]. Aquest segon tractat atorga, entre d'altres aspectes, el dret a nomenar per ambdues parts uns [[notaris]] que ostentin la seva representació al Principat. Des d'aquests pariatges el bisbe d'Urgell i la presidència de França (hereva actual dels drets de Foix) exerceixen de caps d'estat d'Andorra com a cosenyors.<ref name="Diccionari" /> el [[1396]] fou temporalment incorporada a la [[Corona d'Aragó]] arran de la [[Invasió de Mateu I de Foix|Invasió de Catalunya]] de [[Mateu I de Foix]].<ref name=MU>{{Ref-llibre |cognom= |nom= |títol=El món urbà a la Corona d'Aragó del 1137 als decrets de nova planta: XVII Congrés d'Història de la Corona d'Aragó |Volum=vol.3 |url= http://books.google.cat/books?id=06fkewceH2AC&pg=PA304&dq=foix+1396&hl=ca&sa=X&ei=TUdWVK7WNo7jase0goAD&ved=0CC4Q6AEwAg#v=onepage&q=foix%201396&f=false |llengua= | editorial=Edicions Universitat Barcelona |data=2003 |pàgines=304 |isbn=8447527417}}</ref>
El [[1419]] es va crear el [[Consell de la Terra]],<ref name="Diccionari" /> format per dos o tres representants de les 6 parròquies, que tenia la funció de defensar els interessos locals.
=== Edat moderna ===
[[Fitxer:Andorralavetlla.JPG|thumb|[[Ordino]], lloc de residència de Guillem d'Areny Plandolit.]]
El [[1512]] la peculiar situació jurídica de la vall va perillar, ja que aprofitant la incorporació del [[regne de Navarra]] a la [[Corona de Castella|corona castellana]] Andorra estigué a punt de ser integrada també a la monarquia del sud.<ref name="Diccionari" />
Abans del [[segle XVII]] la societat andorrana estava conformada per dos grups socials: els '''''focs''''', que eren [[família|famílies]] o cases andorranes existents des de feia segles i que tenien [[factors de producció|recursos econòmics]] suficients per pagar els [[impost]]os del Consell General; i els '''''casalers''''', grup format per les cases més pobres. En la vida política únicament podien participar els membres pertanyents al primer grup (el nombre del qual era de 179 cases davant les 600 dels ''casalers'').
El [[1610]] el fill d'[[Enric IV de França]], [[Lluís XIII de França]], va incorporar el comtat de Foix i tots els seus drets a la corona francesa i, des de llavors, els [[cap d'Estat|partits d'estat]] andorrans foren el [[Bisbat d'Urgell|bisbe de la Seu d'Urgell]] i el [[rei de França]]. Malgrat això, en una ocasió aquest segon va usurpar els drets del primer: quan Catalunya fou integrada a la corona de França el [[1640]] Lluís XIII va negar els drets del bisbe, una situació que es va allargar durant deu anys.<ref name="Diccionari" /> Més endavant la conversió del [[regne de França]] en una [[república]] féu que el coprincipat per la banda francesa sigui exercit pel [[President de la República francesa|President de la República Francesa]].
El [[dret consuetudinari]] de les valls d'Andorra fou recopilat el [[1748]] per [[Antoni Fiter i Rossell]] en el ''[[Manual Digest]]'', que contenia descripcions de les institucions de la vall acompanyades de màximes sobre la bona governança del país. El 1763 [[Antoni Puig (capellà)|Antoni Puig]] va escriure'n una versió més petita (tot i que més profunda en alguns punts) titulada ''[[Politar Andorrà]]''.<ref name="Diccionari" />
=== Edat contemporània ===
==== Segle XIX ====
{{AP|La Qüestió d'Andorra}}
El [[1793]] les valls van suspendre la dependència de França quan la [[revolució francesa]] prengué camins republicans executant el [[rei]] i proclamant la [[Primera República Francesa|Primera República]]. La situació no es va restablir fins al [[1806]],<ref name="Diccionari" /> quan [[Napoleó Bonaparte]] ja s'havia autoproclamat emperador i els seus exèrcits marxaven sobre Europa consolidant el domini de França. Aquesta, però, tornaria a la situació tradicional de regne el 1815 amb la derrota militar de Napoleó i el restabliment de l{{'}}''statu quo'' absolutista amb el Congrés de Viena.
Malgrat tot, les aspiracions liberals ja s'havien escampat per tot el continent. El [[1842]] tingué lloc el primer dels canvis jurídico-polítics andorrans quan el Consell General va abolir els delmes que es pagaven al bisbat.<ref name="Diccionari" /> Però fou l'any [[1866]] quan [[Guillem d'Areny Plandolit]] i [[Antón Maestre]] iniciaren el procés democratitzador amb la [[Nova Reforma]], que va concedir una participació més activa a la ciutadania en el govern del país. Les principals modificacions van ser:
* '''Dret de [[vot]]''' per a tots els cap de família.
* Incompatibilitat entre el càrrec de Conseller General i el de "[[Cònsol (Andorra)|Cònsol]]" o Conseller de Comú i durada dels càrrecs per quatre anys.
* Renovació dels [[Conseller]]s –Generals o de Comú– cada quatre anys.
* Limitació del nombre de Consellers de Comú en cada parròquia.
* Creació del càrrec de Comissionat del Poble, amb la finalitat de fiscalitzar o controlar a l'Administració i els comptes públics.
==== Segle XX ====
Des del [[18 d'agost]] fins al [[9 d'octubre]] de [[1933]], un destacament de [[Gendarmeria Nacional Francesa|gendarmes francesos]] va ocupar Andorra a causa dels altercats produïts per aconseguir el [[sufragi universal]] i a la lluita, més o menys encoberta, entre el Consell General i els Coprínceps. Paral·lelament, els obrers de [[Forces Hidroelèctriques d'Andorra|FHASA]] que construïen la carretera des d'[[Andorra la Vella]] fins al [[Pas de la Casa]], i provinents d'[[Espanya]] afiliats a la [[Confederació Nacional del Treball|CNT]] i [[Federació Anarquista Ibèrica|FAI]], van iniciar una vaga per reivindicar millores en les seves condicions de treball.<ref>{{ref-web |url= http://www.sci.uma.es/bbldoc/tesisuma/16277041.pdf| consulta=06-02-2009|títol=Evolución política de Andorra (1931-1939)}}</ref>
L'únic període històric durant el qual Andorra no va dependre de cap altre [[estat]], llevat d'un període d'annexió directa a França per [[Napoleó Bonaparte]] entre [[1812]] i [[1814]], van ser uns dies el [[1934]], en els quals el "Baró d'Orange", un ciutadà [[Rússia|rus]] anomenat [[Borís Skossyreff]], es va autoproclamar i es va coronar [[rei d'Andorra]] i, en amb prou feines nou dies, va proclamar una [[constitució]], un butlletí oficial i diversos [[decret]]s, a més de declarar-li la [[guerra]] al Copríncep episcopal, el Bisbe d'Urgell. Davant del regnat de Boris I, el [[8 de juliol]] França va comunicar oficialment que no intervindria a Andorra. El Bisbe d'Urgell no va tardar a actuar per la força el dia 21 d'aquell mateix mes, demanant ajuda a quatre [[Guàrdia Civil|guàrdies civils]] i un [[sergent]] espanyols amb base a la caserna de la Seu d'Urgell, que van acompanyar al presumpte monarca fins a la [[frontera]] hispano-andorrana. Els habitants del Principat no van fer res per impedir-ho, veient-lo marxar cap a [[la Seu d'Urgell]] detingut i emmanillat. L'endemà al matí va ser traslladat a [[Barcelona]] i posat a disposició del [[jutge]] Bellón. Finalment, el dia 23 de juliol del 1934, va arribar a Madrid, sempre detingut.<ref>Diari La Vanguàrdia, 24.07.1934, p. 20. Disponible on-line a l'hemeroteca digital, URL: http://hemeroteca.lavanguardia.com/preview/1934/07/22/pagina-20/33155822/pdf.html?search=andorra%20boris [Data de consulta: 21.06.2012]</ref>
Va reaparèixer durant el febrer de [[1938]], a [[Ais de Provença]], reivindicant el tron andorrà, encara que va ser detingut per les autoritats franceses i jutjat el [[21 de març]] de 1938.
El [[1936]], amb motiu de la [[Guerra Civil Espanyola]], es va repetir la presència de gendarmes francesos, comandats novament pel [[coronel]] René Baulard fins a [[1940]], any en què França es rendeix a l'[[Wehrmacht|exèrcit alemany]]. La Guerra Civil Espanyola i la consegüent victòria del [[bàndol nacional|bàndol franquista]], a més de l'esclat de la II Guerra Mundial i la invasió de França per part dels alemanys de [[Adolf Hitler|Hitler]], va deixar el país en una difícil tessitura, i una difícil situació social rebent refugiats a causa dels dos conflictes. Poc després fou emparada pel [[Govern de Vichy]] dirigit pel [[Henri Philippe Pétain]]. Quan aquest va ser deposat pels [[nazisme|nazis]], Andorra va haver de simpatitzar forçosament amb els règims nazi i [[Francisco Franco Bahamonde|franquista]] per mantenir la seva [[independència]]. Malgrat això va aprofitar aquesta situació per organitzar cadenes d'evasió destinades a passar jueus perseguits per la [[Gestapo]], així com oficials i soldats [[Aliats de la Segona Guerra Mundial|aliats]] cap a Espanya. Com a conseqüència de la [[Segona Guerra Mundial|II Guerra Mundial]], Andorra va estar en guerra amb [[Alemanya]] fins al [[1958]], ja que, si bé es va firmar un [[Tractat internacional|tractat de pau]] el [[1939]] pel qual l'exèrcit nazi es comprometia a no envair el Principat, aquest no va ser present en la firma del [[Tractat de Versalles]], mitjançant el qual cessaven les hostilitats entre els països bel·ligerants en la Gran Guerra.
Finalment, el [[1944]], a causa de les incursions de [[maquis]] des d'Andorra cap a Espanya, el general [[Charles de Gaulle|de Gaulle]] va enviar un contingent de gendarmes per evitar la invasió [[Franquisme|franquista]] d'Andorra. Al seu torn, el Copríncep episcopal també va enviar un destacament de guàrdies civils, romanent, tant francesos com espanyols, fins al [[1945]].
A partir del [[1958]] es començà la recuperació econòmica del principat que duria a una gran expansió que s'ha mantingut fins a l'actualitat, gràcies sobretot als acords comercials amb França i Espanya.<ref name="Diccionari" />
=== L'Andorra constitucional ===
Ja des del 1976 es féu palesa la necessitat de reformar les institucions andorranes, atesos els anacronismes en matèria de sobirania, de drets humans i d'equilibri de poders<ref name="elements" /> —aleshores el [[poder executiu]] i el [[poder legislatiu]] no es distingien— així com la necessitat d'adequar la legislació a les exigències modernes.<ref name="histo3">[http://www.enciclopedia.cat/fitxa_v2.jsp?NDCHEC=0003866 Andorra. Història. La història contemporània. Del 1789 al 1933]. L'Enciclopèdia Catalana. Data d'accés: 5 de setembre, 2008</ref> El [[1982]] es produí una primera separació de poders en instituir-se el [[Govern d'Andorra]],<ref name="Diccionari" /> amb la denominació de "Consell Executiu" i presidit per [[Òscar Ribas Reig]], i amb l'aprovació dels coprínceps. El procés de reforma reprengué forces durant la primavera de 1991 amb el començament de les negociacions entre els consellers i una delegació dels coprínceps, per a elaborar la primera [[constitució d'Andorra]], procés difícil marcat per una crisi interna, que trigà dos anys a completar-se.<ref name="elements" /> Finalment, la constitució fou aprovada per [[Referèndum constitucional d'Andorra de 1993|referèndum]] el [[14 de març]] del [[1993]], amb el 74,2% dels vots afirmatius.<ref name="histo3" />
Per regularitzar les relacions comercials el [[1989]] el principat va signar l'acord de la [[Comunitat Econòmica Europea]].<ref name="Diccionari" />
== Geografia física ==
{{AP|Geografia d'Andorra}}
[[Fitxer:Andorra topographic map-ca.svg|thumb|250px|Mapa topogràfic d'Andorra.]]
[[Fitxer:Andorra nasa world wind.png|thumb|250px|Imatge satèl·lit d'Andorra.]]
Andorra es troba a la [[península Ibèrica]], a la serralada dels [[Pirineus]] en una regió muntanyosa formada per l'alta conca de la [[Valira]]. Hi ha 65 pics amb més de 2.500 m d'altitud, dels quals el [[Comapedrosa]] n'és el més alt amb 2.942 m. És una regió d'[[Penya-segat|escarpats]] muntanyencs i de [[vall]]s estretes per on flueixen nombrosos cursos d'aigua que s'uneixen per a formar els diferents [[rius]] principals.<ref>{{ref-llibre |cognom=Bastida i Areny |nom=Roser |títol=Atlas d'Andorra | editorial=Conselleria d'Educació, Cultura i Joventut (Govern d'Andorra) |lloc= |data=1991 |isbn=9991390634 }}</ref> Hi ha dues valls principals situades al Pirineu axial, afluents de la Valira: la [[ribera d'Ordino]] o [[Valira Nord]] i la [[Valira d'Encamp]] o d'Orient, que s'uneixen a [[les Escaldes]].<ref name="GEC_and" /> El [[2004]], la [[vall del Madriu-Perafita-Claror]] va ser declarada [[Patrimoni de la Humanitat]] per la [[UNESCO|Unesco]].<ref>{{ref-web |url= http://whc.unesco.org/en/list/1160/ | consulta=1 de desembre de 2010 |títol=Madriu-Perafita-Claror Valley | editor= [[UNESCO]] |llengua=anglès}}</ref> [[Andorra la Vella]] és la capital més alta d'[[Europa]].<ref>{{ref-web |url= http://www.wikinoticia.com/cat/entreteniment/turisme/67872-andorra-la-vella-simpatica-capital |títol=Andorra la Vella, simpàtica capital |obra= | editor=Wiki Notícia |data=9 d'agost de 2009 | consulta=1 de desembre de 2010 |llengua= }}</ref>
=== Relleu ===
[[Fitxer:Montañaandorrana.JPG|thumb|250px|Paisatge alpí andorrà.]]
El país es caracteritza pels seus cims de materials [[paleozoic]]s, que s'eleven per sobre dels 2.600 m i culminen en els 2.943 m a prop del [[Pla de l'Estany (Andorra)|Pla de l'Estany]] a la frontera hispano-francesa. L'obertura de les valls amb replans es deu a l'origen glacial d'algunes d'elles, intercalades entre forts pendents i a les parts altes hi ha circs.<ref name="GEC_and" /> L'activitat humana se centra a la vall transversal nord-est - sud-oest, que a partir del [[port d'Envalira]], amb 2.407 msnm, descendeix fins als 840 m, quan la [[Valira]] entra a [[Catalunya]].
=== Hidrografia ===
El país és creuat pels tres rius principals. La [[Valira d'Orient]] neix en la part més oriental, té un recorregut de 23 km i passa per les poblacions de [[Canillo]] i [[Encamp]], confluint amb el riu [[Valira del Nord]], que neix als [[llacs de Tristaina]], té un recorregut de 14 km i passa per les poblacions d'[[Ordino]] i [[la Massana]] per a finalment, a la ciutat d'[[Escaldes-Engordany]], confluir ambdós rius i formar la [[Valira|Gran Valira]], amb un recorregut d'11,6 km i un cabal anual mitjà de 13 m<sup>3</sup> cúbics per segon. Aquest últim, en el seu descens cap al sud, acaba desembocant al riu [[Segre]] a [[la Seu d'Urgell]] que, al seu torn, és afluent de l'[[Ebre]].
Andorra té més de 60 [[llac]]s. Els més representatius són el [[llac de Juclar]], la superfície del qual és la més extensa de tots els llacs del Principat amb 21 hectàrees i que, durant l'època estival i per la consegüent falta d'aigua, pot albirar-se com tres llacs diferents, encara que en realitat és el mateix, el [[llac de l'Illa]] amb 13 hectàrees, l'[[estany d'Engolasters]] amb 7 hectàrees i els tres [[llacs de Tristaina]].
