Diferència entre revisions de la pàgina «Unitat del Poble Valencià»

format ref, reparat enllaços morts
m (Aplicant la plantilla {{ISBN}} per evitar l'enllaç màgic d'ISBN)
(format ref, reparat enllaços morts)
== Història ==
===Naixement===
Després de les [[eleccions generals espanyoles de 1977]], el [[PSPV (històric)|Partit Socialista del País Valencià]], principal força política [[nacionalisme valencià|valencianista]] va rebre un important revés electoral a causa de la seua divisió en dos candidatures, fet que va portar a la seua integració en el [[Partit Socialista Obrer Espanyol]] en 1978, adoptant les sigles [[PSPV-PSOE]]. Des de 1977, este partit presidia el [[Consell Preautonòmic del País Valencià]], en la figura del també [[valencianista]] [[Josep Lluís Albinyana]]. Tanmateix, un pacte entre el PSOE i la [[UCD]] en [[1979]]<ref>[{{ref-publicació |url=http://www.elpuntavui.cat/noticia/article/3-politica/17-politica/602640-la-realitat-social-del-pais-valencia-ha-crescut-malgrat-una-politica-frontalment-espanyolista.html |article= “La realitat social del País Valencià ha crescut malgrat una política frontalment espanyolista”] |format=entrevista a Josep Lluis Albinyana a| publicació= [[El Punt Avui]] del|data= 15 de desembre de 2012|nom= Daniel|cognom= Betoret}}</ref> van fer que els socialistes abandonaren el Consell, forçant que Albinyana dimitira, i que l'[[blaverisme|anticatalanista]] [[Enric Monsonís]], d'[[UCD]], accedira a la presidència del Consell.<ref>[{{ref-publicació|url=http://elpais.com/diario/1979/12/23/espana/314751612_850215.html|article= Dimite Albiñana tras la retirada del PSOE del Consell] notícia a [[|publicació=El País]] del |data=23 de desembre de 1979 {{es|llengua=castellà|nom=Jaime|cognom=Millas}}</ref> Paral·lelament, el sector valencianista d'UCD, representat per [[Francesc de Paula Burguera]] és marginat i abandona el partit per a fundar el [[Partit Nacionalista del País Valencià]], on també acabaria integrant-se [[Josep Lluís Albinyana|Albinyana]].<ref>[{{ref-publicació|url=http://elpais.com/diario/1983/10/17/espana/435193215_850215.html El|article=Josep exLluís presidente del Consell del País Valenciá, ocupará la vicesecretaría general del Partido Nacionalista del País Valenciano (PNPV)] notícia a [[Albiñana|publicació=El País]] del|data= 17 d'octubre de 1983 {{es|llengua=castellà}}</ref> El PNPV es presentaria per primera vegada en les [[eleccions generals espanyoles de 1979]], obtenint 13.828 vots, menys de la meitat dels 31.138 que el PSPV va obtenir en solitari dos anys abans.
 
En 1980 el secretari general del [[Partit Comunista del País Valencià]], el valencianista [[Ernest Garcia i Garcia|Ernest Garcia]] és destituït en perdre una votació interna front al sector centralista del partit. En conseqüència, el sector [[valencianista]], amb Ernest Garcia i [[Doro Balaguer]] al capdavant, abandonarien el partit.<ref name= "Alberola">[http{{ref-publicació|url=https://www.iecatraco.netcat/acsindex.php/PublicacionsRevistaSociologia/PDFarticle/numero18_2002view/EstrategiesPolitiques.pdf222370/303174|article= Estratègies polítiques i identitat col·lectiva al País Valencià],|nom= Pere |cognom=Arberola i Garcia|publicació= Revista Catalana de Sociologia |data=2002|exemplar= Núm. 18 |data= desembre 2002}}</ref> Juntament amb una escissió possibilista del [[PSAN]], capitanejada per [[Josep Lluís Blasco]], i amb ex-militants del [[PSPV (històric)|PSPV]], com [[Vicent Ventura]], que havien rebutjat la integració al PSOE, fundarien un partit polític anomenat [[Agrupament d'Esquerra del País Valencià]].<ref> [https://archive.is/20130701104816/www.uv.es/fce/cablasco/biografia.html Biografia de Josep Lluís Blasco]</ref>
[[Fitxer:Cartell UPV 1983.jpg|thumb|300px|right|Cartell de 1983 de la Unitat del Poble Valencià.]]
En juny de 1982, després de diferents actes conjunts, es va arribar a un acord per a crear una nova formació, ''Unitat Valencianista'', a partir del [[PNPV]] de [[Francesc de Paula Burguera]], el Partit Radical Socialista de [[Josep Lluís Albinyana]], el [[Partit Socialista Unificat del País Valencià]] i [[Unió Democràtica del País Valencià]], partit en descomposició des que el seu líder [[Vicent Ruiz Monrabal]] ingressara a la [[UCD]]. Es va intentar sense èxit unir a esta Unitat a partits nacionalistes d'esquerra que posteriorment formarien part d'UPV, com [[AEPV]] i [[EUPV (històric)|EUPV]].<ref>Arxiu de la democràcia [http://www.archivodemocracia.ua.es/db/articulos/3.pdf (Universitat d'Alacant)]</ref>
 
