Viquipèdia

Yukon: diferència entre les revisions

Exploració interactiva de l'historial
← Edició anteriorEdició següent →
Contingut suprimit Contingut afegit
VisualWikitext
mCap resum de modificació
m actualitzat, tret enllaços morts, multiples correccions, format ref
Línia 3:
|etiqueta_fundacio1=Admissió a la Confederació
|data_fundacio1=13 de juny de 1898}}
El '''Yukon'''<ref>[http://www.legassembly.gov.yk.ca/pdf/infosheet7.pdf Assemblea Legislativa del Yukon - Nota informativa núm.7]</ref> (tot i que en alguns documents [[anglès|anglesos]] és anomenat ''Yukon Territory'', «Territori del Yukon») és el més occidental dels tres territoris del nord del [[Canadà]]. Està habitat des de la [[prehistòria]], però va cobrar importància amb la [[febre de l'or]] del {{segle |XIX}}.<ref>{{GEC|0073004}}</ref> En documents ancians es deia ''Yukon Territory''.{{sfn|The Yukon Territory Act|1898}} El nom prové d'una llengua aborigen, el [[gwich'in]], i vol dir «riu gran».
 
Es troba a l'est de l'[[Estats dels Estats Units d'Amèrica|estat]] d'[[Alaska]], a l'oest dels [[Territoris del Nord-oest]] i al nord de la [[Colúmbia Britànica]]. La seva superfície és de 482.443 km², però el 2016 la població ésera de tan sols uns 3135.000874 habitants, dels quals més de 2328.000225 es concentren a [[Whitehorse]], la seva capital.<ref>{{ref-web|url=https://www12.statcan.gc.ca/census-recensement/2016/dp-pd/prof/details/page.cfm?B1=All&Code1=6010&Code2=60&Data=Count&Geo1=ER&Geo2=PR&Lang=F&SearchPR=01&SearchText=Yukon&SearchType=Begins&TABID=1|títol= Yukon (Région économique), Yukon et Yukon (Territoire)|obra=Profil du recensement, Recensement de 2016|llengua=francès|data =2016}}</ref> El territori és famós entre altres coses per haver estat l'escenari de la [[WhitehorseFebre de l'or de Klondike]], un fet històric que va ocórrer el 1897 i que va ser de gran transcendència per a la regió.
 
L'[[etimologia]] del seu nom prové d'una llengua aborigen local, el [[gwich'in]], i vol dir "riu gran". El territori és famós entre altres coses per haver estat l'escenari de la [[Febre de l'or de Klondike]], un fet històric que va ocórrer el 1897 i que va ser de gran transcendència per a la regió.
 
== Història ==
=== Prehistòria ===
S'han trobat restes humanes de la que fos la població més antiga i primitiva d'[[Amèrica del Nord]], tot i que la seva datació és bastant discutida. Una gran quantitat d'ossos modificats i trets humanoides que van ser descoberts a la regió d'[[Old Crow (Canadà)|Old Crow]], al nord del Yukon, tenen entre 25.000 i 40.000 anys d'antiguitat, segons l'estudi pel mètode del [[Datació per radiocarbono|carboni 14]].<ref>J. {{ref-llibre|cognom=Cinq-Mars|nom= [file:///C:/Users/Admin/Downloads/424_428.pdfJacques|data =2001|capítol= On the significance of modified mammoth bones from eastern Beringia|urlcapítol=http://citeseerx.ist.psu.edu/viewdoc/download?doi=10.1.1.578.926&rep=rep1&type=pdf|llengua=anglès|títol=The World of Elephants - International Congress|lloc=Roma|pàgines=424-428|format=pdf}}</ref> El centre i nord del Yukon no van ser afectats per les [[Glaciació|glaciacions]], a diferència de part de [[Beríngia]].
from eastern Beringia] The World of Elephants - Congrés Internacional, [[Roma]] 2001.</ref> El centre i nord del Yukon no van ser afectats per les [[Glaciació|glaciacions]], a diferència de part de [[Beríngia]].
 
Una [[erupció volcànica|erupció]] al [[Mont Churchill]], proper a la frontera amb [[Alaska]], va cobrir de cendres el sud del Yukon. Aquell dipòsit de brases i restes de [[magma]] pot apreciar-se actualment en algun punt de l'[[autopista de Klondike]]. Les històries de les [[Primeres Nacions]] del Yukon parlen sobre la mort dels animals i peixos a conseqüència d'aquest fet, de la mateixa manera com ho fan altres històries provinents de les tribus de llengües [[Llengües atapascanes|atapascanes]], [[navaho]] i [[Llengües atapascanes meridionals|apatxe]], lael qual cosaque ha portat a molts [[antropologia|antropòlegs]] a la conclusió que l'emigració dels pobles atapascans cap al que actualment és conegut com el sud-oest dels [[Estats Units]] va poderpodrie ser degutuna aconseqüència d'aquesta erupció. Poc després, les innovacions en la tecnologia de la caça van afavorir la substitució dels [[atlatl]]s per l'[[Arc (arma)|arc]] i la [[sageta]].
 