=== Vegetació ===
La vegetació és típica del vessant meridional dels Pirineus, de tipus muntanyenca continental amb [[Zonació altitudinal|estatges]]: bosc submediterrani de [[roure]] martinenc i [[alzina|alzines]], més amunt pinedes de [[pi roig]] i finalment [[pi negre]] i [[avet]] o prats alpins a les cimeres.<ref name="GEC_and" />
=== Fauna ===
La fauna és la típica d'alta muntanya amb presència de [[voltor]], [[cabra salvatge]], [[isard]], [[guilla]], [[gralla de bec vermell]], [[òliba]], [[llebre]], [[garsa]], [[esquirol]], [[porc fer]], [[guineu]], [[truita de riu]], etc.<ref>{{ref-web |url= http://www.xtec.es/crp-cerdanya/comenius/Andorra%20fauna%20cat.htm |títol=Fauna |obra= | editor=Xarxa Telemàtica Educativa de Catalunya (XTEC) |data= | consulta=2 de gener de 2011 |llengua= }}</ref><ref>{{ref-web |url= http://www.cyberandorra.com/wiki/es/andorra |títol=Andorra, el mayor de los pequeños estados europeos |obra= | editor=Cyberandorra.com |data= | consulta=2 de gener de 2011 |llengua=castellà }}</ref> Es poden trobar espècies autòctones, del [[Pirineu català]], com la [[vaca bruna dels Pirineus]] i l'[[Ós bru als Pirineus|ós bru]].<ref>{{ref-web |url= http://www.3cat24.cat/noticia/85033/altres/Franca-Espanya-i-Andorra-estudien-conjuntament-la-reintroduccio-de-los-bru-als-Pirineus |títol=França, Espanya i Andorra estudien conjuntament la reintroducció de l'ós bru als Pirineus |obra= | editor=3cat24 |data= | consulta=2 de gener de 2011 |llengua= }}</ref>
=== Clima ===
{{AP|Clima d'Andorra}}
El clima és [[clima mediterrani|mediterrani d'alta muntanya]], d'acord amb les grans diferències d'altitud existents al país ([[Sant Julià de Lòria]], el poble més baix, està situat a 940 m d'altitud, i [[Soldeu]], el més alt, a 1825 m). La diversitat de les formes de relleu, la diferent orientació de les valls i la irregularitat típica dels climes d'influència mediterrània fan que al país hi hagi una gran diversitat de microclimes, que matisen el domini general del clima d'alta muntanya.<ref name=":0">{{Ref-llibre|cognom=Barceló i Pons|nom=Bartomeu|títol=Geografia Universal. Andorra. Balears. Catalunya. País Valencià|url= https://books.google.es/books?id=DXntOwAACAAJ&dq=Geografia+Universal.+Andorra.+Balears.+Catalunya.+Pa%C3%ADs+Valenci%C3%A0&hl=ca&sa=X&redir_esc=y|edició=1a edició: novembre del 1995|llengua=|data=| editorial=Editoral 92, S.A|lloc=Barcelona|pàgines=390|isbn=84-87254-30-6}}</ref>
Quan a precipitacions, es pot definir un model global caracteritzat per pluges convectives i abundants durant la primavera i l'estiu, que es poden prolongar fins a la tardor (maig, juny i agost solen ser els mesos més plujosos); l'hivern, en canvi, és menys plujós, excepte a les parts altes, sotmeses a la influència de fronts procedents de l'[[Oceà Atlàntic|Atlàntic]], la qual cosa explica l'elevada innivació de les muntanyes andorranes. La nivositat, que té una forta repercussió en l'activitat turística del Principat, està determinada directament per l'escalonament altitudinal, de manera que a Sant Julià de Lòria només es registra una mitjana de 10 dies amb precipitació nivosa, que contrasten amb els 58 dies de Soldeu. La precipitació mitjana anual se situa entre els 890 mm d'[[Les Escaldes|Escaldes]] (1169 m) i els 1071 mm de [[Ransol]] (1640 m).<ref name=":0" />
El règim de temperatures es caracteritza, a grans trets, per un estiu temperat i un hivern llarg i fred; d'acord amb la condició muntanyenca del Principat. La temperatura mitjana de juliol -el mes més càlid- oscil·la entre els 18 °C- i els 13,7 °C de Ransol, i la de gener -el mes més fred- entre els -2.1 °C de Ransol i l'1,1 °C d'Escaldes. Quant a les temperatures extremes, no són excepcionals les inferiors a -15 °C a Ransol, on tres mesos tenen una temperatura mitjana inferior als zero graus i pot glaçar una mitjans d'uns 188 dies a l'any. D'altra banda, les temperatures màximes superen fàcilment els 25 °C durant els mesos de juliol i agost.<ref name=":0" />
A continuació mostrem dues taules climàtiques que mostren les temperatures i precipitacions mitjanes dels punts més baix i més alt del país: de [[Sant Julià de Lòria]] (940 m) i el [[Comapedrosa]] (2.942 m):
{{WeatherBox
|location=Sant Julià de Lòria (940 msnm)
|metric first=yes
|single line=yes
|Jan high C = 8.2
|Feb high C = 10.7
|Mar high C = 13.6
|Apr high C = 15.0
|May high C = 19.1
|Jun high C = 23.2
|Jul high C = 27.6
|Aug high C = 27.3
|Sep high C = 23.4
|Oct high C = 17.9
|Nov high C = 12.6
|Dec high C = 9.0
|year high C = 17.5
|Jan mean C = 2.9
|Feb mean C = 4.6
|Mar mean C = 7.0
|Apr mean C = 8.6
|May mean C = 12.5
|Jun mean C = 16.4
|Jul mean C = 19.8
|Aug mean C = 19.7
|Sep mean C = 16.3
|Oct mean C = 11.5
|Nov mean C = 6.6
|Dec mean C = 3.6
|year mean C = 10.9
|Jan low C = -2.5
|Feb low C = -1.5
|Mar low C = 0.3
|Apr low C = 2.3
|May low C = 5.9
|Jun low C = 9.5
|Jul low C = 12.1
|Aug low C = 12.1
|Sep low C = 9.0
|Oct low C = 4.9
|Nov low C = 0.4
|Dec low C = -1.8
|year low C = 4.1
|precipitation colour = green
|Jan precipitation mm = 52
|Feb precipitation mm = 36
|Mar precipitation mm = 42
|Apr precipitation mm = 70
|May precipitation mm = 86
|Jun precipitation mm = 79
|Jul precipitation mm = 54
|Aug precipitation mm = 80
|Sep precipitation mm = 77
|Oct precipitation mm = 70
|Nov precipitation mm = 63
|Dec precipitation mm = 65
|year precipitation mm = 771
|source 1 = Acda<ref name = Acda >
{{ref-web| url = http://opengis.uab.cat/wms/ACDA/index.htm
|títol= Climatologia. Sant Julià de Lòria
| editor= Atles climàtic digital d'Andorra
|llengua=
| consulta= 26 març 2016}}</ref>
}}
{{WeatherBox
|location=Comapedrosa (2.942 msnm)
|metric first=yes
|single line=yes
|Jan high C = -3.1
|Feb high C = -3.7
|Mar high C = -3.1
|Apr high C = -2.4
|May high C = 2.2
|Jun high C = 6.9
|Jul high C = 10.9
|Aug high C = 10.8
|Sep high C = 7.9
|Oct high C = 3.4
|Nov high C = -0.6
|Dec high C = -1.4
|year high C = 2.1
|Jan mean C = -5.5
|Feb mean C = -6.2
|Mar mean C = -5.6
|Apr mean C = -4.9
|May mean C = -0.4
|Jun mean C = 3.2
|Jul mean C = 6.5
|Aug mean C = 6.5
|Sep mean C = 3.9
|Oct mean C = 0.8
|Nov mean C = -2.4
|Dec mean C = -3.4
|year mean C = -0.7
|Jan low C = -7.1
|Feb low C = -8.4
|Mar low C = -8.2
|Apr low C = -7.4
|May low C = -3.2
|Jun low C = -0.6
|Jul low C = 2.3
|Aug low C = 2.5
|Sep low C = 0.4
|Oct low C = -1.8
|Nov low C = -3.8
|Dec low C = -4.9
|year low C = -3.2
|precipitation colour = green
|Jan precipitation mm = 100
|Feb precipitation mm = 79
|Mar precipitation mm = 85
|Apr precipitation mm = 136
|May precipitation mm = 150
|Jun precipitation mm = 149
|Jul precipitation mm = 97
|Aug precipitation mm = 121
|Sep precipitation mm = 122
|Oct precipitation mm = 131
|Nov precipitation mm = 131
|Dec precipitation mm = 121
|year precipitation mm = 1425
|source 1 = Acda<ref name = Acda >
{{ref-web| url = http://opengis.uab.cat/wms/ACDA/index.htm
|títol= Climatologia. Sant Julià de Lòria
| editor= Atles climàtic digital d'Andorra
|llengua=
| consulta= 26 març 2016}}</ref>
}}
== Política i govern ==
{{VT|Política a Andorra}}
[[Fitxer:Flag of Andorra.jpg|thumb|upright|Façana de la Casa de la Vall.]]
Andorra és un [[coprincipat parlamentari]] que va aprovar la [[Constitució d'Andorra|Constitució]] el [[14 de març]] de [[1993]]. La direcció de l'Estat recau en la figura del copríncep episcopal, el [[Bisbat d'Urgell|bisbe de la Seu d'Urgell]], i del copríncep francès, el [[President de la República francesa]] com a hereu dels drets del [[comte de Foix]]. Els actuals caps d'estat són [[Emmanuel Macron]], [[president de la República Francesa]] (representat per [[Sylvie Hubac]]),<ref>{{ref-publicació |article=Decret del 21.05.2012 pel qual es nomena la Sra. Sylvie Hubac, Representant Personal del Copríncep Francès |url= http://www.bopa.ad/bopa.nsf/34a3bb48745a2c5dc12565830062d86a/c12565610040418ac1257a09004637a8?OpenDocument| consulta= 30 de maig del 2012|publicació= [[Butlletí Oficial del Principat d'Andorra]] |exemplar=núm. 25, any 24 |data= 30 de maig del 2012|pàgines= p. 2292 |ref= }}</ref> i el bisbe d'Urgell [[Joan Enric Vives i Sicília]] (representat per [[Josep Maria Mauri Prior|Josep Maria Mauri]]). El [[Cap de Govern d'Andorra|cap de govern]] és [[Antoni Martí Petit]], de [[Demòcrates per Andorra]].
El mes de juny del 2015 es difongueren certs rumors referents la suposada voluntat del Papa Francesc de reconsiderar el rol polític de l'església amb implicacions en l'estat vaticà amb, de retruc, conseqüències sobre l'estructura institucional del Principat d'Andorra. Això hagués implicat la desaparició del rol de Copríncep episcopal. Aquests rumors es recolzaren en diferents articles de premsa, el [http://www.vilaweb.cat/noticia/4267764/20150429/vatica-joc-global-bandes-complica-relleu-sistach.html primer de Vicent Partal], seguit per [http://www.lavanguardia.com/20150601/54431997482/vatica-reflexio-andorra.html#.VXilDcAm5Oc.twitte un d'Enric Juliana] i finalment [http://www.diariandorra.ad/index.php?option=com_k2&id=41656&view=item&Itemid=445 un article de l'excap de govern, Oscar Ribas Reig].
La renúncia del Bisbat d'Urgell hagués implicat un canvi de l'arquitectura institucional que abocaria canvis en l'actual Constitució, obrint la porta a l'evolució cap a una República d'Andorra.{{CN|data=juliol de 2018}}
El Principat està [[llista de missions diplomàtiques d'Andorra|representat]] internacionalment en diverses organitzacions, a més de posseir un [[cos diplomàtic]] en països de l'exterior. El [[28 de juliol]] de [[1993]], Andorra va ser admesa a l'[[Organització de les Nacions Unides]] (184è estat membre), i esdevingué el tercer país més petit que en forma part després de [[San Marino]] i [[Liechtenstein]].<ref>{{ref-web |url= http://www.andorraprincipat.com/cat/principat1.php |títol=Breu històric |obra=andorraprincipat.com | editor= |data= | consulta=1 de desembre de 2010 |llengua= }}</ref><ref name="tv3bankimoon">{{ref-notícia |títol=Fa vint anys que a l'ONU es parla català| editor= [[TV3]] |url= http://www.tv3.cat/videos/4520156/Fa-vint-anys-que-a-lONU-es-parla-catala| data=2 d'abril de 2013}}</ref> El 1994 es va unir al [[Consell d'Europa]].<ref>{{ref-web |url= http://www.consellgeneral.ad/micg/webconsell.nsf/0/BCC6ED175D941EB7C1256F46003A9600 |títol=El Consell d'Europa i Andorra |obra= | editor=Consell General d'Andorra |data=21 d'abril de 2008 | consulta=1 de desembre de 2010 |llengua= }}</ref>
=== Poder legislatiu ===
[[Fitxer:Sededelgobiernoandorrano.JPG|thumb|esquerra|Placa del [[parlament]] andorrà.]]
El [[Consell General d'Andorra]], antigament Consell General de les Valls, és l'òrgan [[Poder legislatiu|legislatiu]] i es tracta d'un [[parlament]] [[unicameral]] de representació mixta i paritària de la població nacional i de les set parròquies, compost per 28 membres elegits cada quatre anys.<ref name="c_elconsell">{{ref-web |url= http://www.consell.ad/micg/webconsell.nsf/0/9FED3BE49DA2F2F3C1256BD0003BAAB4 |títol=El Consell General |obra= | editor=Consell General d'Andorra |data= | consulta=1 de desembre de 2010 |llengua= }}</ref> El [[Nou Parlament d'Andorra|nou edifici parlamentari]] ha estat enllestit i es comença a utilitzar a la sisena legislatura,<ref>{{ref-web |url= http://www.elperiodicdandorra.com/societat/6014-la-nova-seu-del-consell-general-estara-enllestida-el-15-de-desembre.html |títol=La nova seu del Consell General estarà enllestida el 15 de desembre |obra= | editor= [[El Periòdic d'Andorra]] |data=31 d'octubre de 2010 | consulta=1 de desembre de 2010 |llengua= }}</ref> substituint la seu històrica del parlament, la [[Casa de la Vall]] a [[Andorra la Vella]].<ref name="c_elconsell" />
Els partits representats al Consell General, segons els resultats de les [[Eleccions al Consell General d'Andorra de 2011|eleccions del 3 d'abril de 2011]] són [[Demòcrates per Andorra]] amb 20 [[conseller (Andorra)|consellers generals]], els seus aliats de la [[Unió Laurediana]] amb 2 membres i el [[Partit Socialdemòcrata (Andorra)|Partit Socialdemòcrata]] amb 6 representants.
=== Poder executiu ===
{{AP|Govern d'Andorra}}
L'òrgan [[Poder executiu|executiu]] és el [[Govern d'Andorra]], compost pel [[Cap de Govern d'Andorra|cap de Govern]], els [[ministeri]]s i les secretaries d'estat. El [[Govern d'Andorra 2011-2015|Govern actual]] és dirigit per [[Antoni Martí Petit]].<ref name="gov_composició">{{ref-web |url= http://www.govern.ad/index.php?option=com_content&view=article&id=2896&Itemid=14|títol=El Govern |obra= | editor=Govern d'Andorra |data= | consulta=17 d'octubre de 2011 }}</ref> Els actuals ministeris són:<ref name="gov_composició" /> Ministeri de Finances i Funció Pública, Ministeri d'Economia i Territori, Ministeri d'Afers Exteriors, Ministeri de Justícia i Interior, Ministeri de Salut i Benestar, Ministeri d'Educació i Joventut, Ministeri de Turisme i Medi Ambient, i Ministeri de Cultura.
=== Poder judicial ===
El sistema [[Poder judicial|judicial]] és independent i està integrat per:<ref>{{ref-web |url= http://www.justicia.ad/en/ | consulta=12 juny 2018 |títol=Consell Superior de la Justícia d'Andorra}}</ref><ref>{{ref-web |url= http://www.tribunalconstitucional.ad/main.asp?idLan=ca |títol=Presentació |obra= | editor= [[Tribunal Constitucional d'Andorra]] |data= | consulta=1 de desembre de 2010 |llengua= }}</ref>
* La [[Batllia d'Andorra]] que jutja, en primera instància, els [[delicte]]s menors i contravencions penals així com els litigis civils i administratius,
* El [[Tribunal de Corts]] que dirimeix sobre els delictes majors i, en [[apel·lació]], els recursos contra les sentències dictades pel Tribunal de Batlles (la Batllia),
* El [[Tribunal Superior de Justícia d'Andorra]] compost per un president i vuit magistrats designats pel Consell Superior de la Justícia amb competències sobre assumptes civils, administratius i penals,
* El [[Consell Superior de la Justícia d'Andorra]] com a òrgan de representació, govern i administració del poder judicial i que vetlla per la independència i bon funcionament de la justícia i
* El [[Ministeri Fiscal]]
* El [[Tribunal Constitucional d'Andorra]] que és l'encarregat d'interpretar la Constitució andorrana, així com decidir sobre l'adequació de les restants [[Legislació|lleis]] a aquesta, i es compon de quatre magistrats.
=== Administració pública ===
Els [[comú|comuns]] són òrgans de representació i administració civil de les [[parròquia d'Andorra|parròquies]]. Són corporacions públiques amb personalitat jurídica i potestat normativa local.<ref name="cg_constitució" /> Els comuns s'encarreguen d'aprovar i executar el pressupost comunal, gestionar els béns de propietat comunal i poden presentar projectes de llei al [[Consell General d'Andorra]]. Els seus membres s'elegeixen cada quatre anys per sufragi universal i inclouen un [[cònsol major]], un [[cònsol menor]] i entre 8 i 14 [[conseller (Andorra)|consellers comunals]].<ref name="cg_constitució" />
=== Altres institucions ===
Les altres institucions existents al principat són:<ref>{{ref-web |url= http://www.govern.ad/?page_id=116 |títol=Les institucions |obra= | editor=Govern d'Andorra |data= | consulta=1 de desembre de 2010 |llengua= }}</ref>
* [[Raonador del ciutadà]] (defensor del poble).
* Agència Andorrana de Protecció de Dades.
* Tribunal de comptes.
=== Llei, ordre i seguretat ===
{{VT|Dret civil andorrà}}
El servei de policia s'anomena [[Cos de Policia d'Andorra]] i, des del 1993,<ref name="policia" /> depèn del departament del Ministeri de Justícia i Interior del govern andorrà.<ref>{{ref-web |url= http://www.policia.ad/cat/organi.html |títol=Estructura organitzativa |obra= | editor=Cos de Policia d'Andorra |data= | consulta=2 de gener de 2011 |llengua= }}</ref> Consta de 240 efectius<ref name="policia" /> i és regulat per una llei del 2004.<ref>{{ref-web |url= http://www.policia.ad/cat/lleipoli.html |títol=Llei qualificada del Cos de Policia |obra= | editor=Cos de Policia d'Andorra |data= | consulta=2 de gener de 2011 |llengua= }}</ref> El despatx central està situat a l'edifici administratiu de l'Obac a [[Escaldes-Engordany]].<ref>{{ref-web |url= http://www.policia.ad/cat/depen.html |títol=Despatx central de policia |obra= | editor=Cos de Policia d'Andorra |data= | consulta=2 de gener de 2011 |llengua= }}</ref>
La responsabilitat de la defensa andorrana és d'[[Espanya]] i [[França]] perquè no disposa de [[forces armades]] pròpies.<ref name="BOE155" /> En cas de no haver-hi un nombre suficient de policies disponibles en cas d'emergències o desastres naturals es convoca al [[sometent]],<ref name="DA151" /> homes majors de 18 anys de nacionalitat andorrana.<ref name="policia" />
A Andorra no existeix el [[dret de vaga]].<ref name="tv3bankimoon" />
=== Afers exteriors ===
Amb la ratificació de la constitució l'any [[1993]], Andorra es va convertir en un membre actiu de la comunitat internacional. Aquest mateix any establia la seva primera missió diplomàtica a les [[Nacions Unides]] i el [[1995]] establia relacions diplomàtiques formals amb els [[Estats Units d'Amèrica]].
