Quarta Croada: diferència entre les revisions

|general2= [[Fitxer:Palaiologos-Dynasty-Eagle.svg|15px|Imperi bizantí]] [[Aleix III Àngel|Alexios III]] (usurpador)<br />[[Fitxer:Palaiologos-Dynasty-Eagle.svg|15px|Imperi bizantí]] [[Aleix V Murzufle|Alexios V]] (usurpador)<br />[[Fitxer:Coat of arms of Hungary.png|15px|Hongria]] [[Emeric I d'Hongria|Imre I d'Hongria]]

La '''Quartaquarta Croadacroada''' ([[1202]] - [[1204]]) fou promoguda pel papa [[Innocenci III]] amb la intenció originària d'alliberar [[Terra Santa]] amitjançant través d'una invasió des d'Egipte. Per contra, l'abril dedel [[1204]], els croats occidentals catòlics acabaren conquerint [[Constantinoble|Constantinoble]], l'epicentre dels cristians ortodoxos]], i derrocant l'[[imperiImperi Bizantí]]. La Quartaquarta Croadacroada fou l'acte final que segellà irremeiablement el [[Gran Cisma d'Orient]] entre l'[[Església Ortodoxa]] Oriental i [[Església Catòlica Romana]].

=== La Terceratercera Croadacroada ===

Després del fracàs de la [[Terceratercera Croadacroada]] ([[1189]]-[[1192]]), a l'Europa occidental restàquedava ja poc interès per emprendre una nova croada perque alliberaralliberés [[Terra Santa]] de l'ocupació islàmica. [[Jerusalem]] restava ocupada per la [[dinastia aiúbida]], que governavengovernava des de [[Síria]] fins a [[Egipte]], amb la sola excepció d'algunes ciutats costaneres que encara controlava l'[[Regne de Jerusalem|Estat croatCroat de Jerusalem]], ara centrat a [[Sant Joan d'Acre]], i l'[[Regne de Xipre|Estat Croat de Xipre]], que havia estat fundat durant la [[Terceratercera Croada]]croada.

=== La predicació de la Quartaquarta Croadacroada ===

[[Fitxer:Boniface-of-Montferrat.jpg|thumb|esquerra|250px|[[Bonifaci I de Montferrat]] essent proclamat cabdill de la Quartaquarta Croadacroada a [[Soissons]] el [[1201]].]]

El [[Innocenci III|papa Innocenci III]] esdevingué papa el [[1198]] i començà a predicar una nova croada que inicialment tingué molt poc ressò entre els grans estats europeus occidentals: mentre el [[Sacre Imperi Romanogermànic]] mantenia la seva disputa amb el papat, [[Regne d'Anglaterra|Anglaterra]] i [[Regne de França|França]] continuaven la guerra que els enfrontava entre si. Tanmateix, el [[1199]] la predicació endegada per [[Foulques de Neuilly]] aconseguí el suport de l'aristocràcia militar, encapçalada pel comte francès [[Teobald III de Xampanya]], que s'erigí en líder de la croada. Però aquest morí el [[1201]], de manera que se cercà un nou líder en el comte italià [[Bonifaci I de Montferrat]].

[[Bonifaci I de Montferrat]] inicià els preparatius de la croada i buscà la manera de transportar l'expedició per via marítima fins a Egipte. A tal fi trameté enviats a la [[República de Gènova]] i a la [[República de Venècia]], un d'aquests enviats fou el futur cronista [[GuifréGodofreu I de Villehardouin]]. Si bé la [[República de Gènova]] es mantingué indiferent, el març del [[1201]] les negociacions ja eren obertes amb la [[República de Venècia]]. Aquesta acceptà de transportar fins a 33.500 croats, una xifra certament ambiciosa i que exigí als venecians tot un any de preparació per poder construir els vaixells i entrenar els mariners, un esforç que retallà dràsticament les activitats comercials de la ciutat. L'exèrcit croat s'esperava que comprengués uns 4.500 cavallers amb els seus propis 4.500 cavalls, 9.000 terratinentssenyors i 20.000 soldats a peud'infanteria.

