Quitina: diferència entre les revisions

El terme ''quitina'' deriva del mot grec '''χιτών''', que significa ''túnica''. La primera llengua on en la literatura científica hom va derivar la paraula grega va ser en una obra en francès de l'any 1821<ref>{{Ref-llibre|cognom=Odier|nom=Auguste|títol=Mémoire sur la composition chimique des parties cornées des insectes|url=|edició=|llengua=francès|data=|editorial=Mémoires de la Société d'Histoire Naturelle de Paris|lloc=París|pàgines=29-42|isbn=|citació=… la Chitine (c'est ainsi que je nomme cette substance de chiton, χιτον, enveloppe) …[pàgina 35]}}</ref>

En la seva forma pura i no modificada, la quitina és [[Transparència|translúcida]], [[flexible]], [[Resistència mecànica|resistent]] i força [[Duresa|dura]]. Tanmateix, en la majoria dels artròpodes, sovint es modifica, i es produeix en gran mesura com a component de materials compostos, com en la esclerotina, una matriu de proteïnes curtes, que forma gran part de l'[[exoesquelet]] dels insectes. Combinat amb carbonat de calci, com en les petxines de crustacis i mol·luscs, la quitina produeix un compost molt més resistent als esforços. Aquest material compost és molt més dur i més rígid que la quitina pura, i és més dur i menys fràgil que el [[Carbonat de calci|carbonat de calci]] pur.<ref>{{Ref-llibre|cognom=Campbell|nom=N. A.|títol=Biology (4th edition)|url=|edició=4|llengua=anglès|data=1996|editorial=Benjamin Cummings|lloc=New Work|pàgines=69|isbn=0-8053-1957-3}}</ref> Una altra diferència entre formes pures i compostes es pot veure comparant la paret corporal flexible d'una eruga (principalment de quitina) a l'èlitre rígid i lleuger d'un escarabat (que conté una gran proporció d'esclerotina).<ref>{{Ref-llibre|cognom=Gilbert|nom=Lawrence I.|títol=Insect development : morphogenesis, molting and metamorphosis|url=|edició=|llengua=anglès|data=2009|editorial=Elsevier/Academic Press|lloc=Amsterdam- Boston|isbn=978-0-12-375136-2}}</ref>