Actualment disposa de quatre ambaixades a [[Brussel·les]] (Bèlgica), [[París]] (França), [[Madrid]] (Espanya i Marroc) i [[Londres]] (Regne Unit) i la Missió Permanent a les Nacions Unides a [[Nova York]] també serveix com ambaixada als Estats Units i [[Canadà]].<ref name="amb_presint">{{ref-web |url= http://www.andorra.be/cat/7.1.htm |títol=Missions diplomàtiques del Principat d'Andorra a l'estranger |obra= | editor=Ambaixada d'Andorra a Bèlgica |data= | consulta=2 de gener de 2011 |llengua= }}</ref> Al país tenen ambaixades [[França]], [[Espanya]] i [[Portugal]]. [[Suïssa]] hi té un consolat general.<ref>{{ref-web |url= http://embassy.goabroad.com/embassies-of/Switzerland |títol=Swiss Embassies/Consulates Abroad |obra= | editor=GoAbroad.com |data= | consulta=2 de gener de 2011 |llengua=anglès }}</ref>
També té delegacions o missions permanents a la [[Unió Europea]], a la [[Unesco]], al [[Consell d'Europa]], a l'[[OMC]], a les Nacions Unides a [[Ginebra]] i l'[[OSCE]].<ref name="amb_presint" />
=== Drets humans ===
Algunes associacions han denunciat l'actual normativa sobre revisions mèdiques que es realitzen a [[Immigració|immigrants]],<ref>{{ref-publicació |autor= |article=Reglament regulador de les revisions mèdiques dels immigrants |url= http://www.bopa.ad/bopa/1998/bop10004.pdf | consulta=1 de desembre de 2010 |publicació=Butlletí Oficial del Principat d'Andorra (BOPA) |data=1998 |llengua= }}</ref> que estableix que es denegarà l'[[Permís de treball|autorització de treball]] a aquelles persones que pateixin [[alcoholisme]] o altres toxicomanies, malalties susceptibles de quarantena definides al Reglament Sanitari Internacional de l'[[Organització Mundial de la Salut]], [[Malaltia mental|alteracions psicomentals]] greus que representin un perill per a l'ordre o seguretat públiques, [[Malaltia infecciosa|malalties infeccioses]] que representin un perill per a la salut pública com [[hepatitis]] o [[sida]], malalties cròniques que evolucionin a una incapacitat laboral com a [[sordesa]] o incapacitats físiques o psíquiques per al tipus de treball sol·licitat.<ref>{{ref-web |url= http://www.20minutos.es/noticia/233584/0/Expulsados/paraiso/andorrano |títol=Expulsados del paraíso andorrano |obra= | editor= [[20 minutos]] |data=14 de maig de 2007 | consulta=1 de desembre de 2010 |llengua=castellà }}</ref> La prostitució és il·legal.<ref>{{ref-web |url= http://www.state.gov/g/drl/rls/hrrpt/2007/100545.htm |títol=Country Reports on Human Rights Practices |obra= | editor=Departament d'Estat dels Estats Units d'Amèrica |data= | consulta=1 de gener de 2011 |llengua=anglès }}</ref> El Comitè de Drets Socials Europeu ha alertat en més d'un informe de la violació de drets dels infants, dels discapacitats, d'estereotips racistes, de no combatre la prostitució i pornografia infantil, a més d'estimar que el salari mínim és massa baix i dubtar de les condicions, que els informes qualifiquen indignes, de l'habitatge a Andorra.<ref>http://www.elperiodic.ad/noticia/41849/el-comit-europeu-pels-drets-socials-veu-baix-el-salari-mnim</ref><ref>http://www.coe.int/t/dghl/monitoring/socialcharter/Conclusions/State/Andorra2011_fr.pdf</ref>
{{AP|Història del Sindicalisme a Andorra}}
Les plataformes sindicals també porten des de fa ja uns anys reclamant drets laborals al sector privat. A Andorra encara es pot treballar sense un contracte de treball. El dia de la constitució s'ha de treballar, el primer de maig també. Els sindicats es queixen de manca de lleis efectives que permetin la no represàlia per part patronal. També es queixen de falta d'un marc legal que permeti realment al sindicat mobilitzar-se. El 2014 el país encara no havia regularitzat les vagues i l'ONU va haver d'estirar les orelles al Govern i Parlament per la seva manca de voluntat. La crisi de les subprimes que també va afectar el país, va motivar el Govern a retallar, sobretot en la sanitat pública. Retallades que van motivar vagues al sector públic, però els sindicats denuncien que les vagues les fan els que tenen les millors condicions. Dins del sector privat hi ha por a la represàlia, segons asseguren.<ref>{{Ref-web|url = http://www.diariandorra.ad/index.php?option=com_k2&view=item&id=33680|títol = Els sindicats estrangers, disposats a lluitar per la "falta" de drets laborals| consulta = |llengua = | editor = |data = (Diari d'Andorra, 14-06-2014)}}</ref><ref>http://www.ara.ad/societat/Maig-reivindicatius-lespera-canvis-legislatius_0_1129687322.html</ref><ref>http://www.ara.ad/societat/comercos-podran-obrir-dia-Constitucio_0_1247275553.html</ref><ref>http://elperiodic.ad/politica/36449-bonet-demana-a-mart-si-t-la-intenci-de-regular-el-dret-a-vaga.html</ref><ref>http://www.bondia.ad/politica/sindicats-i-cea-exposen-al-govern-que-cal-una-reforma-laboral-global</ref><ref>http://www.vilaweb.cat/noticia/4101057/20130402/cap-govern-dandorra-compromet-ban-ki-moon-regular-dret-vaga.html</ref><ref>{{Ref-web|url = http://cadenaser.com/emisora/2014/10/02/radio_ser_principat_d_andorra/1412203461_850215.html|títol = Martí demana als sindicats que "respectin les llibertats dels ciutadans" en el cas de convocar una vaga| consulta = |llengua = | editor = |data = (Cadena SER Catalunya, 02-10-2014)}}</ref><ref>{{Ref-web|url = http://www.ara.ad/politica/PS-valora-convocatoria-hores-matinada_0_1222677943.html|títol = El PS valora una convocatòria a altes hores de la matinada| consulta = |llengua = | editor = |data = (Ara, 02-10-2014)}}</ref><ref>{{Ref-web|url = http://www.ara.ad/societat/funcionaris-acorden-convocar-vaga-general_0_1222677813.html|títol = Els funcionaris acorden convocar una vaga general| consulta = |llengua = | editor = |data = (Ara, 02-10-2014)}}</ref><ref>treball.ad, Codi de Relacions Laborals</ref><ref>{{Ref-web|url = http://www.ara.ad/politica/treballadors-Justicia-Govern-Consell-pensions_0_1250875113.html|títol = Els treballadors de la Justícia demanden el Govern i el Consell General per la llei de pensions| consulta = |llengua = | editor = |data = (Ara, 18-11-2014)}}</ref>
Els drets de la dona són respectats i existeix un equip sanitari que protegeix contra la violència masclista. Però els drets de la dona a Andorra no han estat fàcils d'aconseguir. Només s'ha assolit una igualtat legal cap als anys 1970.<ref>http://www.diariandorra.ad/index.php?option=com_k2&view=item&id=10696</ref>
{{AP|Homosexualitat a Andorra}}
El matrimoni entre [[homosexualitat|persones del mateix sexe]] no està reconegut però existeix el reconeixement d'''unió estable de parella'' des de l'aprovació de la Llei 4 del [[2005]].<ref>{{ref-publicació |autor= |article=Llei 4/2005, del 21 de febrer, qualificada de les unions estables de parella |url= http://web.archive.org/web/20100712203940/http://www.ilga-europe.org/content/download/10988/65125/file/Andorra%20registered%20cohabitation.pdf | consulta=2 de gener de 2011 |publicació=Butlletí Oficial del Principat d'Andorra (BOPA) |data=2005 }}</ref> Des del [[2010]] les persones homosexuals poden donar sang.<ref>{{ref-publicació |autor= |article=Alt Urgell i Andorra compartiran serveis sanitaris, d'emergències i històries clíniques |url= | consulta=2 de gener de 2011 |publicació= [[Segre (diari)|Segre]] |data=4 de desembre de 2010 }}</ref>
=== Organització territorial ===
{{AP|Organització territorial d'Andorra}}
[[Fitxer:Andora.png|thumb|300px|Les set [[parròquies d'Andorra]].]]
Andorra està formada per set [[parròquia (civil)|parròquies]], tant eclesiàsticament<ref>{{ref-web |url= http://www.esglesiacatolica.ad/ca/node/38 |títol=Parròquies d'Andorra |obra= | editor= [[Església Catòlica d'Andorra]] |data= | consulta=1 de desembre de 2010 |llengua= }}</ref> com civilment. Civilment, les parròquies són el primer i únic nivell administratiu per sota el [[Govern d'Andorra]], tot i que algunes d'elles tenen organitzacions menors com els quarts (a [[Canillo]], [[Ordino]], [[la Massana]] i [[Sant Julià de Lòria]]) o els veïnats (a [[Canillo]]).<ref>{{ref-web |url= http://www.andorra.ad/ca-ES/Andorra/Pagines/Els_Comuns2.aspx |títol=Les Parròquies |obra=Portal Turístic d'Andorra | editor=Andorra Turisme |data= | consulta=1 de desembre de 2010 |llengua= }}</ref> El govern que gestiona la parròquia és anomenat [[comú]], format pels [[consellers comunals]] (càrrec electe equivalent al [[regidor]]) i els que encapçalen el govern comunal el [[cònsol major]] (equivalent a l'[[alcalde]]) i el [[cònsol menor]].
Escaldes-Engordany és una parròquia que es va crear l'any [[1978]] després de segregar-se d'[[Andorra la Vella]], sent l'única no tradicional i actualment és la segona ciutat per població.<ref>{{ref-web |url= http://www.andorra.ad/ca-ES/Andorra/Pagines/comu_escaldes.aspx |títol=Parròquia d'Escaldes-Engordany |obra=Portal Turístic d'Andorra | editor=Andorra Turisme |data= | consulta=1 de desembre de 2010 |llengua= }}</ref>
Les parròquies prenen el nom de la seva capital i l'ordre protocol·lari és el següent:
* [[Canillo]].
* [[Encamp]].
* [[Ordino]].
* [[La Massana]].
* [[Andorra la Vella]].
* [[Sant Julià de Lòria]].
* [[Escaldes-Engordany]].
Popularment les parròquies de les valls de la [[Valira d'Orient]] i de la [[Valira del Nord]], és a dir les parròquies d'[[Encamp]], [[Canillo]], [[la Massana]] i [[Ordino]], s'han conegut com les ''parròquies altes''. Per contraposició a la resta de parròquies se les anomena, però no tan sovint, ''parròquies baixes''. Tot i això també es pot trobar la denominació de ''parròquies centrals'' per a les d'[[Andorra la Vella]] i [[Escaldes-Engordany]].<ref>{{ref-web |url= http://www.iea.ad/cres/observatori/temes/transit2semestre2006.htm |títol=Trànsit i transport públic: Segon semestre del 2006 |obra= | editor=Institut d'Estudis Andorrans |data=2006 | consulta=23 de desembre de 2010 |llengua= }}</ref><ref>{{ref-web |url= http://www.cenma.ad/webcenma/1%20JORNADES/mases.pdf |títol=Els riscos naturals a Andorra |obra= | editor=Centre de Recerca en Ciències de la Terra. Institut d'Estudis Andorrans |data=2001 | consulta=23 de desembre de 2010 |llengua= }}</ref>
=== Símbols ===
[[Fitxer:Andorra-coa-old.jpg|thumb|[[Escut d'Andorra]] a la [[Casa de la Vall]].]]
==== Escut ====
L'[[Escut d'Andorra|escut d'armes del Principat d'Andorra]], el lema en llatí del qual és "''Virtus Unita Fortior''", està format per quatre quarters (dos per cada copríncep).<ref name="signesestat">{{ref-web |url= http://www.ompa.ad/catala/signes/Llei.PDF |títol=Llei sobre la utilització dels signes d'Estat |obra=Oficina de Marques del Principat d'Andorra | editor= [[Butlletí Oficial del Principat d'Andorra]] (BOPA) |data= | consulta=30 de novembre de 2010 |llengua= }}</ref>
* Primer quarter (superior esquerra): de [[gules]], una [[mitra]] i [[Bàcul pastoral|bastó]] d'[[or (heràldica)|or]] ([[bisbat d'Urgell]]).
* Segon quarter (superior dret): d'or, tres pals de gules (del [[Comtat de Foix]]).
* Tercer quarter (inferior esquerra): d'or, quatre pals de gules (de [[Casal de Barcelona|Catalunya]]).
* Quart quarter (inferior dret): d'or, dos bous de gules posats en pal (del [[Vescomtat de Bearn]]).
==== Bandera ====
La [[bandera d'Andorra]] es va adoptar oficialment el [[1866]] i és tricolor vertical, blau, groc i vermell. La franja groga és lleugerament més gran que les altres dues i al centre es mostra l'escut d'Andorra.<ref name="amb_símbols">{{ref-web |url= http://www.andorra.be/cat/2.6.htm |títol=Símbols del Principat d'Andorra |obra= | editor=Ambaixada d'Andorra a Bèlgica |data= | consulta=30 de novembre de 2010 |llengua= }}</ref> La bandera sense escut també és oficial,<ref name="signesestat" /> tot i ser igual que les banderes de [[República de Moldàvia|Moldàvia]], el [[Txad]] i [[Romania]].<ref>{{ref-llibre |cognom=Smith |nom=W |títol=Flaggenbuch |capítol=Vexil·la Belgica | editorial= |lloc= |data= |isbn= }}</ref>
==== Himne ====
La lletra de l'[[himne nacional|himne]], titulat [[El gran Carlemany|El Gran Carlemany]], la va escriure [[Joan Benlloch i Vivó]] i la música va ser composta per [[Enric Marfany]]. L'himne es va adoptar oficialment el [[1914]] i es va interpretar per primera vegada el [[8 de setembre]] de [[1921]].<ref name="amb_símbols" />
== Economia ==
{{principal|Economia d'Andorra}}
[[Fitxer:225 Hotel Carlemany (les Escaldes).JPG|thumb|[[Hotel Carlemany]], a [[les Escaldes]].]]
[[Fitxer:Museu del tabac.jpg|thumb|Museu del Tabac a [[Sant Julià de Lòria]].]]
Tradicionalment Andorra ha estat un país agrícola i ramader encara que, des de la dècada dels [[dècada de 1950|50]], el [[sector primari]] ha anat perdent importància. La producció [[Agricultura|agrícola]] està limitada, ja que només el 2% de la terra és cultivable, plantant-se [[tabac]] en bona part del terreny, i la principal activitat [[Ramaderia|ramadera]] és la criança bovina i equina, basades en un sistema d'explotació [[Agricultura extensiva|extensiu]]. Al [[sector secundari]] predominen les indústries de transformació ([[cigarreta|cigarrets]], [[puros]] i mobles) i indústries primàries.<ref name="ciaecon" />
Pel que fa a les exportacions i importacions el 60% de les importacions i el 70% de les exportacions provenen o tenen destí el mercat [[Espanya|espanyol]]. A finals del [[segle XX]] el principal subministrador era [[França]] fins al [[1999]] que ha baixat any rere any fins al 19% actual, es creu que el motiu n'és el cultural, la presència de molts empresaris d'origen espanyol, la facilitat més gran de transport amb el sud i el preu més econòmic dels productes manufacturats d'[[Espanya]].<ref>{{ref-web |url= http://www.elperiodicdandorra.ad/politica/3347-espanya-incrementa-el-seu-paper-en-el-mercat-exterior.html |títol=Espanya incrementa el seu paper en el mercat exterior |obra= | editor=El Periòdic d'Andorra |data=22 de juliol de 2010 | consulta=10 de desembre de 2010 |llengua= }}</ref>
Actualment el [[sector terciari]] representa, segons estimacions, el 80% del [[Producte interior brut|PIB]] andorrà,<ref name="ciaecon">{{ref-web |url= https://www.cia.gov/library/publications/the-world-factbook/geos/an.html |títol=Andorra. Economy |obra=The World Factbook | editor=Central Intelligence Agency (CIA) |data= | consulta=30 de novembre de 2010 |llengua=anglès }}</ref> sent el [[turisme]] el sosteniment principal de l'economia andorrana. Nou milions de persones la visiten anualment, atretes per la seva condició de [[paradís fiscal]], les seves [[estació d'esquí|estacions d'esquí]] i el diferencial de preus al [[comerç]] respecte dels països veïns, encara que aquest últim s'ha erosionat recentment mentre les economies francesa i espanyola s'han obert, proporcionant una disponibilitat més àmplia de béns i tarifes més baixes. L'any [[2005]], el país va rebre 11.049.490 visitants, dels quals el 57,2% eren espanyols, el 39,8% francesos i només un 3,0% venien d'altres estats.<ref name="economic" /><ref>[http://www.tourismroi.com/Content_Attachments/27670/File_633513750035785076.pdf UNWTO World Tourism Barometer]. Vol 6. No. 2. Edició del juny, 2008. Data d'accés: 4 de setembre, 2008</ref>
El sector financer, constituït per 5 entitats bancàries pertanyents a l'[[Associació de Bancs Andorrans]] que, al seu torn, és membre de la [[Federació Bancària de la Unió Europea|Federació Bancària]] de la [[Unió Europea]],<ref>{{ref-web |url= http://www.fbe.org/spip.php?page=liste_barreaux&lang=en |títol=Members bars |obra= | editor=Fédération des Barreaux d'Europe |data= | consulta=2 de desembre de 2010 |llengua=anglès }}</ref> també contribueix substancialment a l'economia.