Finalment, a les [[eleccions generals espanyoles d'octubre de 1982]], ''Unitat Valencianista'' esdevindria
''Unitat del Poble Valencià'', com a [[coalició electoral]] entre els partits alineats junt al [[Partit Nacionalista del País Valencià]] pocs mesos abans, i l'[[Agrupament d'Esquerra del País Valencià]].<ref name="UPV">[{{ref-publicació|url=http://elpais.com/diario/1981/07/24/espana/364773622_850215.html |article=Albiñana y Vicent Ventura, juntos en un nuevo partido] notícia a [[|publicació=El País]] del|data= 24 de juliol de 1981 {{es|llengua=castellà}}</ref> La candidatura va ser encapçalada per [[Francesc de Paula Burguera]] i va obtenir 18.516 vots.
 
De cara a les [[eleccions a les Corts Valencianes de 1983]], a la coalició se suma un tercer partit, [[Esquerra Unida del País Valencià (històrica)|Esquerra Unida del País Valencià]], un altre partit xicotet sense vinculació amb cap força d'àmbit estatal. La candidatura estava encapçalada aquesta vegada pels sectors més esquerrans de la coalició, amb [[Isidor Balaguer]] i [[Carles Mulet Grimalt|Carles Mulet]], militants de l'[[Agrupament d'Esquerra del País Valencià]] com a caps de llista per [[Circumscripció electoral de València|València]] i [[Circumscripció electoral d'Alacant|Alacant]] i [[Vicent Pitarch]], militant d'[[Esquerra Unida del País Valencià (històric)|Esquerra Unida del País Valencià]] com a cap de llista per Castelló.<ref>[{{ref-publicació|url=http://www.docv.gva.es/datos/1983/04/15/pdf/1983_802202.pdf |article=Candidatures presentades a les Corts Valencianes],| publicació =DOGV del|data= 15 d'abril de 1983}}</ref> Malgrat els seus precaris mitjans, Unitat del Poble Valencià va obtenir 58.712 vots, un 3,09% del total i tot i quedar fora de les [[Corts Valencianes]] per la barrera electoral del 5%, va ser quarta força política a les primeres eleccions al Parlament Valencià.{{sfn|Català i Oltra|2012|p=615}}
 
===Partit Polític===
Mentrestant, el declivi de [[Joan Lerma]] i la puixança d'[[Eduardo Zaplana]] fan que des d'[[Acció Cultural del País Valencià]] s'impulse la creació del [[Bloc de Progrés Jaume I]], que va iniciar una sèrie de campanyes de mobilització política que des d'UPV van ser interpretades com una demanda de vot útil cap al [[PSPV-PSOE]].{{sfn|Català i Oltra|2012|p=624}} Açò va provocar un distanciament entre ACPV i el partit, distanciament agreujat per la disputa entre el sector d'arrel fusteriana i el que s'enquadrava en la [[nacionalisme valencià|tercera via del nacionalisme valencià]].{{sfn|Català i Oltra|2012|p=624}} Tanmateix, també hi hagué intel·lectuals d'arrel fusteriana, com [[Toni Mollà]], que es posicionaran en contra de la instrumentalització política d'ACPV per part del PSOE.{{sfn|Català i Oltra|2012|p=624}}
 