=== L'Exèrcitexèrcit croat ===

La majoria de l'exèrcit provenia del [[Regne de França]], incloent-hi homes de [[Blois]], [[Xampanya]], [[Amiens]], [[Saint-Pol-sur-Mer]], [[Illa de França|Île-de-France]], el [[Ducat de Borgonya]] i el [[Comtat de Flandes]]. Un segon contingent provenia de les terres del capitost de la Croadacroada, el [[Marquesat de Montferrat]]; finalment, un tercer contingent vingué de les terres del [[Sacre Imperi Romanogermànic]]. A tot aquest contingent s'afegí l'aportació veneciana, soldats i mariners, comandants pel ''[[doge]]'' de la república [[Enrico Dandolo]].

Quan el cabdillcap de la Croadacroada, el comte [[Teobald III de Xampanya]], morí l'any [[1201]], [[Bonifaci I de Montferrat]] fou escollit com a nou cabdill.<ref>{{Ref-llibre sfn|cognom=Queller |nom=Donald Edward |cognom2=Madden |nom2=Thomas F. |títol=The Fourth Crusade: The Conquest of Constantinople, 1201-1204 |url= http://books.google.cat/books?id=0NpWFGvA5VQC&pg=PA21&dq=Boniface+of+Montferrat&hl=ca&sa=X&ei=EhvaUOT2Ko-6hAeuk4CoBQ&ved=0CD0Q6AEwAQ#v=onepage&q=Boniface%20of%20Montferrat&f=false |llengua=anglès | editorial=University of Pennsylvania Press |data=1999 |pàginesp=cap.3 |isbn=0812217136}}</ref>

== La Croadacroada ==

[[Fitxer:Gustave dore crusades dandolo preaching the crusade.jpg|thumb|200px|[[Enrico Dandolo]] proclamant la Croadacroada a la [[República de Venècia]].]] El [[24 de juny]] dedel [[1202]] la [[República de Venècia]] havia enllestit els preparatius de la croada que tenia per fi atacar directament el cor del món islàmic de l'època, la ciutat del [[El Caire|Caire]]. Aquest objectiu fou ratificat pel papa [[Innocenci III]], que afegí la prohibició explícita d'atacar qualsevol estat cristià.<ref>{{Ref-llibre sfn|cognom=Falk |nom=Avner |títol=Franks and Saracens: Reality and Fantasy in the Crusades |url= http://books.google.cat/books?id=tKSjW-j2G1YC&dq=innocent+fourth+crusade+ban+attack+christian+state&hl=ca&source=gbs_navlinks_s |llengua=anglès | editorial=Karnac Books |data=2010 |pàginesp=158 |isbn=1855757338}}</ref>

Però els problemes s'originaren tot just al començament; en no ser obligatori l'embarcament a Venècia, molts dels croats optaren per no pagar a la [[República de Venècia]] i embarcar-se pel seu compte en altres ports que oferiren un preu més avantatjós, com ara Flandes, Marsella o Gènova. Per agreujar encara més la situació, tan sols s'havien ofertreclutat 12.000 homes,<ref name{{sfn|Queller|Madden|1999|p="Queller232">D. E. Queller, ''The Fourth Crusade The Conquest of Constantinople'', 232</ref>}} en comptes dels 33.500 homes que s'havien pressupostat.

Així, la [[República de Venècia]] contemplà com havia invertit tots els seus recursos humans i financers per construir una flota pel triple d'homes dels que finalment s'havien presentat. Davant d'aquesta situació, els venecians, comandants pel seu ''doge'' vell i cec, no donaren permís als croats per embarcar-se fins que no se satisfés la totalitat del pagament compromès, ço és 85.000 [[marquesMarc d'argent(mesura)|marcs]] de plata. Els croats tant solsols pogueren recaptar-ne 51.000, i. aixòAixò els deixà en un estat de summa pobres.pobresa, Omja que havien empenyorat el pressupost que inicialment havia de cobrir la totalitat de la campanya militar en pagar-se tan sols el transport inicial.