Els agents socials són els següents:
* Organitzacions sindicals. El desembre de 2008, el nombre d'assalariats era de 40.694:<ref name="pobxnacio" />
** [[Sindicat Andorrà de Treballadors]] (SAT)
** [[Unió Sindical d'Andorra]] (USdA)
* Organitzacions empresarials:
** [[Confederació Empresarial Andorrana]] (CEA)
** [[Associació de la Micro, Petita i Mitjana Empresa d'Andorra]] (PIME)
Andorra no és un membre de ple dret a la [[Unió Europea]] però, des de [[1990]],<ref>{{ref-web |url= http://www.ccis.ad/cat/pdf/servei_empresa/acord_unio_duanera.pdf| consulta=2 de desembre de 2010| editor=CCIS|títol=Acord d'unió duanera|llengua= }}</ref> gaudeix d'una [[Relacions entre Andorra i la Unió Europea|relació especial]] i és tractat com si fos part d'ella per al comerç en béns manufacturats (exonerats d'impostos) i com no membre de la UE per als productes agrícoles.
=== Política impositiva i bancària ===
[[Fitxer:Banco Mora, Andorra la Vieja, Andorra, 2013-12-29, DD 01.JPG|thumb|Seu de [[MoraBanc]] a l'[[avinguda de Meritxell]] d'[[Andorra la Vella]]]]
Tradicionalment Andorra ha estat un [[paradís fiscal]],<ref name="meh_medfisc" /><ref name="ee_OCDE" /> tant per l'absència de certs impostos com per l'existència de la protecció legal del secret bancari però amb un control molt estricte sobre el blanqueig de diners procedent del crim organitzat.<ref>{{ref-web |url= http://www.andorramania.com/fiscalite_cat.htm |títol=Impostos i economia |obra= | editor=Andorramania |data= | consulta=10 de desembre de 2010 |llengua= }}</ref>
Actualment Andorra no apareix a la llista grisa de països no cooperants de l'[[Organització per a la Cooperació i el Desenvolupament Econòmic|OCDE]],<ref name="da_conveni" /> perquè el [[10 de març]] de [[2009]], el govern andorrà va firmar la Declaració de París amb França, en la cimera [[londinenca]] del [[G-20]], per a deixar de ser considerat paradís fiscal per l'[[Organització per a la Cooperació i el Desenvolupament Econòmic|OCDE]],<ref name="entrevista">{{ref-web |url= http://www.tv3.cat/videos/1083359|data= 16 de març de 2009| consulta=2 de desembre de 2010|títol= [[Els matins de TV3]] |llengua= | editor= [[TV3]]}}</ref><ref>{{ref-web |url= http://www.elperiodico.com/es/noticias/economia/20090323/presion-externa-lleva-andorra-reformar-modelo-economico/58107.shtml| consulta=1 de gener de 2011|títol=La presión externa lleva a Andorra a reformar su modelo económico| editor= [[El Periódico de Catalunya]] |data=23 de març de 2009|llengua= castellà}}</ref> ja que [[Nicolas Sarkozy]] havia amenaçat de dimitir com a cap d'estat andorrà.<ref>{{ref-web |url= http://www.rtve.es/noticias/20090325/sarkozy-dimitira-como-coprincipe-andorra-hay-avances-contra-los-paraisos-fiscales-g20/253728.shtml|data=25 de març de 2009| consulta=2 de desembre de 2010|títol=Sarkozy dimitirá como copríncipe de Andorra si no hay avances contra los paraísos fiscales en el G20|llengua= castellà | editor= [[Radiotelevisió Espanyola]]}}</ref> A causa d'aquestes pressions, Andorra ha firmat tractats d'intercanvi d'informació fiscal amb [[Àustria]], [[Mònaco]], [[Liechtenstein]], [[San Marino]], [[França]], [[Bèlgica]], [[Argentina]], [[Països Baixos]], [[Portugal]] i [[Espanya]].<ref>{{ref-web |url= http://www.elperiodico.com/es/noticias/economia/20100115/espana-dejara-considerar-andorra-como-paraiso-fiscal/108898.shtml|data=15 de gener de 2010| consulta=1 de gener de 2011|títol=España dejará de considerar a Andorra como un paraíso fiscal| editor=El Periódico de Catalunya}}</ref>
Per a les autoritats [[Espanya|espanyoles]], per exemple, Andorra va deixar de ser considerat un paradís fiscal el 10 de febrer del 2011 en entrar en vigor l'acord d'intercanvi d'informació fiscal firmat l'any 2009 entre ambdós països.<ref>{{ref-web |url= http://www.lavanguardia.es/economia/20110210/54113127277/andorra-deja-de-ser-un-paraiso-fiscal-para-espana.html |títol=Andorra deja de ser un paraíso fiscal para España |obra= | editor=La Vanguardia |data=10 de febrer de 2011 | consulta=10 de febrer de 2011 |llengua=castellà }}</ref><ref>{{ref-web |url= http://www.lavanguardia.es/economia/20091119/53827017850/andorra-y-espana-cierran-un-acuerdo-de-intercambio-de-informacion-fiscal.html |títol=Andorra y España cierran un acuerdo de intercambio de información fiscal |obra= | editor=La Vanguardia |data=19 de novembre de 2009 | consulta=10 de febrer de 2011 |llengua=castellà }}</ref>
Amb el pas del temps Andorra ha augmentat la pressió impositiva en crear els impostos de mercaderies ([[IMI]]), de serveis (ISI), de producció interna (IPI), activitats comercials (IAC) i societats, a més dels projectes impositius de creació d'un [[IVA]] (4,5% i reduït d'1%) i impostos de la renda per a treballadors no residents al país.<ref>{{ref-web |url= http://www.directe.cat/noticia/13971/jaume-bartumeu-considera-liva-intocable-per-poder-arribar-a-pactes-destat-per-governar-and-13971 |títol=Bartumeu condiciona els pactes a l'aplicació de l'IVA a Andorra |obra= | editor=Directe.cat |data=29 d'abril de 2009 | consulta=10 de desembre de 2010 |llengua= }}</ref>
=== Moneda ===
{{AP|Moneda andorrana|Monedes d'euro d'Andorra}}
Encara que el Principat no disposa de moneda oficial, des de l'[[1 de gener]] de [[2002]] s'utilitza l'[[euro]] com a moneda ''de facto''.<ref>{{ref-web |url= http://www.lacaixa.comunicacions.com/se/ieimaf.php?idioma=cat&llibre=200803&cpn=001270s |títol=Mercats financers - Tipus de canvi fix: retorn al futur? |obra= | editor= [[La Caixa]] |data=març de 2008 | consulta=2 de desembre de 2010 |llengua= }}</ref> Anteriorment a l'entrada de la moneda única europea, els pressuposts estatals s'elaboraven en [[pesseta|pessetes]], encara que comercialment també s'usava el [[franc francès]].<ref>{{ref-web |url= http://www.vilaweb.cat/ep/ultima-hora/pg/9/467720/20020216/franc-frances-deixara-moneda-curs-legal-andorra-dilluns-pesseta-circulara-28.html |títol=El franc francès deixarà de ser moneda en curs legal a Andorra dilluns i la pesseta circularà fins al dia 28 |obra= | editor=VilaWeb |data=16 de febrer de 2002 | consulta=2 de desembre de 2010 |llengua= }}</ref><ref>{{ref-web |url= http://eur-lex.europa.eu/LexUriServ/LexUriServ.do?uri=CELEX:32004D0548:ES:HTML |títol=Decisión del Consejo, de 11 de maig de 2004, relativa a la posición que debe adoptar la Comunidad en relación con un acuerdo sobre las relaciones monetarias con el Principado de Andorra |obra=EUR-Lex | editor= |data= | consulta=2 de desembre de 2010 |llengua= castellà}}</ref> Excepcionalment s'ha emès una moneda pròpia sense valor legal, el [[moneda andorrana#Diner|diner]].<ref>{{ref-web |url= http://www.nuasco.org/news/Andorran-diner |títol=Diner Andorra |obra= | editor=Numismatic association community |data= | consulta=2 de desembre de 2010 |llengua= anglès}}</ref><ref>{{ref-web |url= http://www.wbcc-online.com/ctrys-a/andorra.html |títol=Bi-Metallic Coins Images |obra= | editor=WBCC |data= | consulta=2 de desembre de 2010 |llengua= anglès}}</ref>
Com passa en altres [[Microestat|petits estats]] europeus que utilitzen l'euro, Andorra ha emès els seus propis euros des del setembre de [[2014]], com a colofó a un procés negociador entre el país dels Pirineus i la UE que es va iniciar el 2004. L'any [[2010]] es van aturar momentàniament les negociacions, ja que hauria d'adaptar la normativa a l'europea, que entre d'altres inclouria la conversió de l'[[Institut Nacional Andorrà de Finances]] en un [[banc central]], permetre la instal·lació de bancs europeus a Andorra, etc.<ref>{{ref-web |url= http://www.diariandorra.ad/index.php?option=com_k2&view=item&id=8337&Itemid=380 |títol=El fracàs de l'acord monetari amb la UE pot posar en perill el d'associació |obra= | editor=Diari d'Andorra |data=26 de novembre de 2010 | consulta=2 de desembre de 2010 |llengua= }}</ref><ref>{{ref-web |url= http://www.elperiodicdandorra.com/politica/6596-bartumeu-trasllada-a-salgado-la-preocupacio-per-lacord-monetari.html |títol=Bartumeu trasllada a Salgado la preocupació per l'acord monetari |obra= | editor=El Periòdic d'Andorra |data=24 de novembre de 2010 | consulta=2 de desembre de 2010 |llengua= }}</ref> L'any [[2011]] el govern de Bartomeu va arribar a un acord amb la Unió Europea i posteriorment va ser ratificat pel nou govern de Martí.<ref name="ara_10feb">{{ref-web |url= http://www.ara.cat/economia/Andorra-monetari-UE-permetra-encunyar_0_424758392.html |títol=Andorra firma un acord monetari amb la UE que li permetrà encunyar euros |obra= | editor= [[Diari Ara|Ara]] |data=10 de febrer de 2011 | consulta=10 de febrer de 2011 |llengua=català }}</ref> La setmana del 19 de setembre del 2014 es van començar a distribuir en el mercat els primers euros andorrans. Cada ciutadà va poder adquirir una mostra de cèntims i euros de 2 i 1 per 3,88 € (que és el valor total del pac de monedes) com a col·lecció.<ref>http://www.vilaweb.cat/noticia/4222873/20141208/euros-andorrans-comencaran-circular-setmana-vinent.html</ref> Les monedes ja havien d'haver estat posades en circulació al mes de maig, però per evitar que la massa monetària quedés reclusa únicament al col·leccionisme, fet que afectava la posada en circulació (situació que només passa en petits països; el fet d'aconseguir moneda d'un petit país augmenta el valor en el mercat col·leccionista perquè normalment un petit país no té moneda pròpia), es va retardar la sortida.<ref>http://www.ara.ad/economia/Sendarrereix-posada-circulacio-euros-andorrans_0_1146485639.html</ref>
=== Infraestructura ===
==== Transports ====
{{Principal|Transport a Andorra}}
{{VT|Transport per ferrocarril d'Andorra}}
[[Fitxer:CG-1 Km9 Centre Comercial de Sant Julia de Loria.JPG|thumb|La carretera [[CG-1]] a [[Sant Julià de Lòria]]]]{{VT|Llista de Carreteres d'Andorra}}
Andorra es comunica amb l'exterior per via terrestre, a part dels camins rurals, només hi ha tres carreteres per sortir del Principat. La via duanera de la Farga de Moles [[N-145]]/[[CG-1]], la via duanera del Pas de la Casa [[CG-2]]/[[N-22]]<ref>{{ref-web |url= http://www.andorra.ad/ca-ES/dades_utils/Pagines/duana_franquicia_du.aspx |títol=Duanes i franquícies |obra=Portal Turístic d'Andorra | editor=Andorra Turisme |data= | consulta=2 de desembre de 2010 |llengua= }}</ref> i la [[CG-6]] per anar a [[Os de Civís]], un [[periclavament]] [[Alt Urgell|urgellenc]], ja que no està connectat per carretera amb la xarxa viària catalana.<ref>{{ref-web |url= http://www.engarrista.com/content/view/179/118/ |títol=Travessa Andorra - Vall Ferrera en BTT |obra= | editor=Engarrista |data= | consulta=2 de desembre de 2010 |llengua= }}</ref>
Actualment estan en curs diverses obres en infraestructures viàries com, per exemple, l'ampliació de carrils a les carreteres principals, la supressió de punts negres a la xarxa viària i la construcció de diversos túnels, dels quals s'ha inaugurat l'any 2012 el [[Túnel de les dues Valires]] per connectar les parròquies altes.<ref>{{ref-web |url= http://www.mot.ad/Index.html| consulta=2 de desembre de 2010|títol=Pla sectorial de noves infraestructures viàries|llengua= }}</ref><ref>{{ref-web |url= http://www.elpuntavui.cat/noticia/article/2-societat/5-societat/564424-andorra-inaugura-el-tunel-de-les-dos-valires.html |títol= Andorra inaugura el túnel de les Dos Valires |obra= | editor=El Punt Avui |data=31 de juliol de 2012 | consulta=2 de setembre de 2012 |llengua= }}</ref> Pel que fa a [[transport públic]], disposa tant de serveis d'autobusos urbans com interurbans que connecten amb [[la Seu d'Urgell]], [[Barcelona]] ciutat i els aeroports catalans ([[aeroport del Prat|el Prat]], [[aeroport de Reus|Reus]], [[Aeroport de Girona - Costa Brava|Girona]] i [[aeroport de Lleida-Alguaire|Lleida]]) per una banda, i amb poblacions franceses per una altra, com [[Tolosa de Llenguadoc]].
Andorra no disposa de xarxa ferroviària ni instal·lacions d'aviació comercial, però si d'[[heliport]]s. L'aeroport més proper és l'[[aeroport de la Seu d'Urgell]], d'aviació esportiva, i els de [[aeroport de Lleida-Alguaire|Lleida-Alguaire]], [[aeroport de Tolosa|Tolosa de Llenguadoc]] i [[aeroport de Barcelona|Barcelona - el Prat]]. Pel que fa a ferrocarril, a [[l'Ospitalet]], a deu quilòmetres de la frontera francesa es troba l'estació recentment reformada ''gare internationale Andorre-l'Hospitalet''<ref>{{ref-web |url= http://www.gazette-ariegeoise.fr/621_Inauguration-de-la-gare-de-l-Hospitalet-Mieux-que-la-gare-de-Perpignan.html |títol=Inauguration de la gare de l'Hospitalet: Mieux que la gare de Perpignan |obra= | editor=La Gazette Ariegeoise |data=31 d'octubre de 2008 | consulta=2 de desembre de 2010 |llengua=francès }}</ref> i existeixen connexions d'autobús amb l'estació d'[[tren d'alta velocitat|alta velocitat (AVE)]] de [[estació de Lleida Pirineus|Lleida Pirineus]].<ref>{{ref-web |url= http://www.andorra-andorre.com/cat/guia_d_andorra/com_arribar |títol=Com arribar |obra= | editor=Andorra-andorre.com |data= | consulta=2 de desembre de 2010 |llengua= }}</ref><ref>{{ref-web |url= http://www.mobilitat.ad/CA/qjm_diari.asp |títol=Les Jornades de mobilitat conclouen amb la necessitat de legislar en protecció civil |obra= | editor=Agència de Mobilitat (Govern d'Andorra) |data= | consulta=2 de desembre de 2010 |llengua= }}</ref> El país té un parc automobilístic de 78.158 vehicles.<ref>{{ref-notícia|títol=Andorra té un parc automobilístic de 78.158 vehicles|publicació=Ara Andorra|url= http://www.ara.ad/economia/Andorra-parc-automobilistic-vehicles_0_1369663179.html| consulta=5 juny 2015}}</ref>
==== Telefonia i internet ====
[[Fitxer:Andorra Telecom.JPG|thumb|Oficina comercial d'[[Andorra Telecom]] a Andorra la Vella]]
El proveïdor de [[telèfon|telefonia]] fixa, mòbil i Internet és [[Servei de Telecomunicacions d'Andorra]] amb el nom comercial d'''[[Andorra Telecom]]'',<ref>{{ref-web |url= http://economia.terra.cl/noticias/noticia.aspx?idNoticia=200812101226_EFE_ET3257&idtel= |títol= Andorra Telecom es el nuevo nombre del servicio telecomunicaciones nacional |obra= | editor=Terra |data=10 de desembre de 2008 | consulta=2 de desembre de 2010 |llengua=castellà }}</ref> que també gestiona el [[domini de primer nivell territorial]] (ccTLD) [[.ad]]. La xarxa telefònica està composta per connexions de relès de radi amb [[microones]] entre centrals per a les connexions locals, i circuits terrestres cap a Espanya i França per a les comunicacions internacionals.
==== Correu postal ====
[[Fitxer:Andorra post boxes.jpg|thumb|Bústia de correus de ''la Poste'' a l'esquerra i de ''Correos'' a la dreta, a [[l'Aldosa de la Massana]], Andorra]]
El servei de [[correu]] és atès per les companyies públiques espanyoles i franceses, ''[[Sociedad Estatal Correos y Telégrafos|Correos]]'' (''Sociedad Estatal Correos y Telégrafos'') des de 1928 i ''[[la Poste]]'' des de 1931.<ref>{{ref-web |url= http://www.directe.cat/acn/el-correu-intern-a-andorra-deixara-de-ser-gratuit-a-partir-de-lany-vinent |títol=El correu intern a Andorra deixarà de ser gratuït a partir de l'any vinent |obra= | editor=directe.cat |data=27 d'agost de 2008 | consulta=2 de desembre de 2010 |llengua= }}</ref>
El 2004 es van introduir els [[codi postal|codis postals]] segons l'ordre protocol·lari de les parròquies:
* Canillo: AD100.
