Filosofia de la ciència: diferència entre les revisions

La '''filosofia de la ciència''' és una branca de l'[[epistemologia]] que intenta estudiar la validesa dels enunciats [[ciència|científics]] i provar si aquesta s'adequa a la realitat. En general, una teoria científica és un conjunt d'enunciats que pretén descriure la realitat (o una part d'aquesta), a partir d'un nombre parc (tan reduït com sigui possible) d'hipòtesis. Entre les dues guerres mundials, el [[Cercle de Viena]], influït per filòsofs empiristes i [[Positivisme|positivistes]], com [[David Hume|Hume]], [[Auguste Comte|Compte]] o [[John Stuart Mill|Mill]],   va donar un gran impuls a la filosofia de la ciència. Els membres del cercle van definir el seu pensament com a neopositivisme o positivisme lògic que es caracteritza per la seva actitud contra la metafísica i pels anàlisi profunds sobre el llenguatge, l'estructura, els mètodes de les ciències naturals i els fonaments de les matemàtiques. La qüestió de fons del cercle és el principi de verificació segons el qual només tenen sentit les proposicions que es poden verificar empíricament per mitjà de l'experiència. Aquest principi neopositivista es posiciona en contra de qualsevol teoria metafísica i teològica ja que, en no ser verificables de manera fàctica les qüestions que plantegen, aquestes esdevenen simples preguntes aparents. Gràcies al cercle de Viena la filosofia de la ciència proporciona una explicació conscient i sistemàtica del mètode i de les condicions de validesa de les afirmacions efectuades pels científics.