Jean-Baptiste Lamarck: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
mCap resum de modificació |
expandeixo l'article, aporto referències |
||
Línia 2:
{{Botànic|Lam. o Lamk}}
{{Infotaula persona}}
'''Jean-Baptiste-Pierre-Antoine de Monet''', '''cavaller de [[comtat de la Mark|La Marck]]''' ([[1 d'agost]] de [[1744]] - [[18 de desembre]] de [[1829]]) va ser un [[història natural|naturalista]] francès i un dels primers a defensar la idea de l'[[evolució]] dels éssers vius i proposar una teoria coherent sobre l'evolució de la vida a partir de [[llei natural|lleis naturals]]. Lamarck, com la major part dels seus contemporanis, acceptava l'existència de l'[[Herència de caràcters adquirits|herència dels caràcters adquirits]], que era un dels components de la seva teoria evolutiva. Aquests tipus d'herència acostuma a rebre el nom de [[lamarckisme]], i durant la segona part del segle XX ha estat molt desacreditada, però en el darrers anys el nous descobriments especialment en epigenètica han obert un nou debat entorn d'aquest tipus d'herència. També va ser un dels primers naturalistes a usar el terme [[biologia]]. La publicació de la seva obra principal, ''[[Philosophie zoologique|Filosofia zoològica]]'', el 1809 coincideix amb el naixement de [[Charles Darwin]], qui va formular una teoria evolucionista que vindria a superar el lamarckisme: el [[darwinisme]]. Lamarck va fer importants contribucions a la botànica i a la zoologia, i se'l considera l'iniciador de la paleontologia dels invertebrats.
== Biografia ==
Línia 21:
=== La “Flora francesa” ===
La primera publicació d'una obra seva, ''[[Flora francesa]]'' (en tres volums), va ser la primavera del [[1779]], quan Lamarck tenia trenta-cinc anys. ''Flora francesa'' es va convertir en una obra de referència i va merèixer la confiança
El [[1781]] neix el seu segon fill, André, i el mateix any Buffon aconsegueix que Lamarck sigui nomenat corresponsal del Jardí i del Gabinet del Rei (el [[Jardí Reial de les Plantes Medicinals|Jardí Reial]]) per a visitar les principals institucions científiques d'Europa i representar-hi el Jardí Reial francès. En realitat es tracta d'una maniobra de Buffon per a que Lamarck acompanyi el seu fill, Georges Louis Marie Leclerc de Buffon, durant el viatge i que Georges Luis Marie es faci acceptar pels cercles científics europeus i tard o d'hora heredi la plaça del seu pare a la intendència del Jardí del Rei. El viatge dura de maig fins a desembre.<ref name="lamarck-cnrs"/><ref group="nota">Tot i essent el fill del cèlebre Buffon, Georges Louis Marie Leclerc de Buffon no tenia les influències necessàries a la cort i el 1788 la plaça d'intendent del Jardí Reial de les Plantes Medicinals escaigué a [[Auguste Charles César de Flahaut de La Billarderie]] (1724-1811). Georges Louis Marie es dedicà aleshores a una carrera militar i, durant la Revolució Francesa, per ser fill d'un arsitòcrata cèlebre i estimat pel rei, fou guillotinat el 10 de juliol del 1794.</ref> Malgrat els esforços de Buffon per a que s'afavorís el seul fill, el 1788 és [[Auguste Charles César de Flahaut de La Billarderie]] (1724-1811) qui li succeix en la plaça d'intendent al Jardí Reial (veugeu nota al peu de l'article) i el fet que De La Billarderie és un parent llunyà de Lamarck permet que aquest accedeixi a la plaça de guardià de l'Herbari Reial, un càrrec amb un sou no gaire elevat, amb la consequència que Lamarck es veu obligat a fer classes per a complementar els seus ingresos.
Durant els anys [[1783]] al [[1786]] és nomenat membre associat de l'Acadèmia de les Ciències i dirigeix els dos primers volums de Botànica de l'[[Enciclopèdia Metòdica]]. L'any [[1786]] neix el seu tercer fill, Antoine.▼
▲
Entre el [[1791]] i el 1792 neixen les seves filles Guillaume Emmanuel Auguste i Aménaïde Cornélie i mor la seva esposa Marie Anne Rosalie Delaporte, quedant Lamarck amb els seus cinc fills.
