Dinastia Tudor: diferència entre les revisions

La dinastia Tudor o Casa de Tudor (Tudur  en  gal·lès) remunta el seu origen al segle XIII. Comprèn una sèrie de cinc monarques d'origen  gal·lès  que van regnar sobre el regne d'[[Anglaterra]] i el regne d'[[República d'Irlanda|Irlanda]]. Els tres principals monarques, Enric VII, Enric VIII i Isabel I van orquestrar la transformació del regne d'[[Anglaterra]] d'un pati posterior [[Europa|europeu]] sempre submergit en l'Edat Mitjana, en un Estat poderós del Renaixement que anava a dominar gran part del món conegut.

La dinastia Tudor va començar amb el matrimoni secret entre Owen Tudor (un  pro anglès  de  Owain  ap.  Maredudd  ap.  Tudur), descendent de  Ednyfed  Fychan, poderós [[senescal]] del regne de Gwynedd en temps de  Llywelyn  el Gran; i Caterina de Valois vídua del rei Enric V d'[[Anglaterra]]. La dinastia va adquirir el seu poder quan Enric Tudor es va convertir en rei d'[[Anglaterra]] sota el nom d'Enric VII.  Enric Tudor, per la seva mare, una  [[Plantagenet]], descendia del rei Eduard III; a més ell es va casar en 1486 amb la filla major del rei Eduard IV, Isabel  Plantagenet.

Enric VII va fer desaparèixer en 1499 al comte de Warwick, Eduard (1475-1499), últim descendent home de la casa  [[Plantagenet]]. El regnat de la dinastia es va acabar quan la reina Isabel I va morir sense descendència.

La successió d'Isabel I va recaure en el seu nebot el rei Jacob VI d'[[Escòcia]] que va regnar també com  Jacob I d'[[Anglaterra]]. Jacob era besnét de  Margarita  Tudor, que era filla d'Enric VII. Es va convertir en el primer representant de la [[Dinastia Stuart|Casa de  Estuard]]  dels reis d'[[Anglaterra]].

Enric VII que va regnar de 1485 a 1509, va posar fi a la [[Guerra de les Dues Roses]] vencent a Ricard III en la [[Batalla de Bosworth Field|batalla de  Bosworth]].

Enric VIII, fill d'Enric VII, que va regnar de 1509 a 1547. Va tenir sis esposes. Primer va  desposar  a Caterina d'[[Aragó]], vídua del seu germà, amb qui va tenir a Maria. Després de 24 anys de matrimoni es divorcia d'ella i es casa amb  Anna  Bolena, antiga dama de companyia de Caterina. Arran de les seves noces amb Anna, Enric se separa de l'[[Església Catòlica Romana|Església Catòlica]]. L'única filla supervivent d'aquest matrimoni va ser Isabel. Quan el rei es va enamorar d'una altra dama de companyia,  Jane  Seymour,  Anna  Bolena  va ser acusada d'adulteri i decapitada. El rei es va casar amb  Jane, que va morir en donar-li l'anhelat  fill home, Eduard. La quarta esposa, Anna de  Cleves, era una noble germana de la qual Enric es va voler divorciar res més casar-se, ja que la veia poc atractiva i s'havia enamorat de Caterina Howard, cosina d'Anna  Bolena  i dama d'Anna de  Cleves. Al divorci li va seguir unes noces amb Howard, però la jove reina va cometre adulteri amb un dels homes del rei i va ser decapitada. L'última esposa, Caterina  Parr, ja havia enviduat dues vegades abans de casar-se amb Enric, i va destacar per ser una bona infermera del seu marit i madrastra dels tres fills d'aquest, i en morir el rei es va casar una vegada més. Aquests sis matrimonis van fer famós a Enric VIII, ja que diverses de les seves reines eren dames de companyia de l'anterior esposa, com en el cas d'Anna  Bolena,  Jane  Seymour  i Caterina Howard. Unes altres van conviure amb ell al mateix temps, després que en divorciar-se d'elles les adoptés com a germanes. Destaca el cas de la quarta,  Anna  de  Cleves, que després del seu divorci va haver d'adoptar el títol de 'Germana volguda del rei', i va visitar la cort quan la seva antiga dama de companyia (Caterina Howard) era reina. A altres com la segona i la cinquena, primeres ambdues, en canvi, les va fer decapitar per adúlteres, encara que es creu que els càrrecs dels quals es va acusar Anna  Bolena  eren falsos. Només la tercera i la sisena van morir com a reines.

La besnéta d'Enric VII, la [[Protestantisme|protestant]] Joana  Grey, va succeir a Eduard VI segons els últims desitjos d'aquest; el rei desitjava apartar a la seva germana, la catòlica Maria I, del tron d'[[Anglaterra]]. Joana  Grey  va regnar només nou dies abans de ser destituïda i executada per Maria I, al mateix temps que el seu marit Lord  Guilford  Dudley, fill de John  Dudley, primer duc de Northumberland. Joana  Grey  era néta de Maria Tudor, filla d'Enric VII i germana d'Enric VIII. Aquesta s'havia convertit primer en reina de [[França]] pel seu matrimoni amb Lluís XII. Després d'enviduar, s'havia tornat a casar amb el duc de Suffolk i va tenir una filla, la mare de  Joana  Grey.

El període històric Tudor reflecteix habitualment el període del [[Renaixement anglès]]. Ocasionalment, el terme és utilitzat freqüentment per caracteritzar el regnat d'Isabel I, encara que generalment aquest període sigui tractat per separat de l'època isabelina. El regne dels Tudor a Anglaterra està unit no obstant això a incansables conflictes amb la [[Dinastia Stuart|Casa de  Estuard]], família  reial d'[[Escòcia]] que consagrava un odi sense igual contra la monarquia dels Tudor. Són d'altra banda els  [[Dinastia Stuart|Estuard]]  els que succeiran als Tudor, en 1603, per l'adveniment de Jacob VI d'[[escòcia]], fill de la reina Maria  Estuard.

Com pot observar-se en el quadre adjunt, Enric Tudor (fundador de la dinastia com Enric VII) era un membre col·lateral de la [[casa de Lancaster]] per la seva mare Margarida  Beaufort. Pel seu matrimoni amb Isabel de York va emparentar amb la casa rival dels [[Casa de York|York]], la qual cosa justifica el seu emblema, que combinava la rosa vermella dels [[casa de Lancaster|Lancaster]] amb la blanca dels [[Casa de York|York]].

En conseqüència, Enric VIII descendia tant de Joan de Gant, avantpassat dels [[casa de Lancaster|Lancaster]], com  d'Edmund de  Langley, avantpassat dels [[Casa deYork|York]], sent tots dos fills del rei Eduard III.

D'altra banda, Joana  Grey, la "reina dels nou dies" en 1553, no pertanyia a la casa '''Tudor''', encara que la hi sol incloure en la dinastia.