* Encamp: AD200.
* Ordino: AD300.
* La Massana: AD400.
* Andorra la Vella: AD500.
* Sant Julià de Lòria: AD600.
* Escaldes-Engordany: AD700.<ref>{{ref-web |url= http://www.andorra.com/portal/infogen/dades.asp |títol= Informació general |obra= | editor= Andorra.com |data= | consulta=2 de gener de 2011 |llengua= }}</ref>
== Geografia humana i societat ==
=== Demografia ===
[[Fitxer:Pas de la case.jpg|thumb|200px|[[Pas de la Casa]], poble fronterer amb [[França]].]]
[[Fitxer:Vistagenerallesescaldes.JPG|thumb|[[Arinsal]], poble de la parròquia de [[la Massana]].]]
La població d'Andorra el 2016 era de 78.264 persones, dels quals 32.086 eren [[andorrans]], 26.662 [[Espanya|espanyols]], 13.362 [[Portugal|portuguesos]], 5.098 [[França|francesos]] i 6.874 d'altres nacionalitats.<ref name="pobxnacio" /> Des del [[1963]] (primera data que es disposa de registres per nacionalitat) fins a l'any [[2004]] la primera nacionalitat del país era l'espanyola, sent la nacionalitat andorrana la segona. Des de l'any [[2005]] l'andorrana és la primera nacionalitat, seguida de prop de l'espanyola.<ref name="pobxnacio_63-09">{{ref-web |url= http://www.estadistica.ad/serveiestudis/web/banc_dades4.asp?tipus_grafic=linies&bGrafic=1&formules=inici&any1=01/01/1963&any2=01/01/2009&codi_divisio=28&lang=1&codi_subtemes=8&codi_tema=2&chkseries=2|4|5|6|total| |títol=Població per nacionalitat (1963-2009) |obra= | editor=Departament d'Estadística d'Andorra |data= | consulta=30 de novembre de 2010 |llengua= }}</ref> Aquest fet s'ha produït arran de la flexibilització de forma parcial la política restrictiva de l'adquisició de la nacionalitat andorrana per preservar "els usos i costums de les valls d'Andorra".<ref>{{ref-web |url= http://www.elpais.com/articulo/internacional/ANDORRA/Parlamento/andorrano/facilita/hijos/residentes/adquisicion/nacionalidad/elpepiint/19850801elpepiint_23/Tes |títol=El Parlamento andorrano facilita a los hijos de los residentes la adquisición de la nacionalidad |obra= | editor= [[El País]] |data=1 d'agost de 1985 | consulta=1 de desembre de 2010 |llengua=castellà }}</ref>
En conjunt, els ciutadans que no disposen de la nacionalitat andorrana són majoritaris però no tenen [[sufragi|dret a vot]] en les eleccions comunals, ni tampoc poden ser presidents o posseir més del 33% del capital social d'una [[empresa]].<ref>{{ref-web |url= http://www.elpais.com/articulo/internacional/RIBAS/_OSCAR/MARTI_ALANIS/_JOAN_/ARZOBISPO_DE_URGELL/ANDORRA/Constitucion/Andorra/seguira/limitando/derechos/poblacion/elpepiint/19920509elpepiint_5/Tes |títol=La Constitución de Andorra seguirá limitando los derechos del 70% de la población |obra= | editor=El País |data=9 de maig de 1992 | consulta=1 de desembre de 2010 |llengua=castellà }}</ref>
Quant a les parròquies, la més poblada és [[Andorra la Vella]] amb una població de 23.380 habitants el 2014, seguida d'[[Escaldes-Engordany]] amb 16.860, [[Encamp]] amb 14.264, [[la Massana]] 9.772, [[Sant Julià de Lòria]] amb 9.716, [[Canillo]] 5.902 i [[Ordino]] amb només 4.188 habitants.<ref name="pobxpar">{{ref-web |url= http://www.estadistica.ad/serveiestudis/web/banc_dades4.asp?tipus_grafic=&bGrafic=&formules=inici&any1=01/01/2009&any2=01/01/2009&codi_divisio=9&lang=1&codi_subtemes=8&codi_tema=2&chkseries= |títol=Població per parròquies |obra= | editor=Departament d'Estadística d'Andorra |data= | consulta=30 de novembre de 2010 |llengua= }}</ref> Per poblacions, hi ha 14 nuclis amb més de 1.000 habitants:<ref name="pobxpob" />
{| class="bellataula" style="margin:0 auto;"
!
!Població
!Habitants (2014)
|-
| 1. || [[Andorra la Vella]] || 23.380
|-
| 2. || [[Escaldes-Engordany]] || 16.860
|-
| 3. || [[Encamp]] || 14.264
|-
| 4. || [[La Massana]] || 9.772
|-
| 5. || [[Sant Julià de Lòria]] || 9.716
|-
| 6. || [[Canillo]] || 5.902
|-
| 7. || [[Ordino]] || 4.188
|-
| 8. || [[Pas de la Casa]] || 3.008
|-
| 9. || [[Santa Coloma d'Andorra|Santa Coloma]] || 2.944
|-
| 10. || [[Arinsal]] || 1.624
|-
| 11. || [[El Tarter]] || 1.454
|-
| 12. || [[Vila (Encamp)|Vila]] || 1.184
|-
| 13. || [[Les Bons]] || 1.180
|-
| 14. || [[Sispony]] || 1.016
|-
| colspan=3 | {{mida|80%|'''Font:''' Departament d'Estadística d'Andorra.<ref name="pobxpob">{{ref-web |url= http://www.estadistica.ad/serveiestudis/web/banc_dades4.asp?lang=1&codi_tema=2&codi_divisio=16&codi_subtemes=8 |títol=Població per poble |obra= | editor=Departament d'Estadística d'Andorra |data= | consulta=30 de novembre de 2010 |llengua= }}</ref> }}
|}
{{clr}}
Andorra havia estat un país petit i poc poblat de muntanya, però durant la segona meitat del segle XX ha conegut una explosió demogràfica extraordinària que ha provocat una intensa urbanització del territori sense precedents.
{{Evolució demogràfica
|1950=6.176 |1955=6.189 |1960=8.392 |1965=13.583 |1970=19.545 |1975=26.558 |1980=35.460 |1985=44.596 |1990=54.507 |1995=63.859 |2000=65.844 |2005=78.549 |2010=85.015|2011=78.115|2012=76.246|2013=76.098|nota=Font: Departament d'Estadística d'Andorra<ref>{{ref-web |url= http://www.estadistica.ad/serveiestudis/web/banc_dades4.asp?tipus_grafic=&bGrafic=&formules=inici&any1=01/01/1947&any2=01/01/2010&codi_divisio=8&lang=1&codi_subtemes=8&codi_tema=2&chkseries= |títol= Població total | consulta=12 d'agost de 2011 |obra= | editor= Departament d'Estadística d'Andorra |data= |llengua= }}</ref>}}
La taxa de creixement demogràfic és més alta que les de la majoria dels estats europeus; el 2008 s'estimava l'1,8% anual.<ref name="ciapop">{{ref-web |url= https://www.cia.gov/library/publications/the-world-factbook/geos/an.html# |títol=Andorra. People |obra=The World Factbook | editor=Central Intelligence Agency (CIA) |data= | consulta=30 de novembre de 2010 |llengua=anglès }}</ref> Aquesta taxa de creixement demogràfic és deguda a una [[taxa de natalitat]], estimada el 2008, de 10,60 per cada 1.000 habitants, una [[taxa de mortalitat]] de 5,60 per cada 1.000 habitants, i una altíssima [[taxa neta de migració]] de 14 migrants per cada 1.000 habitants.<ref name="ciapop" /> La taxa de creixement anual havia arribat a un màxim històric del 7,7% el [[2003]], seguida del 6,4% el 2004, sent Canillo la parròquia amb la taxa més elevada.<ref name="economic">{{ref-web |url= http://www.ccis.ad/arxius/Informe_econ%F2mic_2005.pdf| consulta=05-09-2008|títol=Informe Econòmic 2005|llengua= }}</ref> L'[[esperança de vida]] dels andorrans és la segona més alta del món, estimada en 82,8 anys (80,4 per als homes i 85,2 per a les dones).<ref name="ciapop" /> La [[taxa de fertilitat]] són d'1,32 fills per dona. Quant a la [[piràmide de població|piràmide d'edats]], el 15,5% dels andorrans el 2008 tenien menys de 14 anys, el 72,5% entre 15 i 64 anys, i el 12% tenien 65 o més anys.<ref name="ciapop" /> La [[mitjana d'edat]] dels residents andorrans és de 38,8 anys.<ref name="ciapop" />
=== Llengües ===
[[Fitxer:Sign in Catalan in Andorra.jpg|thumb|Rètol de carretera en català a Andorra]]
La llengua [[llengua pròpia|pròpia]], [[llengua nacional|nacional]] i [[llengua oficial|oficial]] d'Andorra és el [[català]]. A més a més és l'únic territori on el català és l'únic idioma oficial i és l'únic estat del món que el té com idioma oficial.<ref name="cat.llengaand">{{ref-web |url= http://www.catala.ad/index.php?option=com_content&view=article&id=2&Itemid=4 |títol=La llengua a Andorra |obra=catala.ad | editor=Servei de Política Lingüística (Govern d'Andorra) |data= | consulta=1 de desembre de 2010 |llengua= }}</ref> La realitat lingüística d'Andorra és el resultat de la gran transformació demogràfica que ha viscut el país des de la segona meitat del [[segle XX]]: el 1940 les persones estrangeres residents al país representaven només el 17%; el 1989 representaven el 75,7% —màxima històrica— i el 2007 eren al voltant del 65%. A causa d'aquest fenomen, tot i que el català és la llengua oficial, el castellà i el francès són llengües d'ús habitual en moltes interaccions comercials, i més recentment, la població de parla portuguesa s'ha incrementat significativament.<ref name="cat.llengaand" /><ref>{{ref-web |url= http://www.aulaintercultural.org/IMG/pdf/parra.pdf |títol=Emigración y política educativa |obra= | editor=Aula Intercultural |data= | consulta=1 de desembre de 2010 |llengua= castellà}}</ref>
D'acord amb el Centre de recerca sociològica de l'[[Institut d'Estudis Andorrans]], el [[català]] és la [[llengua materna]] del 38,8% de la població, seguida pel [[castellà]] amb un 35,4% i a certa distància del [[portuguès]] (15%) i [[francès]] (5,4%). Si només es té en compte la gent de nacionalitat andorrana, el percentatge de persones que tenen la llengua catalana com a materna ascendeix fins al 64%. Dels residents espanyols a Andorra un 56% tenen com a llengua pròpia el castellà i el 36% el català. La proporció de persones que tenen com a llengua materna el català, és més elevada entre els majors de 55 anys (un 58%), mentre que els més joves diuen en major proporció que el castellà és la seva llengua materna (un 48% dels que tenen entre 18 i 24 anys).<ref name="iea2005">{{ref-web |url= http://www.iea.ad/cres/observatori/temes/llengua3trimestre2005.htm |títol=Llengua catalana: Tercer quadrimestre del 2005 |obra= | editor=Institut d'Estudis Andorrans |data=2005 | consulta=1 de desembre de 2010 |llengua= }}</ref>
Pel que fa a la llengua habitual, el català és la més utilitzada amb el 58,3%, seguida del castellà amb el 37,3%. Tot i això l'ús de la llengua no té correlació amb les creences, ja que el 69% de la població pensa que el castellà és la llengua més parlada a Andorra, i el 80% creu que el català és necessari per integrar-se a Andorra.<ref name="iea2005" /> Quant a l'[[alfabetisme|alfabetització]], el 100% dels ciutadans saben llegir i escriure.<ref name="ciapop" />
Segons l'observatori del Centre de Recerca Sociològica de l'[[Institut d'Estudis Andorrans]], els usos lingüístics a Andorra són els següents:
{| class="bellataula" style="margin:0 auto;"
!
!Llengua materna
!Llengua habitual
|-
| [[Català]] || 38,8% || 58,3%
|-
| [[Castellà]] || 35,4% || 37,3%
|-
| [[Portuguès]] || 15% || 3,5%
|-
| [[Francès]] || 5,4% || 2,2%
|-
| Altres || 5,5% || 0,5%
|-
| colspan=3 | {{mida|80%|'''Font:''' Institut d'Estudis Andorrans.<ref name="iea2005" /> }}
|}
==== Presència internacional del català ====
L'oficialitat del català en un estat independent li permet una certa presència en l'àmbit internacional.<ref>{{ref-web |url= http://www.coe.int/aboutcoe/index.asp?page=47pays1europe&l=en |títol=The Council of Europe in brief |obra= | editor= [[Consell d'Europa]] |data= | consulta=1 de desembre de 2010 |llengua=anglès |arxiuurl= https://archive.is/CMjM|arxiudata=2012-06-05}}</ref> L'ingrés d'Andorra a l'[[Organització de les Nacions Unides]], celebrat el [[28 de juliol]] de [[1993]], va permetre per primera vegada en la història l'ús del [[català]] en una assemblea d'aquesta organització.<ref>{{ref-web |url= http://www.unmultimedia.org/s/photo/detail/413/0413555.html |títol=Foreign Minister of Andorra Addresses General Assembly |obra= | editor= [[Organització de les Nacions Unides]] (ONU) |data= | consulta=1 de desembre de 2010 |llengua=anglès }}</ref> També Andorra va portar per primera vegada la llengua catalana al [[Festival d'Eurovisió|Festival de la Cançó d'Eurovisió]] el [[2004]] amb [[Marta Roure Besolí|Marta Roure]] i la cançó «[[Jugarem a estimar-nos]]».<ref>{{ref-web |url= http://www.racocatala.cat/noticia/4285/catala-participa-avui-primera-vegada-eurovisio |títol=El català participa avui per primera vegada a Eurovisió |obra= | editor=Racó Català |data=12 de maig de 2004 | consulta=1 de desembre de 2010 |llengua= }}</ref>
=== Religió ===
[[Fitxer:044 Sant Esteve (Andorra la Vella), Mare de Déu de Meritxell.JPG|thumb|Imatge de la [[Mare de Déu de Meritxell]], patrona d'Andorra, a l'església de [[Sant Esteve d'Andorra la Vella]]]]
La constitució d'Andorra estableix la [[llibertat religiosa]].<ref name="cg_constitució" /> Tot i que no hi ha cap religió oficial de l'Estat, la constitució fa una menció explícita de l'[[Església Catòlica Romana]] a la qual garanteix "''l'exercici lliure i públic de les seves activitats i el manteniment de les relacions de col·laboració especial amb l'Estat, d'acord amb la tradició andorrana''".<ref name="cg_constitució" />
Cal fer notar també que un dels coprínceps andorrans és un bisbe catòlic, el de la Seu d'Urgell, i que la celebració religiosa del [[8 de setembre]], de la [[Mare de Déu de Meritxell]] és festa nacional.<ref name="relig_freed">{{ref-web |url= http://www.state.gov/g/drl/rls/irf/2005/51537.htm |títol=International Religious Freedom Report 2005 |obra= | editor=Department d'Estat dels Estats Units d'Amèrica |data= | consulta=2 de desembre de 2010 |llengua= anglès}}</ref> Altres religions que es practiquen són l'[[islam]] -pels [[L'Islam a Andorra|2.000 immigrants nord-africans]] que s'hi han establert-, l'[[hinduisme]], el [[protestantisme]], el [[mormonisme]] i d'altres.<ref name="relig_freed" />
=== Educació ===
==== Sistemes educatius ====
A Andorra conviuen tres [[sistemes educatius]] amb centres d'[[educació primària]], [[educació secundària|secundària]] i [[Formació Professional]]:<ref>{{ref-web |url= http://www.andorra.be/cat/5.4.htm |títol=Sistemes Educatius d'Andorra |obra= | editor=Ambaixada d'Andorra a Bèlgica |data= | consulta=2 de desembre de 2010 |llengua= }}</ref>
* Andorrà. Dependent del [[Ministeri d'Educació, Cultura i Joventut]].
* Espanyol. Dependent del [[Ministeri d'Educació, Cultura i Esports d'Espanya|Ministeri d'Educació, Cultura i Esports]] d'[[Espanya]], amb centres laics i congregacionals ([[Col·legi Sant Ermengol]], Sagrada Família i Mare Janer).<ref>{{ref-web |url= http://www.diariandorra.ad/index.php?option=com_k2&view=item&id=8333&limitstart=10 |títol=El ministeri d'Educació eliminarà l'accés selectiu als col·legis religiosos |obra= | editor=Diari d'Andorra |data=15 de novembre de 2010 | consulta=2 de desembre de 2010 |llengua= }}</ref>
* Francès. Dependent del [[Ministeri d'Educació Nacional de França|Ministeri d'Educació Nacional]] de [[França]].
Tots aquests tres sistemes són gratuïts fins al final de l'educació secundària (generalment fins als setze anys). També hi ha un sistema anglès, si bé aquests és completament privat.
Els sistemes educatius més utilitzats a Andorra són (per aquest ordre) el francès i l'andorrà, suposant tots dos gairebé dos terços del total.
