Aripert: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
m Aplicant la plantilla {{ISBN}} per evitar l'enllaç màgic d'ISBN
m Robot treu caràcters de control Unicode
Línia 3:
'''Aripert I''', '''Aribert, Caribert '''o''' Chairibert''' (? - [[661]]) va ser rei dels [[longobards]] i [[rei d'Itàlia]] ([[653]]-661).
 
Fill de [[Gundoald]], el popular [[ducat d'Asti|duc d'Asti]] germà de la reina [[Teodolinda]] i, probablement, al seu torn, duc d'aquesta ciutat,<ref>Carlo Cipolla, ''Appunti per la storia di Asti''.</ref> va ascendir al tron ​​enen l'any 653 després de la mort del seu predecessor, [[Rodoald]]. La seva elecció va derivar del predomini aleshores entre els ducs longobards, de la tendència catòlica sobre l'arriana representada pels últims reis longobards, fins a Rodoald. Amb el catòlic Aripert també va tornar al tron de [[Pavia]] ​lala dinastia bavaresa, portadora del "carisma" de l'antiga dinastia [[Letingi]].
 
Des de la pujada al tron, Aripert va afavorir el [[catolicisme]] sobre el [[cisma tricapitolí]] i l'[[arrianisme]] ([[Pau el Diaca]] escriu, potser exagerant, que "va eliminar l'heretgia arriana"); més enllà de consideracions religioses, aquesta actitud pot indicar la voluntat per part de l'aristocràcia longobarda, d'inclinar-se per l'[[Església Catòlica]] per tal d'aconseguir la total subjugació d'Itàlia, encara parcialment en mans dels bizantins. El projecte es va fer plausible perquè en aquests anys el papat es va oposar al [[Patriarcat de Constantinoble]], el [[papa Martí I]] va ser elegit i consagrat sense l'aprovació de l'emperador bizantí i el mateix any [[653]], va convocar un concili per condemnar la doctrina [[monotelisme|monoteleta]], que era majoritària a orient.