Demetri Poliorceta: diferència entre les revisions

'''Demetri Poliorcetes''' (''Demetrius Poliorcetes'', Δημήτριος Πολιορκητής) o '''Demetri I de Macedònia''' ([[337  aC]]-[[283  aC]]), fou rei de [[Regne de Macedònia|Macedònia]]. Poliorcetes vol dir "expugnador de ciutats", per les moltes que va conquerir després d'assetjar-les.

Va acompanyar al pare a la campanya contra [[Èumenes de Cardia|Èumenes]] i va dirigir la cavalleria a la batalla de [[Gabiene]] ([[317  aC]]) quan només tenia 20 anys. Va intercedir per salvar la vida a Èumenes.

El [[315  aC]] Antígon li va donar el comandament de [[Síria]]; el [[312  aC]] aquesta regió fou envaïda per [[Ptolemeu I Sòter]], i Demetri, contra el parer dels altres generals que el pare havia deixat com a consell de guerra, va voler donar la batalla i fou derrotat a [[Gaza]], perdent la major part del seu exèrcit. Per aquesta derrota va haver d'abandonar [[Tir]] i tota Síria, que va quedar en poder de Ptolemeu, retirant-se Demetri a [[Cilícia]]. Es va recuperar de la desfeta sorprenent a [[Cil·les]], general de Ptolemeu que marxava cap a Cilícia, prop de [[Mios]] (''Myus''), derrotant-lo i fent presoner a tot l'exèrcit egipci.

Demetri fou enviat pel seu pare a una expedició contra els [[nabateus]] i contra [[Babilònia]], que havia estat ocupada pel general Seleuc (després [[Seleuc I Nicàtor]]). Va entrar a Babilònia amb certa facilitat deixant encara una fortalesa a Babilònia per conquerir, a la que va posar setge, que va encarregar d'atacar a un dels seus generals, i va retornar amb Antígon. Poc després es va ajustar la pau ([[311  aC]]).

El [[307  aC]] al front d'un exèrcit fou enviat a [[Antiga Grècia|Grècia]], en poder de [[Cassandre]] (aliat amb Ptolemeu), tot i que el tractat del [[311  aC]] estipulava la independència de les ciutats gregues. Va atacar [[Atenes]], que va ocupar, i fou rebut amb entusiasme pel poble com alliberador. [[Demetri de Falèron]], governant d'Atenes per compte de Cassandre, va fugir i la fortalesa de [[Muníquia]] fou capturada. Després va ocupar [[Mègara]] i llavors va passar l'hivern a Atenes, on va rebre uns honors excepcionals i el títol del "Conservador" (ό Σωτήρ), i fou elevat a la categoria de déu tutelar de la ciutat junt amb [[Dionís]] i [[Demeter]]; allí es va casar amb [[Eurídice de Cirene|Eurídice]], vídua d'Ofel·les (Ophellus) de [[Cirene]], atenenca de naixement i descendent del gran [[Miltiàdes]].

Cridat pel seu pare per agafar el comandament a [[Xipre]] contra Ptolemeu, va envair l'illa amb una flota i un exèrcit i va derrotar a [[Menelau]], el germà de Ptolemeu, governador de Xipre, al que va derrotar a [[Salamina]] i el va assetjar a aquesta ciutat. Ptolemeu va córrer en ajut del seu germà, però Demetri l'esperava i, en la batalla que va seguir, els egipcis foren derrotats i van perdre 120 vaixells, a més de transports, i el seu poder naval va quedar molt damnat ([[306  aC]]). Menelau es va rendir amb tota la resta del seu exèrcit. Llavors Antígon va assolir el títol de rei.

El [[305  aC]] Demetri va decidir castigar als rodis que havien ajudat a Ptolemeu i refusaven reconèixer a Antígon. [[Rodes (ciutat)|Rodes]] fou [[Setge de Rodes (305  aC)|assetjada per terra i mar]]. El setge fou un dels més memorables de la història i aquí va guanyar el renom de ''Poliorcetes''. Les màquines de setge, entre elles una anomenada "Helèpolis" (Conqueridora de ciutats), es van veure per primer cop i foren objecte d'admiració. El setge va durar un any i finalment Demetri va haver de fer un tractat (amb mediació d'Atenes) pel qual Rodes donaria suport a Antígon i Demetri, excepte contra Ptolemeu ([[304  aC]]). Amb les màquines de guerra deixades per Demetri es va construir el famós [[Colós de Rodes]].

A la primavera del [[303  aC]] va atacar les ciutats que encara tenien guarnicions de Cassandre o Ptolemeu ([[Sició]], [[Corint]], [[Argos (Argòlida)|Argos]] i algunes de l'[[Arcàdia]] i d'[[Acaia]]) i les va conquerir. Possiblement va atacar també [[Còrcira]] i [[Lèucada]]. Totes les ciutats foren declarades estats lliures, però en una assemblea feta a Corint es va donar a Demetri el títol de comandant en cap de tota Grècia (ήγεμὼν τῆς Ἑλλάδος), com havien estat abans [[Filip II de Macedònia]] i [[Alexandre el Gran]].