Així mateix, la puixança del discurs de la tercera via, unit a l'extraparlamentarisme, fan que en aquest període UPV tendisca a defugir d'explicitar les seues postures sobre el [[fet nacional valencià]], tant per considerar que les opinions properes als [[Països Catalans]] poden tindre un efecte negatiu entre l'electorat, com per començar a considerar la conveniència estratègia d'un gir valencianista.{{sfn|Català i Oltra|2012|p=625}} Mentre dirigents de la UPV començaven a rebaixar les crítiques cap al [[Tercera Via valenciana|valencianisme de convergència]], el [[Partit Valencià Nacionalista]] realitzava el seu primer Consell (1992) amb aquest objectiu al cap.{{sfn|Català i Oltra|2012|p=625}} A les [[eleccions a les Corts Valencianes de 1995]] els dos partits participaren en una coalició anomenada ''Unitat del Poble Valencià-Bloc Nacionalista'',{{sfn|Català i Oltra|2012|p=630}} distanciant-se d'[[ACPV]] i el seu [[Bloc de Progrés Jaume I]], afí al [[PSPV-PSOE]] en opinió dels dirigents del partit, però distanciant-se també dels sectors [[pancatalanisme|pancatalanistes]], que veien l'aproximació a un partit com el [[Partit Valencià Nacionalista|PVN]], al que acusaven de ''neo-[[blaver]]'', com una traïció al [[paradigma fusterià]].{{sfn|Català i Oltra|2012|p=631}}
 
===Canvi de paradigma polític===
La crisi de resultats organitzatius i electorals agreujades per la ''tanca del 5%'', així com els canvis en el mapa polític valencià, propiciaren que UPV revisara la seua línia política, i en el VII Congrés d'UPV celebrat a [[l'Eliana]] el 1996,{{sfn|Català i Oltra|2012|p=638}} es van assumir algunes crítiques que històricament havia rebut la formació, com la indefinició nacional que UPV havia mostrat fins aquell moment,{{sfn|Català i Oltra|2012|p=638}} i va optar per adaptar les seues posicions al marc nacional valencià,{{sfn|Català i Oltra|2012|p=638}} en la línia del moviment que es coneixia com ''tercera via'' del [[nacionalisme valencià]], adoptant una estratègia de caràcter [[transversal]] i d'àmbit exclusivament valencià.{{sfn|Català i Oltra|2012|p=638}} La ponència oficial reformulava el marc de referència, assumint el terme [[nacionalisme valencià|nació valenciana]] de manera "rotunda",{{sfn|Català i Oltra|2012|p=638}} i eliminant el terme [[Països Catalans]] de la doctrina del partit.<ref>[http://www.llibertat.cat/2007/03/1996-upv-elimina-les-referencies-politiques-als-paisos-catalans-998 UPV elimina les referències polítiques als Països Catalans], ''Tal dia com avui, 18 de març de 2007 Llibertat.cat''</ref> La ponència política del VII Congrés va ser redactada per [[Joan Francesc Mira]], que reflectiria les conclusions d'aquell text en el llibre [[Sobre la nació del valencians]].{{sfn|Català i Oltra|2012|p=638-639}} Esta adaptació dels postulats de la ''tercera via'' a l'[[esquerra política]] va comptar amb la intervenció d'altres militants històrics com [[Doro Balaguer]] o [[Josep Lluís Blasco]].{{sfn|Català i Oltra|2012|p=639}} Tanmateix, la moderació de les postures d'esquerra farien que un sector s'escindira amb el nom d'[[Esquerra Valenciana (1998)|Esquerra Valenciana]] en [[1998]].{{sfn|Català i Oltra|2012|p=639}}
 
A finalsfinal de [[1998]] es va celebrar el 1rprimer Congrés per formar el [[Bloc Nacionalista Valencià]]. En les [[Eleccions a les Corts Valencianes de 1999]] aquesta nova federació va obtenir 102.700 vots (4,6%). Des d'aleshores, UPV ha deixat d'actuar com a tal, quan les forces que integraven la coalició es dissolen dins del [[BLOC]], que celebrà el seu congrés constituent l'any 2000.<ref>[[{{ref-llibre|enllaçautor=Enric Morera i Català|nom=Enric |cognom=Morera]] - |títol=Política per a un País,|editorial= [[Ed. Bromera]]. {{ISBN|isbn=978-84-9824-181-5}}</ref>
 
== Resultats electorals ==
[[Fitxer:UPV - Referèndum OTAN.jpg|thumb|right|135pxminiatura|Cartell editat per la UPV on es demana el NO a la pertinença a l'[[OTAN]] per al [[Referèndum sobre la permanència d'Espanya a l'OTAN|referèndum de 1986]].]]
{| border="1" cellpadding="3" cellspacing="0" align="left"
|-
97.421

modificacions