Època glacial: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
mCap resum de modificació |
m Robot treu caràcters de control Unicode |
||
Línia 29:
L'edat glacial hipotètica més antiga, la [[Huronià|glaciació huroniana]], tingué lloc entre fa 2.700Ma i 2.300Ma, a principis de l'[[eó]] [[Proterozoic]].
L'edat glacial ben documentada més antiga, i probablement la més severa dels últims mil milions d'anys, tingué lloc entre fa 850 i 630
[[Fitxer:Five Myr Climate Change.png|thumb|300px|Els registres sedimentaris mostren les seqüències alternants de períodes glacials i interglacials en els últims milions d'anys. El gràfic mostra els nivells de concentració de cations de calci (vegeu la secció ''[[#Vulcanisme|Vulcanisme]]'') a la zona sedimentària més profunda ([[Zona bèntica|bèntica]]) basat en les dades aportades per les mostres recollides a l'[[Estació Vostok]] de l'Antàrtida. L'antiguitat del gel està expressada en ''kyr''(1 kyr=fa 1000 anys).]]
Una edat glacial menor, l'andeana-sahariana, durà entre fa 460 i 430
L'edat glacial actual començà fa quaranta milions d'anys amb l'expansió d'una capa de glaç a l'[[Antàrtida]]. S'intensificà a l'acabament del [[Pliocè]], fa tres milions d'anys, amb l'extensió de capes de glaç a l'hemisferi nord, i continuà durant el [[Plistocè]]. Des d'aleshores, el món ha passat cicles de glaciació amb l'avenç i retrocés de les capes de glaç durant milers d'anys. El període glacial més recent s'acabà fa uns deu mil anys.
Línia 128:
Els episodis volcànics més grans coneguts, les erupcions que crearen les [[trappes siberianes]] i del [[trappes del Decan|Decan]] i que tingueren un paper important en [[extinció en massa|extincions en massa]], no tenen res a veure amb les edats glacials. A primera vista, sembla que això signifiqui que el vulcanisme no pot produir edats glacials.
Tanmateix, el 70% de la superfície de la Terra està cobert d'[[aigua]], i la teoria de les [[plaques tectòniques]] prediu que l'escorça oceànica de la Terra es renova completament cada 200
En teoria, és possible que els [[volcà|volcans]] submarins poguessin posar fi a una edat glacial, creant un escalfament global. Una explicació proposada del [[màxim tèrmic del Paleocè-Eocè]] és que els volcans submarins alliberaren [[metà]] atrapat en [[clatrat]]s, causant un gran i ràpid increment de l'[[efecte hivernacle]]. No sembla haver-hi indicis geològics d'aquestes erupcions en aquest període, però això no implica que no tingueren lloc.
Línia 138:
{{principal|Terra bola de neu}}
[[Fitxer:Sea ice terrain.jpg|right|thumb|200px|La superfície terrestre devia tenir una aparença similar durant la glaciació anomenada "Terra bola de neu"]]
La hipòtesi '''Snowball Earth'''<ref name=Kirschvink1992>{{copy book | author = Kirschvink, J.L. | year = 1992 | chapter = Late Proterozoic low-latitude global glaciation: The snowball Earth | title = The Proterozoic Biosphere: A Multidisciplinary Study | pages = 51-52 | publisher = Cambridge University Press, Cambridge | editor = Schopf, JW, and Klein, C.}}</ref> (Terra Bola de Neu) fa referència als efectes que una grandiosa [[glaciació]] provocà sobre tot el planeta, la més gran que mai hagi tingut lloc a la [[Terra]], com a mínim segons els registres de dades disponibles. La glaciació s'inicià a l'acabament del [[Proterozoic]], fa aproximadament uns 700
Aquesta teoria intenta donar explicació als dipòsits de sediments [[gel|glacials]] trobats en [[latitud]]s tropicals i que s'acumularen durant el període [[Criogenià]] (fa 850 – 630
Segons les teories actuals, la causa d'aquesta gran glaciació es troba en la formació d'un [[supercontinent]], [[Rodínia]], situat a la zona equatorial. Una configuració tropical dels continents és, potser sorprenentment, necessària per desencadenar una Terra bola de neu.<ref name=Hoffman2005>{{ref-publicació | autor = Hoffman, P.F. | any = 2005 | article = On Cryogenian (Neoproterozoic) ice-sheet dynamics and the limitations of the glacial sedimentary record | publicació = South African Journal of Geology | volum = 108 | pàgines = 557-577}}</ref> Els continents tropicals reflecteixen més llum que l'oceà obert, de manera que absorbeixen menys calor del Sol; la majoria de l'absorció d'energia solar a la Terra té lloc actualment als oceans tropicals.<ref name=Jacobsen2001>{{ref-publicació | autor = Jacobsen, S.B. | any = 2001 | article = Earth science. Gas hydrates and deglaciations. | publicació = Nature | volum = 412 | exemplar = 6848 | pàgines = 691-3 | doi = 10.1038/35089168 |url=http://www.nature.com/nature/journal/v412/n6848/pdf/412691a0.pdf |consulta = 21-05-2007}}</ref> A més, els continents tropicals reben més [[pluja|precipitacions]], cosa que incrementa el [[cabal hidràulic|cabal]] – i l'[[erosió]].
| |||