Es van desenvolupar xarxes extensives de comerç i intercanvi entre els [[tlingit]]s de la costa i les "«Primeres Nacions"» de l'interior. Es creu que els primers intercanviaven oli de ''[[Thaleichthys pacificus]]'' i altres productes del seu entorn per [[coure]] i pells de les "«Primeres Nacions"».
 
=== Segle XIX{{versaleta|xix}} ===
Les incursions [[Europa|europees]] en el que més tard es coneixeria com el Yukon van començar durant la primera meitat del [[segle XIX]]. Els exploradors i comerciants de la [[Companyia de la Badia de Hudson]], que van arribar des dels llocs comercials del [[riu Mackenzie]], van emprar dues rutes diferents per penetrar al territori, creant factories comercials per tota la ruta. La ruta del nord naixia a [[Fort McPherson (Canadà)|Fort McPherson]], [[Territoris del Nord-oest]], a la vora del Mackenzie, creuava les muntanyes pels rius [[riu Bell|Bell]] i [[riu Porcupine|Porcupine]] i arribava fins al [[riu Yukon]]. La del sud començava, en canvi, a [[Fort Liard]] (Territoris del Nord-oest), i es dirigia cap a l'oest pel [[riu Liard]] fins al [[llac Frances]] i després pel [[riu Pelly]] fins a la seva desembocadura al Yukon.
 
Linha 27 ⟶ 24:
Els [[missioner]]s [[Anglicanisme|anglicans]] i [[Catolicisme|catòlics]] van seguir les petjades del comerç de pells, destacant [[William Carpenter Bompas]], primer [[bisbe]] anglicà del Yukon. Per la seva banda els missioners catòlics pertanyien a l'orde dels [[Missioners Oblats de Maria Immaculada|Oblats de Maria Immaculada]], encara present al territori.
 
El 1859 [[Robert Kennicott]] va emprendre una expedició per recol·lectar espècimens d'història natural a les valls dels actuals rius [[riu Mackenzie|Mackenzie]] i Yukon i a la [[tundra]] [[àrtic]]a. Kenicott va adquirir popularitat entre els traficants de la Companyia de la Badia de Hudson i els va incentivar a buscar espècimens d'història natural i objectes manufacturats per les "[[Primeres Nacions]]" i enviar-ho a l'[[Smithsonian Institution]]. El 1865 es va organitzar l'"[[Telègraf russo-americà|Expedició del Telègraf de Western Union]]", amb la finalitat de trobar alguna ruta possible per establir una línia de [[telègraf]] entre l'Amèrica del Nord i [[Rússia]] a través del [[mar de Bering]]. Kennicott va ser el cap científic de l'expedició i entre el grup de naturalistes que la integraven hi havia [[W. H. Dall]]. Lamentablement, Kennicott va morir d'un [[atac de cor]] quan remuntava el riu Yukon.
 
Malgrat els rumors sobre la presumpta presència d'[[or]] a la regió del Yukon no hi hagué grans investigacions. Després de la [[compra d'Alaska]] per part del govern dels Estats Units i el consegüent abandonament de Rampart House, els comerciants de la Companyia Comercial d'Alaska van començar a treballar al curs superior del Yukon. Tres miners ([[Alfred Mayo]], [[Jack McQuesten]] i [[Arthur Harper]]) havent sentit aquests rumors es van unir als treballs de la companyia, si bé el seu principal interès radicava en la recerca d'or. El 1874 Mayo i McQuesten van fundar [[Fort Reliance]], uns quilòmetres riu avall del que més tard seria [[Dawson City]]. Altres miners i buscadors d'or es van unir aviat a l'empresa, i es va trobar or en moltes àrees, tot i que rarament en quantitats suficients perquè suposés un bon negoci. El 1885 va ser trobada una bona quantitat d'or al [[riu Stewart]] i McQuesten va convèncer la Companyia Comercial d'Alaska per emprar els seus treballadors com a miners en lloc de centrar la seva activitat sols en el comerç de pells. L'any següent es van trobar quantitats rendibles d'or en brut al [[riu Fortymile]], i es va fundar un nou centre comercial, [[Forty Mile]], en la confluència del Fortymile i el Yukon.
Linha 37 ⟶ 34:
=== Febre de l'or de Klondike ===
{{AP|Febre de l'or de Klondike}}
[[Fitxer:Klondike Routes Map.png|thumbminiatura|200px|right|Les rutes de Klondike]]
[[Fitxer:Klondike.JPG|thumbminiatura|200px|left|Campament a Klondike]]
La [[Febre de l'or de Klondike]] constitueix un fet crucial en la història del Yukon. Un grup comandat per [[Skookum Jim Mason]] va descobrir [[or]] en un afluent del [[riu Klondike]] l'agost de 1896. Entre 30.000 i 40.000 persones van desafiar una infinitat de dificultats per arribar als camps d'or de [[Klondike (Yukon)|Klondike]] durant l'hivern i la primavera de 1897 i 1898, després que la troballa es fes oficial el 1897. Amb gran afluència d'immigrants estatunidencs, el govern canadenc va decidir crear un territori separat per controlar millor la situació. El 1901, després que molts tornessin a casa seva, el cens donava una població de 27.219 habitants, una xifra que no tornaria a aconseguir-se fins al 1991. La massiva afluència d'immigrants a la regió va estimular l'exploració minera a altres zones del Yukon i va propiciar dues "febres de l'or" de menor importància, a [[Atlin]] ([[Columbia Britànica]]) i [[Nome (Alaska)|Nome]] ([[Alaska]]), així com diverses petites incursions. La necessitat de transport cap als camps d'or va dur a la construcció del [[ferrocarril de White Pass i Yukon]].
 