Al curs 2009 es repartien els alumnes de la següent manera: 4.122 a l'andorrà, 3.285 a l'espanyol i 3.430 al francès.<ref>{{ref-web |url= http://www.estadistica.ad/serveiestudis/web/banc_dades4.asp?tipus_grafic=&bGrafic=&formules=inici&any1=01/01/2005&any2=01/01/2009&codi_divisio=546&lang=1&codi_subtemes=88&codi_tema=15&chkseries= |títol=Estudiants escolars per sistema d'ensenyament |obra= | editor=Departament d'Estadística d'Andorra |data= | consulta=2 de desembre de 2010 |llengua= }}</ref>
===== Estudis superiors =====
[[Fitxer:Universitat d'Andorra.JPG|thumb|Edifici de la [[Universitat d'Andorra]]]]
Els andorrans poden accedir a la universitat andorrana amb el batxillerat andorrà, la prova d'accés per a més grans de 25 anys, el diploma professional avançat, o amb els títols de sistemes educatius diferents de l'andorrà que hagin obtingut l'accés a l'ensenyament superior per part del Govern d'Andorra.<ref>{{Ref-web|url= http://www.uda.ad/blog/acces-a-la-universitat-d-andorra/|títol=Accés a la Universitat d'Andorra – Universitat d'Andorra| consulta=2017-07-06|llengua=ca}}</ref> A més, el ''[[baccalauréat]]'' (batxillerat francès, sovint designat amb el diminutiu ''bac'') els dona també l'entrada a les universitats franceses, com les Proves d'accés a la universitat d'Espanya per a les universitats espanyoles.
L'ensenyament superior existeix a Andorra des del 1988, amb l'inici de les primeres escoles universitàries. El [[1997]] es van fusionar per fundar la [[Universitat d'Andorra]], de caràcter públic i que té firmats convenis de col·laboració amb [[Llista d'universitats d'Espanya|universitats espanyoles]], franceses i de tot el món.<ref>{{ref-web |url= http://www.estadistica.ad/serveiestudis/publicacions/Publicacions/Andorra%20en%20Xifres_cat.pdf |títol=Andorra en xifres |obra= | editor=Departament d'Estadística d'Andorra |data= | consulta=2 de desembre de 2010 |llengua= }}</ref> Durant els mesos d'estiu organitza l'Aula d'Estiu.<ref>{{Ref-publicació|article=Tornen els cursos d'estiu de la Universitat d'Andorra|publicació=Ara Andorra|llengua=ca|url= http://www.ara.ad/societat/Tornen-cursos-destiu-Universitat-dAndorra_0_1788421326.html}}</ref>
Els centres són les unitats organitzatives i de gestió en l'àmbit de les quals s’imparteixen els ensenyaments necessaris per obtenir els títols estatals o els propis de la Universitat. La Universitat d'Andorra la integren el Centre de Ciències de la Salut i de l'Educació, el Centre d'Estudis Empresarials i Tecnològics, i el Centre d'Estudis Virtuals i d'Extensió Universitària.<ref>{{Ref-web|url= http://www.uda.ad/blog/centres-i-escoles/|títol=Centres i escoles de la Universitat d'Andorra – Universitat d'Andorra| consulta=2017-07-06|llengua=ca}}</ref>
El 2008 es va autoritzar la creació la [[Universitat de les Valls]], de tipus privat, ara desapareguda, que va crear la ''Facultat de Ciències Odontològiques de les Valls'' per a estudis odontològics i va tenir la seu a [[Andorra la Vella]].<ref>{{ref-web |url= http://www.consell.ad/micg/webconsell.nsf/861ea2d40d4eaa65c12571b7006fac86/2c295255b5be7f19c12574f30046d45e/$FILE/Projecte%20de%20llei%20d.pdf |format=PDF |títol=Projecte de llei d'autorització de la creació de la Universitat de les Valls |obra= | editor= [[Consell General d'Andorra]] |any=2008 | consulta=14 de febrer de 2011 |llengua= }}</ref><ref>{{ref-web |url= http://www.elperiodicdandorra.com/tema-del-dia/8643-la-universitat-de-les-valls-posposa-la-posada-en-marxa-fins-al-setembre.html |títol=La Universitat de les Valls posposa la posada en marxa fins al setembre |obra= | editor= [[El Periòdic d'Andorra]] |data=14 de febrer de 2011 | consulta=14 de febrer de 2011 |llengua= }}</ref><ref>{{Ref-publicació|article=La Universitat de les Valls es tanca|publicació=Ara Andorra|llengua=ca|url= http://www.ara.ad/politica/Universitat-Valls-tanca_0_1562243983.html}}</ref> Posteriorment l'any [[2010]] es va aprovar la llei que permet la creació d'una tercera universitat, aquesta de tipus virtual i privada de la [[la Salle|Fundació la Salle]], la [[Universitat Oberta de la Salle - Andorra]].<ref>{{ref-web |url= http://www.bondia.ad/index.php?option=com_content&view=article&id=4288:la-universitat-oberta-la-salle-andorra-es-posara-en-funcionament-el-curs-2010-2011&catid=43:societat |títol=La Salle posarà en funcionament una universitat oberta el curs 2010-2011 |obra= | editor=Bondia |data=2 d'abril de 2009 | consulta=18 de novembre de 2010 |llengua= }}</ref>
=== Sanitat ===
La sanitat al país forma part de la xarxa pública i s'hi accedeix a través de l'afiliació a la seguretat social anomenada [[Caixa Andorrana Seguretat Social]] (CASS). Hi ha només un hospital, l'[[Hospital Nostra Senyora de Meritxell]], a [[Escaldes-Engordany]] i onze centres de salut repartits per les principals poblacions.<ref>{{ref-web |url= http://online.cass.ad/web/lacass/professionalSalut/hospitals/Andorra |títol=Hospitals i centres d'Andorra |obra= | editor=Caixa Andorrana Seguretat Social |data= | consulta=2 de gener de 2011 |llengua= }}</ref>
Andorra té convenis amb la [[Generalitat de Catalunya]] en matèria sanitària. L'any [[2010]] es va firmar un nou acord per compartir serveis sanitaris, d'emergències i històries clíniques per coordinar la derivació de pacients de l'[[Alt Urgell]] al Principat i pacients d'Andorra a [[Catalunya]]. A més l'acord també permet accedir als andorrans a la targeta sanitària europea i al [[Banc de Sang i Teixits de Catalunya]].<ref name="DA_colsan">{{ref-web |url= http://www.diariandorra.ad/index.php?option=com_k2&id=6391&view=item&Itemid=380 |títol=Signat l'acord de col·laboració amb Catalunya |obra= | editor= [[Diari d'Andorra]] |data= | consulta=2 de gener de 2011 |llengua= }}</ref>
== Cultura i lleure ==
{{principal|Cultura d'Andorra}}
[[Fitxer:Mostra d'Art Andorrà.JPG|thumb|Mostra d'Art Andorrà]]
La [[Biblioteca Nacional d'Andorra|Biblioteca Nacional]] i els [[Arxius Nacionals d'Andorra|Arxius Nacionals]] van ser creats el [[1974]] i [[1975]] respectivament, i es troben a l'[[Andorra la Vella|capital]].<ref>{{ref-web |url= http://www.nationsencyclopedia.com/Europe/Andorra-LIBRARIES-AND-MUSEUMS.html |títol=Andorra - Libraries and museums |obra= | editor=Encyclopedia of the Nations |data= | consulta=2 de desembre de 2010 |llengua= anglès }}</ref> A més existeixen diversos [[museu]]s: [[Museu Casa Rull|Casa Rull]] a [[Sispony]], la [[Farga Rossell]] a la Massana, i el [[Centre d'interpretació Andorra Romànica]] a [[Pal (la Massana)|Pal]], el [[Museu Viladomat]], el [[Museu de Maquetes d'Art Romànic]] i el [[Museu del Perfum]] a Escaldes-Engordany, el [[Museu de Miniatures de Nicolaï Siadristy]], la [[Casa d'Areny-Plandolit]] i el [[Museu Postal d'Andorra]] a Ordino, el [[Museu Nacional de l'Automòbil]] a Encamp, a la [[Casa de la Vall]] hi ha una secció dedicada a la [[filatèlia]] i [[numismàtica]], a Andorra la Vella i el [[Museu del Tabac]] a Sant Julià de Lòria.<ref>{{ref-web |url= http://www.tourisme-andorre.net/Telechargements/Museus_cat_fr.pdf |títol=Museus d'Andorra |obra=Portal Turístic d'Andorra | editor=Andorra Turisme |data= | consulta=2 de desembre de 2010 |llengua= }}</ref> Durant el 2010 els museus andorrans van rebre un total de 72.083 visites.<ref>{{ref-web |url= http://www.elperiodicdandorra.ad/cultura/8753-lafluencia-als-museus-nacionals-cau-un-47-al-2010.html |títol=L'afluència als museus nacionals cau un 4,7% al 2010 | consulta=19 febrer 2011 |cognom= |data=18/02/2011 | editor=El Periòdic d'Andorra |llengua= }}</ref>
El Principat ha tingut, al llarg de la història, una afinitat molt forta amb [[Catalunya]],<ref name="britannica_and" /> la qual cosa s'ha vist reflectida en el desenvolupament cultural del país. No només és el català la llengua pròpia i oficial d'Andorra, ans les institucions de govern estan basades en el [[dret català]], i un gran percentatge dels immigrants espanyols o llurs descendents són catalans.<ref name="britannica_and" /> Andorra va participar en la [[Fira del Llibre de Frankfurt]] el 2007, que homenatjava la cultura i llengua catalanes.
El [[comú d'Andorra la Vella]] organitza des de l'any [[2001]] biennalment el Festival Internacional de Pallasses sent un dels festivals de referència de la comicitat femenina.<ref>{{ref-web |url= http://www.totcatalunya.com/portada/index2.php?option=com_content&do_pdf=1&id=360 |títol=Andorra viurà l'humor en clau femenina |obra= | editor=totcatalunya.com |data=9 de maig de 2009 | consulta=14 de desembre de 2010 |llengua= }}</ref><ref>{{ref-web |url= http://www20.gencat.cat/portal/site/culturacatalana/menuitem.be2bc4cc4c5aec88f94a9710b0c0e1a0/?vgnextoid=c381d5e5d74d6210VgnVCM1000000b0c1e0aRCRD&vgnextchannel=c381d5e5d74d6210VgnVCM1000000b0c1e0aRCRD&vgnextfmt=detall2&contentid=e235459dc2378210VgnVCM1000008d0c1e0aRCRD |títol=Festivals i mostres de circ, il·lusionisme i titelles |obra= | editor=Generalitat de Catalunya |data= | consulta=14 de desembre de 2010 |llengua= }}</ref> El comerç tant turístic com d'oci és un sector destacat amb l'eix comercial de les avingudes de [[avinguda de Meritxell|Meritxell]] i [[avinguda Carlemany|Carlemany]] d'[[Andorra la Vella]] i [[Escaldes-Engordany]] i els diversos centres comercials ([[Pyrénées]], [[Punt de Trobada]], [[Andorra 2000]], etc.).<ref>{{ref-web |url= http://www.diariandorra.ad/index.php?option=com_k2&view=item&id=7648 |títol=Allau de propostes per dinamitzar l'eix de Meritxell i Carlemany |obra= | editor=Diari d'Andorra |data=28 d'octubre de 2010 | consulta=14 de desembre de 2010 |llengua= }}</ref>
=== Cultura popular ===
[[Fitxer:067 Ball pla, de Viladomat, davant la Casa de la Vall (Andorra la Vella).JPG|thumb|''El ball pla'', de [[Josep Viladomat]], davant la [[Casa de la Vall]]]]
La cultura popular presenta semblances amb la de les regions veïnes, en especial la catalana,<ref name="PTA_cit">{{ref-web |url= http://www.andorra.ad/ca-ES/Andorra/Pagines/cultura_i_tradicions.aspx |títol=Cultura i tradicions |obra=Portal Turístic d'Andorra | editor=Andorra Turisme |data= | consulta=2 de gener de 2011 |llengua= }}</ref> i les festes i tradicions coincideixen amb celebracions religioses o amb cicles naturals de la terra com les danses folklòriques del [[Contrapàs]] i la [[Marratxa]],<ref>{{ref-web |url= http://www.andorralavella.ad/contents/descobreix2/historia/index.html |títol=Història i tradicions |obra= | editor=Comú d'Andorra la Vella |data= | consulta=2 de gener de 2011 |llengua= }}</ref> que sobreviuen a [[Andorra la Vella]] i [[Sant Julià de Lòria]], les falles de Sant Joan, les celebracions de [[Sant Antoni Abat]] amb les [[Calderada de la Seu d'Urgell|calderades]] com la de [[la Seu d'Urgell]].<ref>{{ref-web |url= http://www.festes.org/municipis/andorra/index.html |títol=Festes per municipi |obra= | editor=Festes.org |data= | consulta=10 de desembre de 2010 |llengua= }}</ref> Altres danses populars són el ball de Santa Anna (Escaldes-Engordany), el ball de la tarda (Sant Julià de Lòria) i la Sardana.<ref name="nouaire">{{ref-web |url= http://www.nouaire.com/andorra-fiestas-tradiciones_ca.asp |títol=Festes i tradicions d'Andorra |obra= | editor=Nou Aire Immobiliària |data= | consulta=2 de gener de 2011 |llengua= }}</ref> La música folklòrica andorrana mostra similituds amb la dels seus veïns, en especial Catalunya, i en les danses com la [[sardana]].<ref>{{ref-web |url= http://www.cyberandorra.com/wiki/es/andorra-cultura-milenaria |títol=Andorra, Cultura milenaria |obra= | editor=CyberAndorra |data= | consulta=2 de desembre de 2010 |llengua= castellà}}</ref> El 2014 es va fundar la colla dels [[Castellers d'Andorra]].
