Carl Faust: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
Cap resum de modificació
referències
Línia 1:
{{Infotaula persona}}
'''Carl Faust''' ([[Hadamar]], [[Frankfurt del Main|Frankfurt am Main]], 10 de setembre de 1874 – [[Blanes]], la Selva, 24 d'abril de 1952) fou un home de negocis i mecenes científic alemany, establert a Catalunya a partir de 1897. Tot i mostrar inquietuds per les ciències naturals des de ben petit, els pares cregueren convenient que estudiés comerç, per tal que es pogués guanyar bé la vida i ells poguessin dedicar-se a atendre als altres germans<ref>"Yo soy el mayor de siete, y mi padre decia: Si te hago estudiar a ti, quien sabe si me queda dinero para los pequeños. No tuve más remedio que acatar y me dediqué al comercio" Carta de Carl Faust a Josep Cuatrecasas, 19/12/1948</ref>. Anà a parar a Barcelona, primer com a treballador de l’empresa Körting Hermanos i establint-se posteriorment pel seu compte. Havent passat ja dels cinquanta anys, però, decidí recuperar les il·lusions de joventut i entregar-se a la ciència, en aquest cas invertint la seva fortuna en la construcció d’un [[Jardí botànic|jardí botànic]] que havia de ser, alhora, centre d’investigació i pedagogia pels europeus del centre i nord del continent, que trobarien, a Blanes, les condicions propícies per nombroses plantes de climes àrids i tropicals que als seus països d’origen podien créixer només en hivernacles.
'''Carl Faust i Schmidt''' ([[Hadamar]], [[Alemanya]], [[10 de setembre]] de [[1874]] - [[Blanes]], [[la Selva]], [[24 d'abril]] de [[1952]]), va ser un mecenes de les ciències de la natura i creador del [[Jardí botànic Marimurtra]] de [[Blanes]].
 
Tot i mostrar una inclinació cap a les ciències naturals, la família l'empeny cap a l'activitat empresarial que el duria a Barcelona on fundaria amb un soci l'empresa Faust y Kammann, SA, encara existent. Però la seva afició naturalista el va portar a comprar terrenys a Blanes a partir del 1918. En complir 50 anys, el 1924, deixà les seves tasques directives i es dedica plenament a la formació del jardí botànic.<ref>{{Ref-web|url=http://scbcientifics.iec.cat/ca/cientifics/faust-schmidt-carl.html|títol=Faust i Schmidt, Carl|consulta=2018-04-30|llengua=|editor=Galeria de científics catalans|data=}}</ref><ref name=":0">{{Ref-web|url=https://web.archive.org/web/20180430201549/https://metode.cat/revistes-metode/article/llegat-carl-faust.html?_ga=2.92887576.423366576.1525119143-534901054.1525119143|títol=El llegat de Carl Faust|consulta=2018-04-30|nom=Josep M.|cognom=Camarasa|nom2=Maria Elvira|cognom2=Silleras|llengua=|editor=Revista Mètode|data=2018-04-30|publicació=Revista Mètode}}</ref>
 
Va iniciar l'organització del jardí assessorat per botànics europeus i catalans de primera línia: [[Josias Braun Blanquet]], [[Hans Kräinz]], [[Eric Sventenius]], [[Pius Font i Quer]], [[Carlos Pau]], [[Josep Cuatrecasas]], etc. També es preocupava d'ajudar nous científics que treballaran al seu jardí i laboratori, aquest va ser el cas per exemple de [[Ramon Margalef]], que esdevingué una figura mundial en l'ecologia marina.<ref name=":0" />
 
Faust va morir el 24 d'abril de [[1952]] a la casa de Marimurtra de Blanes i està enterrat al cementiri d'aquesta vila. El dia 17 de febrer del [[2007]] es va inaugurar al passeig de Mar de [[Blanes]] una estàtua de Carl Faust, obra d'[[Andrés Ginestet]].
 