Linha 48 ⟶ 45:
Cap a 1920 el consell territorial electe havia quedat reduït a tres membres i Yukon va passar a ser governat per un Comissionat de l'Or, funcionari federal depenent del Ministeri de l'Interior del Canadà.
 
El següent fet important en la història delde Yukon va ser la construcció, durant la [[Segona Guerra Mundial]], de l'[[autopista d'Alaska]], la qual, després de la seva renovació feta pel govern canadenc a finalsfinal de la dècada de 1940, va obrir el territori al tràfic per carretera. La guerra també va ser testimoni de la construcció de diversos aeròdroms com a part de la plataforma de la Northwest Staging Route. Amb tot, l'afluència de treballadors per a les obres de l'autovia del sud va tenir efectes devastadors per algunes de les [[Primeres Nacions]], que van patir un gran nombre de morts en veure's exposades a malalties a les quals no eren immunes.
[[Fitxer:Alaska Highway1.png|thumbminiatura|200px|right|L'[[autopista d'Alaska]] (''Alaska Highway'').]]
Durant les dècades de 1950 i 1960 es van construir altres autopistes, la qual cosa va tenir com a conseqüència la decadència i conseqüent desaparició dels vaixells fluvials, els qualsque havien estat fins aleshores el principal mitjà de transport a la zona. Durant la segona meitat del segle XX la ''[[White Pass and Yukon Route]]'' va iniciar-se en el transport intermodal de [[contenidor]]s. La [[mineria]] també va ressuscitar, incloent-hi l'explotació de [[coure]] a [[Whitehorse]], plata i [[plom]] a [[Keno City|Keno]] i [[Elsa (Yukon)|Elsa]]], i [[asbest]] a [[Clinton Creek]]. La major mina de [[zinc]] a cel obert del món es va obrir a [[Faro (Yukon)|Faro]] a començaments dels [[anys 1970|anys 70]]. La mineria de l'or va tornar a Klondike i a altres zones amb la important pujada dels preus d'aquest metall durant els anys 1970.
 
[[Fitxer:WhitePassonCurve.jpg|thumbminiatura|200px|left|Corba del '''White Pass''']]
Entre les dècades de [[anys 1980|1980]] i [[anys 1990|1990]] la mineria va decaure i el paper del govern va augmentar considerablement, amb transferències econòmiques que anaren incrementant la seva importància. El 1978 es va aconseguir establir un govern responsable i partits polítics que el sustentessin. D'altra banda, les "Primeres Nacions" van començar a organitzar-se i van iniciar negociacions per fer valer els seus drets territorials, que van culminar amb la signatura de l'"Umbrella Final Agreement" el 1992. Tot i que la majoria de les "Primeres Nacions" van signar els acords, les seves reivindicacions territorials i d'autogovern continuen en l'actualitat. Les "Primeres Nacions" són considerades actualment un quart nivell de govern, i la naturalesa específica de les relacions intergovernamentals és un aspecte en el qual se segueix treballant.
 
== Geografia ==
[[Fitxer:Yukonwikimap.PNG|thumbminiatura|350px|dreta|Mapa del Yukon, els seus límits i accidents geogràfics]]
El territori del Yukon es localitza a l'extrem nord-oest del [[Canadà]]. Escassament poblat, destaca pel seu paisatge natural de llacs de gel fos i muntanyes sempre nevades, entre les quals hi ha moltes de les més altes del Canadà. El [[clima]] és [[clima àrtic|àrtic]], [[Clima subàrtic|subàrtic]] i molt sec, amb llargs hiverns i breus estius. No obstant això, les perllongades hores de sol durant l'estiu són suficients perquè floreixin brots i fruits comestibles. La major part del territori es troba cobert de boscos i matolls [[Ecosistema boreal|boreals]], sent la [[tundra]] el tipus més comú de paisatge sols a l'extrem septentrional i sobre elevacions altes.
 
