Luci Licini Murena (cònsol): diferència entre les revisions

'''Luci Licini Murena''' (''Lucius Licinius Murena'') fou un [[magistrat romà]], fill de [[Luci Licini Murena (pretor)|Luci Licini Murena]]. Va servir amb el seu pare al [[Regne del Pont|Pont]] el [[83  aC]] durant la [[segona guerra mitridàtica]]. Més tard fou [[qüestor]] a Roma amb el jurista [[Servi Sulpici Lemònia Ruf|Servi Sulpici]]. Fou [[edil curul]] i va adornar les muralles del ''[[Comitium]]'' amb pedra de [[Lacedemònia]]. A la [[tercera guerra mitridàtica]] que va començar el [[74  aC]] va servir sota [[Luci Licini Lucul·le (cònsol 74  aC)]] que li va encarregar la direcció del setge d'[[Amisos]], que Murena va conquerir el [[71  aC]].

Murena va seguir després al rei [[Tigranes II d'Armènia]] en la seva retirada des de [[Tigranocerta]] cap al [[Muntanyes del Taure|Taure]] ([[69  aC]]). Lucul·le li va encarregar mantenir el setge de la capital armènia. Va tornar a Roma probablement el [[68  aC]] i fou nomenat comissionar per l'establiment de la província del [[Pont (província romana)|Pont]] i el repartiments de territoris a Àsia.

El [[65  aC]] fou pretor junt amb Servi Sulpici i tenia la ''juridictio'' mentre Sulpici presidia les ''quaestio peculatus''. Durant la pretoria va tenir la superintendència dels ''ludi Apollinares'' en els que va gastar molts diners. El [[64  aC]] fou propretor a la Gàl·lia Cisalpina on va tenir al seu germà [[Gai Licini Murena]] com a llegat.

El [[63  aC]] va tornar a Roma i fou candidat al consolat pel que fou elegit junt amb [[Dècim Juni Silà (cònsol 62  aC)|Dècim Juni Silà]], per l'any [[62  aC]]. Servi Sulpici se li va oposar i fou derrotat als comicis i llavors va denunciar a Murena per ''ambitus'', acusació que va tenir el suport de [[Marc Porci Cató]], Gneu Postumi i Servi Sulpici el jove; Murena fou defensat per [[Quint Hortensi (orador)|Quint Hortensi]], [[Ciceró|Marc Tul·li Ciceró]] (que era llavors cònsol) i [[Marc Licini Cras]]. Murena fou absolt.

Els dos consols van haver de decidir sobre els catalinaris. Silà va declarar que era partidari de l'execució dels capturats i Murena, primer indecís, finalment li va donar suport. El seu consolat fou destorbat per [[Quint Cecili Metel Nepot (cònsol 57  aC)]] que afavoria a [[Gneu Pompeu Magne|Gneu Pompeu]] en oposició als optimats. Es va aprovar la ''Lex Licinia Junia'', que fixava el termini que havia de passar entre l'aprovació en comicis i la promulgació d'una llei.

[[Categoria:Cònsols romans de la dècada del 60  aC]]

[[Categoria:Pretors del segle I  aC]]