Obre el menú principal

Canvis

m
Ortografia
{{FR|data=novembre de 2018}}
[[Fitxer:Montfort - Adieux de Napoleon a la Garde imperiale.jpg|thumb|Adéu de Napoleó a la Guàrdia imperial al castell de Fontainebleau, abans d'anar a l'exili d'Elba, en una imatge del segle XIX]]
L''''exili de Napoleó a Elba''' va ser l'estada de [[Napoleó Bonaparte]] a l'illa d'[[Elba (illa)|Elba]] des del [[4 de maig]] de [[1814]] fins al [[26 de febrer]] de [[1815]].<ref>{{Ref-web|url=https://www.infoelba.com/discovering-elba/history-of-elba/napoleon-bonaparte/arrival-in-elba/|títol=Napoleon's arrival in Elba|consulta=2018-12-01|nom=Infoelba|cognom=srl|llengua=en-GB}}</ref><ref>{{Ref-web|url=https://www.infoelba.com/discovering-elba/history-of-elba/napoleon-bonaparte/leaving-elba/|títol=Napoleon leaves Elba|consulta=2018-12-01|nom=Infoelba|cognom=srl|llengua=en-GB}}</ref> Els habitants li dispensaren una rebuda entre entusiasmada i temorosa, un sentiment que s'allargà durant els deu mesos del seu ''regnat'', en els quals transformà políticamentpolítica i militarmilitarment l'illa, abans del seu retorn per iniciar el [[Govern dels cent dies]].
 
Durant deu mesos Napoleó fou sobirà d'Elba. Juntament amb Elba hi haurà dues illes més, importants en la vida de Napoleó: [[Còrsega]], lloc de naixement, i la de [[Santa Helena]], lloc de la seva mort. Abans de pertànyer a Itàlia i a [[França]], l'illa fou durant molt temps d'[[Espanya]], raó per la qual, molts anys després de l'aventura napoleònica, un bon nombre d'illencs seguia emigrant a les antigues colònies espanyoles d'[[Amèrica]].
 
== Arribada ==
Durant la guerra entre [[Carles V del Sacre Imperi Romanogermànic|Carles V]] i [[Francesc I de França|Francesc I]], l'illa d'Elba fou arrasada pel sultà [[Solimà I el Magnífic|Solimà]], aliat de França, en una expedició comandada pel pirata [[Khair ed-Din Barba-rossa|Barba-rossa]]. La devastació fou tant sagnant que l'illa restà despoblada fins al punt que calgué colonitzar-la de bell nou. Molts anys després, Elba fou annexionada per França pel [[Tractat d'Amiens]] ([[1802]]), no sense una forta oposició dels seus habitants. QuantQuan al cap de dotze anys el [[Tractat de Fontainebleau (1814)]] cedí l'illa a Napoleó, aquesta comptava amb 12.000 h, els qualsque vivien de la pesca i del comerç de cabotatge.
 
El [[3 de maig]] de [[1814]], de set a vuit del matí, l'Emperador va poder veure el seu nou regne d'Elba a bord del vaixell anglès ''Undaunted'' (perquè Bonaparte s'havia negat a embarcar-se en un navili francès, {{Cita|alen no fiarrefiar-se llavors més que de la Marina anglesa perquè era victoriosa.}}segons la versió de [[François-René de Chateaubriand|Chateaubriand]].
 
La sorpresa per part de governador francès de l'illa, el general [[Jean-Baptiste Dalesme|Dalesme]], fou extraordinària, el mateixigual que la dels veïns. DoncsJa que des dels últims cinc mesos de la guerra que la coalició sostenia amb Napoleó, l'illa havia estat bloquejada pels anglesos, sense comunicació amb el continent i quasi reduïda a la fam.
 