Linha 74 ⟶ 71:
 
==== Serralades ====
[[Fitxer:Brooks Range-400px.jpg|thumbminiatura|300px|right|[[serralada Brooks]]]]
Les [[muntanyes Saint Elias]] formen part de les [[muntanyes de la Costa]], que s'estenen des del sud de la [[Columbia Britànica]] fins a [[Alaska]], abastant tot el sud-est del Yukon. Les muntanyes Saint Elias acullen els cims més elevats, però alhora existeixen moltes altres serralades com, per exemple, les [[British Mountains]], i les [[muntanyes Richardson]], al nord-est, ambdues formant part de la [[serralada Brooks]]; les [[muntanyes Mackenzie]] i [[muntanyes Selwyn|Selwyn]] a l'est; les [[muntanyes Cassiar]] al sud-est; les [[muntanyes Pelly]] al centre de Yukon; i les [[muntanyes Ogilvie]], al nord de [[Dawson City]] i seguint la [[Dempster Highway]].
 
Linha 238 ⟶ 235:
 
== Ecologia ==
[[Fitxer:Fall_on_the_Yukon_Flats_NWR.jpg|thumbminiatura|150px|left|Bosc de Taiga, en la plana]]
La [[tundra]] predomina a gairebé tot el Yukon. D'acord amb les definicions de l'ecozona d'''Environment Canada'', el sud i centre del territori representen l'"Ecozona de la Serralada Boreal", mentre que el bosc del nord constitueix l'"Ecozona de la Serralada de Taiga". El sector del [[riu Peel]], al nord-est, forma part de la plana de taiga, i el litoral àrtic, de l'"Ecozona de l'Àrtic meridional".
[[Fitxer:Fireweed Yukon.jpg|thumb|300px|Herba de foc ''[[Epilobi|Epilobium angustifolium]]'', la flor territorial del Yukon, i [[Picea glauca|pícea blanca]], al sud, proper a la [[Klondike Highway]].]]
Linha 252 ⟶ 249:
Més de 250 espècies d'[[aus]] sobrevolen el Yukon. El [[corb|corb comú]] (''Corvus corax'') és l'au més estesa. Entre altres ocells autòctons hi ha el [[pigarg americà]] (''Haliaeetus leucocephalus''), l'[[àguila daurada]] (''Aquila chrysaetos''), el [[falcó grifó]] (''Falco rusticolus'') i el [[falcó pelegrí]] (''Falco peregrinus''), i cinc tipus de [[gall fer]] ([[grèvol de pícea]], ''[[dendragapus]]'', [[perdiu de collar]], [[perdiu blanca]] i [[perdiu de cua blanca]]). Moltes [[Ocell migrador|aus migratòries]] es reprodueixen al Yukon, per ser l'extrem nord de la ruta del Pacífic.
 
A més de la [[lota]] i el [[lluç de riu]], la majoria dels peixos que viuen als rius, llacs i rierols del Yukon són [[salmònid]]s. Quatre espècies de [[Oncorhynchus|salmó]] (''[[Oncorhynchus tshawytscha]]'', [[Salmó vermell]], [[Salmó platejat]] i [[Salmó keta]]) es reprodueixen en rius i llacs de les conques del Pacífic i del [[riu Yukon]]. El riu Yukon té el corrent d'aigua més fred per a l'hàbitat de qualsevol salmó; l'''Oncorhynchus tshawytscha'' neda uns 3.000 quilòmetres riu amunt des de la desembocadura al mar de Bering fins a [[Whitehorse]], on pon els ous. També hi ha poblacions de salmons vermells i [[Truita arc de Sant Martí|truites arc de Sant Martí]] en llacunes interiors. Els ''[[salvelinus]]'' són representats per ''[[salvelinus namaycush]]'', presents en gran part de les llacunes del Yukon, així com diverses truites autòctones (''[[salvelinus malma]]'', ''[[Salvelinus confluentus]]'' i [[truita alpina]]). No hi ha [[rèptil]]s al territori, tret d'unes poques [[granota]]s.<ref>{{enllaç no actiu}}[http://ecoinfo.ec.gc.ca/ecozones/ecozones_e.cfm Environment Canada, Pacific and Yukon Region Ecozones and Ecoregions]</ref>
 
No hi ha [[rèptil]]s al territori, tret d'unes poques [[granota]]s.<ref>[http://ecoinfo.ec.gc.ca/ecozones/ecozones_e.cfm Environment Canada, Pacific and Yukon Region Ecozones and Ecoregions]</ref>
 
=== Recursos naturals ===
[[Fitxer:Today`s gold mining at Klondike.JPG|thumb|250px|right|Explotació actual d'[[or]] a les mines de Klondike, Yukon]]
ElCom que el Yukon posseeix abundants recursos minerals, sent la [[mineria]] va ser el principal activitat econòmica fins fa poc temps. No en va, l'[[or]] trobatrobat a [[Klondike (Yukon)|Klondike]] va provocar la [[febre de l'or de Klondike]] a finalsla darreria del [[{{segle |XIX]]}}. Actualment es troba or en molts rierols i rius, havent-i hi ha indústries que es dediquen a la seva explotació activa.
 