I malgrat que els croats havien quedat totalment empobrits, encara restaven sense cobrir 34.000 [[marquesMarc d'argent(mesura)|marcs]] de plata, un fet desastrós per als venecians, que havien aturat el seu comerç durant tot un any per preparar l'expedició.<ref>{{Ref-llibre sfn|cognom=Queller |nom=Donald Edward |cognom2=Madden |nom2=Thomas F. |títol=The Fourth Crusade: The Conquest of Constantinople, 1201-1204 |url= http://books.google.cat/books?id=0NpWFGvA5VQC&pg=PA56&dq=fourth+crusade+34000+venetian&hl=ca&sa=X&ei=nS88UYf_IYbY7AaS5ICoAg&ved=0CEUQ6AEwBA#v=onepage&q=fourth%20crusade%2034000%20venetian&f=false |llengua=anglès | editorial=University of Pennsylvania Press |data=1999 |pàginesp=55 |isbn=0812217136}}</ref>

=== Canvi de plans en els objectius de la Croadacroada: l'atac a la catòlica Zara ===

Finalment el ''doge'' venecià [[Enrico Dandolo]] acceptà ajornar el cobrament de la inversió i bescanviar-lo per la promesa del canvi en els objectius de la croada. La proposta d'Enrico Dandolo fou que els croats paguessin els seus deutes capturant el port de [[Zadar|Zara]], situat a la [[Dalmàcia]].<ref>{{Ref-llibre sfn|cognom=Andrea |nom=Alfred |títol=Contemporary Sources for the Fourth Crusade |url= http://books.google.cat/books?id=Zti0pyWFo-AC&pg=PA40&dq=zara+november+1202&hl=ca&sa=X&ei=NkR4Ua39KYKr7AbA34CgDA&ved=0CE0Q6AEwBQ#v=onepage&q=zara%20november%201202&f=false |llengua=anglès | editorial=Brill |data=2008 |pàginesp=40 |isbn=9004169431}}</ref>

Aquesta ciutat ja havia estat dominada econòmicament per Venècia durant el [[segle XII]], però el [[1181]] s'havia rebel·lat i cercà la protecció del rei [[ImreEmeric I d'Hongria|Emeric]] d'Hongria i Croàcia (el [[Regne d'Hongria]] i el [[Regne de Croàcia]] estaven units en la seva persona formant la [[Corona de Sant Esteve]]). A partir d'aleshores, els successius atacs llançats pels venecians sobre la ciutat dàlmata de Zara havien estat rebutjats sistemàticament.{{sfn|Phillips|2004|p=110-111}}

Els croats acceptaren finalment la proposta veneciana i Enrico Dandolo i la [[repúblicaRepública de Venècia]] s'implicaren de manera directa en la croada en una cerimònia pública celebrada a l'església de Sant Marc de Venècia. Però el Reirei d'Hongria també era catòlic i a més s'havia ofert, almenys de manera teòrica, a participar ell mateix en la croada. Davant d'aquesta contradicció molts dels croats s'oposaren a continuar en la croada i un contingent encapçalat per [[Simó IV de Montfort|Simó de Montfort]] refusà de participar-hi i retornà cap a França. (Aquest [[Simó IV de Montfort|Simó de Montfort]] era el mateix que participà en la [[Croadacroada Albigesaalbigesa]] que comportà la mort del rei [[Pere II d'Aragó]] a la [[Batallabatalla de Muret]].)

