Cesó Fabi Vibulà: diferència entre les revisions

Fou ''[[qüestor|questor parricidi]]'' el [[485  aC]] i amb el seu col·lega [[Luci Valeri]] va acusar a [[Espuri Cassi Viscel·lí]] que fou finalment condemnat a mort, i això sumat al fet que el seu germà [[cònsol romà|cònsol]] [[Quint Fabi Vibula I]] no va repartir el botí de guerra entre els soldats, va provocar l'odi dels [[plebeus]] contra els [[Vibulà]]; tot i així els [[patricis]] van aconseguir fer elegir Cesó com a cònsol pel [[484  aC]] junt amb [[Luci Emili Mamerc]].

El [[481  aC]] Cesó fou cònsol per segona vegada amb [[Espuri Furi Fus]]; al començament es va oposar als intents del tribú [[Espuri Icili]] o Licini que volia fer aprovar una llei agrària i impedia que els cònsols aixequessin tropes contra [[Veïs]] i els [[eques]], en guerra contra Roma; Icili va trobar l'oposició d'algun dels seus col·legues i les tropes van poder ser aixecades i Cesó va poder atacar els [[Veïs|veients]] i eques, als que va derrotar només amb la cavalleria, però quan la infanteria havia de perseguir als derrotats es van amotinar reclamant la llei agrària d'Icili, i van abandonar el camp.

El [[480  aC]] va lluitar altre cop contra Veïs servint sota el seu germà [[Marc Fabi Vibulà I]], que era llavors cònsol amb [[Gneu Manli Cincinnat]]. Quint Fabi Vibulà va morir en la lluita i Cesó i Marc es van destacar per la seva valentia i van posar en fuita a l'enemic. L'excepcional comportament dels ''Fabii'' en aquesta batalla els va guanyar el favor de les tropes i encara més quan van dedicar molta atenció als ferits que van enviar a les cases dels patricis i a la seva pròpia. A partir de llavors els ''Fabii'' patricis van abraçar la causa dels plebeus i van decidir garantir els seus drets

El [[479  aC]] Cesó fou cònsol una tercera vegada amb [[Tit Virgini Tricost Rutil]]. Va demanar als patricis de compartir les terres conquerides amb els plebeus abans que algun tribú demanés una llei agrària. Però la majoria dels patricis no els van fer cas i encara van considerar als ''Fabii'' com a traïdors. Va lluitar contra els eques amb ple suport dels plebeus; els eques es van retirar a les seves places fortes i el seu territori fou devastat; va tornar a temps de salvar l'exèrcit del seu col·lega que estava rodejat pels veients i en gran perill.

La sortida dels ''[[Fabii]]'' de la ciutat fou cèlebre a la història de Roma: 306 Fabis patricis es van reunir al [[Quirinal]] a la casa de Cesó i van sortir cap a la [[porta del Carmental]] dirigint-se a la riba del [[Cremera]] on van construir una [[fortalesa]]; sens dubte els acompanyaven dones, fills, [[esclau]]s i [[client romà|clients]] i [[Dionís d'Halicarnàs]] diu que eren en total 4.000 persones; des de la fortalesa van fer incursions en territori de Veïs; aquesta ciutat es va aliar a altres ciutats dels [[etruscs]] i van assetjar la fortalesa dels Fabis que van rebre ajut d'un [[exèrcit romà]] sota el cònsol [[Luci Emili Mamerc]] que va derrotar els etruscs el [[478  aC]]; es va signar una treva per un any, però, en expirar, els etruscs van tornar a l'atac i els Fabis foren finalment destruïts en el consolat de [[Gai Horaci Púlvil]] i [[Tit Meneni Agripes Lanat]] ([[477  aC]]), potser després de caure en una emboscada en una data que tradicionalment se situa el [[18 de juny]] del [[477  aC]]. Només es va salvar el fill de [[Marc Fabi Vibulà]] de nom [[Quint Fabi Vibulà II]].

[[Categoria:Cònsols romans de la dècada del 470  aC]]