=== La Revolució Francesa ===
La [[Revolució Francesa]]
El mateix any es casa amb Victoire Charlotte Reverdy, amb la qual tindria dues filles més: Aristide, nascuda el 1794, i Eugénie, nascuda el 1797. Victoire mor a a la fi de l'any 1797 als 24 anys. L'any següent Lamarck es torna a casar per tercera vegada, amb Julie Mallet. El 1797 es crea un Institut Nacional per a substituir les anteriors Acadèmies i Lamarck és nomenat membre de la secció de Botànica, on assistirà a totes les sessions durant els següents 32 anys.
Durant aquests anys participa en l'elaboració del [[calendari republicà]], basat en els cicles de la natura, i comença a donar les seves classes al Museu, classes que l'haurien de dur a la publicació de la seva obra cabdal, ''Filosofia zoològica''. En aquella època inicia les seves publicacions en el camp de la meteorologia i la hidrogeologia. Publica diversos treballs, com ''De la influència de la lluna a l'atmosfera terrestre'', una memòria que suposarà el primer esbós de la Hidrogeologia, que publicarà el [[1802]], i els ''Anuaris Meteorològics'' (1799-1809) que van tenir força renom i van animar la possibilitat de desenvolupar una meteorologia científica.▼
▲Durant aquests anys participa en l'elaboració del [[calendari republicà]], basat en els cicles de la natura, i comença a donar les seves classes al Museu, classes que l'haurien de dur a la publicació de la seva obra cabdal, ''[[Philosophie zoologique|Filosofia zoològica]]''. En aquella època inicia les seves publicacions en el camp de la meteorologia i la hidrogeologia. Publica diversos treballs, com ''De la influència de la lluna a l'atmosfera terrestre'', una memòria que suposarà el primer esbós de la Hidrogeologia, que publicarà el [[1802]], i els ''Anuaris Meteorològics'' (1799-1809) que van tenir força renom i van animar la possibilitat de desenvolupar una meteorologia científica.
=== La teoria de la transformació de les espècies ===
En el seu discurs d'obertura del curs de l'any 8 de la república al Museu ([[1800]]), anuncia per primera vegada el que serien les bases de la seva teoria de la transformació de les espècies. El discurs seria publicat l'any següent amb el títol ''Sistema dels animals sense vèrtebres o Taula general de les classes, els ordres i els gèneres dels animals''. En aquesta obra, precursora de la cèlebre ''Història Natural dels animals sense vèrtebres'' (1816-1822), apareixen ja les tesis essencials de la seva doctrina transformista i es fa palès el seu abandonament de les tesis [[fixisme|fixistes]]. És possible que en l'obra hi hagi influències de [[Pierre Jean George Cabanis]] o d'[[Erasmus Darwin]], l'avi de Charles Darwin.
L'any [[1802]] presenta a l'Institut Nacional les seves ''Investigacions sobre l'organització dels cossos vius'', una obra que prefigura la seva ''[[Philosophie zoologique|Filosofia zoològica]]'' i on s'utilitza per primera vegada el terme [[biologia]] i on admet obertament que l'home prové dels simis. També comença a publicar els resultats dels nombrosos estudis que fa sobre els fòssils del voltant de París (''Memòries sobre els fòssils del voltant de París'', 1802-[[1806]]).
Durant aquesta època es fa manifesta la contraposició entre [[Georges Cuvier]] i Lamarck. Lamarck ja s'havia oposat el 1794 al fet que Cuvier obtingués una plaça de naturalista al Museu i, avançant [[Lyell]], havia manifestat la seva oposició a les tesis [[catastrofisme|catastrofistes]] que defensava Cuvier. Ara, Cuvier critica amb violència i ridiculitza les idees de Lamarck, especialment les relacionades amb la formació dels éssers vius mentre Lamarck l'ataca en els discursos d'obertura dels cursos al Museu.
El [[1809]] publica ''[[Philosophie zoologique|Filosofia zoològica]]'', una obra que no assoliria la celebritat fins a la sortida a la llum de les idees darwinistes (1859). Llavors serà reimprès i traduït a nombroses llengües. De fet, el mateix Charles Darwin, en la tercera edició del seu llibre ''L'origen de les espècies'' agraeix la contribució científica de Lamarck, i reconeix que Lamarck va ser el primer científic a exposar la idea que els éssers vius segueixen les lleis naturals. Darwin manifesta també la influència que sobre ell van tenir les obres ''Filosofia zoològica'' i ''Història Natural dels animals sense vèrtebres'', que es publicaria entre els anys [[1815]] i [[1822]] i que recull les concepcions de Lamarck sobre l'evolució dels éssers vius.