Mentre el llegat[[legat]] papal (el cardenal Capuano) acceptava l'atac a un territori catòlic com a un mal necessari per evitar el fracàs total de la croada, el papa [[Innocenci III]] escrigué alarmat als cabdills de la croada i els amenaçà amb l'[[excomunió]] si persistien en el seu intent. Però això ja no deturà els croats i els venecians, que iniciaren la [[Conquesta de Zara]] i en tan sols tretze dies obtingueren la seva capitulació.<ref>{{Ref-llibre sfn|cognom=Sethre |nom=Janet |títol=The souls of Venice |url= http://books.google.cat/books?id=5M7nwV0DvBYC&printsec=frontcover&dq=the+souls+of+venice+isbn&hl=ca&sa=X&ei=xsAhUYPKLM_MtAa6k4GwBw&ved=0CDkQ6AEwAA#v=onepage&q=the%20souls%20of%20venice%20isbn&f=false |llengua=anglès | editorial=McFarland |data=2003 |pàgines=p.54–55 |isbn=0-7864-157354-855}}</ref>

Mentre el gruix de l'expedició croada assetjàassetjava la ciutat de Zara, el cabdill de la croada, [[Bonifaci I de Montferrat]], l'abandonà i es reuní amb el seu cosí [[Felip de Suàbia]]. Les raons per a la visita són qüestió de debat: per una banda, podia haver abandonat l'expedició per no haver de participar en un atac a un territori catòlic, o es podia deure a la voluntat de reunir-se amb el príncep [[Aleix IV Àngel|Aleix Àngel]], fill del derrocat emperador bizantí [[Isaac II Àngel]], quique havia estat destronat el [[1195]] pel seu propi germà [[Aleix III Àngel]]. El príncep Aleix Àngel era cunyat de [[Felip de Suàbia]], qui al seu tornque era cosí de [[Bonifaci I de Montferrat]]; per tant, el cabdill de la croada era un parent polític del fill del derrocat [[Imperi Bizantí|emperador de Bizanci]].

Les relacions entre els europeus occidentals (''llatins'' o ''francs'' en la nomenclatura de l'època) i els europeus orientals (''grecs'') s'havien complicat des del [[Gran Cisma d'Orient]] iniciat el [[1054]]. A partir d'aleshores els occidentals s'havien mostrat hostils als orientals, tal com es va evidenciar durant la [[Primera Croada|Primeraprimera]], [[Segona Croada|Segonasegona]] i [[Terceratercera Croadacroada]]. Aquestes relacions es van deteriorar encara més el [[1182]], quan tots els estrangers de [[Constantinoble]] havien estat massacrats i els comerciants venecians havien estat expulsats pels emperadors bizantins de la [[dinastia AngelusÀngel]], que governava amb el suport de la població grega. Aquests esdeveniments havien generat una actitud molt negativa dels venecians envers l'[[imperiImperi Bizantí]] regit per la [[dinastia Angelos]]Àngel.

Tanmateix, la proposta del príncep bizantí fou acceptada pels croats no sense algunes desercions dels que no acceptaven aquest nou canvi de plans. Finalment, però, la flota croada, que es trobava a [[Corfú (ciutat)|Corfú]] després de la fi del [[Conquesta de Zara|setge de Zara]], inicià el viatge cap a Constantinoble amb seixanta [[galera|galeres de guerra]], cent transports de cavalls, cinquanta transports grans i més de 300 màquines de setge. La flota arribà a Constantinoble a final de juny dedel [[1203]].

Quan els croats arribaren a Constantinoble, aquesta tenia una població de 150.000 persones, una guarnició de 30.000 homes (incloent-hi la memorableprestigiosa Guàrdia[[guàrdia Varegavarega]] formada per uns 5.000 homes) i una flota de vint galeres. L'objectiu de la croada era ara el de restituir a l'emperador [[Isaac II Àngel]] el tron bizantí per tal d'acabar amb el [[Gran Cisma d'Orient]].

=== Setge de Constantinoble de juliol dedel 1203 ===

Primerament els croats finançaren la seva situació capturant les ciutats de [[Calcedònia]] i [[Crisòpolis]]; posteriorment derrotaren una força de cavalleria de cincinc cents bizantins amb tan sols 80 cavallers.

