Jaume II d'Urgell: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
mCap resum de modificació
m Robot treu caràcters de control Unicode
Línia 63:
* la infanta [[Elisabet d'Urgell i d'Aragó|Elisabet d'Urgell]] ([[1409]]-[[1430]]), casada el [[1428]] amb [[Pere de Portugal]], duc de [[Coïmbra]]. En ser la filla primogènita (el seu únic germà baró, Felip, va morir jove) havia de ser l'hereva del [[comtat d'Urgell]]. El comtat, però, va ser eliminat per [[Ferran I d'Aragó|Ferran d'Antequera]] en ser proclamat [[Corona d'Aragó|rei d'Aragó]].
* la infanta [[Elionor d'Urgell]] (v [[1410]]-d [[1460]]), casada el [[1438]] amb [[Raimondo Orsini]], comte de [[Nola]]
* la infanta [[Joana d'Urgell]] ([[1415]]-[[1445]]), casada el [[1435]] amb [[Joan  I de Foix]] i el [[1445]] amb [[Joan Ramon Folc III de Cardona]]
* l'infant [[Felip d'Urgell]] (?-v [[1422]]), morí jove
* la infanta [[Caterina d'Urgell]] (?-v [[1424]]), morí jove
Línia 73:
El 25 de juliol de 1409 mor l'hereu real, Martí el Jove (1374-1409). El 5 d'agost de 1409 Jaume és nomenat procurador general d'Aragó, càrrec que solia tenir el primogènit real. Poc abans de morir, el rei Martí l'Humà va revocar el nomenament de Jaume (17 de maig de 1410) a causa dels disturbis que va provocar a Saragossa, ciutat en la qual havien entrat les tropes armades de Jaume per enfrontar-se al governador d'Aragó Gil Ruiz de Lihori, al Justícia Major, Juan Jiménez Cerdán, i l'arquebisbe García Fernández d'Heredia.<ref>Giménez Soler [http://www.raco.cat/index.php/MemoriasRABL/article/viewFile/205862/300330 (1901:133)]</ref><ref>Laliena y Sesma, [http://www.compromisodecaspe.es/documents/6606706/8ba1e117-25f2-47dc-ad03-a1131e0d7580 «Las elites políticas de Aragón durante el Interregno y el Compromiso de Caspe»], 2011, pág. 181 y n. 45. Cfr. además Giménez Soler [http://www.raco.cat/index.php/MemoriasRABL/article/viewFile/205862/300330 (1901:137-139)].</ref>
 
El rei va morir sense deixar nomenat successor i Jaume d'Urgell es va postular, amb altres sis candidats, al tron ​​dede la Corona d'Aragó. Però se li va acusar d'haver ordenat l'assassinat de l'arquebisbe de Saragossa García Fernández de Heredia, qui s'havia oposat radicalment a la candidatura de Jaume al tron. Antón de Luna, el principal valedor a Aragó de les pretensions a la Corona del Comte d'Urgell, havia donat mort a l'arquebisbe l'1 de juny de 1411. Finalment, la situació va acabar per resoldre amb l'anomenat Compromís de Casp, en què Jaume va resultar derrotat i va ser triat Ferran de Trastàmara, qui regnaria com Fernando i d'Aragó.<ref>Sesma Muñoz (2011:32-39)</ref><ref>Sesma (2011:98)</ref>
 
Aconsellat per la seva mare i per Antón de Lluna, es va negar a reconèixer com a rei a Fernando I i es va alçar en armes contra el monarca. Derrotat en Castelflorite i Montearagón, es va refugiar al castell de Balaguer on va patir el setge de les tropes reals fins que va acabar rendint el 31 d'octubre de 1413. Processat i condemnat, els seus béns van ser confiscats. Va estar a la presó al castell d'Urueña (1413-1420, i novament entre 1424 i 1426), al de Mora (1420-1422), en l'Alcàsser de Madrid (1422-1424), breument a Terol (1426) i, finalment, va ser portat en aquest mateix any al castell de Xàtiva, on va morir en 1433 als 53 anys. Segons Jaume Vicens Vives va ser traslladat en 1426 a Xàtiva des del castell de Castrotorafe a Zamora per ordre del rei de la Corona d'Aragó Alfons el Magnànim previ acord amb el rei Joan II de Castella.<ref>S. Sobrequés, ''Els Barons de Catalunya'', Ed. Vicens-Vives, 4ª ed., 1989, pág. 150.</ref>