Dies abans, davant la brama que s'havia enfonsat el poder de l'Emperador, la guarnició de [[Porto Longone]], composta de nombrosos italians, desertors i malfactors enviats disciplinàriament a l'illa, s'havien revoltat contra el governador francès. El dia [[21 d'abril]] el mateix Emperador fou cremat en efígie ensems que el governador prometia el llicenciament de tots els soldats no francesos a fi d'evitar una altra revolta. Així que, en els dies següents, quan arribaren les notícies de l'abdicació de l'Emperador i que aquest havia estat desterrat a Elba, ningú va creure en la vinguda de Napoleó sinó que escreïen tractava d'un parany anglès per apoderar-se de l'illa.
[[Fitxer:Aerial view of Elba 2.jpg|thumb|220px|dreta|Vista aèria de l'illa d'Elba]]
Per D'altra banda, també era manifesta la inquietud ena la [[fragata]] anglesa en la qualquè viatjava l’''augusta víctima'', que havia trigat quatre dies en fer la travessia des de [[Fréjus]] a Elba. Com a Emperador no ignorava les sagnants lluites mantingudes per les seves hosts ena l'illa, i es preguntava com el rebrien els seus nous vassalls. L'august viatger temia trobar l'illa en plena revolució, amb risc d'una altra matança francesa com havia ocorregutpassat ena les últimesdarreres [[Vespres Sicilianes]] que seguiren a la seva ocupació anys enrere. A Fréjus, prèviament, preguntà el mateix Napoleó al capità de la fragata anglesa si podia disposar de cent [[mariner]]s per a protegir-lo durant els primers dies de la seva estada en l'illa, fins que arribessin els 400 guàrdies imperials que li concedia el Tractat de Fontainebleau (article XVII).
 
Acompanyat de diversos comissaris responsables davant els seus respectius governs de la persona de l'Emperador, era fonamental assegurar-se de l'ànim dels illencs. PelMotiu pel qual, ja molt d'entrada la tarda, un bot arribà al port conduint alel general [[Drouot]], alel coronel polonès [[Jerzmanowski]], alel comissari anglès coronel [[Campbell]] i alel major [[Clam]], ajudant del comissari austríac, el general [[Koller]].
 
Fou el general Drouot qui entregà al governador Dalesme una carta escrita pel mateix Napoleó a Fréjus el [[27 d'abril]] de [[1814]], en la qual l'informava que {{Cita|''Obligat per les circumstàncies a abdicar la corona imperial, era des de llavors sobirà de l'illa d'Elba, i què, per tant, se lil'hi havia d'entregar els magatzems de boca i guerra i possessions del domini regi''.}}
 
== La rebuda ==
Comunicat l'anunci oficial de tan sorprenent esdeveniment a les autoritats civils, militars i religioses de [[Portoferraio]] i a la població, juntjuntament amb el desig de l'Emperador d'establir-se en l'illa després de la seva abdicació, l'entusiasme entre els illencs fou extraordinari. No obstant el qual, elsals documents de la família del comissari austríac Koller s'hi troba una ''Protesta dels elbencs'' en la qualquè es lamenten de quèque, sota pretext d'alleujar al món, se'ls enviava ''el fuet del gènere humà, a un ésser que havia vessat més sang de la necessària per negar l'illa''.
 
En el moment del desembarcament, la multitud s'apilà en elal moll, envoltat de barques de pescadors engalanades amb músics que premientocaven les guitarres, tambors i flautes. A l'encontre el va rebre l'alcalde [[Traditi]] el qual, després de saludar-lo, li presentà les claus de la vila en una safata d'argent.
 
Seguidament, l'Emperador –que vestia casaca verda, calces blanques i sabates amb sivella d'or, i ostentant lestrellal'estrella de la [[Legió d'Honor]] i la insígnia de la [[Corona de Ferro]]- fou conduït sota pal·li a l'església parroquial. En una carta pastoral el [[Vicari (eclesiàstic)|vicari]] [[Arrighi]], depenent del bisbe d'[[Ajaccio]], digué que {{Cita|La divina Providència ha volgut que siguem en el futur els súbdits de Napoleó el Gran. L'illa d'Elba, elevada a tan sublim honor, rep en el seu si l'ungit del Senyor.}}
 
== Impacte en els illencs ==
46

modificacions