Altres minerals que s'han trobat en major o menor mesura són el [[coure]], a la regió de Whitehorse; [[plom]] i [[zinc]], a [[Faro (Yukon)|Faro]]; [[plataargent]], [[plom]] i [[zinc]], a [[Mayo (Yukon)|Mayo]] i [[Kenik (Yukon)|Kenik]]. S'ha descobert [[asbest]] a [[Clinton Creek]], i coure, or, i [[carbó]] a la zona de [[Carmacks (Yukon)|Carmacks]]. El jaciment de [[tungstè]] més gran del món es troba a Macmillan Pass, a les [[muntanyes Mackenzie]], proper a la frontera amb els [[Territoris del Nord-oest]]. Els minerals no metàl·lics inclouen el [[Jade (mineral)|jade]] i la [[baritina]].
 
El [[comerç de pells]] havia estat la principal activitat econòmica de les tribus de les [[Primeres Nacions]], però la disminució dels preus i les crítiques creixent del sector proteccionista dels animals van deixar-la en un nivell molt residual.
Linha 266 ⟶ 261:
El Yukon disposa de tres [[centrals hidroelèctriques]]: al [[llac Schwatka]], prop de Mayo i al [[llac Aishihik]].
 
Tot i que els boscos predominen en el paisatge, la majoria dels arbres són petits i de lent creixement a conseqüència del clima fred i sec. Es practica la [[silvicultura]] a petita escala,. sent alAl sud ondel territori aquesta té més importància en tenir un clima més humit. Amb tot, les enormes distàncies fins als principals centres de mercat i els elevats preus en fan una empresa poc rendible.
 
S'explota una petita quantitat de [[gas natural]] al sud-est, però poc s'ha explorat en altres punts delde territoril'estat. Es creu que pot haver-hi grans reserves de gas a l'àrea d'Eagle Plains seguint la Dempster Highway, i possiblement prop de Whitehorse, però, una vegada més, la distància des dels [[gasoducte]]s ha obstaculitzat la investigació.
 
=== Qüestions ambientals ===
L'[[escalfament global]] està afectant més al nord que a qualsevol altre punt del planeta, i el Yukon no és l'excepció. Si bé és cert que els seus residents rebrien amb entusiasme temperatures més càlides, els efectes col·laterals de tal fenomen són desconeguts. L'increment de les temperatures afavoriria l'augment de l'[[Evaporació (procés físic)|evaporació]] en un ambient ja de per si força sec, cosa que facilitaria l'extensió dels incendis forestals i reduiria la productivitat biològica dels boscos boreals, el creixement dels quals es veu més limitat per la manca d'humitat que per una temperatura favorable.
 
El territori és a més el blanc de la [[contaminació]] provinent d'altres sectors del món, sobretot d'origen orgànic, per la qual cosa el consum d'animals salvatges i de peix ja no és aconsellable. A nivell local, la restauració de les mines i el tractament de les [[Deixies (mineria)|deixies]] poden suposar un problema important de contaminació, amb un enorme cost de neteja.
 
En un intent per fomentar la investigació dels recursos naturals, l'anterior govern del Yukon (2002–2011), liderat per [[Dennis Fentie]], va suspendre l'aplicació de lesla ''Protected Areas Strategy'' (establert«estrategia de zones protegides» establerta per un govern anterior del Partit Demòcrata), i va indicar la seva intenció de no crear més parcs o zones protegides.▼
A nivell local, la restauració de les mines i el tractament de les [[Deixies (mineria)|deixies]] poden suposar un problema important de contaminació, amb un enorme cost en la seva neteja.
 
▲En un intent per fomentar la investigació dels recursos naturals, l'anterior govern del Yukon (2002–2011), liderat per [[Dennis Fentie]], va suspendre l'aplicació de les Protected Areas Strategy (establert per un govern anterior del Partit Demòcrata), i va indicar la seva intenció de no crear més parcs o zones protegides.
 
