François-Joseph Fétis: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
m Aplicant la plantilla {{ISBN}} per evitar l'enllaç màgic d'ISBN |
|||
Línia 24:
Va fer els primers estudis amb el seu pare –un organista– i al [[Conservatori de París]], després va fer viatges d'estudi per [[Alemanya]] i [[Itàlia]] i va contraure un ric enllaç amb una néta del cavaller de [[Keralio]], fet que li va permetre dedicar-se per sencer als seus estudis. Però la seva esposa va perdre la fortuna a causa de la fallida del seu banquer i va haver de deixar París i va passar al departament de les [[Ardenes (departament)|Ardenes]], fins que el 1813 fou nomenat professor en l'Escola de Música de [[Douai]].
El 1818 retornà a [[París]], i des del 1821 fou professor de [[composició musical|composició]]. Va tenir entre altres alumnes a [[George Alexander Osborne]],<ref name= "Espasa, apendix vol. 40"> * Edita [[Enciclopèdia Espasa]], vol. 40, pàg. 829/30. ({{ISBN|84-239-4540-5}})</ref> [[Hippolyte André Jean Baptiste Chélard]],<ref name="Enciclopèdia Espasa v. 16">[[Enciclopèdia Espasa]] Volum núm. 17, pàg. 142. ({{ISBN|84-239-4517-0}})</ref> [[Émile Bienaimé]],<ref name="Enciclopèdia Espasa v. 8">*[[Enciclopèdia Espasa]] Volum núm. 8, pàg. 801. ({{ISBN|84-239-4508-1}})</ref> [[Théodore Labarre]], [[Jan van den Eeden]] i [[Louis van Waefelghem]] i des de 1827 també fou bibliotecari del Conservatori. Va esenvolupar una fructífera activitat com a professor i [[investigador]], i va donar conferències públiques sobre música, va organitzar concerts històrics i va fundar el 1826 la ''Revue musicale'', que ben aviat va ésser el diari musical més influent.
També va escriure cròniques musicals per a el ''Temps'' i ''National'', aconseguint una ferma reputació, la qual va fer que el 1833 fos posat al front del reorganitzat Conservatori de Brussel·les, passant per sobre de tots els seus competidors parisencs, i on tingué alumnes que més tard serien uns bons professionals, entre ells el belga [[Jules Denefve]].<ref name="Enciclopèdia Espasa v. núm 18, 1ª, part">[[Enciclopèdia Espasa]]. Volum núm. 18, 1ª, part. pàg. 97 ({{ISBN|84-239-4518-9}})</ref> Ensems va rebre el títol de reial mestre de capella.
| |||