Al final de 1809 Lamarck, en una recepció dels membres de l'Institut, va oferir el seu llibre a l'emperador [[Napoleó]] qui, creient que es tractava del darrer Anuari Meteorològic, va retreure públicament Lamarck de fer prediccions sobre el temps. Lamarck va renunciar a continuar fent els anuaris.
Linha 54 ⟶ 55:
=== La traducció de les obres de Lamarck a Catalunya ===
La primera obra de Lamarck que va aparèixer a Catalunya va ser la traducció gairebé complerta dels dos primers volums de la ''Histoire naturelle des végétaux'' apareguts l’any 1803, que el naturalista francès havia escrit en el marc del ''Cours complete d’Histoire Naturelle''. La traducció al castellà d’aquesta obra
L’obra més traduïda ha estat la seva obra més famosa, la ''[[Philosophie zoologique]]''. La primera traducció al castellà va aparèixer fora del Principat, a València. La traducció la va fer José González Llana i va ser publicada l’any 1911 per l’editorial “F. Sempere y Compañia, editores”. Es tracta de la traducció de la primera part de l’obra i no del tot completa. L’any 1986 l’editorial barcelonina “Alta Fulla” va publicar un facsímil d’aquesta primera traducció, afegint-hi la traducció de l’advertència i el primer paràgraf del discurs preliminar.
L’any 1971 l’editorial Mateu de Barcelona publicà una segona traducció al castellà de la ''Philosophie zoologique'', feta per Núria Vidal. Es tracta també de la traducció de la primera part de l’obra y no complerta, ja que no inclou la major part del capítol vuitè i l'addició final.
Linha 65 ⟶ 66:
== Les obres ==
Aquesta és una selecció de les principals obres de Lamarck ([http://www.lamarck.cnrs.fr/bibliographie/biblio_de_lamarck.php?lang=fr llista completa])
* ''Encyclopédie méthodique. Illustrations des genres, tomes I, II'' (1791-93),
* ''Encyclopédie méthodique. Botanique'', 8 volums dels quals els volums I (1783), II (1786) i III (1789) van ser dirigits per Lamarck (1783-1789),
Linha 72 ⟶ 73:
* ''[http://www.lamarck.cnrs.fr/ice/ice_book_detail.php?lang=fr&type=text&bdd=lamarck&table=ouvrages_lamarck&bookId=38&typeofbookId=1&num=0 L'histoire naturelle des animaux sans vertèbres]'' (1815-1822).
==
=== Notes ===
<references group="nota"/>
=== Referències ===
{{referències}}
== Bibliografia ==
Linha 93 ⟶ 97:
| ref =
}}
* CAMÓS|, Agustí "Introducció". A: LAMARCK, ''[[Philosophie zoologique|Filosofia zoològica
* CORSI, Pietro ''Lamarck. Genèse et enjeux du transformisme 1770-1830''. París, CNRS ÉDITIONS, 2001.
* LAMARCK, J-B. ''Filosofía zoológica'' (presentació de Joan Senent, traducció de Núria Vidal). Barcelona: Editorial Mateu, col·lecció Maldoror, 1971, 277 p.
* LAMARCK, J-B. ''Filosofía zoológica'' (facsímil de la traducció de José González Llana de 1911). Barcelona: Editorial Alta Fulla, 1986, 276 p. {{ISBN|84-86556-08-2}}
* LAMARCK, ''[[Philosophie zoologique|Filosofia zoològica]]'' (traducció i notes Agustí Camós) Col·lecció Clàssics de la Ciència, Barcelona, IEC, ed Pòrtic, Eumo ed.
* LAURENT, Goulven (dir) ''Jean-Baptiste Lamarck 1744-1829''. París, CTHS, 1997.
Linha 109 ⟶ 113:
{{Autoritat}}
{{ORDENA:Lamarck, Jean Baptiste}}
[[Categoria:Escriptors francesos del segle XIX]]
[[Categoria:Biòlegs evolutius]]
| |||