John Stainer: diferència entre les revisions

Començà la seva carrera musical com infant de cor de l'església de [[Sant Pau de Londres|Sant Pau]] i després estudià amb Bayley, [[Charles Steggall|Steggall]] i Cooper. Als catorze Anys d'edat ja era organista i director del cor d'una església de Londres, i el [[1859]] fou nomenat organista de [[Santa Magdalena]] d'[[Oxford]], i de la [[Universitat]], rebent el [[1865]] el títol de doctor en música. De [[1872]] a [[1888]] fou organista de Sant Pau, de Londres. També fou des de [[1876]] professor d'orgue i d'harmonia i des de [[1881]] director de la ''National training School for Music'', i en transformar-se aquesta en el Reial Col·legi de Música el [[1883]], professor de la mateixa on entre molts alumnes tingué a [[Arthur Sullivan]] i, més, fou inspector de les escoles primàries. El 1888 quedà cec, i aquest mateix any demanà la jubilació, si bé conservà les prerrogatives inherents al professorat de la [[Universitat d'Oxford]]. Fou succeit per [[William Henry Hadow|Henry Hadow]].<ref name="Enciclopèdia Espasa v. 27">*[[Enciclopèdia Espasa]] v. 27, pàg. 495, ({{ISBN|84-239-4527-8}})</ref>