Andes: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
m →Andes australs: correcció |
m Robot treu caràcters de control Unicode |
||
Línia 5:
La seva part meridional serveix de frontera natural entre Xile i l'Argentina. A la zona central, els Andes s'eixamplen i formen una regió de terres altes coneguda com l'''Altiplà'' o Altiplà Andí. L'[[Altiplà Andí|Altiplà]] és compartit pel Perú, Bolívia i Xile. La serralada s'estreny de nou al nord del Perú i es torna a eixamplar a Colòmbia.
La seva màxima altitud és el cim de l'[[Aconcagua]], en la [[província de Mendoza]] ([[Argentina]]). És la muntanya més alta d'Amèrica, i queda just per sota de l'alçada dels 7.000
La serralada dels Andes es va formar al final de l'[[era secundària]], durant el període anomenat [[cretaci superior]], pel moviment de [[subducció]] de la [[placa de Nazca]] sota la [[placa sud-americana]]. Els moviments sísmics i l'activitat volcànica posterior han tingut molta més importància en la configuració del relleu que els agents [[Erosió|erosius]] externs. En la morfologia actual s'hi troben elevades serralades, juntament amb extensos [[Altiplà|altiplans]] longitudinals paral·lels als gran eixos muntanyosos.
Línia 48:
La classificació de les diverses zones de la serralada andina ha anat canviat al llarg del temps, predominant, durant un llarg període, una nomenclatura associada a les divisions politicoadministratives. Encara se sol parlar d'Andes veneçolans, colombians, equatorians, etcètera. El [[1973]], el [[geòleg]] [[Augusto Gansser]]<ref>Gansser, A. 1973. Facts and theories on the Andes. Journal of the Geological Society, Vol. 129, p. 93-131.</ref> va proposar una divisió basada en l'observació científica de les característiques morfològiques de la serralada:
* '''Andes septentrionals''': a nord del [[golf de Guayaquil]] (4
* '''Andes centrals''': entre el [[golf de Guayaquil]] i el [[golf de Penas]] (46
* '''Andes australs''': al sud del [[golf de Penas]], Andes patagònics i Andes del foc ([[Terra del Foc|Illa Gran de la Terra del Foc]]).
Línia 70:
==== Andes australs ====
* ''' Zona volcànica austral (ZVA):''' des de la latitud del [[golf de Penas]] fins als confins de l'[[Illa Gran de la Terra del Foc]] i altres illes adjacents.
* ''' Andes patagònics:''' correspon a la zona al sud del [[cerro Tronador]] a [[Xile]] i l'[[Argentina]], fins a l'[[estret de Magallanes]], on s'interromp totalment la cadena muntanyosa. Les seves altituds mitjanes oscil·len entre els 1.500 i els 2.000
* ''' Andes del foc o serralada de Darwin:''' immediatament al sud de l'estret de Magallanes, els Andes tornen a fer gala de majestuositat amb alçades superiors als 2.000
=== Descripció de les zones principals ===
==== Andes septentrionals ====
Al sud de [[Colòmbia]], a la frontera amb [[Equador]], els Andes constitueixen una sola serralada amb pics volcànics de fins a 5.000
La '''[[serralada Central]]''' està separada de l'[[Serralada Occidental|Occidental]], una distància mitjana de 400 [[km]], per una falla geològica ocupada pel [[riu Patía]] al sud i pel [[riu Cauca]] al nord. La '''[[serralada Oriental]]''' gradualment es va separant cap a l'est, creant la conca del riu més important de Colòmbia, el [[riu Magdalena]]. Aquesta serralada s'estén cap al nord i al [[Norte de Santander|Departament de Norte de Santander]] se subdivideix en dos braços; el braç oriental penetra al territori de Veneçuela, on obté el nom de [[serralada de Mérida]] de les que les seves continuacions naturals donen pas a la formació '''Lara-Falcón''' i tenen una allunyada relació amb les serralades del Litoral Central ([[Caracas]], [[Valencia (Veneçuela)|Valencia]], [[Maracay]]) i Oriental ([[Puerto La Cruz]], [[Barcelona (Veneçuela)]]).
El braç occidental, anomenat [[Serralada del Perijá]], es desprèn d'aquesta cap al nord i forma la frontera natural colombianoveneçolana i gradualment va perdent alçada i arriba al [[Carib]] a la [[punta Gallinas]] a la [[península de Guajira]], a l'extrem nord de [[Colòmbia]]. Al Perijá s'acosta a la ''Sierra Nevada de Santa Marta'' formant una vall per on passa el [[riu César]]. La [[Serra Nevada de Sant Marta]] és l'estructura muntanyosa més alta de Colòmbia: 5.775
Les tres serralades tenen pics principalment de formació volcànica de més de 4 kilòmetres. La [[Serralada Central|Central]] i l'[[Serralada Orienta|Oriental]] tenen pics de més de 5.000
Les ciutats importants dels Andes septentrionals són [[Bogotà]], [[Cali]] i [[Medellín]] a [[Colòmbia]], [[Quito]] i [[Riobamba]] a l'[[Equador]] i [[San Cristóbal (Veneçuela)|San Cristóbal]] i [[Mérida (Veneçuela)|Mérida]] a [[Veneçuela]].
