Esteve II d'Ibèria: diferència entre les revisions

Fill i<abbr class="abbr" title="premier"></abbr> successor d'[[Adarnases I d'Ibèria]] i [[Kakhètia]], Stephanos va prosseguir la política pro-bizantina del seu pare i probablement va rebre de l'emperador el títol de « &nbsp;patrici ».<ref>Marie-Félicité Brosset, ''Histoire de la Géorgie'', « &nbsp;Additions &nbsp;», versió armènia de la ''Chronique géorgienne'' de Juanxer, cap. 25.</ref> Tanmateix, el [[645]], es va veure forçat a reconèixer al [[Califat|Califa]] com el seu sobirà quan els [[àrabs]] arribaren a [[Geòrgia]]. Va morir el [[650]] i el va succeir [[Adarnases II d'Ibèria]] i [[Kakhètia]] .

La cronologia de les diferents versions de la ''Crònica georgiana'' no revela per un període de 147 anys compresos entre [[639]] i [[786]] més que els regnats de tres generacions de reis &nbsp;: Esteve o Stephanos II d'Ibèria (639-663), els seus dos fills Mihr ([[Mirian de Kakhètia|Mirian]]) &nbsp; i [[Artxil de Kakhètia]] (663-748), i dels seus dos néts &nbsp; (fills d'Artxil) &nbsp; [[Joan de Kakhètia|Joan]] i [[Juanxer de Kakhètia|Juanxer]] (718-786).<ref>Citat per Marie-Félicité Brosset a ''Histoire de la Géorgie'', pàg. 232-260.</ref>

La placa exterior de l'església de la Santa Creu de [[Mtskhetha|Mtskheta]] menciona els principals constructors d'aquesta església &nbsp;: « &nbsp;el Patrici Step'anoz &nbsp;», « &nbsp;el hypatos Demetri » i « &nbsp;el hypatos Adrnerses », &nbsp; que eren tradicionalment identificats amb Stephanos I (Esteve I d'Ibèria), el seu germà Demetri i Adarnases I d'Ibèria. Tanmateix, en un estudi portat pel professor Cyril Toumanoff, aquest últim proposa, del fet de la reputació d'impietat del [[Guaràmides|Guaràmide]] Esteve I subratllada per les ''Cròniques'' i confirmada per la seva aliança amb els [[Imperi Sassànida|Sassànides]], d'identificar aquests personatges amb Esteve II d'Ibèria (Stéphanos II), Demétri i Adarnases II d''Ibèria.<ref>Recentment, Christian Settipani estima que aquesta teoria només es basa en el relat dels "Annals reials de K'art'li" i és molt discutible.</ref>

Segons la ''Crònica georgiana'', hauria tingut dos fils &nbsp;:

Segons la cronologia rectificada de Cyril Toumanoff, un sol &nbsp;:<ref>Cf. la data de la mort d'Artxil com a base d'aquesta rectificació cronològica.</ref>

* Marie-Félicité Brosset, ''Histoire de la Géorgie'', « &nbsp;Additions et Éclaircissements &nbsp;», Chronique arménienne, {{P.}}1-61.

* <span class="ouvrage" id="Christian_Settipani2006">Christian Settipani, <cite class="italique">Continuité des élites à Byzance durant les siècles obscurs. </cite> </span><span class="ouvrage" id="Christian_Settipani2006"><cite class="italique">Les princes caucasiens et l'Empire du VIe au IXe &nbsp;siècle</cite>, Paris, de Boccard,&#x200E; <time>2006</time>, 634&nbsp;<abbr class="abbr" title="pages">p.</abbr> </span><span class="ouvrage" id="Christian_Settipani2006"><small style="line-height:1em;">({{ISBN|978-2-7018-0226-8}})</small>, <abbr class="abbr" title="page(s)">p.</abbr>&nbsp;423-427 </span> .

* <span class="ouvrage" id="Cyrille_Toumanoff1990">Cyrille Toumanoff, <cite class="italique">Les dynasties de la Caucasie chrétienne de l'Antiquité jusqu'au XIXe &nbsp;siècle : Tables généalogiques et chronologiques</cite>, Rome,&#x200E; <time>1990</time>, <abbr class="abbr" title="page(s)">p.</abbr>&nbsp;380 et 533 </span> .