Immanència: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
Cap resum de modificació
m Robot treu caràcters de control Unicode
Línia 3:
Així, [[Agustí d'Hipona]] va poder dir que la immanència és, precisament, la propietat per la qual una determinada realitat roman com a tancada en si mateixa, exhaurint en ella tot el seu ésser i el seu actuar. La transcendència suposa, per tant, la immanència com a un dels seus moments, al qual s'afegeix la superació que el fet de transcendir representa.
 
Aquests conceptes van ocupar també un paper important en la [[filosofia escolàstica]], de la qual emanen els termes ''actio immanens'' i ''actio transient'' i es constitueix l'absoluta diferència entre les dues expressions. Autors com [[Christian Wolff|Wolff]] i [[Spinoza]] van adoptar aquesta interpretació, sobretot aquest últim, en què la immanència s'erigeix ​​comcom a un punt de suport i noció elemental del mètode espinozista. Això es deu al fet que, segons Spinoza, [[Déu]] és causa immanent en oposició a causa transitiva de totes les coses en aquest mètode. Si Déu és la causa de totes les coses que resideixen en ell, i que tot està en Déu, fora d'ell no és concebible l'existència de cap cos, perquè Déu és causa immanent i no transitiva de tot el que existeix. Aquest corrent, qualificat també com a «immanentisme racionalista», és propi del pensament modern, la transcendència se sol situar en les filosofies contemporànies.
 
El sistema de Spinoza s'identifica amb qualsevol plantejament filosòfic pertanyent al [[panteisme]], de manera que immanència en aquest cas és un concepte en el qual l'existència de tots els éssers no pot ser explicada sense la presència de Déu.