Línia 89:
Els Andes centrals s'estenen des del [[nus de Pasto]] fins al [[nevado Tres Cruces]] a [[Xile]].
La disposició de les carenes muntanyoses és de dos carenes separades per l'[[altiplà andí]].
L'alçada màxima d'aquesta regió és el [[Huascarán]] (6.768
S'originen dos grans llacs, el [[Llac Titicaca|Titicaca]] i el [[Llac Poopó|Poopó]]. Els [[Altiplà|altiplans]] interiors són les ''pampes'' bolivianes. El [[clima]] és àrid i càlid, i el bioma predominant és el desèrtic. La població es concentra més al mateix [[altiplà]] i a les costes.
Línia 97:
Els Andes australs s'estenen fins a l'extrem sud de l'[[Amèrica del Sud]]. Aquesta regió concentra gairebé la totalitat dels tipus climàtics. Pot ser subdividida, a la vegada, en:
;[[Andes de transició]]: aquí s'hi troben els pics més elevats, encara que l'alçada mitjana baixa. Els passos són difícils i escarpats. Estan constituïts per sengles dorsals separades per una vall longitudinal d'entre 10 i 40 kilòmetres d'ample. A l'oest s'hi troba la [[serralada de la Costa]], que amb prou feines supera els 2.000
;[[Andes patagònic]]: la serralada dels Andes es torna la macroforma predominant, les alçades descendeixin dràsticament degut en part a l'erosió glaciar que ha creat una costa d'arxipèlags i fiords, però les alçades relatives de les muntanyes les fan de les més cobejades per muntanyencs de tot el món, ja que aquestes muntanyes tenen les seves bases gairebé a nivell del mar. Les alçades principals són el [[cerro Tronador]] (3.478 m.), el [[Monte San Valentín]] (4.058 m.), el [[Monte Fitz Roy]] (3.405 m.), el [[cerro Torre]] (3.150 m.), el [[cerro Paine Grande]] (3.240 m,) i les majestuoses [[Massís del Paine|torres del Paine]] (3.000 m.). La [[serralada Darwin]] a la porció xilena de l'[[illa Gran de la Terra del Foc]] presenten les últimes grans elevacions abans que els Andes se submergeixin sota el mar. El [[monte Darwin]] és el més alt de la Terra del Foc (2.488 m.), seguit pel [[monte Sarmiento]] (2.350 m.).
Línia 106:
== Clima ==
[[Fitxer:Andes1a.JPG|thumb|Andes Centrals]]
El clima dels Andes depèn en gran mesura de la situació, altitud i proximitat al mar. La secció sud de la serralada és una zona plujosa i freda i en canvi els Andes Centrals tenen un clima sec. Els Andes septentrionals són típicament plujosos i càlids, amb una temperatura mitjata de 18
|nom =
|títol=Climate of the Andes
Línia 117:
Argentina i Xile comparteixen els pics més alts dels Andes, seguits pels pics presents a la [[cordillera Blanca]] situada al Perú, la [[Cordillera Central (Bolívia)|cordillera Reial de Bolívia]] i els Andes equatorians.
El cim més alt és l'[[Aconcagua]] que, amb els seus 6.962
Al sud del Perú, prop de [[Cuzco]], s'hi troba el [[nus de Vilcanota]], que arriba al seu punt més alt amb el [[cerro Ausangate]] (6.380 m). En aquesta serralada hi està ubicada la [[glacera de Quelccaya]], una de les dues úniques glaceres planes de les zones tropicals del món. Aquesta singularitat ha permès estudiar al seu gel els canvis climàtics ocorreguts al tròpic des de l'última era glacial.
Línia 166:
| align=center| 6.962 || [[Aconcagua]] || || [[Província de Mendoza]] || {{ARG}}
|-
| align=center| 6.891 || [[Ojos del Salado]]<ref>La muntanya més alta ubicada de forma íntegra dins de territori xilè és el [[Pular (volcà)|volcà Pular]] de 6.233
|-
| align=center| 6.768 || [[Huascarán]] || [[Serralada Blanca]] || [[Departament d'Ancash]] || {{PER}}
Línia 174:
| align=center| 6.310 || [[Chimborazo]] || [[Serralada Occidental]] || [[Província de Chimborazo]] || {{ECU}}
|-
| align=center| 5.364 || [[Nevado del Huila]]<ref>La muntanya més alta de Colòmbia és el [[Pico Simón Bolívar]] de 5.775
|-
| align=center| 5.007 || [[Pic Bolívar]] || [[Sierra Nevada de Mérida|Sierra Nevada]] ||[[Estat de Mèrida]] || {{VEN}}
Línia 395:
== Enllaços externs ==
* [http://www.andes.org.uk/andes-information-files/6000m-peaks.htm Els pics dels Andes de més de 6.000
{{Projectes germans|commons=Andes}}
| |||