Jardí de les Teuleries: diferència entre les revisions

El '''jardíJardí de les Teuleries''' (en francès, ''jardin des Tuileries'') és el més important i el més antic [[jardí a la francesa]] de [[París]], a [[França]]. S'estén d'oest a est, de la [[Plaça de la Concorde|plaça de la Concòrdia]] al [[Louvre]], i del sud al nord, del [[Sena]] a la rue de Rivoli. Rep aquest nom perque era una part intengrant del recinte d'un antic palau dels reis de França, el [[Palau de les Teuleries]], construit el 1564 i destruit en un incendi el 1871. El Palau rebia aquest nom perque va ser edificat al lloc d'antigues teuleries (fàbriques de [[Teula|teules]]) que al segle XVI van ser enderrocades per a possibilitar la seva construcció.

[[Fitxer:GM Tuileries 02.jpg|thumbnail|left|300px|La petita bassa del jardíJardí de les Teuleries]]

Aquest jardí va ser plantat per [[Caterina de Mèdici]] a partir de 1564, en el moment en què començava la construcció del [[palauPalau de les Teuleries]]. Va ser traçat a la [[jardí italià|italiana]]: sis passeigs en el sentit de la longitud i vuit en el sentit de l'amplada delimitaven compartiments rectangulars que comprenien plantacions diferents (massissos d'arbres, gespes, parterres de flors, etc.). Una font, una exhibició de feres i una gruta ornamentaven el jardí, als que els van ser afegits un hivernacle per a tarongers i una magnaneria al començament del segle XVII.

El 1664, [[Jean-Baptiste Colbert]] va ordenar que el jardí fos completament redissenyat per [[André Le Nôtre]], que ja s'havia il·lustrat a [[Vaux-le-Vicomte]]. Aquest va donar al jardí l'aspecte que conservaria, en les seves grans línies, fins als nostres dies: va perforar a l'eix del palauPalau un passeig central delimitat, a l'est per una bassa rodona i a l'oest per una bassa octogonal; va construir la terrassa de la Vora de l'aigua al llarg del passeig i l'esplanada dels ''Feuillants'' al llarg de la futura ''rue de Rivoli''; finalment, construeix dues terrasses al llarg de la futura [[Plaça de la Concorde|plaça de la Concòrdia]] així com dues rampes en corba permetent-hi l'accés.

Sota la [[Revolució Francesa]], el jardí va ser el testimoni de grans esdeveniments dels quals el palauPalau en va ser l'escenari. La bassa rodona va ser emprada per a la cerimònia de l'[[Culte de la Raó i de l'Ésser suprem|Ésser Suprem]] (8 de juny de 1794). S'hi havien col·locat efígies representant l{{'}}''Ateisme'' envoltat de l{{'}}''Ambició'', de l'''Egoisme'', de la ''Discòrdia'' i de la ''Falsa Simplicitat''. [[Maximilien de Robespierre|Maximilià de Robespierre]] hi va posar el foc, en una apoteosi de crits i d'aplaudiments. El seguici es va adreçar aleshores cap al [[Champ-de-Mars]]. El 10 d'octubre, aquesta mateixa bassa va acollir el taüt de [[Jean-Jacques Rousseau]], recobert d'un llençol sembrat d'estrelles (exhumat d'[[Ermenonville]] per ser portat al [[Panteó de París]]).

Durant la [[Segona Guerra mundial]] una part del jardí va ser transformada en hort a causa de la manca d'avituallament durant l'Ocupació. El 25 agost 1944, el general [[Dietrich von Choltitz|von Choltitz]], comandant del «Groß-Paris» hi va rebre un ultimàtum del coronel [[Pierre Billotte]] de la 2a Divisió Blindada i va respondre ''«Jo no accepto els ultimàtums»''. Durant els combats següents, el capità Branet s'apoderarà de l'[[hotel Meurice]], ''rue de Rivoli'', quarter-general de les forces d'ocupació alemanya; el capità Julien prendrà la ''rue du Faubourg-Saint-Honoré'' per atènyer la seu de la Kommandantur, [[place de l'Opéra]] i pel seu costat el tinent Bricard neteja el jardíJardí de les Teuleries. Les deu plaques commemoratives posades al llarg del Jardí de les Teuleries a l'angle del carrer de Rivoli (''rue de Rivoli'') i de la plaça de la Concòrdia (''place de la Concorde'') no no fan justícia a la intensitat dels combats i del nombre de víctimes.