L'[[11 de juliol]] del [[1203]] els croats prengueren posicions a prop del [[Palau de Blanquerna]], situat a la part nord-oest de la ciutat. A partir del [[17 de juliol]] del [[1203]], s'inicià el setge d'aquesta amb quatre divisions que atacaven les paretsmuralles deper terra, mentre la flota veneciana atacava les parets de marmuralles des de l'estuari del [[Corn d'Or]]. Els venecians prengueren tota una secció de la murada formada per unes vint-i-cinc torres, mentre que la [[Guàrdiaguàrdia Varegavarega]] aguantavaresistia elsals croats que atacaven el llenç de murada per la banda de terra. Quan aquests tingueren notícia de l'avenç venecià es traslladaren en massa per contrarestar els venecians, que es retiraren no sense abans iniciar un incendi que acabà consumint 120 acres de la ciutat.

Acorralat, l'emperador [[Aleix III Àngel]] es veié forçat a emprendre una acció ofensiva i ordenà que disset divisions de l'exèrcit sortissin per la Porta de St. Romanus i s'enfrontessin als croats que allí combatien. Malgrat la superioritat numèrica, els comandaments bizantins optaren per retirar-se deuna noualtra vegada dins la ciutat sense haver presentat batalla.<ref name=sistres>{{Ref-llibre sfn|cognom=Nicolle |nom=David |títol=The Fourth Crusade, 1202-04 |url= http://books.google.cat/books?id=QdBWiR_3O8AC&pg=PA58&dq=1203+St.+Romanus+Constantinople+crusaders&hl=ca&sa=X&ei=J4qOUcuQM4KQ7AbojoCABA&ved=0CC4Q6AEwAA#v=onepage&q=1203%20St.%20Romanus%20Constantinople%20crusaders&f=false |llengua=anglès | editorial=Osprey Publishing |data=2011 |pàginesp=63 |isbn=1849083207}}</ref> L'emperador [[Aleix III Àngel]] havia perdut el suport de l'exèrcit i la població se li girà en contra, car arran del gran incendi unes vint mil persones havien perdut les seves llars. Finalment, optà per rendir-se i escapà, de manera que el príncep Aleix Àngel fou coronat finalment com a nou emperador amb el nom d'[[Aleix IV Àngel]].<ref name=HT>{{ref-publicació|cognom=Phillips |nom=Jonathan |article=The Fourth Crusade and the Sack of Constantinople |url= |llengua=anglès | consulta= |publicació=History Today |volum=vol.54 |exemplar=n.5 |data=2004 |pàgines= }}</ref>

[[Fitxer:Alexius4.jpg|thumb|175px|[[Aleix IV Àngel]] coronat nou emperador bizantí.]]

En ser coronat, [[Aleix IV Àngel]] s'adonà que no podia complir les seves promeses, car l'usurpador [[Aleix III Àngel]] havia aconseguit fugir amb mil lliures d'or del tresor imperial bizantí i una gran quantitat de joies. Mancat de recursos per cobrir els seus deutes, l'emperador demanà la destrucció d'icones bizantines i romanes valuosíssimes per poder extreure'n l'or i l'argent. Però tot i així només va poder alçarpagar 100.000 marquesmarcs d'argent. Als ulls de tots els grecsbizantins, coneixedors d'aquesta política, la decisió de l'emperador era un senyal espantós de desesperació i d'un dèbil lideratge que mereixia ser castigat per Déu. L'historiador bizantí Nicetas[[Nicetes ChoniatesConiates]] el caracteritzàdefiní com «el punt de gir cap a la decadència de l'estat romà».