'''Carl Faust''' ([[Hadamar]], [[Frankfurt del Main|Frankfurt am Main]], 10 de setembre de 1874 – [[Blanes]], la Selva, 24 d'abril de 1952) fou un home de negocis i mecenes científic alemany, establert a Catalunya a partir de 1897. Tot i mostrar inquietuds per les ciències naturals des de ben petit, els pares cregueren convenient que estudiés comerç, per tal que es pogués guanyar bé la vida i ells poguessin dedicar-se a atendre als altres germans<ref>"Yo soy el mayor de siete, y mi padre decia: Si te hago estudiar a ti, quien sabe si me queda dinero para los pequeños. No tuve más remedio que acatar y me dediqué al comercio" Carta de Carl Faust a Josep Cuatrecasas, 19/12/1948</ref>. Anà a parar a Barcelona, primer com a treballador de l’empresa Körting Hermanos i establint-se posteriorment pel seu compte. Havent passat ja dels cinquanta anys, però, decidí recuperar les il·lusions de joventut i entregar-se a la ciència, en aquest cas invertint la seva fortuna en la construcció d’un [[Jardí botànic|jardí botànic]] que havia de ser, alhora, centre d’investigació i pedagogia pels europeus del centre i nord del continent, que trobarien, a Blanes, les condicions propícies per nombroses plantes de climes àrids i tropicals que als seus països d’origen podien créixer només en hivernacles.
 
Al jardí li posà [[Jardí Botànic Marimurtra|Marimurtra]], unint en un sol mot una de les plantes mediterrànies característiques que creix en aquests terrenys, la [[murtra]], amb el [[Mar Mediterrània|Mediterrani]] que banya els peus del jardí[[:Fitxer:///C:/Users/u3000884/AppData/Local/Microsoft/Windows/INetCache/Content.Outlook/N1QAP3TC/Faust Viquipèdia.docx#%20ftn2|[2]]]. Un Patronat gestiona la Fundació Privada que, des del moment de la seva mort, ha garantit la continuïtat del seu projecte altruista.
Linha 52 ⟶ 44:
 
I és que en la seva condició d’alemany, acabada la [[Segona Guerra Mundial|II Guerra Mundial]] li foren congelats tots els béns i dipòsits bancaris, iniciant una llarga batalla legal per a recuperar-ho; no se’n sortia en les gestions amb l’Estat per a legalitzar la fundació; alguns dels companys de viatge l’havien abandonat; hi hagué sequeres importants que feren estralls al jardí; i entre els seus col·laboradors més íntims hi havia una pugna soterrada per imposar els seus criteris un cop traspassés. Una malaltia va fer que no es mogués gaire del llit el darrer any de la seva vida.
 
Faust va morir el 24 d'abril de [[1952]] a la casa de Marimurtra de Blanes i està enterrat al cementiri d'aquesta vila. El dia 17 de febrer del [[2007]] es va inaugurar al passeig de Mar de [[Blanes]] una estàtua de Carl Faust, obra d'[[Andrés Ginestet]], vila on està enterrat.
 
=== '''2. Activitat científica''' ===
Linha 67 ⟶ 61:
 
Carl Faust és un exemple de la figura del mecenes científic que hem vist reconeguda tan poques vegades a Catalunya. Va fomentar la botànica sense ser botànic; les publicacions sense ser escriptor ni editor; la ciència sense ser científic; les relacions internacionals sense ser diplomàtic; i la formació d’investigadors sense tampoc ser-ho. Potser per aquest motiu, per l’origen estrictament altruista i desinteressat de la idea original de Faust i l’empenta en voler complir el seu somni, la seva obra encara perviu a dia d’avui, amb persones disposades a continuar-la i ampliar-la.
== Referències ==
 
 
[[:Fitxer:///C:/Users/u3000884/AppData/Local/Microsoft/Windows/INetCache/Content.Outlook/N1QAP3TC/Faust Viquipèdia.docx#%20ftnref1|[1]]] ''Escritura de Poderes otorgada por la Sociedad anónima española Körting a favor de D. Carlos Faust y Schmidt,'' 03/07/1903. AFCF.
 
