Ballet romàntic: diferència entre les revisions

El segle XIX, concretament el període que abasta de 1840 a 1870, és considerat com l'etapa més prolífica de la [[dansa clàssica]], i dóna lloc a [[Ballet|ballets]] com ''[[Coppélia]]'', ''[[Giselle]]'', [[La Baiadera|''La baiadera'' o ''El regne de les ombres'']], ''[[Ondine|Ondina]] i'' ''[[El llac dels cignes]]''. L'era del ballet romàntic, coneguda com la dels ''ballets blancs'', s'inaugura amb la peça titulada ''[[La Sílfide|La sílfide]]'' (1832), de [[Filippo Taglioni]], la primera d'un extens [[repertori]] d'obres caracteritzades per una estilització molt característica. L'acció sol tenir lloc en un bosc misteriós, encantat o fantàstic, no rarament de nit, i les [[ballarines]] són éssers sobrenaturals eteris com fades, ondines o sílfides, vestides amb [[Tutú|tutús]] blancs i que calcen sabatilles de punta, donant una imatge de lleugeresa i fragilitat. Més tard, [[Isadora Duncan]] es rebel·laria contra aquesta imatge, reivindicant els peus nus i el seu interès a ser arbre, o pluja o vent, abans que una al·legoria fràgil i despersonalitzada. Així, trencaria amb la dansa clàssica romàntica per iniciar la [[dansa moderna]]'''.'''

'''''Coppélia''''' és una de les obres més famoses del ballet romàntic. Es va estrenar el 25 de maig de [[1870]] a l'[[L'Òpera de París.|l'Òpera de París.]].

La coreografia va ser dissenyada per [[Arthur Saint-Léon|A. Saint-Leon]], director de les [[Companyia de teatre|companyies]] de ballet de l'Òpera de París i de Sant Petersburg. Sant-Leon va morir poc després de la seva estrena.