Acorralat pels deutes amb els croats llatins i l'animadversió dels seus súbdits grecs, l'emperador [[Aleix IV Àngel]] va començar a témer per la seua vida i va demanar als croats una renegociació del seu contracte per un termini de sis mesos més i que, per tant, el prorrogava fins a l'abril de [[1204]]. Per agreujar encara més la situació, l'agost del [[1203]] els croats atacaren una mesquita de Constantinoble que fou defensada pels mateixos musulmans de la ciutat, però que comptà amb la col·laboració dels grecs ortodoxos i el foc cremà gran part de ConstantinopleConstantinoble,<ref>{{Ref-llibre |cognom=de Villehardouin |nom=Geoffroy |títol=The chronicle of Geoffroy de Villehardouin concerning the conquest of Constantinople, by the French and Venetians |url= http://books.google.cat/books?id=aufWQD7DrUwC&pg=PA90&dq=venetian+fire+constantinople+1203&hl=ca&sa=X&ei=_5eOUciSKcXD7Aajh4DoBA&ved=0CEcQ6AEwBQ#v=onepage&q=venetian%20fire%20constantinople%201203&f=false |llengua=anglès | editorial=Thomas Smith |data=1829 |pàgines=89 |isbn=}}</ref> i l'oposició a [[Aleix IV Àngel]] augmentà encara més. Finalment, Aleix Ducas (anopodatapodat «Murtzuphlos» a causa de les seves celles gruixudes) derrocà i assassinà [[Aleix IV Àngel]] i prengué el tron per a si mateix, proclamant-se [[Aleix V Murzufle|Aleix V Ducas]].

[[Fitxer:Gustave dore crusades mourzoufle parleying with dandolo.jpg|thumb|200px|[[Enrico Dandolo]] parlamentant amb l'emperador usurpador [[Aleix V Àngel]].]]

El [[8 d'abril]] del [[1203]] els croats decidiren atacar deuna altra nouvegada la ciutat. Però [[Aleix V Ducas]] reorganitzà l'exèrcit bizantí i es preparà per a una obstinada resistència. Els grecsbizantins llençaren projectils sobre les màquines de setge dels croats i en destrossaren una gran quantitat. Per dificultar encara més l'atac croat, les condicions meteorològiques els hi eren adverses, car un fort vent procedent de la costa impedia que les naus venecianes enviessin reforços als croats que combatien a les murades. Només cinc de les torres greguesbizantines havien estat capturades i cap d'aquestes podia assegurar; abans de mitja tarda era evident que l'atac a Constantinoble havia fallat.

El clergat croat s'hagué d'enfrontar a un exèrcit desmoralitzat. Havien de convèncer els homes que els esdeveniments del 8 i 9 d'abril dedel [[1203]] no havien estat un judici de Déu davant d'una empresa pecaminosa. Explicaren, doncs, que tan sols es tractava de posar a prova la determinació dels croats i que els objectius de la campanya eren rectes i que finalment veurien coronat amb el seu esforç. El missatge del clergat estava concebut per a reconfortar els desmoralitzats soldats i l'argumentació espiritual per a l'atac contra Constantinoble girava al voltant de dos temes: primer, els grecsbizantins s'havien convertit en uns traïdors i uns assassins des que havien matat el seu legítim senyor, [[Aleix IV Àngel]]; segon, la promesa de posar fi al [[Gran Cisma d'Orient]] no seria complida per l'usurpador [[Aleix V Ducas]], de manera que l'Església Oriental persistia en no acceptar la primacia del Bisbebisbe de Roma, el Papapapa.

AlPer seula seva tornpart, [[Innocenci III]] havia demanat novament als croats que deturessin els seus atacs contra un territori cristià, però la carta fou ignorada pels llegatslegats papals de la croada. Finalment, els croats i els venecians es prepararen per llençar un nou atac sobre Constantinoble. I mentre aquests es preparaven, l'emperador usurpador [[Aleix V Ducas]], conjuntament amb la [[Guàrdiaguàrdia Varega]]varega, fugífugiren de la ciutat emparatemparats per la foscor de la nit.