[[:Fitxer:///C:/Users/u3000884/AppData/Local/Microsoft/Windows/INetCache/Content.Outlook/N1QAP3TC/Faust Viquipèdia.docx#%20ftnref2|[2]]] VON GOETHE, Johann W. ''Anys d’aprenentatge de Wilhelm Meister''. Barcelona: Edicions 62, 1985.
 
[[:Fitxer:///C:/Users/u3000884/AppData/Local/Microsoft/Windows/INetCache/Content.Outlook/N1QAP3TC/Faust Viquipèdia.docx#%20ftnref3|[3]]] ''La'' ''Il·lustració Catalana'' núm. 386, p. 680, 23/10/1910.
 
[[:Fitxer:///C:/Users/u3000884/AppData/Local/Microsoft/Windows/INetCache/Content.Outlook/N1QAP3TC/Faust Viquipèdia.docx#%20ftnref4|[4]]] BARATECH, Maite. ''Faust y Kammann. 100 años de historia.'' Barcelona: Faust y Kammann, 2010, p, 12.
 
[[:Fitxer:///C:/Users/u3000884/AppData/Local/Microsoft/Windows/INetCache/Content.Outlook/N1QAP3TC/Faust Viquipèdia.docx#%20ftnref5|[5]]] Pels canvis en la composició de la junta directiva de l’empresa i els canvis de nom, vegi’s el Registre de la Propietat de Barcelona, full 16.517 (Faust y Kammann). Còpia dipositada a l’AFCF.
 
[[:Fitxer:///C:/Users/u3000884/AppData/Local/Microsoft/Windows/INetCache/Content.Outlook/N1QAP3TC/Faust Viquipèdia.docx#%20ftnref6|[6]]] Per a una biografia de Narberhaus, vegi’s SAGRERA, Maria Àngela. Guillermo Narberhaus Flamm i Blanes, dins ''Blanda'', número 12. Blanes: Ajuntament de Blanes i Arxiu Municipal de Blanes, 2009, pp. 62-75.
 
[[:Fitxer:///C:/Users/u3000884/AppData/Local/Microsoft/Windows/INetCache/Content.Outlook/N1QAP3TC/Faust Viquipèdia.docx#%20ftnref7|[7]]] Carta de Carl Faust a Josep Cuatrecasas, 15/01/1938. AFCF.
 
[[:Fitxer:///C:/Users/u3000884/AppData/Local/Microsoft/Windows/INetCache/Content.Outlook/N1QAP3TC/Faust Viquipèdia.docx#%20ftnref8|[8]]] Acta de fundació de l’Estació Internacional de Biologia Mediterrània davant el notari Ernst Miescher, 23/03/1937 (versions en alemany i castellà). AFCF.
 
[[:Fitxer:///C:/Users/u3000884/AppData/Local/Microsoft/Windows/INetCache/Content.Outlook/N1QAP3TC/Faust Viquipèdia.docx#%20ftnref9|[9]]] Un dels testimonis de l’expedició fou el suís Heinrich Frey, que ho recollí a Recuerdos de un hispanófilo suizo, dins ''Homenaje almeriense al botánico Rufino Sagredo''. Almeria: Instituto de Estudios Almerienses, 1982, pp. 147-167.
 
== Bibliografia ==
* BARATECH, Maite. ''Faust y Kammann. 100 años de historia''. Barcelona: Faust y Kammann<span class="Z3988" title="ctx_ver=Z39.88-2004&rft_val_fmt=info%3Aofi%2Ffmt%3Akev%3Amtx%3Abook&rft.genre=book&rft.btitle=El+mat%C3%AD+amb+Raimon+Panikkar&rft.aulast=Bassas&rft.aufirst=Antoni&rft.date=2012&rft.pub=%5B%5BLa+Butxaca%5D%5D&rft.isbn=9788499300894"></span>, 2010.