Carl Faust: diferència entre les revisions

El ritme de creixement de l’empresa fou molt bo fins a l’esclat de la [[Primera Guerra Mundial]], el [[1914]]. Malgrat que la neutralitat espanyola afavorí una dinàmica productiva destacada i una exportació constant de tota mena de productes als països en guerra, en el cas de Faust y Kammann fou un drama, ja que ells feien el negoci a la inversa i el conflicte paralitzà les indústries no destinades exclusivament a material bèl·lic i, per tant, l’estoc de productes fou molt escàs al llarg dels següents quatre anys. A més a més, les comunicacions en sortiren òbviament malparades i la circulació de mercaderies quedà molt limitada. Així, les comandes no arribaven a Barcelona, i l’empresa es veié obligada a cercar nous proveïdors i a fer un salt endavant en la capacitat econòmica i material de l’empresa: és així que establiren els primers contactes directes amb els Estats Units i augmentaren el capital social. Superat aquest sotrac, l’empresa entrà novament en un període d’expansió que facilità que obrís delegacions a València, Sevilla, Madrid i Bilbao; però, alhora, afloraren conflictes entre els socis, que esclataren a partir de [[1925]] quan Faust, no sabem si cansat del negoci, atabalat per les circumstàncies, o senzillament perquè creia que era el moment de dedicar-se en cos i ànima a la seva passió, plantejà a Kammann el desig de tirar endavant un projecte que feia temps que tenia entre cella i cella: construir un jardí botànic a la Costa Brava. Ja feia unes anys que havia iniciat la compra de terrenys, havia manat dissenyar una casa per viure-hi i ara, definitivament, s’havia decidit a començar, quan pogués, la configuració del jardí. De manera que demanà al seu soci poder fer una valoració econòmica de Faust y Kammann i li preguntà si estava disposat a continuar el negoci ell sol, cosa que acceptà<ref>Pels canvis en la composició de la junta directiva de l'empresa i els canvis de nom, vegi's el Registre de la Propietat de Barcelona, full 16.517 (Faust y Kammann). Còpia dipositada a l'AFCF</ref>. Però no tot fou tan fàcil, i la desvinculació definitiva de Faust de l’empresa no arribà fins a inicis dels anys 40.

 

Sigui com sigui, el cas és que Faust, entre [[1925]] i [[1927]], anà abandonant les seves principals obligacions i posà fil a l’agulla en la configuració del jardí botànic. Va ser durant els anys d’excursionisme, amistats i descobriment del país que es fixà allà on comença la [[Costa Brava]], a l’aleshores marinera vila de Blanes. Així, el [[1918]] havia comprat uns primers terrenys de [[Garrigar|garriga]] que, inclinats sobre el mar, i entremig del [[Convent de Sant Francesc de Blanes|convent de Sant Francesc]] i la cala Sa [[Sa Forcanera|Forcanera]], li havien cridat molt l’atenció.