=== Setge de Constantinoble dedel 1204 ===

El [[12 d'abril]] dedel [[1204]], l'oratge era favorable als croats: un fort vent ajudava els vaixells venecians a aproximar-se a les murades de Constantinoble. Pel nord, després d'un curt combat, aproximadament setanta croats aconseguiren entrar a la ciutat, sent capaços de fer forats a les parets prou grans perquè uns quants cavallers poguessin entrar arrossegant-se. Els croats capturaren el [[DistrictePalau de Blanquerna|districte de Blanquerna]], situat al nord de la ciutat, i s'hi fortificaren, convertint-lo en una base des d'on atacaren la resta de la ciutat. Per tal d'evitar un contraatac grecbizantí, iniciaren una paret de foc que acabà estenent-ses'escampà i acabà per cremar més d'un milió de metres quadrats.<ref name=sistres/> Per la seva banda, els venecians tenien també èxit amb les murades del mar, encara que en aquell sector la lluita fou especialment sagnant en la seva lluita amb la [[Guàrdia Varega]]. Al final del dia [[12 d'abril]] de [[1204]], [[Constantinoble]] queia en poder dels croats. La Quarta croada arribava al seu final.<ref name{{sfn|Nicolle|2011|p=sistres/>63}}

[[Fitxer:Gustave dore crusades entry of the crusaders into constantinople.jpg|thumb|200px|Entrada dels croats a Constantinoble, pintura de Gustave Doré.]]

[[Fitxer:Eugène Ferdinand Victor Delacroix 012.jpg|thumb|200px|Entrada dels croats a Constantinoble, pintat per Delacroix.]]

L'historiador Speros Vryonis descriu el saqueig de Constantinoble en el seu llibre "''Byzantium and Europe''" amb les següents grandiloqüents paraules i buscant en el saqueig de Constantinoble dedel 1204 la justificació de la [[Caiguda de Constantinoble]] el 1453:

{{cita|''Els soldats llatins sotmeteren la ciutat més gran d'Europa a un saqueig indescriptible. Durant tres dies assassinaren, violaren, saquejaren i destruïren en una escala que fins i tot els vàndals antics i els gots haurien trobat increïble. Constantinoble s'havia convertit en un autèntic museu de l'art antic i bizantí, un empori amb un patrimoni que els llatins quedaren astorats davant les riqueses que trobaren.

L'allunyament d'Occident i l'Orient, que havia continuat durant segles, culminava en l'horrible massacre que acompanyà la conquesta de Constantinoble. Els grecs es convenceren aleshores que fins i tot si els turcs haguessin capturat la ciutat, no haurien estat tan cruels com els cristians llatins. La derrota de Bizanci, ja en estat de decadència, accelerà la degeneració política, de manera que Bizanci fou a la llarga una presa fàcil dels turcs. La croada resultà, doncs, a la llarga, un victòria de l'islam, un resultat totalment al contrari de la seva intenció original.''}}

Els croats robaren i destruïren moltes obres de l'antiguitat clàssica grega, de l'[[Imperi romàRomà]] i de l'[[Imperi bizantíBizantí]] medieval. La magnífica Biblioteca de Constantinoble fou completament arrasada. Malgrat els seus juraments i l'amenaça d'excomunicació, els croats profanaren i saquejaren sistemàticament els santuaris sagrats dels cristians ortodoxos. Es deia que la quantitat total saquejada girava al voltant de 900.000 marques d'argent. Oficialment els venecians reberen finalment 150.000 marquesmarcs d'argent, que era el seu deute; els croats en reberen 50.000 marquesmarcs d'argent, i 100.000 marquesmarcs d'argent es repartiren entre els cabdills venecians i croats. Si la xifra de 900.000 marquesmarcs d'argent és correcta, les altres 600.000 marquesmarcs d'argent foren guardades secretament per cavallers croats.