Altres festes i tradicions destacades són l'aplec de [[Canòlic]] al maig, el Roser d'Ordino al juliol, la [[Diada de Meritxell]], la Fira d'Andorra la Vella, la [[Diada de Sant Jordi]], la fira de Santa Llúcia, la Festa de la Candelera a Canillo, el Carnaval d'Encamp, la cantada de caramelles,<ref name="nouaire" /> la Festa de Sant Esteve i la Festa del Poble.<ref name="PTA_cit" />
Les llegendes andorranes més conegudes són la llegenda de Carlemany, segons la qual aquest rei franc hauria fundat el país, la Dama Blanca d'Auvinyà, la llegenda de l'Estany d'Engolasters i la de la [[Mare de Déu de Meritxell]].<ref>{{ref-web |url= http://www.andorraantiga.com/llegendes.htm |títol=Llegendes d'Andorra |obra= | editor=Andorraantiga.com |data= | consulta=2 de gener de 2011 |llengua= }}</ref>
==== Gastronomia ====
{{principal|Cuina d'Andorra}}
La [[Gastronomia d'Andorra|gastronomia andorrana]] és principalment [[Gastronomia dels Països Catalans|catalana]], tot i que ha adoptat també altres elements de les [[Gastronomia francesa|cuines francesa]] i [[Gastronomia italiana|italiana]]<ref>{{ref-web |url=<nowiki>[</nowiki>http://es.viajes.yahoo.com/p-guia_viaje-981917-_andorra_cultura-i |títol=Cultura de Andorra - Introducción a la historia y cultura de Andorra |obra= | editor= [[Yahoo!]] Viajes |data= | consulta=10 de desembre de 2010 |llengua= castellà}}</ref> Entre els menjars típics andorrans hi ha l'[[all-i-oli|all-i-oli de codony]], l'[[ànec]] amb [[Perera|pera d'hivern]], el [[cabrit]] al forn amb picada de fruits secs, [[civet]] de [[porc senglar|porc fer]], la [[Coca (pastís)|coca massegada]], l'[[escarola]] amb [[pedrer]]s d'[[ànec]] confitat i [[bolet]]s, l'[[escudella i carn d'olla|escudella]] de pagès o barrejada, els [[espinac]]s amb panses i pinyons, la [[melmelada|melmelada de móres]], les [[murga|murgues]] farcides amb carn de porc, i el més conegut i preuat, la [[truita de riu]] a l'andorrana; per a beure, el [[vi calent|vi calent i cremat]]; alguns dels plats són ben habituals a comarques de muntanya de [[Catalunya]], com el [[trinxat]], els [[cargols a la llauna]], l'[[arròs]] amb [[bolet]]s, i el [[brossat]].<ref>{{ref-web |url= http://www.andorra.ad/ca-ES/que_busques/gastronomia/Pagines/plats_tipics_i_receptes.aspx |títol=Plats típics |obra=Portal Turístic d'Andorra | editor=Andorra Turisme |data= | consulta=10 de desembre de 2010 |llengua= }}</ref>
=== Arts ===
==== Arquitectura ====
{{VT|Llista de monuments d'Andorra}}
A més de les construccions d'estil romànic (esglésies i ponts) destaca el [[Santuari de Meritxell]], una de les esglésies més conegudes, dedicada a la patrona d'Andorra. Tot i això el santuari és una obra moderna de [[Ricard Bofill]], ja que l'antiga capella de Santa Maria va ser destruïda per un incendi, posteriorment el [[1994]] la capella va ser rehabilitada.<ref name="cat_ic" /><ref>{{ref-web |url= http://www.esglesiacatolica.ad/ca/node/38 |títol=Parròquies d'Andorra |obra= | editor=Església Catòlica d'Andorra |data= | consulta=10 de desembre de 2010 |llengua= }}</ref> La [[Museu Casa Rull|Casa Rull]] i la [[Casa d'Areny-Plandolit]] són dues cases típiques andorranes de famílies benestants ([[segle XVII]] - [[segle XIX|XIX]]). Altres construccions interessants són la [[Casa de la Vall]], edifici del [[segle XVI]] que allotja el parlament andorrà i l'[[antiga Fàbrica Reig]] de [[Tabacs Reig]].<ref name="cat_ic" />
Pel que fa a edificis i estructures modernes, cal esmentar l'edifici de vidre del centre termal [[Centre Termolúdic Caldea|Caldea]] a [[Escaldes-Engordany]] i els ponts de [[Pont de Madrid|Madrid]] i [[pont de París|París]] de la parròquia d'[[Andorra la Vella]].<ref>{{ref-web |url= http://www.vilaweb.cat/noticia/1718188/inauguren-pont-paris-andorra-vella.pdf |títol=Inauguren el "pont de París" d'Andorra la Vella |obra= | editor=VilaWeb |data=27 de gener de 2006 | consulta=10 de desembre de 2010 |llengua= }}</ref>
===== Art romànic andorrà =====
{{AP|Art romànic andorrà}}
[[Fitxer:Iglesiaantiguaandorrana.JPG|thumb|[[Sant Joan de Caselles|Església de Sant Joan de Caselles]] ]]
[[Fitxer:Santa Coloma (esglèsia).jpg|thumb|[[Església de Santa Coloma (Andorra la Vella)|Església de Santa Coloma]] ]]
L'art preromànic i [[art romànic|romànic]] són de les manifestacions artístiques més importants i característiques del Principat. El romànic permet conèixer la formació de les comunitats parroquials i les relacions de poder.<ref>{{ref-web |títol=Romànic | editor=Hotel París d'Encamp |url= http://www.hotelparisencamp.com/DE_ruta_romanico.aspx | consulta=2 de desembre de 2010 }}</ref> Hi ha un total de quaranta esglésies d'estil romànic que destaquen per ser petites construccions d'ornamentació austera.<ref>{{ref-web |url= http://www.andorra.ad/ca-ES/propostes/Pagines/art_romanic_andorra.aspx |títol=Descobreix l'art romànic del país |obra=Portal Turístic d'Andorra | editor=Andorra Turisme |data= | consulta=10 de desembre de 2010 }}</ref>
D'entre les 40 esglésies i capelles romàniques les més conegudes o destacades són:<ref name="cat_ic">{{ref-web |url= http://www.catala.ad/index.php?option=com_content&view=article&id=22&Itemid=25 |títol=Itineraris culturals |obra=catala.ad | editor=Servei de Política Lingüística (Govern d'Andorra) | consulta=10 de desembre de 2010 }}</ref>
* [[Sant Serni de Nagol]] (segle XI)
* [[Església de Sant Climent (Pal)|Sant Climent de Pal]] (segles XI-XII)
* [[Sant Miquel d'Engolasters]] (segle XII)
* [[Sant Romà de les Bons]] (segles XI-XIII), d'estil llombard, la nau és rectangular coberta amb [[volta de canó]] acabada amb absis de planta semicircular i campanar d'espadanya.<ref name="veg_rr">{{ref-web |url= http://www.vegueries.com/asp/rutasVCAT.asp?Id=93&V=Andorra |títol=Ruta del romànic de les valls d'Andorra | editor=Vegueries.com | consulta=12 de desembre de 2010 }}</ref>
* [[Sant Joan de Caselles]] (segles XI-XII), de nau rectangular amb coberta de fusta, absis semicircular i campanar llombard.<ref name="veg_rr" />
* [[Església de Sant Martí de la Cortinada|Sant Martí de la Cortinada]] (segle XII)
* [[Església de Santa Coloma (Andorra la Vella)|Santa Coloma]] (segles IX-X), edifici preromànic de nau de planta rectangular coberta amb encavallades de fusta i un absis rectangular.<ref name="veg_rr" /> El campanar del segle XII és d'estil llombard i de planta circular, el model probablement va ser el de [[Sant Serni de Tavèrnoles]], i és similar al de [[Sant Vicenç d'Enclar]].<ref>{{ref-llibre | editor=Fundació Enciclopèdia Catalana |títol=Catalunya romànica, Alt Urgell/Andorra, volum VI | data=1992 | col·lecció=volum VI |isbn=84-7739-457-1 }}</ref>
El [[Conjunt històric de les Bons]], situat a [[les Bons]] d'[[Encamp]], està format, a més de per l'esmentada església de Sant Romà, per una torre de defensa del [[segle XIII]] de quatre pisos, un dipòsit d'aigua amb un circuit d'irrigació excavat a la roca, una casa del segle XIII i dos [[Colomar|colomers]] d'època romana.<ref>{{ref-web |url= http://www.patrimonicultural.ad/index.php?option=com_content&task=view&id=64&Itemid=88#bons |títol=Els monuments d'Andorra | editor=Patrimoni Cultural d'Andorra | consulta=10 de desembre de 2010 }}</ref>
A les Valls d'Andorra hi destaquen altres obres romàniques com el [[Pont de la Margineda]], el més gran i esvelt de tots els ponts medievals del Principat, i el [[pont d'Engordany]], endut per una riuada i que fou reconstruït posteriorment.<ref>{{ref-web |títol=Pont d'Engordany |url= http://www.e-e.ad/portal/index.php?option=com_content&task=view&id=261&Itemid=91 | editor=Comú d'Escaldes-Engordany | consulta=10 de desembre de 2010 }}</ref>
==== Literatura ====
La [[literatura]] andorrana té els seus orígens el [[segle XVIII]]. [[Antoni Fiter i Rossell]] va escriure un llibre sobre la història, el govern i els [[Dret consuetudinari|usos i costums]] d'Andorra anomenat ''[[Manual Digest|Manual Digest de les Valls Neutres d'Andorra]]'' el [[1748]].<ref>{{ref-web |url= http://www.vilaweb.cat/noticia/1940390/torna-andorra-copia-manuscrita-manual-digest.pdf. |títol=Torna a Andorra una còpia manuscrita del Manual Digest |obra= | editor=VilaWeb |data=14 de juny de 2006 | consulta=2 de desembre de 2010 |format=PDF }}</ref> Aquesta obra també conté els documents de [[Carlemany]] i [[Lluís I el Pietós]]. Actualment l'original es conserva a la casa Fiter-Riba, d'Ordino, encara que existeix una còpia a l'[[Armari de les set claus]] de la Casa de la Vall i una altra als arxius del bisbat de la Seu d'Urgell.<ref>{{ref-web |url= http://www.andorraantiga.com/armari.htm |títol=L'Armari de les set claus |obra=andorraantiga.com | editor= |data= | consulta=2 de desembre de 2010 |llengua= }}</ref> Posteriorment, el [[1763]], el rector [[mossèn Antoni Puig]] va escriure el ''[[Politar andorrà]]'', obra on es descriuen els privilegis del Principat i les atribucions de les autoritats.<ref>{{ref-web |url= http://www.ciberandorra.com/ |títol=Historia de Andorra |obra= | editor=Ciberandorra.com |data= | consulta=2 de desembre de 2010 |llengua= castellà }}</ref> El poeta català [[Jacint Verdaguer i Santaló|Jacint Verdaguer]] es va inspirar, en part, amb la [[Coma de Setúria|vall de Setúria]] per a la seva obra [[Canigó (poema)|Canigó]], publicada el [[1886]].
D'entre els autors de literatura contemporània cal citar [[Antoni Morell i Mora]], [[Albert Salvadó i Miras]], [[Teresa Colom i Pich]] i [[Albert Villaró i Boix]]; alguns d'aquests escriptors participaren en l'edició del 2007 de la [[Fira del Llibre de Frankfurt]].<ref>{{ref-web |url= http://www.vilaweb.cat/www/noticia?p_idcmp=2257916|data= 2 de febrer de 2007| consulta=2 de desembre de 2010|títol=Andorra participarà a la Fira de Frankfurt| editor=VilaWeb}}</ref> Així mateix, el Govern andorrà, conjuntament amb editorials catalanes, convoca anualment el [[Premi Carlemany de novel·la|Premi Carlemany]] i, des del [[2007]], el [[Premi Ramon Llull de novel·la|Premi Ramon Llull]].<ref>{{ref-web |url= http://www.vilaweb.cat/noticia/3683099/20100128/vicenc-villatoro-guanya-premi-ramon-llull-novella-barcelonisme.html |títol=Vicenç Villatoro guanya el Premi Ramon Llull amb una novel·la sobre el barcelonisme |obra= | editor=VilaWeb |data=28 de gener de 2010 | consulta=2 de desembre de 2010 |llengua= }}</ref><ref>{{ref-web |url= http://www20.gencat.cat/docs/CulturaDepartament/Cultura/Documents/Arxiu/Carlemany.doc |títol=Premi Carlemany de novel·la |obra=gencat.cat | editor=Generalitat de Catalunya |data= | consulta=2 de desembre de 2010 |format=doc }}</ref>
==== Música ====
[[Fitxer:Monumentoandorrano.JPG|thumb|Font pública representant el ball del [[contrapàs]].]]
{{VT|Andorra al Festival d'Eurovisió}}
L'esdeveniment musical més important andorrà és el [[Festival Internacional de Jazz d'Escaldes-Engordany|Festival internacional]] de [[jazz]] d'[[Escaldes-Engordany]], celebrat durant el mes de [[juliol]], on han participat intèrprets com [[Miles Davis|Milers Davis]], [[Fats Domino]] i [[B.B. King]]. A l'[[Auditori Nacional d'Andorra]], ubicat a [[Ordino]], se celebra el [[Festival Internacional Narciso Yepes]],<ref>{{ref-web |url= http://www.comuordino.ad/Agenda/28e-FESTIVAL-NARCISO-YEPES.aspx |títol=28è Festival Internacional Narciso Yepes | editor=Comú d'Ordino |data= | consulta=2 de desembre de 2010 |llengua= }}</ref> dedicat a la [[música clàssica]] i al jazz. A la capital, durant les nits dels dijous de juliol i agost, també es realitza el ''Dijous de Rock'',<ref>{{ref-web |url= http://www.bondia.ad/index.php?option=com_content&view=article&id=5910&Itemid=999 | consulta=20-02-2010|títol=Èxit de participació de bandes en els Dijousderock d'Andorra la Vella}}</ref> on grups locals i, puntualment, espanyols, ofereixen concerts al públic assistent. L'associació [[Centre de la Cultura Catalana]] organitza, des de [[1999]], el [[Premi Carles Sabater]] nomenant la millor cançó en català de l'any.<ref>{{ref-web |url= http://www.carlessabater.com/premi.htm| consulta=18-11-2010|títol=Premi Carles Sabater}}</ref>
L'[[Orquestra Nacional de Cambra d'Andorra]], dirigida i fundada el [[1992]] pel [[violí|violinista]] [[Gerard Claret]],<ref>{{ref-web |url= http://www.grupcreditandorra.com/files/noticia/pdf/DOSSIER_ONCA10_17a_Temporada.pdf |títol=Fundació ONCA | editor= [[Crèdit Andorrà]] |any=2010 | consulta=10 de desembre de 2010 }}</ref> celebra un certamen de cant amb fama internacional, avalat per [[Montserrat Caballé i Folch|Montserrat Caballé]], a més d'haver ofert concerts a Espanya, França i [[Bèlgica]] i participar regularment en els cicles del [[Palau de la Música Catalana]].
El [[2004]], Andorra va participar, per primera vegada, al [[Festival d'Eurovisió]] representada per [[Marta Roure Besolí|Marta Roure]]. Aquest fet va atreure l'atenció dels mitjans de comunicació de [[Catalunya]], ja que va ser la primera cançó entonada en [[català]] al festival. La cançó va ser eliminada a la semifinal, així com les composicions del [[2005]] (interpretada per [[Marian van de Wal]]), [[2006]] (interpretada per [[Jennifer|Jenny]]), [[2007]] (interpretada per [[Anonymous (grup)|Anonymous]]), 2008 (interpretada per [[Gisela Lladó Cánovas|Gisela]]) i [[2009]] (interpretada per la cantant [[Dinamarca|danesa]] [[Susanne Georgi]]).<ref>{{ref-web |url= http://www.avui.cat/noticia/article/7-vista/8-articles/291944--andorra-no-va-a-eurovisio-.html |títol=Andorra no va a Eurovisió! |obra= [[Avui]] |data=25 de gener de 2010 | consulta=2 de desembre de 2010 |llengua= }}</ref>
=== Mitjans de comunicació ===
==== Ràdio i televisió ====
{{VT|Ràdio i Televisió d'Andorra}}
[[Fitxer:RTVA32.JPG|thumb|Instal·lacions d'RTVA a Andorra la Vella]]
La primera emissora de ràdio comercial en emetre des d'Andorra va ser [[Ràdio Andorra]] que va estar en actiu des de [[1939]] fins a [[1981]].<ref>{{ref-web |url= http://aquiradioandorra.free.fr/Historique/HistoireAnnees.html |títol=Chronologie par années |obra= | editor=Aquí Radio Andorra |data= | consulta=2 de desembre de 2010 |llengua= francès}}</ref><ref name=":1">Bertrana, Univers (coord.). {{Ref-llibre|títol=L'Entorn comunicatiu d'Andorra|url= https://www.worldcat.org/oclc/945677455|data=2015| editorial=Universitat d'Andorra|lloc=Sant Julià de Lòria, Andorra|isbn=9789992030592}}</ref> El [[12 d'octubre]] de [[1989]], el Consell General va establir la ràdio i la televisió com serveis públics essencials en crear l'entitat gestora [[Ràdio i Televisió d'Andorra|ORTA]] convertint-se, el [[13 d'abril]] de [[2000]], en la societat pública Ràdio i Televisió d'Andorra, SA.
El [[1990]] es va fundar la ràdio pública [[Ràdio Nacional d'Andorra]]. El [[1998]], operaven 15 emissores [[Femtòmetre|FM]] i el nombre d'aparells de ràdio el [[1997]] era de 16.000.
Com a canal de televisió autòcton únicament existeix la cadena pública nacional [[Andorra Televisió]], creada el [[1995]], encara que el Govern promou l'emissió de canals internacionals dins del Principat. Les primeres emissions analògiques de televisió van ser amb les cadenes espanyoles [[La 1]], [[La 2]], la cadena catalana [[TV3]] i les franceses [[TF1]], [[France 2]] i [[France 3]] encara que en anys posteriors, i fins i tot emetent en analògic, es van anar introduint el canal català [[Canal 33]], la cadena espanyola [[Antena 3 (Espanya)|Antena 3]] i la francesa [[M6 (Canal de televisió)|M6]]. Amb l'arribada de la [[Televisió digital terrestre|TDT]], el [[25 de setembre]] de 2007, l'oferta televisiva es va ampliar amb cadenes espanyoles com [[Cuatro]], [[Telecinco]], [[LaSexta]], el canal català [[3/24]], el canal francès [[NRJ|NRJ12]], la portuguesa [[Rádio e Televisão de Portugal|RTP]], la nord-americana [[CNN|CNN International]], la britànica [[BBC World News|BBC World]] i el francoalemany [[Arte (TV)|ARTE]].<ref name=":1" /><ref>{{ref-web |url= http://www.sta.ad/espaioci/canals.htm |títol=Canals de TV i ràdio |obra= | editor= [[Servei de Telecomunicacions d'Andorra]] (STA) |data= | consulta=2 de desembre de 2010 |llengua= }}</ref>
El [[2010]] el [[Govern d'Andorra]] i la [[Generalitat de Catalunya]] van signar un acord perquè [[Andorra Televisió]] (ATV) es pogués veure a les comarques de l'[[Alt Pirineu]] català i es normalitzessin les emissions dels canals de [[Televisió de Catalunya]] ([[TV3]], [[el 33|33]], [[3/24]], [[Canal Super3]], [[Canal 3XL]] i [[Esport 3]]).<ref>{{ref-web |url= http://premsa.gencat.cat/pres_fsvp/AppJava/notapremsavw/detall.do?id=41072&idioma=0&departament=14&canal=15 |títol=Catalunya i Andorra signen un acord per compartir les televisions respectives |obra=gencat.cat | editor= [[Generalitat de Catalunya]] |data=25 de juny de 2010 | consulta=19 de desembre de 2010 |llengua= }}</ref>
==== Publicacions ====
Existeixen tres diaris andorrans: ''[[Bondia]]'' (de l'empresa editora La Veu del Poble, surt de dilluns a divendres), ''[[Diari d'Andorra]]'' (grup [[Premsa Andorrana]], de dilluns a diumenges), i ''[[el Periòdic d'Andorra]]'' (avui d'Andorrana de Publicacions, abans vinculat al [[Grupo Zeta]]; de dilluns a dissabtes).<ref name=":1" /> El Principat disposa d'una agència de notícies, [[Agència de Notícies Andorrana|ANA]],<ref name=":1" /><ref>{{ref-web |url= http://www.ana.ad/ca/home/info |títol=Informació |obra= | editor=Agència de Notícies Andorrana |data= | consulta=1 de gener de 2011 |llengua= }}</ref> a més del butlletí oficial de l'estat, [[Butlletí Oficial del Principat d'Andorra|BOPA]], i del parlament, Butlletí del Consell General.<ref>{{ref-web |url= http://www.andorramania.ad/andorra-diaris-premsa.php |títol=Diaris i premsa del Principat d'Andorra |obra= | editor=Andorramania.ad |data= | consulta=1 de gener de 2011 |llengua= }}</ref> Algunes d'aquestes publicacions també es reparteixen i/o es venen a la comarca de l'[[Alt Urgell]] i a Andorra es pot adquirir un ampli ventall de premsa principalment [[catalana]], [[espanyola]] i [[francesa]]. En alguns d'ells s'hi inclouen notícies andorranes com el diari [[Província de Lleida|lleidatà]] [[Segre (diari)|''Segre'']]. Hi ha un total de 112 publicacions nacionals i internacionals en sis idiomes, de les quals un 82% són en català, un 8,3% en castellà, un 8% en francès, un 1,4% en anglès i un 0,7% en portuguès i gallec.<ref name="82%">{{ref-web |url= http://www.radiocatalunya.ca/noticia/andorra-el-catala-ocupa-el-82-de-la-premsa-del-principat |títol=El Català ocupa el 82% de la premsa del Principat |obra= | editor=Radiocatalunya.ca |data= | consulta=1 de gener de 2011 |llengua= }}</ref> La història de la premsa andorrana comença en el període entre [[1917]] i [[1937]] amb l'aparició de diverses publicacions fetes per andorrans des de [[Barcelona]], a la [[dècada de 1950]] es comença a publicar al Principat, però no és fins al [[1974]] que apareix ''[[Poble Andorrà. Diari independent|El Poble Andorrà]]'' el primer diari d'Andorra, que, a més, fou l'únic diari en català durant dos anys fins a l'aparició de l'''[[Avui]]'' a [[Catalunya]].<ref name=":1" />
Altres publicacions destacades són el setmanari ''[[7 Dies]]'' (grup [[Premsa Andorrana]]), ''L'art de viure Andorra'', ''Butlletí mensual de conjuntura'', ''Casa Andorra Internacional'', ''Menairons'' i diverses publicacions oficials comunals entre d'altres.<ref name=":1" /><ref>{{ref-web |url= http://www.bibliotecanacional.ad/cat/sele_publi.htm |títol=Selecció de publicacions periòdiques conservades a la BN |obra= | editor= [[Biblioteca Nacional d'Andorra]] |data= | consulta=2 de gener de 2011 |llengua= }}</ref>
=== Esports ===
==== Jocs Olímpics ====
Andorra és membre del [[Comitè Olímpic Internacional]] des del [[1975]]<ref>{{ref-web |url= http://www.olympic.org/en/content/National-Olympic-Committees/andorra/ |títol=Andorra |obra=Olympic.org | editor= [[Comitè Olímpic Internacional]] |data=13 de gener de 2010 | consulta=2 de desembre de 2010 |llengua= anglès }}</ref> i participa en els [[Jocs Olímpics d'estiu]] i als [[Jocs Olímpics d'hivern|d'hivern]] des de [[1976]], que van tenir lloc a [[Mont-real]] amb una delegació de dos tiradors i un boxejador i a [[Innsbruck]] amb cinc [[esquí alpí|esquiadors alpins]].<ref>{{ref-web |url= http://www.coa.ad/index.php?option=com_content&view=article&id=48&Itemid=58 |títol=Els Inicis del Comitè Olímpic Andorra |obra= | editor= [[Comitè Olímpic d'Andorra]] |data=7 de maig de 2008 | consulta=2 de desembre de 2010 |llengua= }}</ref>
El [[2002]], la capital, Andorra la Vella, va intentar ser seu dels [[Jocs Olímpics d'hivern]] del [[2010]], però no es va classificar.<ref>{{ref-web |url= http://www.vilaweb.cat/ep/ultima-hora/461424/20020202/andorra-sollicitara-organitzar-jocs-olimpics-dhivern-2010.html |títol=Andorra sol·licitarà organitzar els Jocs Olímpics d'Hivern del 2010 |obra= | editor=Vilaweb |data=2 de febrer de 2002 | consulta=2 de gener de 2011 |llengua= }}</ref><ref>{{ref-web |url= http://www.nevasport.com/noticias/d/54/reacciones-tras-la-desestimacion-de-jaca-y-andorra-la-vella-por-parte-del-coi |títol=Reacciones tras la desestimación de Jaca y Andorra la Vella por parte del COI |obra= | editor=Nevasport |data=29 d'agost de 2002 | consulta=2 de gener de 2011 |llengua= castellà}}</ref> El 2008 es va estudiar formar part d'una candidatura conjunta amb [[Saragossa]] pel [[2018]].<ref>{{ref-web |url= http://www.nevasport.com/noticias/d/15252/candidatura-olimpica-conjunta-de-andorra--catalunya-y-aragon |títol=Candidatura olímpica conjunta de Andorra, Catalunya y Aragón |obra= | editor=Nevasport |data=10 d'octubre de 2008 | consulta=2 de desembre de 2010 |llengua= castellà}}</ref> Posteriorment, tot i la proposta informal que Andorra pogués col·laborar amb la [[candidatura Barcelona-Pirineus 2022]],<ref>{{ref-web |url= http://www.lavanguardia.es/deportes/noticias/20100122/53876308979/carod-propone-que-andorra-colabore-con-la-candidatura-barcelona-pirineos-generalitat-josep-lluis-car.html |títol=Carod propone que Andorra colabore con la candidatura 'Barcelona-Pirineos' |obra= | editor=La Vanguardia |data=22 de gener de 2010 | consulta=2 de desembre de 2010 |llengua= castellà }}</ref> l'[[ajuntament de Barcelona]] va declarar que no era possible presentar una candidatura de dos comitès olímpics.<ref>{{ref-web |url= http://www.diariandorra.ad/index.php?option=com_k2&view=item&id=1650 |títol=Barcelona no preveu vincular Andorra a la seva candidatura als Jocs d'hivern |obra= | editor=Diari d'Andorra |data=13 de gener de 2010 | consulta=2 de desembre de 2010 |llengua= }}</ref>
==== Jocs dels Petits Estats d'Europa ====
{{AP|Jocs dels Petits Estats d'Europa}}
Andorra va ser seu,<ref>{{ref-web |url= http://www.vilaweb.cat/www/diariescola/noticia?id=1310595 |títol=Jocs dels Petits Estats d'Europa d'Andorra 2005 |obra= Diari de l'Escola | editor=VilaWeb |data=30 de maig de 2005 | consulta=2 de desembre de 2010 |llengua= }}</ref> el [[1991]] i el [[2005]] dels [[Jocs dels Petits Estats d'Europa]], competició que a l'empara del [[Comitè Olímpic Internacional|COI]] s'organitza per a països europeus amb menys d'1 milió d'habitants.