El [[302  aC]] es va enfrontar amb Cassandre a [[Tessàlia]] i va conquerir [[Feres (ciutat)|Feres]], però tot i la seva superioritat no va fer gaire cosa més. Cassandre s'havia aliat amb [[Lisímac de Tràcia]], que havia envaït Àsia, i [[Seleuc I Nicàtor]] va avançar des de l'est per ajudar-lo. Antígon va haver de cridar a Demetri, que va creuar l'Àsia. Les forces d'Antígon foren aniquilades a la batalla decisiva d'[[Ipsos]] ([[301  aC]]), en la qual Antígon va morir esperant fins al darrer moment l'arribada de Demetri per salvar-lo.

En aquests quatre anys Cassandre va avançar a Grècia, on Demetri va perdre totes les seves possessions; el [[297  aC]], decidit a recuperar Grècia, es va presentar amb la flota a les costes d'[[Perifèria d'Àtica|Àtica]], però fou rebutjat i va resultar ferit greu en un atac a [[Messene]].

La mort de Cassandre va capgirar la situació i Demetri es va apoderar d'[[Egina (illa)|Egina]], [[Salamina]] i altres llocs propers a [[Atenes]], i finalment de la mateixa ciutat després d'un llarg setge (setge que va obligar a la ciutat a rendir-se per fam el 295  aC).

La lluita entre [[Antípater I de Macedònia]] i [[Alexandre V de Macedònia]], els dos fills de Cassandre, va provocar la intervenció exterior; Alexandre va demanar ajut a [[Pirros]] d'[[Regne de l'Epir|Epir]] i a Demetri Poliorcetes. Pirros va arribar primer, va derrotar a Antípater i va proclamar rei únic a Alexandre. Quan Demetri va arribar fou rebut amb fredor per Alexandre, que, ja consolidat al tron, no el necessitava. Demetri va rebre informes sobre una conspiració del rei en contra seu i es va anticipar assassinant a Alexandre en un banquet i seguidament es va proclamar a si mateix rei de Macedònia ([[294  aC]]).

Va retornar, va rebutjar a [[Pirros]], que havia envaït [[Tessàlia]] per ajudar als beocis, i va reconquerir [[Tebes (Grècia)|Tebes]] després d'un setge de quasi un any ([[290  aC]]). Altre cop va tractar a la ciutat suaument i només va matar deu o tretze caps de la revolta. Pirros, aliat amb els [etolis], era ara el seu enemic i es va dirigir contra ell, envaint l'Epir, que va assolar sense trobar oposició, però el general de Demetri, Pantauque (''Pantauchus''), fou derrotat a [[Etòlia]] per etolis i epirotes.

El [[289  aC]] es va posar malalt i va romandre a [[Pel·la (Macedònia)|Pel·la]], cosa que va aprofitar Pirros per assolar Macedònia, de la que es va apoderar en gran part, però la va perdre aviat quan Demetri es va recuperar.

Demetri va haver de fugir disfressat i va poder arribar a [[Cassandria]]. La seva primera dona, Fila, que sempre li havia donat suport, es va suïcidar. Però Demetri encara tenia recursos, car dominava [[Tessàlia]] i alguns punts de Grècia (Atenes s'havia desfet del seu jou) i va poder aixecar una flota i un petit exèrcit; va deixar al seu fill [[Antígon II Gònates|Antígon]] el comandament a Grècia i va anar a [[Milet]], on fou rebut per Eurídice, l'esposa de [[Ptolemeu I Sòter]] i mare de [[Ptolemais (esposa de Demetri Poliorcetes)|Ptolemais]], amb la qual Demetri s'havia hagut de casar segons un pacte fet el [[301  aC]] i que no s'havia complert encara; aquí Demetri es va casar finalment amb Ptolemais.

Inicialment Demetri va obtenir alguns èxits, però l'arribada a Grècia d'un exèrcit enviat per Seleuc el va obligar a [[Setge d'Atenes (287 &nbsp;aC)|aixecar el setge]] i retirar-se.<ref>{{ref-llibre|cognom1=Lempière |nom1=Nicholas |authorlink1= |cognom2=Walbank |nom2=Frank |authorlink2= |any=1988 |títol=A History of Macedonia: 336-167 B.C. | editorial= Oxford University Press|url= http://books.google.co.ve/books?id=qpb3JdwuDQIC |pàgina= 221}}</ref> Les seves tropes no el van voler seguir cap a l'interior d'Àsia. Va anar a Cilícia i va negociar amb Seleuc, però després de fortes pèrdues al seu exèrcit, i de manca de subministraments, fou abandonat per les tropes i els seus amics més fidels i es va haver de rendir a Seleuc, del que va quedar presoner ([[286 &nbsp;aC]]) i fou enviat al [[Quersonès sirià]], on fou confinat a una residència reial.

[[Lisímac de Tràcia]] va proposar la seva execució però Seleuc la va rebutjar. Demetri, gaudint de certa llibertat al seu confinament, va tornar a la seva vida de plaers i menjars excessius. Es va posar malalt i va morir al cap de tres anys de ser empresonat, quan tenia 55 anys ([[283 &nbsp;aC]]). Fou enterrat a [[Tessàlia]], a la ciutat de [[Demetries]].

Va deixar quatre fills, dels quals el més gran, [[Antígon II Gònates]], el va succeir finalment com a rei el 277 &nbsp;aC.