Jardí de les Teuleries: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
Aporto correccions
Noves correccions
Línia 1:
{{indret}}
El '''jardí de les Teuleries''' (en francès, ''jardin des Tuileries'') és el més important i el més antic [[jardí a la francesa]] de París. S'estén d'oest a est, de la [[plaçaPlaça de la Concórdia (Paris)Concorde|plaça de la ConcórdiaConcòrdia]] al [[Louvre]], i del sud al nord, del [[Sena]] a la rue de Rivoli.
 
== Història ==
Línia 7:
Aquest jardí va ser plantat per [[Caterina de Mèdici]] a partir de 1564, en el moment en què començava la construcció del [[palau de les Teuleries]]. Va ser traçat a la [[jardí italià|italiana]]: sis passeigs en el sentit de la longitud i vuit en el sentit de l'amplada delimitaven compartiments rectangulars que comprenien plantacions diferents (massissos d'arbres, gespes, parterres de flors, etc.). Una font, una exhibició de feres i una gruta ornamentaven el jardí, als que els van ser afegits un hivernacle per a tarongers i una magnaneria al començament del segle XVII.
 
El 1664, [[Jean-Baptiste Colbert]] va ordenar que el jardí fos completament redissenyat per [[André Le Nôtre]], que ja s'havia il·lustrat a [[Vaux-le-Vicomte]]. Aquest va donar al jardí l'aspecte que conservaria, en les seves grans línies, fins als nostres dies: va perforar a l'eix del palau un passeig central delimitat, a l'est per una bassa rodona i a l'oest per una bassa octogonal; va construir la terrassa de la Vora de l'aigua al llarg del passeig i l'esplanada dels ''Feuillants'' al llarg de la futura ''rue de Rivoli''; finalment, construeix dues terrasses al llarg de la futura [[plaçaPlaça de la Concórdia (Paris)Concorde|plaça de la ConcórdiaConcòrdia]] així com dues rampes en corba permetent-hi l'accés.
 
Nombroses estàtues de marbre van venir d'altra banda a guarnir el jardí. El 1719, l'entrada principal va ser flanquejada per dues estàtues d'[[Antoine Coysevox]] representant Mercuri i la Fama que munta un cavall alat.
Línia 13:
El 1783 hi va tenir lloc la primera ascensió de persones en un globus de gas. Una placa, situada avui a la dreta entrant al jardí, marca el record d'aquest esdeveniment.
 
Sota la [[Revolució Francesa]], el jardí va ser el testimoni de grans esdeveniments dels quals el palau en va ser l'escenari. La bassa rodona va ser emprada per a la cerimònia de l'[[Culte de la Raó i de l'Ésser suprem|Ésser Suprem]] (8 de juny de 1794). S'hi havien col·locat efígies representant l{{'}}''Ateisme'' envoltat de l{{'}}''Ambició'', de l'''Egoisme'', de la ''Discòrdia'' i de la ''Falsa Simplicitat''. [[Maximilien de Robespierre|Maximilià de Robespierre]] hi va posar el foc, en una apoteosi de crits i d'aplaudiments. El seguici es va adreçar aleshores cap al [[Champ-de-Mars]]. El 10 d'octubre, aquesta mateixa bassa va acollir el taüt de [[Jean-Jacques Rousseau]], recobert d'un llençol sembrat d'estrelles (exhumat d'[[Ermenonville]] per ser portat al [[Panteó de París]]).
 
Als angles occidentals del jardí, [[Napoleó III]] hi farà construir dos edificis idèntics protegint respectivament:
Línia 20:
* una ''[[orangerie]]'' cap al sud-oest acollint avui un museu d'Art modern, el [[Musée de l'Orangerie]].
 
Actualment, per als turistes i vianants, hi ha nombroses cadires posades gratuïtament a tot el parc. La gran roda de París hi va ser instal·lada, molt a prop de la ''rue de Rivoli'', abans d'arribar al seu emplaçament inicial a la [[plaçaPlaça de la Concórdia (Paris)Concorde|plaça de la ConcórdiaConcòrdia]].
 
Prop de l'[[Arc de Triomf del Carrousel]], es troba la segona bassa del jardí. Allà, un llogador de petits vaixells de vela permet als nens fer-los navegar, tot i que sovint alguns s'encallen sota el brollador d'aigua.
Línia 26:
El jardí va acollir les proves d'[[espasa]] dels [[Jocs Olímpics d'estiu de 1900]].
 
Durant la [[Segona Guerra mundial]] una part del jardí va ser transformada en hort a causa de la manca d'avituallament durant l'Ocupació. El 25 agost 1944, el general [[Dietrich von Choltitz|von Choltitz]], comandant del «Groß-Paris» hi va rebre un ultimàtum del coronel [[Pierre Billotte]] de la 2a Divisió Blindada i va respondre ''«Jo no accepto els ultimàtums»''. Durant els combats següents, el capità Branet s'apoderarà de l'[[hotel Meurice]], ''rue de Rivoli'', quarter-general de les forces d'ocupació alemanya; el capità Julien prendrà la ''rue du Faubourg-Saint-Honoré'' per atènyer la seu de la Kommandantur, [[place de l'Opéra]] i pel seu costat el tinent Bricard neteja el jardí de les Teuleries. Les deu plaques commemoratives posades al llarg del Jardí de les Teuleries a l'angle del carrer de laRivoli (''rue de Rivoli'') i de la plaça de la Concòrdia (''place de la Concorde'') no no fan justícia a la intensitat dels combats i del nombre de víctimes.
 
A l'Est del jardí, prop de l'[[Arc de Triomf del Carrousel|arc del Carrussel]], s'hi troben nombroses estàtues d'[[Aristides Maillol]].