Els [[gwich'in]] d'[[Old Crow (Yukon)|Old Crow]] depenen del [[caribú]] de Porcupine per abastir-se de carn i roba d'abrigar, com d'altres tribus del Yukon. Aquesta espècie migra cap a les planes costaneres i la [[Refugi Nacional de Fauna Salvatge de l'Àrtic]], a [[Alaska]], per apariar-se, cosa que es podria veure amenaçada per l'[[extracció del petroli]] a la zona.
Linha 284 ⟶ 277:
El Yukon és un territori escassament poblat, amb uns 30.000 habitants en un territori gairebé tan extens com [[Espanya]] o [[Suècia]] i una densitat de 0,06 persones per [[quilòmetre quadrat|km²]]. Prop de tres quartes parts de la població es concentren a l'àrea de [[Whitehorse]], i la resta viu en petites comunitats. Totes elles, excepte [[Old Crow (Canadà)|Old Crow]], són accessibles per carretera.
 
La capital, Whitehorse, és la ciutat més gran i poblada; la segona en importància és, amb 1.300 habitants,<ref name=2011Census>[http{{ref-web|url=https://www12.statcan.gc.ca/census-recensement/2011/dp-pd/prof/details/page.cfm?Lang=E&Geo1=CSD&Code1=6001029&Geo2=CD&Code2=6001&Data=Count&SearchText=Dawson&SearchType=Begins&SearchPR=01&B1=All&Custom=&TABID=1|títol=Census CanadaProfile|llengua=anglès|data= 2011|editor=Statistics Census]Canada}}</ref> [[Dawson City]], lacapital qualdel va ser la capitalterritori fins al 1952.
 
Tradicionalment el Yukon estava habitat per tribus nòmades atabasques pertanyents a les [[Primeres Nacions]], que havien establert forts llaços comercials amb els [[tinglit]]s de la costa del Pacífic. S'estima que el 20% de la seva població actual és d'origen [[indígena]]. Actualment no hi ha població [[inuit]] al Yukon, tot i que n'hi havia hagut en temps històrics al llarg de la costa de l'oceà Àrtic. Les malalties i epidèmies els van fer desaparèixer durant el {{segle |XIX}}.
 
=== Principals assentaments ===
El següent quadre presenta la població de la majoria de les comunitats del Yukon. És important especificar que el cens de 2001 inclou a tots aquells que viuen dins els límits comunitaris, mentre el Departament d'Estadística del Yukon (''Yukon Bureau of Statistics'' YBS) inclou a totcada ciutadà amb adreça de correu postal. Habitualment moltes persones viuen fora dels límits de la comunitat i per aquest motiu són més alts els registres de la Yukon Bureau of Statistics.
 
::{|class="wikitable"
Linha 416 ⟶ 409:
 
=== Evolució demogràfica ===
'''Població del Yukon des de 1901''':<ref>{{enllaç no actiu}}[http://www40.statcan.ca/l01/cst01/demo62l.htm Statistics Canada]</ref>
::{| class="wikitable"
!Any
Linha 458 ⟶ 451:
 
== Economia ==
L'economia està basada en els [[recursos minerals]]: [[plom]], [[zinc]], [[plata]], [[or]], [[asbest]], [[cobre]], [[tungstè]], [[jade (mineral)|jade]] i [[baritina]]. El govern va adquirir el terreny a la [[Companyia de la Badia de Hudson]] el 1870 i el 1898 el va dividir, creant els [[Territoris del Nord-oest]], per cobrir la necessitat dels governs locals donada la creient l'afluència de població per la febre de l'or. Milers de buscadors d'or van omplir el territori, creant un període de creixement que va quedar retratat per autors com [[Robert W. Service]] i [[Jack London]]. El record d'aquest període i els primers dies de la Policia Muntada del Canadà, així com les meravelles paisatgístiques del territori i oci a l'aire lliure, fan del [[turisme]] la segona indústria més important.
 
La indústria manufacturera, que inclou els mobles, roba i artesanies és la següent en ordre d'importància, junt amb la hidroelectricitat. Les indústries tradicionals de la [[parany|caça]] i la [[pesca]] han perdut importància. En l'actualitat{{quan}} el sector públic és el que acull més treballadors a tot el territori, donant feina a unes 5.000 persones d'un total de 12.500 treballadors del Yukon.▼
Milers de buscadors d'or van omplir el territori, creant un període de creixement que va quedar retratat per autors com [[Robert W. Service]] i [[Jack London]]. El record d'aquest període i els primers dies de la Policia Muntada del Canadà, així com les meravelles paisatgístiques del territori i oci a l'aire lliure, fan del [[turisme]] la segona indústria més important.
 
▲La indústria manufacturera, que inclou els mobles, roba i artesanies és la següent en ordre d'importància, junt amb la hidroelectricitat. Les indústries tradicionals de la [[parany|caça]] i la [[pesca]] han perdut importància. En l'actualitat el sector públic és el que acull més treballadors a tot el territori, donant feina a unes 5.000 persones d'un total de 12.500 treballadors del Yukon.
 
