|
| dinastia = Selèucida
}}
'''Antíoc II Theós''' ([[286 aC]]–[[246 aC]]) fou rei selèucida de Síria del [[261 aC]] al [[246 aC]]. Era fill d'[[Antíoc I Sòter]] i de la princesa Estratonice, filla de [[Demetri Poliorcetes]].
[[Fitxer: AntiochusII.jpg|thumb|esquerra|Moneda d'Antíoc II. La inscripció grega diu: ΒΑΣΙΛΕΩΣ ΑΝΤΙΟΧΟΥ (Basileus Antíoc)]]
Va succeir el seu pare Antíoc I Sòter a la seva mort en la guerra contra els [[gàlates]] i llavors va fer la pau amb [[Pèrgam]] i amb Egipte sobre la base del manteniment dels territoris. La pau amb Egipte no va durar i la rebel·lió de Ptolemeu, governador de la [[Jònia]] Egípcia, instigada per Antíoc, va suposar el reinici de les hostilitats ([[260 aC]]). Els selèucides van recuperar [[Cilícia]] i la costa fenícia i van retornar la llibertat a les ciutats fenícies, especialment [[Arvad]] ([[259 aC]]) on fou proclamat Gerostrat amb el seu fill Estrató. El [[258 aC]] els selèucides van entrar a [[Efes]], capital de la Jònia Egípcia, i a [[Milet]], i van ocupar tota la regió; sembla que els ciutadans de Milet, agraïts per alliberar-los del tirà [[Timarc de Milet|Timarc]], van atorgar-li el sobrenom de ''Théos'' (''Déu''). [[Antígon II Gònates]] de Macedònia, aliat als Selèucides, també va derrotar els egipcis en aigües de l'illa de [[Kos|Cos]]. Ptolemeu, el governador de Jònia, fou finalment assassinat. Aquesta guerra, anomenada II Guerra de Síria, va acabar finalment amb un nou tractat de pau ([[255 aC]]), en virtut del qual, en un dels acords, Antíoc repudiaria a la seva dona Laodice (que era sa cosina germana) i es casaria amb Berenice, filla de Ptolemeu II d'Egipte, i el fill d'aquesta unió seria proclamat hereu passant per davant dels drets dels quatre fills de Laodice (Seleuc, Laodice, Estratonice i Antíoc conegut com a [[Antíoc Hierax]]); Egipte va renunciar a Jònia (incloent algunes illes), a Cilícia i a [[Celesíria]].
El [[252 aC]] Antíoc va repudiar a la seva muller segons allò pactat amb Egipte i el [[251 aC]] es va casar amb Berenice. D'aquesta unió va néixer un infant, de nom desconegut.
El sàtrapa de Pàrtia Andragores, va agafar el títol de ''Basileos'' (rei) vers el [[255 aC]]. També el sàtrapa de [[Bactriàna]] [[Diodot I de Bactriana|Diodot]] es va revoltar vers el [[255 aC]] i es va fer independent amb títol reial. No massa després, el [[250 aC]], els parns van apoderar-se de Partia; Andragores va fugir i el cap dels parns (parts) [[Arsaces I de Pàrtia|Arsaces I]], es va proclamar rei.
El [[246 aC]], al morir [[Ptolemeu II Filadelf]], Antíoc va canviar la seva decisió sobre la successió i va restaurar al seu fill gran, Seleuc, com a hereu, i va desheretar al fill que havia tingut amb Berenice. Antíoc va deixar a la seva dona Berenice a [[Antioquia de l'Orontes|Antioquia]] i se'n va anar a Àsia Menor, a Efes, on va tornar a viure amb Laodice (agost del [[246 aC]]), que probablement el va enverinar. Probablement enterrat a [[Belevi]]. Seleuc II Cal·línic fou proclamat rei. A Antioquia soldats addictes a Laodice van matar al fill de Berenice. Aquesta va demanar ajut al seu germà [[Ptolemeu III Evergetes I|Ptolemeu III d'Egipte]], però fou també assassinada, abans que l'egipcià inicies les hostilitats (la Tercera Guerra Síria).
{{commonscat}}
|
