Circuit de Watkins Glen: diferència entre les revisions

A Watkins Glen es va reiniciar la competició rutera nord-americana al [[1948]] amb un circuit de 10,6 Km format per carreteres de tot tipus, que anaven desde el ciment a la terra. D'aquesta manera es va corrercórrer fins el [[1952]].

De [[1953]] a [[1955]] es va corrercórrer sobre un autentic circuitocircuit, encara que provisional, i a l'any [[1956]] es va dissenyar un circuit permanent de 3,7 Km que va durar fins el [[1981]], any en el que l'empresa que ho gestionava es va declarar en fallida econòmica.

A l'any [[1992]] arrivaarriba la remodelació definitiva, amb un traçat que té dues variants: una curta i molt ràpida de 3,95 Km i una més llarga i virada de 5,5 Km.

Aquest circuit serà sempre conegut pels accidents mortals que van patir el pilot francesfrancès [[François Cevert]] a les proves previesprèvies a la cursa del [[Gran Premi dels Estats Units de 1973]] i pel accident de [[Helmuth Koinigg]] que va morir degollat al xocar amb els guardavies d'una curvacorba al punxar un neumáticneumàtic al [[Gran Premi dels Estats Units de 1974]].