== Transport ==
Linha 474 ⟶ 465:
 
== Administració i govern ==
Durant el [[{{segle |XIX]]}} el Yukon formà part del [[Territori del Nord-oest]], administrat per la [[Companyia de la Badia de Hudson]], i posteriorment dels [[Territoris del Nord-oest]] administrats pel govern federal canadenc. Va obtenir un cert nivell d'autogovern a partir de 1895, quan es va convertir en un districte separat dels Territoris del Nord-oest.<ref>{{sfn|Coates and& Morrison, |1998|p.=74</ref>}} El 1898 passà a ser un territori independent, amb el mateix comissari i Consell Territorial.<ref>{{sfn|Coates and& Morrison, |1998|p.=103</ref> }}
 
Abans de 1979 el Yukon era administrat per un Comissionat nomenat pel Ministre federal d'Afers Indígenes i Desenvolupament del Nord. Aquest comissionat presidia i jugava un cert paper en el nomenament d'un Consell executiu, les competències del qual eren únicament consultives. El 1979 el govern federal i el comissionat van delegar part del seu poder en una assemblea territorial que, aquell any, va adoptar un sistema de partits de govern responsable. Aquest canvi va ser efectuat a través d'una carta acreditativa expedida pel ministre [[Jake Epp]], Ministre federal d'Afers Indígenes i Desenvolupament del Nord, més que per un procediment legislatiu.
Linha 527 ⟶ 518:
{{referències}}
 
== Bibliografia i enllaços ==
* A.W.F.{{ref-llibre|nom=Alexander William Francis |cognom=Banfield (|data=1974).|títol= ''Los mamíferos de Canadá'' (The Mammals of Canada).|editorial= Universitat de Toronto. {{ISBN|isbn=0-8020-2137-9|llengua= anglès|pàgines =438}}
* {{ref-llibre|nom=Ken S. |cognom=Coates y|nom2= William R.|cognom2= Morrison ([[1988]]).|data ''Tierra=1998|títol= del sol de la medianoche: Una historia del Yukón'' (Land of the Midnight Sun: A History of the Yukon). Ediciones|editorial= Hurtig, |lloc=Edmonton. {{ISBN|llengua=anglès|isbn=0-88830-331-9|ref=Coates & Morrison}}
* {{ref-llibre|nom=William K. |cognom=Cody (|data=1996). ''Flora del territorio del Yukón'' (|títol=Flora of the Yukon Territory).|editorial= NRC Research Press,|lloc= Ottawa. {{ISBN|llengua=anglès|isbn=0-660-16406-X}} (tapadura), {{ISBN|0-660-15898-1}} (carátula suave).
* {{ref-llibre|editor= Pamela H. Sinclair, Wendy A. Nixon, Cameron D. Eckert, y Nancy L. Hughes, Eds. (|data=2003). ''Aves del Territorio del Yukón'' (|títol=Birds of the Yukon Territory). Universidad|editorial=Universitat de Columbia Británica Ediciones, |lloc=Vancúver, Columbia Británica. {{ISBN|llengua=anglès|isbn=0-7748-1012-2}}. ▼
* [http://ecoinfo.ec.gc.ca/ecozones/ecozones_e.cfm ''Environment Canada'', Zonas ecológicas del Pacífico]
* [http://www.climate.weatheroffice.ec.gc.ca/climate_normals/index_e.html ''Environment Canada'', ''Promedio normal de temperaturas en Canadá 1971-2000'']
▲* Pamela H. Sinclair, Wendy A. Nixon, Cameron D. Eckert, y Nancy L. Hughes, Eds. (2003). ''Aves del Territorio del Yukón'' (Birds of the Yukon Territory). Universidad de Columbia Británica Ediciones, Vancúver, Columbia Británica. {{ISBN|0-7748-1012-2}}.
* [http://www12.statcan.ca/english/census01/home/index.cfm ''Statistics Canada'', Censo de 2001]
* {{Ref-llibre|cognom=Berton|nom= Pierre,|títol=Klondike: the last great gold rush, 1896-1899|url=https://www.worldcat.org/oclc/46661521|edició=Revisió 2001|data=1972|editorial=Anchor Canada|lloc=Toronto|isbn=0385658443}}
* [http://www.environmentyukon.gov.yk.ca/soe.html Departamento ambiental del Yukón, ''El estado del Yukón sobre reportes ambientales''], varios años (1995-2002)
* {{Ref-llibre|cognom=Michener|nom=James Albert|títol=Journey |url=https://www.worldcat.org/oclc/18779510|edició=1st American ed|llengua=anglès|data=1989|editorial=Random House|lloc=Nova York|pàgines=|isbn=0394578260}}
* [http://www.geology.gov.yk.ca/publications/openfile/2002/of2002_8d_geoprocess_file/documents/general/userguide.pdf Estudio geológico del Yukón, ''Archivo de la guía del usuario sobre el proceso geológico del Yukón'' (Geoprocess File User Guide)] ([[PDF]] archivo, 1.2MB)
* [http://www.gov.yk.ca/depts/eco/stats/sannual.html Departamento de Estadística del Yukón, informe de la población, junio 2005]
* [http://www.gov.yk.ca/depts/eco/stats/facts/ Departamento de Estadística del Yukón, Hechos del Yukón 2003]
* Pierre Berton - ''Klondike: The Last Great Gold Rush, 1896-1899'' {{ISBN|0-385-65844-3}} y otras ediciones {{en}}
* James A. Michener - ''Journey'' {{ISBN|0-394-57826-0}} {{en}}
 