==== Bàsquet i ciclisme ====
A la temporada [[1991]]-[[1992|92]], el [[Bàsquet Club Andorra]] va aconseguir l'ascens a la [[Lliga ACB de bàsquet|Lliga ACB]], de la mà de l'entrenador [[Eduard Torres Girbau|Edu Torres]]. L'equip de [[basquetbol|bàsquet]] va aconseguir el patrocini de l'empresa rellotgera [[Festina]], i va passar a denominar-se [[Festina Andorra]].<ref>{{ref-web |url= http://www.bca.ad/ca/noticies/174 |títol=Dinou anys després, una nova final |obra= | editor=Bàsquet Club Andorra |data=23 de setembre de 2010 | consulta=2 de desembre de 2010 |llengua= }}</ref>
El [[1993]],<ref>{{ref-web |url= http://hemeroteca.lavanguardia.es/preview/1994/02/07/pagina-33/33538498/pdf.html?search=ciclismo%20andorra%20festina |títol=El Lotus cierra su sede en Barcelona y se traslada a Andorra |obra= | editor= [[La Vanguardia]] |data=27 d'octubre de 1992 | consulta=2 de desembre de 2010 |llengua= castellà |format=PDF }}</ref> l'equip de [[ciclisme]] [[Festina (equip ciclista)|Festina]] va canviar el seu domicili social al Principat i fins al [[2001]], any de la seva desaparició, va participar en diverses edicions del [[Tour de França]], [[Giro d'Itàlia]] i [[Volta ciclista a Espanya]].
[[Melcior Mauri i Prat|Melcior Mauri]] va impulsar l'equip [[Andorra-Grandvalira (equip ciclista)|Andorra-Grandvalira]].<ref>{{ref-web |url= http://www.esciclismo.com/ampliada.asp?Id=10193 |títol=Presentados oficialmente los equipos Andorra-Grandvalira y ECP Continental Pro |obra=esciclismo | editor= |data= 27 de març de 2009| consulta=2 de desembre de 2010 |llengua= castellà }}</ref><ref>{{ref-web |url= http://www.rfec.com/vistas/noticias/cronica.aspx?id=5882 |títol=El equipo continental Andorra-Grandvalira se presentó oficialmente |obra= | editor=Federació Espanyola de Ciclisme |data=28 de març de 2009 | consulta=2 de desembre de 2010 |llengua= castellà }}</ref>
==== Esports d'hivern ====
[[Fitxer:Estacionesquiandorra.JPG|thumb|[[Grandvalira]] a la parròquia d'[[Encamp]].]]
[[Fitxer:Estació d'esquí Pas de la Casa, Andorra, 2006.JPG|thumb|[[Telecadira]] a Grandvalira.]]
L'[[esquí]] sovint és considerat com l'esport nacional,<ref>{{ref-web |url= http://www.diariandorra.ad/index.php?option=com_k2&view=item&id=2779&Itemid=429 |títol=‘Generació esquí estudi’ |obra= | editor=Diari d'Andorra |data=13 de març de 2010 | consulta=2 de desembre de 2010 |llengua= }}</ref> i a Andorra hi ha dos dominis esquiables formats per la unió de diverses estacions d'esquí, i un complex destinat al lleure on es pot practicar [[esquí de fons]]:<ref>{{ref-web |url= http://www.feec.org/Noticies/noticia.php?noti=3175 |títol=Les estacions andorranes presenten les novetats de la temporada |obra= | editor= [[Federació d'Entitats Excursionistes de Catalunya]] |data=1 de novembre de 2006 | consulta=2 de desembre de 2010 |llengua= }}</ref><ref>{{ref-web |url= http://larabassa.andorramania.com/ |títol=Camp de neu de la Rabassa |obra= | editor=Andorramania |data= | consulta=2 de desembre de 2010 |llengua= }}</ref>
* [[Grandvalira]]: estació d'[[esquí alpí]] formada per les antigues estacions de ''Pas de la Casa - Grau Roig'' i ''Soldeu El Tarter''.<ref name="grandvalira">[http://www.grandvalira.com/gv/main.aspx?lang=1§ion=98&subsection=112 Grandvalira], una mica d'història.</ref>
* [[Naturlandia]]: estació d'[[esquí de fons]] formada per l'antic ''Camp de neu de la Rabassa'' i que actualment és un centre de lleure i multiactivitats per diversificar l'oferta turística, iniciativa del comú de [[Sant Julià de Lòria]].
* [[Vallnord]]: estació d'[[esquí alpí]] formada per les antigues estacions de ''Pal-Arinsal'' i ''Ordino-Arcalís''.<ref name="pal">[http://www.vallnord.com/prensa_pdf/Pal-Arinsal_dp_04-05_CA.pdf Pal-Arinsal Mountain Park]. El futur de Pal-Arinsal: Vallnord.</ref>
Les dues últimes són propietat de tres comuns andorrans: Naturlandia del comú de [[Sant Julià de Lòria]]<ref>[http://www.diariandorra.ad/noticies/view.php?ID=9353 Diari d'Andorra], El comú entra al Govern el projecte de construcció del parc d'animals.</ref> i Vallnord dels comuns de [[la Massana]] i [[Ordino]].<ref name="capital">[http://www.terra.es/deportes/articulo/html/dpo62613.htm Vallnord], s'obra al capital privat.</ref>
El Principat també acull etapes de [[Pirena]], una competició de [[múixing]] iniciada el [[1990]].<ref>{{ref-web |url= http://www.vilaweb.cat/www/diariescola/noticia?id=798692 |títol=Pirena 2004 |obra= Diari de l'Escola | editor=VilaWeb |data=19 de gener de 2004 | consulta=2 de desembre de 2010 |llengua= }}</ref>
==== Futbol i futbol sala ====
La [[Federació Andorrana de Futbol]] organitza la lliga de futbol al Principat amb [[Lliga andorrana de futbol|Primera]] i [[Segona Divisió (Andorra)|Segona]] divisió, així com la [[Copa Constitució]] i la [[Supercopa andorrana de futbol|Supercopa]], on s'enfronten el campió de Lliga i el de Copa. El guanyador de Primera juga la ronda prèvia de la [[Lliga de Campions de la UEFA|UEFA Champions League]]. Els partits es juguen a l'[[Estadi Comunal d'Aixovall]].<ref>{{ref-web |url= http://www.foot-base.com/en/Stadium:_Estadi_Comunal_d%27Aixovall,_Aixovall,_Andorra |títol=Estadi Comunal d'Aixovall |obra=foot-base.com | editor= |data= | consulta=2 de desembre de 2010 |llengua= anglès}}</ref>
La [[Selecció de futbol d'Andorra|Selecció de futbol]] participa en competicions oficials, encara que mai no ha estat en cap [[Copa del Món de Futbol|Mundial]] ni [[Campionat d'Europa de futbol|Eurocopa]] i la seva primera i única victòria oficial va ser contra [[República de Macedònia|Macedònia]], per 1-0 amb gol de [[Marc Bernaus Cano|Marc Bernaus]] al minut 60, en un partit disputat a l'[[Estadi Comunal d'Aixovall]].
El [[Futbol Club Andorra]] juga en Primera Territorial catalana de la [[Lliga espanyola de futbol masculina]] en estar inscrit en la [[Reial Federació Espanyola de Futbol]]. El club té una secció de futbol sala, l'equip de la qual és el [[Butagaz Andorra]], que milita en la [[Lliga espanyola de futbol sala|Divisió de Plata]] espanyola.<ref>{{ref-web |url= http://www.rtva.ad/noticia.aspx?id=27284 |títol=L'Andorra continua imparable a primera territorial catalana |obra= | editor=Ràdio i Televisió d'Andorra |data=24 d'octubre de 2010 | consulta=2 de desembre de 2010 |llengua= }}</ref>
=== Festes oficials ===
Generalment, els dies festius són de compliment obligatori, retribuïts i no recuperables per a les indústries en general, oficines, establiments bancaris, perruqueries, transport i distribució de mercaderies i serveis no relacionats directament amb el turisme.<ref>{{ref-web |url= http://www.ccis.ad/cat/estructura.asp?id_estructura=94 |títol=Calendari laboral i comercial 2009 |obra= | editor=Cambra de Comerç, Indústria i Serveis d'Andorra |data= | consulta=2 de desembre de 2010 |llengua= }}</ref> El [[14 de març]] de [[2009]] ha coincidit amb [[dissabte]] i el govern andorrà, a petició d'alguns sectors de la patronal, ha permès obrir les empreses dedicades al comerç, originant un debat en la societat andorrana i protestes per part del Comú d'[[Andorra la Vella]], [[sindicat]]s i associacions.<ref name="entrevista" />
La [[Diada de Meritxell]] el [[8 de setembre]] és la diada nacional d'Andorra en honor a la patrona, la [[Mare de Déu de Meritxell]], declarada l'any [[1873]]. Entre d'altres, un dels actes més destacats és la peregrinació al [[santuari de Meritxell]] de la parròquia de [[Canillo]], i la vetlla de Santa Maria de Meritxell a la vigília amb una processó de torxes des del monument dels Pareatges fins al santuari.<ref>{{ref-web |url= http://www.festes.org/articles.php?id=362 |títol=Diada de Meritxell |obra= | editor=Festes.org |data= | consulta=15 de desembre de 2010 |llengua= }}</ref>
{| < align="center " > class=wikitable
|+ style="font-size:120%" |'''Festes Nacionals'''
|- style="background:#efefef; "
! Data
! Nom local
|-
| 1 de gener
|[[Cap d'any|Any nou]]
|-
| 14 de març
|Dia de la [[Constitució d'Andorra|Constitució]]
|-
| 8 de setembre
| Nostra Senyora de Meritxell
|-
| 25 de desembre
| [[Nadal]]
|-
|}
== Andorrans cèlebres ==
{{AP|Andorrans}}
* [[Enric Marfany i Gosset]] (1877-1957), organista
* [[Esteve Albert i Corp]] (1914-1995), poeta, autor teatral i promotor cultural
* [[Manuel Anglada i Ferran]] (1918-1998), estudiós de la cultura popular catalana d'Andorra
* [[Rossend Marsol Clua]] (1922-2006), escriptor
* [[Òscar Ribas i Reig]] (1936), cap de govern d'Andorra. Sota el seu mandat, el 1994, Andorra va esdevenir membre de les [[Nacions Unides]]
* [[Antoni Morell i Mora]] (1941), escriptor
* [[Josep Enric Dallerès]] (1949), escriptor
* [[Albert Salvadó i Miras]] (1951), escriptor
* [[Lluís Claret i Serra]] (1951), violoncel·lista
* [[Maria Reig i Moles]] (1951), empresària i política. Va participar en la redacció de la [[Constitució d'Andorra]]
* [[Joan Peruga Guerrero]] (1954), escriptor
* [[Marc Cartes i Ivern]] (1970), actor
* [[Stéphanie Jiménez]] (1974), corredora de muntanya
* [[Albert Celades i López]] (1975), futbolista
* [[Roger Casamajor]] (1976), actor
* [[Marc Bernaus Cano]] (1977), futbolista
* [[Àlex Antor i Seignourel]] (1979), esquiador
* [[Marta Roure i Besolí]] (1981), cantant
* [[Anonymous (grup)|Nicki Francesca]], més conegut com a [[Nick Gain]] (1989), cantant
* [[Isak Férriz]] (1979), actor
* Dani Fornell (1983), esquiador{{CN|data=abril de 2015}}<ref>{{Ref-web|url = http://freerideworldtour.com/rankings/518|títol = Freeride World Tour| consulta = 12/04/2014|llengua = anglès| editor = |data = }}</ref>
== Vegeu també ==
{{Portal d'Andorra}}
* [[Llista de coprínceps d'Andorra]]
* [[Nomenclàtor d'Andorra]]
* [[Sistema educatiu d'Andorra]]
== Referències ==
{{referències}}
== Enllaços externs ==
{{wikimedia|commons=Andorra|wikt=Andorra |q=Andorra}}
* [http://www.govern.ad/ Govern d'Andorra]
* [http://www.andorra.ad/ Andorra Turisme]
* {{GEC|0003858|Andorra}}
* [https://www.cia.gov/library/publications/resources/world-leaders-1/AN.html Cap d'estat i membres del govern], al web de la [[CIA]]. {{en}}
* [https://www.cia.gov/library/publications/the-world-factbook/geos/an.html Andorra] a [[The World Factbook]]. {{en}}
* [http://www.loc.gov/rr/international/hispanic/andorra/andorra.html Portals to the World]{{Enllaç no actiu|data=2018}} de la [[Biblioteca del Congrés dels Estats Units]]. {{en}}
* [http://eudocs.lib.byu.edu/index.php/History_of_Andorra:_Primary_Documents History of Andorra: Primary Documents] d{{'}}''EuroDocs'' {{en}}
* [http://www.nytimes.com/slideshow/2010/08/27/business/global/28andorra-slideshow.html A New Path for Andorra] - Presentació de diapositives de ''[[The New York Times]]'' {{en}}
{{wikivoyage|Andorra|en}}
{{Subdivisions dels Països Catalans}}
{{Europa}}
{{Article de qualitat}}
{{Autoritat}}
[[Categoria:Andorra| ]]
[[Categoria:Articles de qualitat de ciències de la Terra]]
| |||