{{principal|Imperi Llatí de Constantinoble|Estats croats}}

Segons un tractat prearranjat, l'imperi es distribuïa entre Venècia i els líders de la croada, i s'establia l'[[Imperi llatíLlatí de Constantinoble]]. [[Bonifaci I de Montferrat|Bonifaci]] no s'elegiafou elegit com l'emperadora nou emperador, encara que els ciutadans semblaven que el consideressin com a tal; els venecians pensaven que tenia massa connexions amb l'anterior imperi a causa del seu germà, [[Renyer de Montferrat (1162-1183)|Renier de Montferrat]], que havia estat casat amb Maria Comnena, emperadriu els anys 1170 i el 1180. EnCol·locaren, en canvi, col·locaven[[Balduí I de Constantinoble|Balduí de Flandes]] al tron.<ref>{{Ref-llibre sfn|cognom=Hamilton |nom=Janet |cognom2=Hamilton |nom2=Bernard |cognom3=Stoyanov |nom3=Yuri |títol=Christian Dualist Heresies in the Byzantine World, C. 650-c. 1450 |url= http://books.google.cat/books?id=uH-8AAAAIAAJ&pg=PA259&dq=Baldwin+I+of+Constantinople+1204&hl=ca&sa=X&ei=uRGQUY_-O6ag7Abk8IG4DQ&ved=0CEYQ6AEwBA#v=onepage&q=Baldwin%20I%20of%20Constantinople%201204&f=false |llengua=anglès | editorial=Manchester University Press |data=1998 |pàginesp=259 |isbn=071904765X}}</ref> Bonifaci va continuar al [[Regne de TessàliaTessalònica]] i s'apoderà de [[Creta]] que acabà venent el [[1204]] als venecians.<ref>{{Ref-llibre sfn|cognom=Setton |nom=Kenneth Meyer |títol=The Papacy and the Levant, 1204-1571: The thirteenth and fourteenth centuries |url= http://books.google.cat/books?id=5Gm79HuBY0cC&pg=PA178&dq=1204+crete+venice&hl=ca&sa=X&ei=G8ljU5GrO6mg0QWo_IGgBw&ved=0CDcQ6AEwAQ#v=onepage&q=1204%20crete%20venice&f=false |llengua=anglès | editorial=American Philosophical Society |data=1976 |pàginesp=177 |isbn=0871691140}}</ref> Mentrestant, els refugiats bizantins fundaven els seus propis estats successors, el més notable d'aquests és l'[[Imperi de Nicea]] sota [[Teodor I Làscaris]],<ref name=usissis>{{Ref-llibre sfn|cognom=Harris |nom=Jonathan |títol=Byzantium and the Crusades |url= http://books.google.cat/books?id=PXizk1RZ88wC&pg=PA166&dq=Theodore+I+Laskaris+nicaea&hl=ca&sa=X&ei=I5OOUfqjMe6g7AbnmoGADw&ved=0CEQQ6AEwBA#v=onepage&q=Theodore%20I%20Laskaris%20nicaea&f=false |llengua=anglès | editorial=Continuum International Publishing Group |data=2006 |pàginesp=166 |isbn=}}</ref> l'[[Imperi de Trebisonda]] governat per [[Aleix I Comnè de Trebisonda]],<ref name{{sfn|Harris|2006|p=usissis/>166}} i el [[Despotat de l'Epir]].

* {{refRef-llibre |cognom=PhillipsHamilton |nom=JonathanJanet |cognom2=Hamilton |nom2=Bernard |cognom3=Stoyanov |nom3=Yuri |títol=TheChristian FourthDualist CrusadeHeresies andin the sackByzantine ofWorld, C. 650-c. 1450 |url= http://books.google.cat/books?id=uH-8AAAAIAAJ&pg=PA259&dq=Baldwin+I+of+Constantinople+1204&hl=ca&sa=X&ei=uRGQUY_-O6ag7Abk8IG4DQ&ved=0CEYQ6AEwBA#v=onepage&q=Baldwin%20I%20of%20Constantinople%201204&f=false |llengua=anglès | editorial=VikingManchester University Press |data=2004 |ref=harv1998 |isbn=978-0-14-303590-9071904765X}}