== Enllaços externs ==
* {{ref-web|url=http://www.eco.gov.yk.ca/stats/ybs.html| títol=Yukon Bureau of Statistics|llengua=anglès}}
{{commonscat}}
* [{{ref-web|url=http://www.solon.org/Constitutions/Canada/English/yta_1898.html|títol= LaThe ''Yukon Territory Act'', 1898|llengua=anglès|data=13/06/1898|ref=The Yukon Territory Act}} (La Llei de Yukon del 1898])
* {{ref-web|url=https://laws.justice.gc.ca/PDF/Y-2.01.pdf |format=pdf|llengua= anglès, francès| títol= Yukon Act/Loi sur le Yukon|data =2002|edició= 1 octubre de 2018}} (La Llei de Yukon del 2002)
* [http://www.explorenorth.com/library/yafeatures/bl-yt98.htm La Llei de Yukon del 1898]
* {{ref-web|url=http://climate.weather.gc.ca/climate_normals/index_f.html |títol= Normales et moyennes climatiques de 1981-2010|llengua=francès, anglès|obra=Normales climatiques canadiennes|editor= Govern del Canadà}}
* [http://laws.justice.gc.ca/en/Y-2.01/ La Llei de Yukon del 2002]
* {{ref-web|url=http://www.yukonromance.ca/ |títol= A Yukon Romance/Une histoire d'amour yukonnaise|nom =Claude|cognom = Tidd|nom2= Mary|cognom2=Tidd|llengua= francès, anglès|editor = Canadian Heritage/Patrimoine Canadien}}
* [http://www.gov.yk.ca/ Govern de Yukon]
* [{{ref-web|url=http://content.lib.washington.edu/sarvantweb/index.html |títol=Henry M. Sarvant Photographs of Washington State and the Yukon|llengua= anglès|editor=University of Washington|data =''s.d''}} Col·leccions digitals de la Universitat de Washington–Washington. 212 fotografies de Henry M. Sarvant] 212 fotografies preses per Henry Mason Sarvant descrivintde les seves expedicions a la muntanya de Mt.Mount Rainier i escenes de llocs propers entre 1892 i 1912. També inclou imatges del seud'un viatge a les mines d'or de Klondike el 1897, documentanti documenta el seu trajecte pel Chilkoot Pass i les activitats mineres subjacents en la proximitat de Dawson, Territori del Yukon.▼
* [http://www.yukonromance.com/en/ Yukon Romance: Visita virtual]
* [{{ref-web|url=http://content.lib.washington.edu/meedweb/index.html|títol= Col·leccionsWilliam digitalsE. deMeed laPhotographs|llengua= Universitatanglès|editor=University deof Washington–Washington|data =''s.d''}} Col·lecció de fotografies de William E. Meed] amb escenes del Yukon (1898-1907), Canadà, parts d'Alaska i la Columbia Britànica durant la febre de l'or de Klondike.▼
* [http://www.writeyukon.com/story_ideas/tales.asp?i=*D2*C4&a=*99*94T*7D*29 Contes i històries verídiques del Yukon]
* {{ref-web|url=http://www.legassembly.gov.yk.ca/index.html|títol=Yukon Legislative Assembly|llengua =anglès}}
* [http://www.immigrationyukon.com/ Immigració del Yukon]
▲* [http://content.lib.washington.edu/sarvantweb/index.html Col·leccions digitals de la Universitat de Washington– fotografies de Henry M. Sarvant] 212 fotografies preses per Henry Mason Sarvant descrivint les seves expedicions a la muntanya de Mt. Rainier i escenes de llocs propers entre 1892 i 1912. També inclou imatges del seu viatge a les mines d'or de Klondike el 1897, documentant el seu trajecte pel Chilkoot Pass i les activitats mineres subjacents en la proximitat de Dawson, Territori del Yukon.
▲* [http://content.lib.washington.edu/meedweb/index.html Col·leccions digitals de la Universitat de Washington– fotografies de William E. Meed] escenes del Yukon (1898-1907), Canadà, parts d'Alaska i la Columbia Britànica durant la febre de l'or de Klondike.
 
{{Províncies del Canadà}}
{{Autoritat}}
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/wiki/Yukon»